Alexander pope en el seu sonet sobre la Solitud fa referència al tòpic horacià Beatus Ille:
Feliç l’home el desig i cura del qual
és limitat per alguns pocs acres paterns,
i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
en son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,
foc a l’hivern.
Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,
dies i anys s’esmunyen suaument,
amb salut de cos i pau mental,
tranquil de dia,
ben adormit de nits.
Alexander POPE, Oda sobre la solitud
·L’has reconegut? Argumenta-ho.
Nora Domingo i Marta Verde
2n Batx C
Llatí
Etiquetes:Alexander Pope, Beatus Ille, Horci
[…] […]
Salve!!
Crec que el topic del beatus ille el podem trobar aqui:
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
i els seus ramats proporcionen abillament,
a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,
foc a l’hivern.
Salve!
Com bé diu la Lourdes, el tòpic el trobem al tros aquest, tot i que jo m’atreviria a dir que el tòpic horacià el trobem al llarg de TOT el poema, no només a la part on diu la Lourdes.
Salve!
Aquest any a literatura universal vam treballar Alexander Pope, no aquesta Oda en concret, però sí l’autor. Com bé heu dit aquesta Oda s’inspira en el tòpic del “Beatus ille” d’Horaci, com diu en Xavier veiem el tòpic en tot el poema, però sobretot en el fragment que ens diu: “Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores, dies i anys s’esmunyen suaument, amb salut de cos i pau mental, tranquil de dia, ben adormit de nits.”
Tot i que aquesta part no l’entendriem sense abans llegir la part en que ens parla dels remats, els arbres i l’aire del camp. En definitiva, podem dir que el tòpic horacià està molt present a aquest poema que “promou” la vida retirada al camp.