Ernest

Ernest

This user hasn't shared any profile information

Articles per Ernest

LES BLEDES

0
De planta del mes

Bledes, Acelgas, Chard

Beta vulgaris

FAMILIA       

Quenopodiàcies     

PLANTACIÓ

 Durant tot l’any, ideal, la primavera.

ORIGEN       

Regió mediterrània

RECOL•LECCIÓ

La recol•lecció de la bleda pot fer-se de dues formes, bé recol•lectant la planta sencera quan tingui una grandària de 0,75Kg de pes, o bé recol•lectant manualment les fulles a mesura que aquestes van tenint una grandària òptima.      

TEMPERATURA

La bleda és una planta de clima temperat. Les temperatures estan compreses entre un mínim de 6º C i un màxim de 27º a 33º C, amb un mitjà òptim entre 15º i 25º C.

OBSERVACIONS

La bleda és un vegetal bell de fulla gran, amb tiges planes amples que semblen les de l’api. Les fulles constitueixen la part comestible i són grans de forma oval; té un pecíol o penca ample i llarg, que es perllonga als llimbs; el color varia, segons varietats, entre verd fosc fort i verd clar. Els pecíols poden ser de color crema o blancs. Els llimbs de les seves fulles es diuen penques, tenen un  que s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges i penques, es consumeixen cuites.

Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor a terra i algunes parts lleument amargues. La bleda conté una quantitat enorme de vitamina A i és alta en sodi (sal.) La planta que en té més. La bleda també és sorprenentment alta en altres minerals, com calci, ferro, magnesi, fòsfor i potassi.

COMPOSICIÓ QUÍMICA  

Aigua 88 %

Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%)

Proteïnes 2%

Lípids 0,4 %

Sodi  20 mg/100 g

Potassi 200 mg/100 g

Calci  110 mg/100 g

Ferro  3 mg/100 g

Fòsfor 30 mg/100 g

Vitamina C  20 mg/100 g

Vitamina A 330 micrograms/100 g

(Fonts: el llibre de l’hort)

FEINES PEL MES DE GENER

1
CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES BÀSIQUES
Part central de l’hivern que es caracteritza encara pels dies curts, però que a poc a poc es van allargant augmentant les hores de llum solar fins a 9-10 hores. Se solen assolir les temperatures més baixes de l’hivern que provoquen gelades que poden ser importants. Si coincideixen les temperatures baixes amb un ambient sec els anys causats a les plantes poden ser molt greus. És el que s’anomena gelada negra.
Acostuma a ser un mes força sec, amb poques pluges, amb un predomini del temps anticiclònic que provoca l’estancament de boires a les parts fondes de l’interior. Quan les temperatures baixen de 0º C aquestes esdevenen en gebradores provocant
efectes negatius en la vegetació si aquesta situació persisteix durant dies.
FEINES A L’HORT
Plantarem cebes, enciams, escaroles, bledes, alls,….
Recol•lectarem cols, bròquils, bledes, porros, apis…

De neteja finals de gener

Es preparen els terrenys per fer la sembra de primavera.
Es pot posar palla al terra per evitar que aquest es glaci.

CAMPS, BOSCOS I PRATS
De fotos per al mesos hort
És època per tallar branques dels arbres, és a dir podar, sobretot les xucladores. Recol•lecció de l’oliva.
Continua la collita de mandarina i taronja.
S’inicien les empeltes, sempre que les temperatures siguin baixes però sense arribar a les gelades.
Època per plantar arbres.

 

AL JARDÍ
És una bona època per plantar rosers sempre que no hi hagi ni fortes glaçades ni pluges abundants.
Som en plena època de floració dels pensaments que s’han sembrar a finals de l’estiu.
És temps de podar hortènsies i rosers i arbres de fulla caduca excepte aquells que floreixen a l’hivern o principis de la primavera com l’arbre de l’amor, la forsítia i el lilà.
AL VIVER
És l’època de fer esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca (estaques sense fulles).
En zones de clima més temperat podem començar a preparar els llavorers per sembrar a finals de mes tomàquets, pebrots i albergínies per tenir a punt el planter a finals de gener o principis de març. En zones de clima més fred esperarem al mes de
febrer. Es recomana fer aquestes feines a l’hivernacle o en un lloc ben assolellat i càlid.
També podem preparar llavorers per sembrar cols d’estiu, escaroles, porro, camamilla i violers.
ALTRES FEINES
Podem plantar fruiters i arbres de fulla caduca a arrel nua, és a dir, sense terra. Cal escollir del viver on els comprem els exemplars sans i ben formats.
S’han de tallar els xucladors que surten de la base i les branques seques de l’avellaner.
Si tenim algun presseguer cal fer un tractament preventiu de la malaltia fúngica de l’arrufat amb cua de cavall o amb un fungicida de coure si la malaltia ha estat més greu l’any anterior.
Sovint, si ens trobem en un lloc humit, els troncs dels arbres poden presentar molses i líquens que caldrà retirar-los amb un raspall per evitar afectacions.
Si hem sembrat adob verd a la tardor ara és el moment per segar-lo i incorporar-lo a la terra per tenir-la ben fertilitzada de cara a la primavera.
Aprofitarem el mes de gener per airejar la terra al voltant dels fruiters i posar compost nou. Per fer aquesta feina apartarem abans l’encoixinat orgànic de fulles o trinxat de poda.
Hem de començar a controlar la presencia de cargols i llimacs entre els conreus i estar alerta els dies de pluja i els dies de nits més humides.
En zones d’hivern més rigorós utilitzarem l’encoixinat de palla que protegeix la terra i evitar així que les gelades afectin les arrels i l’activitat microbiana.
Cal fer un inventari de les eines, revisar el seu estat, arreglar les que estan malmeses o comprar-ne alguna si es creu necessari.
PER APRENDRE’N I OBSERVAR
És l’època de pol?linització de l’avellaner, els dies secs i amb aire la beneficien.Podem observar com les inflorescències masculines en forma d’ament es vanallargant i obrint per anar alliberant el pol·len. Les flors femenines, molt petites, les podrem observar amb una lupa de ma.
A l’hivern els ocells no migradors tenen seriosos problemes per trobar aliment.
Podem construir i instal·lar menjadores per alimentar-los i, al mateix temps, poder-los observar des d’un amagatall.

