Ací teniu la presentació amb les activitats de l’Stellarium d’Ezequiel Vega de 2n C
[slideshare id=5297109&doc=ezequiel-100927092136-phpapp02]
Etiqueta: alumnat
Alerta roja, espècies en perill
Una de les multiples iniciatives al caliu de l‘any internacional de la biodiversitat ha estat l’activació per part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) i altres socis, del portal amb la Llista vermella d’espècies amenaçades.
És un complet portal basat en la Llista Vermella de la IUCN, amb reculls d’espècies, de poc amenaçades fins a extintes, que inclouen documents, imatges, enllaços, índex i moltíssima més informació. Inclou també iniciatives específiques sobre zones -com la Mediterrània– o taxons concrets -com els mamífers…
També, com no, inclou un potent buscador per espècies i, dins de la secció dedicada a l’espècie del dia, trobareu diverses maneres d’implicar-vos, personalment o digital, per exemple amb la inserció d’un enllaç dinàmic amb la imatge de l’espècie del dia:
Hubble, vint anys d’imatges impactants
El 1990 fou llançat a l’espai el Telescopi Espacial Hubble (HST), anomenat així en honor d’Edwin Hubble.
A l’XTEC i a la wiki trobareu completes pàgines amb enllaços sobre el telescopi i sobre ell.
Edwin Hubble fou dels primers a plantejar l’expansió de l’Univers, així que té la seva lògica que el primer telescopi extra-terrestre -ja que d’això es tracta d’un telescopi en òrbita a l’espai- dugués el seu nom.
Hi ha diversos portals que es nodreixen de les imatges que va fent arribar. Podeu trobar un portal específic a la NASA i a la ESA, que també ha llançat un portal l’Spacetelescope propi. També està el portal educatiu Hubble Heritage Project amb quantitat de recursos.
En el Hubblesite podeu trobar una selecció de les millors imatges comentades i podeu descarregar-vos-en algunes a diferents resolucions, com la que veieu a la dreta de l’estel menjant-se a un planeta. Trobareu més, fins i tot per a fons d’escriptori, a la galeria.
Camina poc a poc cap a la seva substitució, crisi mediant, cap al 2014 pel Telescopi Espacial James Webb (JWST), que també conta ja amb dos portals dels impulsors, el de la NASA i l’ESA, i un de propi. Sobre l’home, podeu trobar un seguit d’imatges a LIFE.
Pierolapithecus catalaunicus. Per Reina Calderón
Narració d’una jornada en la vida del Pierolapithecus catalaunicus de la Reina Calderón per a CMC.
Un dia en la vida de Pau
Amaneix novament, és un nou i maravellós dia per al nostre amic, Pau, avui començarà un altre cop la seva animada agenda de treball, el primer que farà serà baixar-se de l’arbre a que està condemnat, ja que el bipedisme encara no havia arribat completament, però segons els experts el Pierolapithecus Catalaunicus, És el primer pas que condueix a l’aparició de la bipedestació en l’ésser humà.
Pau tenia una habilitat especial per enfilar-se i que ho enllacen amb els grans antropomorfs moderns,i que per tant va tenir una capacitat de moviment més quadrúpeda. La seva dieta va consistir principalment en la dieta frugívora, encara que al igual que els ximpanzés no faria fàstics a la carn si es presentava l’oportunitat.
Pel que fa a les característiques físiques cal citar segons els paleontòlegs espanyols, el tòrax ample i aplanat, característica que distingeix els grans simis vius d’animals com el mico, el gos, el gat i el cavall, que el tenen de la forma idònia per moure’s a quatre potes. És la part anatòmica més important d’aquest fòssil, perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tòrax similar al dels simis antropomorfs en la història dels fòssils.
El seu hàbitat, una selva densa i humida semblant a les de Sumatra i Borneo, subjecta a un clima sense estacions, però amb una època de pluges.
Homo sapiens. Per Marc Gil
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo sapiens del Marc Gil per a CMC.
Doncs m’aixecaria de bon matí i tindria que anar a caçar, ja que no tinc nevera ni un armario n guardar els aliments.
Un cop caçada o peix o recollit, doncs menjaria el que tingués.
Llavors, passaria el matí amb la meva família o el meu grup, perqué sóc sedentari i llavors visc en grup, així que suposo que hem passaria el matí amb aquest grup caçant o entretenint-me pels voltants, jugant amb trepar arbres o nedant pel llac etc..
A l’hora de menjar hauria d’encendre un foc per poder cuinar els aliments, i com som ommnívors ens podem alimentar de qualsevol tipus de carn o peix.
Un cop menjats, llavors i hauria una estona per descansar.
Cal concretar que la nostra comunicación es basa en els signes encara que intentem parlar com podem i encara no ens entenem del tot bé.
Doncs bé, avui a la tarda un altre grup d’homínids de la Nostra espècie ha vingut al nostre territori i els hem hagut de fer fora. I com sempre hem de recòrrer a la violència per aquests casos, i hem tingut la pèrdua important de un dels membres del nostre grup.
Ja a la nit intetem sopar el que podem, les sobres del dia, així no fem l’esforç de sortir a la nit al bosc ni a la sabana.
Una vegada sopats, anem a dormir, encara que sempre esperem a qué els nens es dormin abans.
Austalopithecus Anamensis. Per Judith Castillejos
Narració d’una jornada en la vida de l’Austalopithecus anamensis de la Judith Castillejos per a CMC.
La meva espècie I jo vivim a nord-est d’Etiòpia, en el vall d’ Awash, encara que no vivim tots aquí sinó que hi ha més espècie en Kenia.
