Etiqueta: Evolució

Charles Darwin i Alfred Russell Wallace. Per reina Calderon

Article de divulgació de la Reina Calderon per a CMC sobre Darwin i Wallace.

Darwin,  un burgés anglés,  va nèixer en el si d’una família burgesa al 1809 i va morir al 1882, va començar com a naturalista i  és més reconegut per  postular els principis de la selecció natural on deia que totes les espècies tenen un  avantpassat comú mitjançant un procés de selecció natural. La seva obra fonamental va ser L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races preferides en la lluita per la vida, publicada el 1859, va establir que l’explicació de la diversitat que s’observa en la natura es deu a les modificacions acumulades per l’evolució al llarg de les successives generaciones. Va tractar l’evolució humana i la selecció natural en la seva obra L’origen de l’home i de la selecció en relació al sexe i posteriorment en L’expressió de les emocions en els animals i en l’home. També va dedicar una sèrie de publicacions a les seves investigacions en botànica, i la seva última obra va abordar el tema dels helmints terrestres i els seus efectes en la formació del sol.

Alfred Wallace, naturalista i biòleg anglés, va nèixer en el si d’una família modesta en 1823 i va morir al 1923, va destacar per ser el creador de la línea  de Wallace on divideix en una línea els animals relacionats amb els australians eren comuns i una altra en què què les espècies eren en gran part d’origen asiàtic, una línia imaginària entre les illes malaies de Borneo i les Cèlebes, que serveix per separar els animals d’origen australià  dels d’origen asiàtic. Aquesta investigació va permetre a Wallace elaborar de manera independent la seva pròpia teoria de l’evolució, que va comunicar a Charles Darwin el 1858, les idees de tots dos van ser publicades de forma conjunta per la Societat linneana de Londres el 1860.

La contribució de Wallace a la biologia no es limita a la Teoria de l’evolució: va fer importants contribucions en entomologia, els seus estudis sobre mimetisme i coloració críptica en animals i plantes són també molt importants, i en biogeografia la seva obra La distribució geogràfica dels animals (1876) és un clàssic.

En resum ambdós són considerats els científics més importants per les seves respectives contribucions respecte a l’àmbit de l’evolució, ja que són considerats com els pares de l’evolució

Darwin i el Beagle. Per Judith Castillejos

Article de divulgació de la Judith Castillejos per a CMC sobre Darwin i el Beagle.

El comandant Beaufort va aprovar la sugerència i va realitzar varies gestions que van acabar per nombrar a Charles Darwin, jove molt aficionat a la geologia i a totes les rames de l’historia natural. Darwin va acceptar embarcar-se però amb les condicions de que tindria la llibertat de deixar el Beagle i retirar-se de la expedició quan ell ho estimaria adequat i que pagaria una part justa dels gastos de la càmera del comandant de la nau. Durant el viatge Darwin va passar molt de temps fora del buc, tornant a bord d’acord amb les dates programades quan el Beagle regressava al port. Va fer llargs viatges a l’interior de la Patagònica i en les costes de Xile. Dels quasi cinc anys que va durar la expedició, Darwin va estar tres anys i tres mesos en terra i divuit mesos al mar.

El Beagle va salpar de la badia de Plymouth el 27 de Desembre de 1831 i va arribar a Falmouth el 2 d’Octubre de 1836.

L’objectiu del Beagle va ser molt divers es va poder investigar la formació dels atolons de les illes Cocos fins i tot Darwin va investigar els diversos animals de cada lloc on visitava així com la seva evolució.

En Xile, Darwin va ser testimoni d’un terratrèmol, observant indicis d’un aixecament del terreny, entre els que es trobaven acumulacions de valves de muscles per sobre de la línea de la marea alta.

El viatge el va fer juntament amb Fitz-Roy i amb Augustus Earle y a Sir George James Stebbing, com a persona capacitada per al manteniment dels cronometres i la reparació dels instruments de bord.

La ruta que va seguir Darwin va ser la següent:
-Primer va a passar per Santiago en Cabo Verde.
-Després va passar per Brasil.
-Monte hermoso.
-Terra del foc.
-Xile
-Illes Galàpats.
-Australia.
-Illes cocos.
-Ciudad del Cabo
-I per últim, les illes Malvines.

En la meva opinió, crec que el viatge que va realitzar Darwin va ser molt beneficiós per el desenvolupament de la seva teoria i que li va servir per conèixer més sobre les espècies i el seu desenvolupament.
Un aspecte curiós que m’ha semblat és el moment en que va estar en Austràlia, quan va veure a la rata marsupial i al ornitorinc perquè li van semblar molt estranys i fins i tot va dir que eren como si dos creadors els hagueren creat al mateix cop.

