Marina Alaso, Cristian Garcia i Diana Gonzàlez, ens narren una jornada en la vida d’un Australopithecus anamensis
Continue reading Un dia en la vida de… l’Australopithecus anamensis
Etiqueta: Antropologia
Un dia en la vida de… l’Austalopithecus afarensis
Adaia Angulo, Andrea Arango, Belen Escabias i Adrian Pardos, ens narren una jornada en la vida d’un Australopithecus afarensis
Continue reading Un dia en la vida de… l’Austalopithecus afarensis
Atapuerca, un viatge de més d’un milió d’anys
Enllaços unitat Un planeta viu CMC
Us adjunte un seguit d’entrades anteriors del blog amb enllaços i recursos per a la unitat que comencem.
Hi hauran tres blocs ben diferenciats. El primer introduirà les condicions d’aparició de la vida a la Terra; el segon girarà sobre l’evolució d’aquesta matèria viva i el tercer es centrarà en l’evolució humana i antropologia.
Comencem amb … Un planeta viu.
- Enllaços de l’activitat Un planeta ple de vida
- Origen de la vida en vídeos i animacions. Visió evolutiva d’ Antonio Lazcano
- It’s evolution
- Recursos dispersos en evolució humana
- Enllaços de l’activitat mesurant cranis
- Article sobre l’exposició Orígens.
Orígens, cinc fites en l’evolució humana a L’Hospitalet
L’exposició Orígens, cinc fites en l’evolució humana ha arribat a L’Hospitalet i s’hi estarà -amb entrada lliure i horaris de matí i vesprada- a la Plaça de Francesc Macià fins al 2 de març.
Com diu la publicitat de l’exposició:
L’aventura humana, des de l’aparició dels humans a la Terra, és efímera si la comparem amb els 4.600 milions d’anys d’existència de la Terra i, fins i tot, amb els 65 milions d’anys que han transcorregut des de l’aparició dels primats.
Les investigacions científiques han anat aclarint el misteri dels nostres orígens. L’evolució humana apareix com un procés llarg i complex amb més de quinze espècies i moltes branques sense descendència.
A l’exposició es vol explicar l’estat actual d’aquest intricat panorama, així com recrear, mitjançant escultures i escenografies, alguns episodis de l’evolució humana. Aquests 5 moments o fites en la història de la nostra existència són els que articulen els diferents àmbits de l’exposició.
En el nostre viatge al passat, que va començar fa 4 milions d’anys amb els primers homínids bípedes, assistirem a la creació de les primeres eines de pedra fa 2,5 milions d’anys, a la conquesta del foc fa uns 400.000 anys, a la consciència sobre la pròpia existència i els primers enterraments fa 120.000 anys, i a l’eclosió de l’art fa només uns 35.000 anys.
Al web també podeu trobar un fulletó de l’exposició en PDF i un dossier de treball.
Pierolapithecus catalaunicus. Per Reina Calderón
Narració d’una jornada en la vida del Pierolapithecus catalaunicus de la Reina Calderón per a CMC.
Un dia en la vida de Pau
Amaneix novament, és un nou i maravellós dia per al nostre amic, Pau, avui començarà un altre cop la seva animada agenda de treball, el primer que farà serà baixar-se de l’arbre a que està condemnat, ja que el bipedisme encara no havia arribat completament, però segons els experts el Pierolapithecus Catalaunicus, És el primer pas que condueix a l’aparició de la bipedestació en l’ésser humà.
Pau tenia una habilitat especial per enfilar-se i que ho enllacen amb els grans antropomorfs moderns,i que per tant va tenir una capacitat de moviment més quadrúpeda. La seva dieta va consistir principalment en la dieta frugívora, encara que al igual que els ximpanzés no faria fàstics a la carn si es presentava l’oportunitat.
Pel que fa a les característiques físiques cal citar segons els paleontòlegs espanyols, el tòrax ample i aplanat, característica que distingeix els grans simis vius d’animals com el mico, el gos, el gat i el cavall, que el tenen de la forma idònia per moure’s a quatre potes. És la part anatòmica més important d’aquest fòssil, perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tòrax similar al dels simis antropomorfs en la història dels fòssils.
El seu hàbitat, una selva densa i humida semblant a les de Sumatra i Borneo, subjecta a un clima sense estacions, però amb una època de pluges.
Homo sapiens. Per Marc Gil
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo sapiens del Marc Gil per a CMC.
