José Gautier Benítez, La nave

21 febrer 2014 Comentaris: 4

José Gautier Benítez en el seu poema La nave  fa referència a l’oda 1,14 d’Horaci, la nau com a al·legoria de l’estat.

Del mar de la vida las ondas en calma
cobra la luna con rayo fugaz,
y en el horizonte, cortando su curva,
descubre una nave, ¿quién sabe do va?

Y avanza y avanza cruzando las olas
y el blanco velamen ofrece al terral,
que juega en las flores de orilla lejana
y aroma la inmensa llanura de mar.

Ni ruido, ni voces, y todo en silencio.
Parece que solo camina el bajel.
Mas no, que buscando del norte la estrella,
tenaz a la caña se ye al timonel.

Estrellas y luna ¿do están? ¿qué se hicieron?
El éter no ostenta su límpido tul,
la mar se ennegrece, se turba, se agita,
y avanzan rugiendo los vientos del Sud.

Y allá en el nublado, confuso horizonte,
cual blanco a los rudos combates del mar,
bajando al abismo, subiendo a las nubes,
descubro una nave. ¿Quién sabe do ira?

La invaden las olas, la llenan de espuma
y azotan los flancos del débil bajel.
En medio del agua, del viento, del rayo,
tenaz a la caña se ye al timonel.

Y posa en el buque doliente mirada,
y llanto derraman sus ojos quizás,
al ver que no puede luchar con el viento,
al ver que se aumenta la furia del mar.

Mas no lo abandona, mas no desfallece,
comprende su grande, su santa misión,
y altivo levanta la impávida frente
que ofrece a los golpes del rudo aquilón.

Por más que se aumente la horrible tormenta,
por más que se estrellen las olas en él,
fijando en el norte la experta mirada
tenaz a la caña se ye al timonel.

….

Ya vuelven, ya vuelven las brisas tranquilas,
pasaron los vientos furiosos del Sud,
la mar se serena, se calma apacible,
y el éter recobra su límpido azul.

Cruzando las aguas que tocan la orilla
rompiendo las blancas espumas del mar,
y el ancho velamen al viento tendido,
descubro una nave, ¿quién sabe do va?

Lo sé, para el puerto: las últimas rocas
burlando que pueden romper el bajel,
lo mismo en bonanza que en ruda tormenta
tenaz a la caña se ve al timonel.

José Gautier Benítez, La nave

Argumenta per què fa referència a la nau com a al·legoria de l’estat.

Elisa Moya
2n Batx C
Llatí

Horaci en Pere Serafí

20 febrer 2014 Sense comentaris

Aquí us deixo Capítol moral, un poema de Pere Serafi (1505/1510 – Barcelona, 1567), dit lo Grec per als seus contemporanis:

Qui vol segur passar aquesta vida

plena d’ afanys, qu’ un moment no reposa,

ha menester la gracia del qu’ ha vida.

Qu’ es Deu etern qual regeix tota cosa

celestial y axi mateix terrena,

y ab son voler tot l’ univers disposa.

Perque mirant tot lo qu’ al mon s’ ordena

es per camí tot pedragos y espines

que no s’ pot dar un pas ni tret sens pena.

Mas si volem les altituts divines

considerar ab voluntat mol sana

de l’ esperit alcançarem doctrines.

Car dezijant la gracia soberana

porem trobar la vera conexença

dels fets mortals de nostra vida humana.

Y conexent aquella tindrem creença,

que tot creat fet temporal se gasta,

sola restant la divinal potença.

Y aquest secret per distinguir no basta

lo be del mal per ben seguir la via

de la virtut qu’ á tot mal fet contrasta.

Primerament veurem que nit y dia

tot quant al mon te vida, sempre corre

seguint la mort que ‘s fa de tots la guia.

Y lo mes cert que d’ est avis ocorre

es lo vestir un abit y una forma

de fortitut com una ferma torre.