Judith Castilejos

Neodarwinisme. Per Elena Fernàndez

Article de divulgació de l‘Elena Fernàndez per a CMC sobre Neodarwinisme.

Per començar, diré que el tema sobre el que vaig a argumentar és el Neodarwinisme. Em sembla un tema interessant en quant el que es refereix a l’evolució de l’ésser humà i a continuació explicaré de que tracta i exposaré els motius pels quals em sembla una teoria bona i acceptable.

El neodarwinisme intenta unir el darwinisme amb la genètica de caràcter moderna i va estar formulat al segle XX a les dècades del 30 i el 40 per científics com G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright etc.

Aquesta teoria defensa la selecció natural i a més a més, ens diu que els fenòmens evolutius tenen lloc gràcies a les mutacions i al darwinisme. Darwin va comprovar que les espècies que aconseguien tenir més èxit comptaven amb una varietat de genotips que donaven al conjunt de l’espècie una diversitat de gens que li feia més fàcil adaptar-se més bé als canvis ambientals.

Jo crec que pot ser possible que les espècies a poc a poc hagin anant canviant amb el pas dels anys i això hagi donat lloc a l’evolució, i també es cert que l’ésser humà ha de lluitar per estar millor i que s’ha d’adaptar al seu medi i intentar superar-se i avançar positivament. Sabem que en general una persona que intenti progressar i aconseguir coses positives a la seva vida ho aconseguirà amb més freqüència que una persona que no ho intenti tant. Per tant diguem que l’estat anímic, l’interès per la supervivència, la motivació i l’afany per millorar de cada un pot tenir molt a veure amb el que aconseguim a la nostra vida i la nostra posició. Per tots aquest motius opino que la teoria d ela selecció natural, que l’ésser que s’adapti més bé al seu medi obtindrà una major supervivència, i que el fet de que les espècies van evolucionant a poc a poc amb el temps seria correcta; ja que té lògica i ens explica motius pels quals podem anar a favor d’ella.

Cal comentar es clar que no totes les teories que s’han exposat al llarg de la història han estat correctes, però una teoria si es basa amb fets reals i amb fets que tenen sentit; incrementa el seu nivell de veritabilitat.

I per últim i com a conclusió final, diré que jo crec en aquesta teoria i a més a més, trobo que es agradable veure com hi ha persones (com va fer Darwin) que ens faciliten adquirir una teoria sobre la nostra procedència, que ens aporten més dades i coneixements científics i raonables, que ens ajuden a pensar més, i que ens permeten saber conceptes molt interessants i útils sobre la ciència.

Les meves fonts per fer aquest text argumentatiu han estat:

El llibre de text de Ciències per al món Contemporani de 1er de batxillerat

http://genesis.uag.mx/edmedia/material/vidayev/tema06.cfm

http://www.molwick.com/es/evolucion/138-neodarwinismo.html

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_evolutiva_moderna

¿Qué el neodarwinismo?.

Crítiques a Darwin. Per Sara Fernàndez

Article de divulgació de la Sara Fernàndez per a CMC sobre Crítiques a Darwin.

Les critiques que li van fer a Darwin van tenir com a objectiu treure importància al darwinisme i desacreditar les seves idees. Persones alienes al camp científic afirmen que l’evolució és “una simple teoria”, tot i que en el llenguatge científic el terme “teoria” es refereix a un cos organitzat a un sistema de fets, d’hipòtesi, de models, etc. relatius a una mateixa matèria.

S’ha dit que Darwin era un simple aficionat, que no era un professional ni tan sols de les ciències naturals. Aquest argument és fals. Darwin es convertí en un científic professional.

S’ha dit que Darwin desconeixia les contribucions anteriors d’altres investigadors. La crítica és injusta perquè en relació a la selecció natural no existien pràcticament predecessores entre els naturalistes.

S’ha sostingut que els seus experiments estaven mal definits, no eren quantitatius, i per tant no poden ser reconeguts pels científics actuals.

S’ha criticat a Darwin com un filòsof incompetent. La filosofia darwinista és la d’un positivista lògic.

N’hi ha que han dit que la selecció natural és una clara tautologia que els més aptes sobreviuen. Si la teoria és tautològica, llavors no és refutable. Darwin va proposar criteris diferents a la pròpia supervivència per a definir l’ adequació: determinades característiques morfològiques, psicològiques i de comportament poden estimar-se superiors a priori en relació a la vida en certs llocs.

Freqüentment es creu erròniament que la selecció natural es produeix principalment per mortalitat diferencial. La utilització de frases com “lluita per l’ existència” i “supervivència del més apte” va tenir la desafortunada conseqüència de que la gent creguera que es tractava només de depredació i lluita pels aliments. No obstant, el propi Darwin explicà que tals expressions són metafòriques, la selecció natural no és una lluita, sinó que és la major o menor capacitat de multiplicar-se.