Fonts (el llibre de l’hort i SCJOGIP)

L’ORTIGA

0

Aquest any, a més de fer uns articles sobre les feines a l’hort i al camp, també farem un article d’una planta del nostre hort, una herba o planta espontània i un arbre. Aquest mes de gener farem com veieu l’ortiga, les bledes i l’alzina.

De planta del mes

Descripció:

Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l’hivern. Als Països Catalans les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran, i Urtica urens, més xica. Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l’entrada dels corrals, suporten molt el fred i són molt difícils d’eliminar amb herbicides o llaurant, ja que tenen estolons.

Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys, i malgrat que el seu aspecte s’assembla força a les veritables ortigues no tenen pèls urticants.

Usos

Les ortigues han tingut ús com a fibra tèxtil i com aliment, ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s’han de collir amb guants o paper de diari.

Popularment les fregues amb plantes d’ortigues es consideren un remei contra l’artrosi o els dolors musculars com la torticoli.

En la medicina científica també s’ha comprovat una certa acció dels preparats d’ortiga contra l’artritis.

En agricultura ecològica una decocció d’ortigues s’empra com adob nitrogenat i com insecticida.

Altres informacions

En tractar-se d’una planta cosmopolita i l’única amb la característica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del món.

Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oració, o bé es manté la respiració.

Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l’agrella, del gènere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es considera popularment que curen la inflamació provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l’àcid dins el cos només tenen un lleuger efecte emolient).

Medicinalment l’ortiga també és astringent, homeostática, anti-arterioescleròsica, galactògena,…

(Fonts: plantes del nostre entorn, herbari Montnegre, botanical-online.com)

ESTACIÓ METEOROLÒGICA NOVA

0
Aquest any hem estalviat i hem pogut comprar una estació meteorològica nova. Així podrem mesurar amb més precisió les dades de pluviometria, humitat, temperatura i velocitat del vent que tenim al costat de nostre hort.  Esperem fer unes gràfiques que us agradin, ja les anirem publicant.

SI VOLEU COLLIR MOLSA…

0

Aviat arribarà Nadal i tenim les normes per a recollir molsa d’una manera sostenible segons el Departament d’agricultura, Ramaderia i pesca de la Generalitat. Aquí us poso l’escrit de:
Joaquim Rodriguez Medina

Responsable d’Ordenació del Medi Natural

Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Benvolguts,

S’acosten les festes de Nadal i això comportarà ornamentar les nostres llars de forma molt especial per crear un ambient nadalenc. Avui en dia es fa difícil imaginar-se un Nadal sense elements naturals al nostre voltant. Entre la multitud d’aquests ornaments es destaquen els pessebres on les molses prenen gran rellevància per tal de recrear l’escenari rural que representen.

Em plau fer-vos arribar, de part del Director General del Medi Natural i Biodiversitat, una fitxa sobre les normes de recol·lecció sostenible de la molsa que té com a finalitat que es dugui a terme una recol·lecció curosa i cívica amb la resta d’usuaris del bosc, per tal que ho tingueu en compte i en feu difusió.

Salutacions cordials,

FEINES PEL DESEMBRE

0
FEINES A L’HORT
Mes de repòs a les feines del camp, és un mes per fer tasques de manteniment i si és el cas de reparacions.
Es cullen cols, bròquils, bledes, enciams i espinacs, i molt especialment l’api pel brou del Nadal.
CAMPS, BOSCOS I PRATS
Recol•lecció de l’oliva. Continua la collita de mandarina i taronja.
S’inicien les empeltes, sempre que les temperatures siguin baixes però sense arribar a les gelades.
Època per plantar arbres.
Recordeu que és prohibit de recollir molsa, grèvol, avets,… del bosc.

TREBALLEM EL COMPOSTADOR

0

Avui hem baixat a l’hort a buidar el compostaador una mica. Hem obert per sota i amb la pala hem anat posant el compost que anàvem treient en un cedaç i l’hem escampat per l’hort. Així el compostador va quedant buit i podrem posar més males herbes de les que anem treient. Aquí hi ha compost de fa un any.

ESTEM ESTUDIANT LES PLANTES

0
A classe estem estudiant les plantes i res millor que baixar a l’hort per poder veure les diferents tipus de tija: herbàcia, llenyosa, bulb, tubercle.  També hem vist  els  diferents tipus d’arrels: de cabellera i principal.

 

 

LES “MALES HERBES”

0
Avui ens hem de dicat a treure “males herbes” del nostre hort la veritat és que si no estem al cas les plantes que plantem desapareixen. Al nostre hort avui hem tret: borrissol, verdolaga, ortigues, morella, margall, anagall,…

 

ESTEM TREBALLANT ELS INVERTEBRATS

0
A classe estem treballan els invertebrats i no hi ha un lloc millor per anar a trobar-los que al nostre hort.

Hem trobat: aranyes, escarbats, pugó, cucs de terra, porquets de sant Antoni, erugues de la col, i algun llimac petit.  Els hem pujat a la classe i hem vist amb les lupes i les lupes binocularas i els hem estudiat amb el que sabíem d’ells.

Ernest's RSS Feed
Go to Top