Y aço perque resistint prengam norma

l’ inmortal ser, en Deu tenint la pensa,

perqu’ el sentit als fets mundans no dorma.

Que l’ adormit y no curant l’ offensa

d’ est mon caduch al fi de quant espera

serán treballs en pura recompensa.

Yo m’ recort be, puix comte cosa vera,

que per ma sort y esperiencia feta

me deportí un temps fora carrera.

Mas conexent mon mal tot fiu retreta

prenent l’ honest, y vida mes segura

per l’ orde fet de nostra ley perfeta.

Volguí fugir engans y desventura

del amor falç, hont molt hom s’ abandona,

que al fi promet una amargant dulçura.

Y per repos de ma ventura bona

yo ‘m so casat ab una gentil dama

que de virtuts mereix portar corona.

Ella coneix quant me voluntat l’ ama

y axi respon á mon voler tot hora,

y un cast amor igualment nos inflama.

De quant primer yo fuy distret y fora

de mi trobí tot punt lo que cercava,

puix so del tot d’ una que me enamora.

Yo he trobat al mon quant dezijava

un ver content y vida no penada

y un migencer estat com demanava.

Bastam á mi la vida concertada

sols per passar sens tembre la fortuna,

dels grans estats la vida no m’ grada.

Dels savis es sentencia ja comuna

que tots estrems son mals com es riquesa

y pobretat en son estrem cascuna.

Tenir lo mig soste millor fermesa,

puix que no falt seguin bon exercici,

sens lo perjuy dels altres, ni vilesa.

En grans poblats sol mes regnar tot vici

per mal costum qu’ el temps entr’ ells abusa

lo qual es huy de tots los mals indici.

Hon algun temps es bo per mija ‘scusa

de la ciutat partir, com jo e fet ara,

y fora ‘star per un ‘deport com s’ usa.

Acompanyat ab ma costella cara,

prenent deport, cercant la vida queda,

sens pendre ‘nuig qu’ el viure llarch prepara,

mirant los camps que en vista res no veda,

l’ aygua corrent dels rius y les fonts vives,

los prats y flors y fertil arboreda,

y los aucells cantant per boschs y rives

l’ ayre seré, los animals de caça,

lebres, cunils, daynes corrent altives;

lo bestiar que manso per sa traça

pastur’ al prat y ab profitosa llana

creix lo profit dels que tals fets percaça.

Fora pot hom seguir la vida plana

sença brogit ni pes de qui us enuja

dins lo poblat, si no feu tot quant mana.

Fora lo fret, calor, y vent y pluja,

passan millor de dins ó fora casa

may falta blat per metr’ en la tramuja.

Cullim los fruits dels arbres á la rasa

cercant los nius, gustant la dolça bresca,

nates, matons, let fresca plena vasa;

exercitam lo cos per qu’ es gran esca

y fa l’ menjar que sabros parega

matant la fam fent que en vigor mes cresca.

Y axi passam lo temps sens que s’ conega

de passio ninguna fantasia

prenen descanç, fugint de enuigs la brega.

Y quant tindrem enyorament que sia

part per nos fer en la ciutat dar volta,

retornarem ab molta alegria.

Hont visitant nostra amistança molta

de jorn en jorn nos trobarem en festa

que de tot l’ any no porá sernos tolta

pus Deu volent, sigam la vida honesta.

 Quina és la pervivència d’Horaci en aquest poema de Pere Serafí?

Lourdes Caparrós 2n Batx Llatí

Elegia, per William Adolphe Bouguereau (1899)

18 febrer 2014 Sense comentaris

Elegia

Aquest quadre de William Adolphe Bouguereau està relacionat amb una oda d’Horaci, quina i per què? Coneixeu altres pintures que plorin la mort d’algú?

Yasmina i Xènia
2n Batxillerat C

Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, Federico García Lorca

17 febrer 2014 Comentaris: 2

No te conoce el toro ni la higuera,

ni caballos ni hormigas de tu casa.