Certs filòsofs van dubtar que la selecció natural pogués produir res nou. Darwin no explicà per què es produeix la variació hereditària entre els individus, però presentà com un fet demostrable que tal variació ocurreix.

S’argumentà contra l’evolució la suposada discontinuïtat del registre fòssil. Paleontòlegs afirmaren que formes totalment noves apareixen repentinament en el registre fòssil. Darwin contestà que evidentment el registre fòssil és incomplet, les llacunes són il·lusòries per falta d’informació.

Sara Fernández Avilés

Darwin i l’origen dels humans. Per Omar Domínguez

Article de divulgació de l‘Omar Domínguez per a CMC sobre Darwin i l’origen dels humans

Charles Darwin és una de les persones que més ha canviat el món amb el resultat de les seves idees. Darwin va fer molts experiments científics per tal de desenvolupar les seves idees i demostrar el que volia. Va fer un llibre que tracta sobre l’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural que era la seva idea que no estava d’acord amb la de Lamark. Les tres idees que va poder desenvolupar Darwin amb els seus experiments són: que la evolució és un simple fet, la teoria de la selecció natural és la força conductora, totes les formes de vida estan relacionades unes a altres genealògicament. Aquestes idees es van poder desenvolupar gràcies al seu viatge de cinc anys. Tot i que això porta a grans disputes entre científics ja que no estan gens d’acord amb les idees que té Darwin. La idea que fins al moment es creia era la de fixació de les espècies encara que tampoc era molt satisfactòria per a tothom. En el s.XIX la possibilitat de la evolució com una característica fonamental de la naturalesa es va convertir en la qüestió crucial de la ciència. Anys més tard Darwin publica un llibre nomenat la selecció sexual i la descendència de l’home. A poc a poc aquesta idea es va anar acceptant per la societat. A més gràcies a aquesta recerca es va anar desenvolupant el coneixement de l’evolució humana.

Personalment em sembla que la teoria de Darwin és bastant coherent ja que està explicada i demostrada científicament. Li dono més credibilitat a la teoria de Darwin que a la de Lamark perquè no veig molt clar que vàrem evolucionar només per l’hàbitat on vivíem, estic més d’acord amb la selecció natural.

Fonts de les quals he trobat informació:

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ideas15.htm

http://www.visionlearning.com/library/module_viewer.php?mid=110&l=s

Darwin i Alfred Wallace. Per Marta Garcia

Article de divulgació de la Marta Garcia per a CMC sobre Darwin i Alfred Rusell

Charles Robert Darwin  va ser un naturista anglès que va postular, que totes les espècies d’éssers vius han anat evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. Amb només 16 anys va ingressar a la Universitat d’Edimburg, a poc a poc va deixant en banda el seus estudis  de medicina per dedicar-se a la  recerca d’invertebrats marins. Posteriorment, va tenir una nova passió que va ser la Universitat de Cambrige per fer ciències naturals. El segon viatge que va fer Darwin va ser HMS Beagle va consolidar la seva fama com un extraordinari geòleg, les observacions i teories recolzaven les idees uniformismes de Charles Lyell, mentre que la publicació de seu article en un diari sobre el seu viatge el va fer cèlebre. Al cap d’un temps, es trobava redactant la seva teoria en 1858 quan Alfred Russell Wallace li va enviar un assaig que descrivia la mateixa idea, Darwin va realitzar una publicació conjunta de les dues teories.

Alfred Rusel Wallace va néixer el 8 de gener de 1823 a Gal, en una família de escassos recursos econòmics. En la seva joventut va ser autodidacta i freqüentava habitualment biblioteques i instituts, posteriorment va ser constructor i mestre en la ciutat de Leiceste.

L’ortodòxia dominant a occident, pregonava que Déu era el creador de totes les espècies. Aquesta teoria religiosa, era també recolzada per biòlegs com William Whewell, el qual va escriure: “Les espècies tenen una existència real en la natura i no hi ha una transmutació d’uns a altres”. Entre 1854 i 1862, època de la troballa de la selecció natural, va viatjar per Indonèsia recollint espècimens i informació que després utilitzarà en les seves publicacions. En 1858 va escriure un nou article on proposa a la selecció natural com el mecanisme explicatiu de la transmutació de les espècies.Wallace va remetre l’article a Darwin per a la seva revisió. Quan aquest ho va llegir, es va trobar amb el que va qualificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia més de vint anys.

Després de consultar amb Charles Lyell i el mateix Wallace, Darwin va fer una presentació pública davant la Societat linneana de Londres, acreditant a Wallace com codescobridor. Aquesta presentació es va realitzar, davant la Societat, l’1 de juliol de 1859.