Doncs m’aixecaria de bon matí i tindria que anar a caçar, ja que no tinc nevera ni un armario n guardar els aliments.
Un cop caçada o peix o recollit, doncs menjaria el que tingués.
Llavors, passaria el matí amb la meva família o el meu grup, perqué sóc sedentari i llavors visc en grup, així que suposo que hem passaria el matí amb aquest grup caçant o entretenint-me pels voltants, jugant amb trepar arbres o nedant pel llac etc..
A l’hora de menjar hauria d’encendre un foc per poder cuinar els aliments, i com som ommnívors ens podem alimentar de qualsevol tipus de carn o peix.
Un cop menjats, llavors i hauria una estona per descansar.
Cal concretar que la nostra comunicación es basa en els signes encara que intentem parlar com podem i encara no ens entenem del tot bé.
Doncs bé, avui a la tarda un altre grup d’homínids de la Nostra espècie ha vingut al nostre territori i els hem hagut de fer fora. I com sempre hem de recòrrer a la violència per aquests casos, i hem tingut la pèrdua important de un dels membres del nostre grup.
Ja a la nit intetem sopar el que podem, les sobres del dia, així no fem l’esforç de sortir a la nit al bosc ni a la sabana.
Una vegada sopats, anem a dormir, encara que sempre esperem a qué els nens es dormin abans.
Austalopithecus Anamensis. Per Judith Castillejos
Narració d’una jornada en la vida de l’Austalopithecus anamensis de la Judith Castillejos per a CMC.
La meva espècie I jo vivim a nord-est d’Etiòpia, en el vall d’ Awash, encara que no vivim tots aquí sinó que hi ha més espècie en Kenia.
Les característiques que ens diferencien de les altres espècies són que tenim un esmalt gruix i això ens permet no menjar només fulles i fruits sinó que aliments més durs, diuen que els dents i la mandíbula presenten encara similituds amb els simis.
Unes altres característiques és que ja estem en la època del bipedisme i altra és que som els avantpassats directes dels Australopitecs afarensis.
El dia d’avui ha sigut una mica com sempre, pel dematí em anat a caçar, em aconseguit caçar 2 senglars per a tota la manada, al arribar a la tribu ens els em menjat crus i després em estat construint noves eines els homes i les dones han estat cuidant als nens.
El bipedisme és una de les evolucions més útils ja que ens permeten utilitzar les eines per a caçar, portar menjar als de la tribu o també per altres coses com per exemple per tenir les mans lliures per a algunes utilitats.
Les evolucions van tenint una sèrie de característiques i cada cop van anant evolucionant per a millor, apart del bipedisme trobem una nova manera de viure pels infants ja que tenen una millor educació en l’etapa infantil per la seva prolongació o una altre cosa bona és que la capacitat cranial ha evolucionat i ara en tenim de més superior que els nostres avantpassats .
Homo erectus. Per Sara Fernàndez
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo erectus de la Sara Fernàndez per a CMC.
Avui ha sigut un dia molt emocionant. Tot i que avui fa molt mal temps i la cova s’ha enderrocat una mica a causa dels vents, puc dormir calentona.
Aquest matí vaig llevar-me abans de que sortís el sol. Tenia gana, i per tant vaig buscar pedres i pals per fer-me noves armes. Malgrat que vaig aprendre no fa molt, el meu besavi era molt bo en la fabricació d’armes amb pedres.
Doncs bé, vaig tallar i esmolar pedres i les vaig cordar als pals. Aquestes andròmines resulten ser més útils per caçar del que semblen. A mi m’agrada molt la carn, però prefereixo menjar fruites i verdures.
Aquest matí vaig decidir anar a caçar, però no va haver-hi molta sort. Els animals s’havien refugiat o havien emigrat, vés a saber. Només vaig caçar uns ocells. Llavors va esclatar una tempesta poc després. Un dels llamps va xocar amb un arbre i, de sobte, va aparèixer com per art de màgia una cosa molt estranya i de color taronja. En veure-la vaig tenir una por enorme. Vaig apropar-me i vaig tocar-lo, però allò em va fer molt de mal. Tot i que ja no tenia fred i a sobre vaig descobrir que la carn estava molt més bona quan s’escalfava.
En definitiva, avui dormiré calentó.
Sara Fernández Avilés
Homo habilis. Per Carla Martín
Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.
Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.
M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.
El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.
Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.
Carla Martín Badia