No te conoce el niño ni la tarde

porque te has muerto para siempre.

 

No te conoce el lomo de la piedra,

ni el raso negro donde te destrozas.

No te conoce tu recuerdo mudo

porque te has muerto para siempre.

 

El otoño vendrá con caracolas,

uva de niebla y monjes agrupados,

pero nadie querrá mirar tus ojos

porque te has muerto para siempre.

 

Porque te has muerto para siempre,

como todos los muertos de la Tierra,

como todos los muertos que se olvidan

en un montón de perros apagados.

 

No te conoce nadie. No. Pero yo te canto.

Yo canto para luego tu perfil y tu gracia.

La madurez insigne de tu conocimiento.

Tu apetencia de muerte y el gusto de tu boca.

La tristeza que tuvo tu valiente alegría.

Tardará mucho tiempo en nacer, si es que

nace, un andaluz tan claro, tan rico de aventura.

Yo canto su elegancia con palabras que gimen

y recuerdo una brisa triste por los olivos.

Amb quina oda d’Horaci podem relacionar aquest poema del conegut escriptor espanyol Federico García Lorca? En quin fragment ho veieu reflectit més? Coneixeu altres poemes d’aquest autor o d’un altre que s’inspirin en aquesta Oda d’Horaci?

Yasmina i Xènia

2n Batxillerat C

Carpa diem?

15 febrer 2014 Comentaris: 3
Carpadiem

Què fem de La Vanguardia. 14 del 2 del 14

A l’actualitat podem trobar un munt d’articles amb llatinismes com a titulars, però aquest és bastant particular, ja que “ Carpa Diem” en veritat no vol dir res.
S’extreu la idea d’un tòpic horacià molt conegut; Carpe diem, que apareix en la famosa Oda I d’ Horaci i que significa “agafa amb força el moment”, és a dir, no deixar passar el temps que se’ns ha brindat a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Es pot traduir com “gaudeix el moment”, “Viu el moment”, és a dir, “Aprofita l’oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existeixi”, viu intensament el present, sense que res t’ho impedeixi.

En aquest article la locució llatina agafa un doble sentit, carpa fa referència a l’espai on s’organitza un esdeveniment, en aquest cas la carpa d’un circ, així que la intenció del titular era que entenguéssim alguna cosa  similar a “ el moment de la carpa” o “gaudeix de la carpa”.

Finalment, aquest esdeveniment es tracta de la tercera edició del Festival Internacional del Circ Ciutat de Figueres,  a la gran carpa instal·lada al recinte firal, on durant el 20 al 24 de febrer uns 75 artistes de 14 països participaran a una entrega absoluta de l’artista cap a l’espectador, posant en risc allò que més valorem, que és la pròpia vida, per l’entreteniment d’un altre.

Carpe diem!

Hady Camara & Chaima Anzaoui

2n Batx. Llatí

Suïcidi de Cleòpatra

11 febrer 2014 Comentaris: 4

Nunc est bibendum, suïcidi de Cleòpatra

Per començar, la nostra professora Margalida Capellà, ens va demanar que escollissim una Oda o un Epode de la selecció PAU 2013/14 d’Horaci. Jo he escollit l’Oda I, 37 Nunc est bibendum.

Aquí us deixo la versió original;

Versió original 

Nunc est bibendum, nunc pede libero
pulsanda tellus, nunc Saliaribus
ornare puluinar deorum
tempus erat dapibus, sodales.

Antehac nefas depromere Caecubum
cellis auitis, dum Capitolio
regina dementis ruinas
funus et imperio parabat

contaminato cum grege turpium
morbo uirorum, quidlibet impotens
sperare fortunaque dulci
ebria. Sed minuit furorem

uix una sospes nauis ab ignibus,
mentemque lymphatam Mareotico
redegit in ueros timores
Caesar, ab Italia uolantem

remis adurgens, accipiter uelut
mollis columbas aut leporem citus
uenator in campis niualis
Haemoniae, daret ut catenis

fatale monstrum. Quae generosius
perire quaerens nec muliebriter
expauit ensem nec latentis
classe cita reparauit oras,

ausa et iacentem uisere regiam
uoltu sereno, fortis et asperas
tractare serpentes, ut atrum
corpore conbiberet uenenum,

deliberata morte ferocior:
saeuis Liburnis scilicet inuidens
priuata deduci superbo,
non humilis mulier, triumpho.