En la meva opinió, Darwin va ser un gran personatge i gràcies a ell i a Alfred va donar un gir a la societat ja què sabem tota la teoria de l’evolució. Per ells va ser un gran treball amb molta dedicació i esforç.

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Russel_Wallace

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin

Recursos dispersos en evolució humana

En una entrada anterior parlava de filogènia homínida i en altra enllaçava diversos vídeos, tot i que alguns estan repetits ací hi havia més enllaços.

  • Vídeos curts que fan un repàs a l’evolució dels primats, la relació amb els fòssils o de la diversificació dels homínids . O una entrevista a Eudald Carbonell al Quèquicom parlant d’Atapuerca i dels primers humans peninsulars.

[slideshare id=698372&doc=evoluci-humana-1225188543612225-8]

[slideshare id=537161&doc=human-evolution-interactive-powerpoint-presentation-1217536408740507-9]

[kml_flashembed movie="http://www.leakeyfoundation.org/discoveries/timeline.swf" width="550" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.menorcaweb.net/cnaturals/aula/activitats/evolucio/sapiens.swf" width="550" height="350" wmode="transparent" /]

Edu3.cat

Edu3.cat

Edu3.cat

Mesurant cranis

A banda dels enllaços d’aquesta entrada, per dur a terme l’activitat de craniometria podeu ajudar-vos de la pàgina de la Cristina Villalba.

  • Hi trobareu simuladors per conèixer les parts d’un crani o els punts craniomètrics laterals o frontals.
  • Podreu posar a prova les definicions dels diversos punts.
  • Finalment, en l’activitat Mesurant cranis, podreu comprobar si les vostres mesures eren correctes.

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/cranismesuratsll.swf" width="550" height="350" wmode="transparent" /]

Presentació Un planeta viu, per Sheila Lozano i Carla Martin

Ací teniu la presentació sobre l’origen de la vida i l’evolució que la Sheila Lozano i la Carla Martin ens van exposar la setmana passada.

[slideshare id=3867643&doc=unplanetaviusheilaicarla-100427015913-phpapp01]

It’s evolution

It´s not about power, but about reproduction and love.

Only then can you win in evolution.

En aquest enllaç trobareu el portal de la Universitat de Tübingen sobre el projecte Darwin Rocks, amb el  vídeo també al Youtube amb subtítols. A sota teniu la sinopsi que fan els mateixos autors del vídeo.

Com ja hem comentat, l’objectiu de les activitats era  trencar algunes concepcions errònies i, sobretot, anar arraconant el concepte de cadena evolutiva lineal per deixar de pensar en baules perdudes i per substituir-lo pel més ajustat d’arbre de la vida.

  • Ací teniu un vídeo per il·lustrar la descoberta de Darwin, i al portal Tree of life podeu navegar per les diverses branques.

Què ha passat?
Després de 127 anys el Professor Darwin retorna al seu laboratori per treballar en la seva teoria i per esbrinar per què algunes persones interpreten la seva declaració supervivència del més apte com supervivència del físicament més fort. Vol demostrar experimentalment que això no és massa correcte.

Darwin mira per un microscopi a una placa de Petri. Sorprenentment, hi ha un camp de futbol a la placa on comença un partit: Una equip taronja i un  morat, mixts tots dos, comencen a jugar. L’equip morat és molt fort i tècnic, i exclusivament se centra ha vèncer. L’equip taronja és clarament inferior, però s’ajuden i es preocupen l’un per l’altre. De tornada al seu laboratori el professor pren algunes notes.

La segona vegada que mirem el camp de futbol han passat 25 anys i la majoria dels jugadors són ara vells. L’equip morat encara és millor, però l’equip taronja ha crescut i els nens hi estan jugant ara. En la tercera generació, una altra vegada 25 anys més tard, l’equip morat és encara més vell i s’han tornat bastant fràgils, són gairebé al final de les seves vides, fins i tot s’ha de treure del camp un jugador .

L’equip taronja, al contrari, ha proliferat: s’han estimat l’un a l’altre i han produït descendència. Els jugadors més vells viuen en els seus nens i guanyen el torneig sobrevivint, no com individus aïllats, sinó com a família gran.

Això és, naturalment, una raó per a que el Professor Darwin ho celebri amb els seus col·legues. Finalment, podria demostrar el que havia dit sempre: No és sobre la potència, sinó sobre la reproducció i l’amor. Només llavors pots vèncer en l’evolució.

[kml_flashembed movie="http://www.bobainsworth.com/fossil/Earths_timeline_dw%5B1%5D.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zNL-eq9bn-g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]