Les característiques que ens diferencien de les altres espècies són que tenim un esmalt gruix i això ens permet no menjar només fulles i fruits sinó que aliments més durs, diuen que els dents i la mandíbula presenten encara similituds amb els simis.
Unes altres característiques és que ja estem en la època del bipedisme i altra és que som els avantpassats directes dels Australopitecs afarensis.
El dia d’avui ha sigut una mica com sempre, pel dematí em anat a caçar, em aconseguit caçar 2 senglars per a tota la manada, al arribar a la tribu ens els em menjat crus i després em estat construint noves eines els homes i les dones han estat cuidant als nens.
El bipedisme és una de les evolucions més útils ja que ens permeten utilitzar les eines per a caçar, portar menjar als de la tribu o també per altres coses com per exemple per tenir les mans lliures per a algunes utilitats.
Les evolucions van tenint una sèrie de característiques i cada cop van anant evolucionant per a millor, apart del bipedisme trobem una nova manera de viure pels infants ja que tenen una millor educació en l’etapa infantil per la seva prolongació o una altre cosa bona és que la capacitat cranial ha evolucionat i ara en tenim de més superior que els nostres avantpassats .
Homo ergaster. Per Harolyn Feliz
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo ergaster de la Harolyn Feliz per a CMC.
EI sol sale y con el despierto, como todas las mañanas: hay que aprovechar las horas de luz porque, cuando anochece, hace más frió y todo es más peligroso. Hay que buscar madera, agua y comida antes de no poder hacerlo. Buscarlo para toda la tribu.
Me levanto y la actividad de la aldea me envuelve. Apenas intercambio unas palabras con algunos compañeros, que me indican dónde vamos a cazar y partimos. No hablamos mucho, tan poco es que nos guste, ademas, para lo que tenemos que decir ya tenemos palabras: una o dos es suficiente.
Bien, cazamos un venado. Es una buena comida. todos pondrán comer. Volvemos
satisfechos y dejamos la comida a los demás, para que la preparen. Todos los miembros de la aldea tiene una función en relación de sus cualidades físicas: los más pequeños, niños propiamente dichos, se encargan de buscar madera para la comida, los hombres de cazar y las mujeres de prepararla (su cuerpo, al ser mas pequeño, es poco útil para la caza).
Ahora, algunos cazadores (los mas viejos, como yo, que ya tenemos la barba larga y que no hemos crecido mas desde hace más de cien soles) nos quedamos a mejorar las armas de caza (no nos podemos esforzar mucho cazando, pronto nos llegará la hora) y los demás se van a buscar mas comida, alguna variedad, o ayudar a los que buscan agua a los ríos).
Así pasa sin dilatación toda la mañana y parte de la tarde. Ya la comida está lista y comemos, acercándonos bien al fuego porque ya hace calor. Qué gran descubrimiento este, el fuego. Hace daño si lo tocas directamente, pero con la debida distancia, calienta, te mantiene en cuerpo en una buena temperatura, y ademas sirve para preparar alimentos de una manera mas desarrollada. La tribu se suele reunir aquí desde que se encontró el fuego y comemos. Algunas veces, el fuego se extiende hasta la noche, eso en las noches más frías, pero no por mucho tiempo, para no llamar la atención de los otros animales.
Hoy hace frío, pero es soportable, y con las mantas de piel de oso que tengo por allí, estaré bien hasta mañana.
Se acaba la comida, ya no hay sol, por lo que todos nos vamos a dormir a la cama.
Mañana, es lo mismo. No hay mucha diferencia entre un día con otro, excepto los días de apareamiento: alguien tiene que traer comida mañana.
Homo erectus. Per Sara Fernàndez
Narració d’una jornada en la vida de l’Homo erectus de la Sara Fernàndez per a CMC.
Avui ha sigut un dia molt emocionant. Tot i que avui fa molt mal temps i la cova s’ha enderrocat una mica a causa dels vents, puc dormir calentona.
Aquest matí vaig llevar-me abans de que sortís el sol. Tenia gana, i per tant vaig buscar pedres i pals per fer-me noves armes. Malgrat que vaig aprendre no fa molt, el meu besavi era molt bo en la fabricació d’armes amb pedres.
Doncs bé, vaig tallar i esmolar pedres i les vaig cordar als pals. Aquestes andròmines resulten ser més útils per caçar del que semblen. A mi m’agrada molt la carn, però prefereixo menjar fruites i verdures.
Aquest matí vaig decidir anar a caçar, però no va haver-hi molta sort. Els animals s’havien refugiat o havien emigrat, vés a saber. Només vaig caçar uns ocells. Llavors va esclatar una tempesta poc després. Un dels llamps va xocar amb un arbre i, de sobte, va aparèixer com per art de màgia una cosa molt estranya i de color taronja. En veure-la vaig tenir una por enorme. Vaig apropar-me i vaig tocar-lo, però allò em va fer molt de mal. Tot i que ja no tenia fred i a sobre vaig descobrir que la carn estava molt més bona quan s’escalfava.
En definitiva, avui dormiré calentó.
Sara Fernández Avilés
Homo habilis. Per Carla Martín
Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.
Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.
M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.
El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.
Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.
Carla Martín Badia
Iker, Carl… i el drac del garatge.
Simpàtica paròdia animada del drac del garatge de The Demon-Haunted World -una molt recomanable lectura estival, per cert- amb l’estelar interacció dels personatges de Carl Sagan i Iker Jimenecs…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EBVqagLrIH0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]