 

El significat de la frase Nunc est bibendum significa Ara beguem. Aquesta Oda reflecteix la felicitat del poeta però en la meva opinió penso que més que una oda alegre era una mica macabre. Ho podem observar en el segon fragment (subratllat) on diu <<Antehac nefas depromere caecubum cellis auitis, dum Capitolio regina dementis ruinas funus et imperio parabat>> que vol dir << Abans era un pecat treure el cécubo de les bodegues ancestrals, mentre una reina preparava la ruïna demencial del Capitoli i els funerals de l’imperi>>.

A un altre fragment (també subratllat) observem com Horaci explica com va ser el suïcidi de Cleòpatra <<ausa et iacentem uisere regiam uoltu sereno, fortis et asperas tractare serpentes, ut atrum corpore conbiberet uenenum>> que vol dir  <<Amb rostre serè gosar tornar a la seu abatuda cort i, plena de valor, recórrer a les aspres serps per absorbir en el seu cos el seu verí negre, i més decidida perquè la seva era una mort voluntària.>>

“Nunc est bibendum”, és una de les odes patriòtiques d’Horaci, en la qual es pot observar les idees epicúries. En aquesta oda, una de les més antigues d’Horaci, s’observa com el poeta està content per la mort de Cleòpatra,  fet que fa sentir a la ciutat de Roma alliberada d’un perill. El 2 de setembre del 31 aC s’havia produït el triomf decisiu d’Octavi a Actium. Els derrotats, Antoni i Cleòpatra, van córrer a refugiar-se en el seu palau d’Alexandria, i allà es van suïcidar els primers dies d’agost del 30 aC, quan Octavi es disposava a ocupar la ciutat. Per a aquesta ocasió, Horaci va escriure aquesta oda, en què invita els seus amics a beure i a ballar, un cop que ja no existeix l’amenaça de Cleòpatra contra Roma.

El títol d’aquesta oda, literalment vol dir: “ara s’ha de beure”, ja que en aquesta es celebra la victòria d’August, en llatí “Caius Iulius Caesar Octavianus”, a la batalla d’Àccium (el 2 de setembre de l’any 31 aC, aquesta va acabar amb la victòria absoluta d’August i la fugida d’Antoni i Cleòpatra).

Història de Cleòpatra i Marc Antoni

La relació entre Cleòpatra i Marc Antoni comença des de l’època de la campanya parta fins al suïcidi de la reina d’Egipte. El principal antagonista de Marc Antoni i Cleopatra és Octavi, el futur August, company de triumvirat de Marc Antoni i futur primer emperador de Roma. La sensual i imaginativa Alexandria s’oposa a la més pragmàtica i austera Roma.

L’any 44 aC va esdevenir l’assassinat de Juli Cèsar, projectat i executat per un grup de famílies senatorials republicanes que veien en ell l’ambició d’un futur rei, cosa que odiaven. Després de la seua mort, Cleòpatra va tornar amb el seu fill a Egipte; es diu que va manar enverinar el seu germà, el rei Ptolemeu XIV, i que va convertir Cesarió en co-regent. Marc Antoni era un general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia estat comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l’assassinat d’aquest, va perseguir els culpables, Marc Brut i Gai Cassi i a més va saber enfrontar el poble romà contra ells i va saber guanyar-se el suport i la inclinació de les gents cap a ell. En sorgir altres dos rivals, van formar un triumvirat. Es va desencadenar d’aquesta manera una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans. Marc Antoni va cridar en la seua ajuda la reina Cleòpatra. però la reina es va negar que Egipte entrés en una guerra civil dels romans. Marc Antoni va decidir llavors viatjar a Egipte per a parlar directament amb la sobirana i demanar-li explicacions. El resultat d’aquest viatge va ser que ambdós personatges es van enamorar i que Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Cleòpatra. Després de la marxa de Marc Antoni a Roma, Cleòpatra va donar a llum dos bessons (Alexandre Heli i Cleòpatra Selene) i un temps després un altre (Ptolemeu Filadelf).

