Marina Alaso, Cristian Garcia i Diana Gonzàlez, ens narren una jornada en la vida d’un Australopithecus anamensis
MARINA ALASO
Sóc una espècie extinta del gènere dels australopitecs. Em van trobar l’any 1965 per un equip de la Universitat de Harvard al llac Turkana de Kenya.
Sóc del regne Animalia, del Fílum Chordata, de la classe Mammalia, del ordre dels primats, de la família Hominidae, de la subfamília Homininae, del gènere Australopithecus i de la espècie A. Mostro una sèrie de característiques morfològiques primitives i avançades. Conservo crani de simi, per tant m’assemblo a un mico.
Paso la meva vida en un lloc en el que hi ha poca aigua,així com un ambient de transició, integrat per elements de pastures, matolls i boscos.
La meva existència fa referència a 4.2 – 3.8 milions d’anys , el meu cervell pesa entre 400- 500 gr., no sé parlar i tampoc sé fer instruments.
Visc una vida molt tranquil·la pròpia dels homínids com jo, exactament no faig res en tot el dia perquè no estic capacitat, menjo el que trobo de terra.
No puc parlar perquè no tinc unes estructures anatòmiques molt específiques de la boca i la gola. Per tant, podríem dir que no estic ben adaptada.
DIANA GONZÀLEZ
Visc a unes zones boscoses de Kenia, que es van clarejant.
Avui m’aixeco al de matí i, com les meves tíbies presenten unes diferències anatòmiques especials (les articulacions que uneixen el fèmur amb aquestes són còncaves i l’extrem distal, que forma l’articulació del turmell, presenta un engronsament per tal de suportar els esforços produïts per la locomoció bípeda), sóc capaç de caminar sobre dues extremitats (les inferiors), es a dir que camino erigit o es diu que sóc bíped.
Visc a unes zones boscoses de Kenya, que es van clarejant.
Físicament presento un disformisme sexual, que vol dir que les femelles i els mascles de la meva espècie presenten diferències. A la meva fase evolutiva, les femelles son un 20% menys voluminoses que els mascles pesant uns 47 kg – 52 kg mentre que els mascles arriben als 58 kg. Encara que, l’altura dels dos gèneres no presenta cap diferència.
La forma de la meva cara es plana i les meves dents son com les del meu antecessor, encara que presenten unes característiques especials: el meu fort i gros esmalt dental puc menjar, no només fruits i fulles, si no coses més dures i em permeten habitar zones més obertes.
Això també senyala el fet que cada mascle forma un petit harem amb més femelles de l’espècie.
Seré considerat la base de “l’arbre evolutiu” encara que no usi ni eines ni foc, sóc uns dels primers bípeds, es a dir, un dels primers homínids.