Octavi (el futur emperador August) havia acusat l’any 32aC públicament a Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d’ídols animals… posant d’aquesta manera en contra seu al senat romà i a tota la població. Es deia que la mala conducta de Marc Antoni es devia als embruixaments d’aquesta reina.

Els plans d’Octavi passaven per agafar la reina com a presonera i portar-la a Roma per a així demostrar la seva superioritat i la seva victòria, però no va ser possible perquè veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi país on havia estat sobirana, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. Va demanar a les seves criades Ires i Charmion que li portaren una cistella amb fruites i que ficaren dins una cobra egípcia, el famós àspid, responsable de la seva mort. Abans de morir va escriure una missiva a Octavi que li comunicava el seu desig de ser soterrada junt amb Marc Antoni. Això succeïa el 12 d’agost de l’any 30 aC.

La pervivència d’aquesta oda la trobem sobretot en l’expressió Nunc est bibendum; però també en Bibendum.

Bibendum

A més, una de les marques més conegudes actualment, pràcticament a l’altura de la mítica Coca Cola, és Michelin. Gran part de la culpa la té la seva mascota, el fámos ninot ple de “michelines”, que per cert el seu nom és Bibendum (Vid. Article pneumàtics Michelin)

Bibendum

En resum, aquesta Oda ens planteja un moment de felicitat i un moment on la població romana gaudeix del suïcidi  de Cleòpatra.

A més aquí deixo un power point que he utilitzat per fer la meva presentació oral a classe sobre l’Oda Nunc est Bibendum

Cristina Berjano

2n Batxillerat C, Llatí

 

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2

7 febrer 2014 Comentaris: 4

Lorenzo de Mèdici en el seu poema Sonet fa referencia al tòpic Beatus ille i també al de Locus amoenus.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi)

Els has reconegut? Argumenta-ho!

Nora Domingo i Marta Verde

Llatí 2n batx C

Garcilaso de la Vega i els tòpics horacians

7 febrer 2014 Comentaris: 4

Garcilaso de la Vega en el seu Sonet XXII té diversos referents clàssics, en concret cinc tòpics literaris horacians: Carpe Diem, Collige virgo Rosas, Tempus Fugit, Descriptio puellae, Beatus Ille. 

En tanto que de rosa y de azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;

y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:

coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.

Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.

                                                                Garcilaso de la Vega, Soneto XXIII

Els podries argumentar?

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batx C
Llatí

Alexander Pope, Oda sobre la solitud

4 febrer 2014 Comentaris: 4

Alexander pope en el seu sonet sobre la Solitud fa referència al tòpic horacià Beatus Ille:

Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

                                                              Alexander POPE, Oda sobre la solitud

·L’has reconegut? Argumenta-ho.

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batx C
Llatí

Què tenen a veure els pneumàtics Michelin amb Horaci?

31 gener 2014 Comentaris: 13

Sabeu com es diu la mascota dels pneumàtics Michelin? Per què es diu així? Quina relació té la frase llatina d’Horaci amb la Guia Michelin i amb les”estrelles Michelin” que cada any premien els millors restaurants del món?

Doncs, potser aquest cartell publicitari del 1897 de l’il·lustrador Marius Rosillon, més conegut com a O’Galop, us donarà un bon cop de mà!

 

Anunci publicitari Bibendum

« Previous Entries
Next entries »