Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Aquest matí, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2010, amb la gent de 1r de batxillerat de Biologia hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca.
Hem anat de visita a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) per veure les instal·lacions de l’Institut i -seguint un fil conductor què va des de les molècules fins als animals- conéixer in situ -i de font primària 😉 – algunes de les línies d’investigació i tècniques què s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscopía òptica i fluorescència, microdiálisis, treballs amb models in vivo i in vitro…
Abans no es normalitze el fet de la compra de càtedres privades en institucions públiques -com ja ha passat a la universitat de Saragossa en l’empresa què regala títols d’homeòpata a la xarxa-, és el moment de pegar un cop de puny a la taula i plantejar que ja hi ha prou. Una institució basada en la recerca, la crítica i el mètode científic no pot donar cabuda docent, ni carta de credibilitat, a pseudo-ciències què es neguen a ser contrastades o es basen en la simple fé.
Aquest matí, amb la gent de 1r de batxillerat de Ciències per al Món Contemporani, hem fet una sortida a Sitges per assisitir a la projecció de la pel·lícula Àgora.
Comentaris a Decine21 o IMBD amb més informació sobre el film. Sobre el context podeu fer una ullada a les entrades de la wikipèdia sobre Àgora o sobre Hipàtia i al Divulgamat per saber més del contingut científic.
No hi ha massa referències sobre la Hipàtia real, però aquest és un recull.
El Centre de Regulació Genòmica (CRG) presenta la segona edició del concurs de models cel·lulars, adreçat a joves d’entre 8 i 18 anys.
És un concurs on no cal saber-ho tot sobre la cèl·lula, només cal curiositat, deixar anar la creativitat i imaginació per a construir una escultura o maqueta de la cèl·lula.
Els premis per a guanyadors i finalistes inclouen un espectacle científic a càrrec d’en Dani Jiménez i conjunts de materials didàctics per a realitzar experiments.
Feu una ullada a alguns dels premiats de la primera edició.
Us podeu inscriure, consultar les bases del concurs i els premis a la pàgina del concurs. Recordeu que el termini de lliurament acaba el 10 de desembre 😉
Per segon any la Universitat de Barcelona convoca el concurs Enigmes Congelats . Concurs pensat per fomentar la recerca
de solucions originals a reptes actuals de la ciència i adreçat a l’alumnat de secundària.
Enguany hi ha algunes modificacions en la convocatòria -adreçada a alumnat d’entre 15 i 17 anys-, així que repasseu be les bases abans d’inscriure-vos.
En aquesta pàgina trobareu un vídeo de l’entrega de premis del concurs de l’any passat.
Recordeu que teniu de termini fins al 18 de desembre i algunes de les possibles preguntes:
El nostre Univers és l’únic existent?
Estem sols a l’Univers?
És possible una vacuna contra el VIH?
Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
Avui, 29 de setembre de 2010, aquest bloc roman tancat per vaga.
I ho fa, precisament, per què la persona que hi ha al darrere del que té ganes és de poder continuar treballant i de poder fer-ho en condicions.
Des de la triple vessant de treballador, professor i persona inserida en una societat, considere que, més enllà de la discussió si amb una jornada simbòlica hi ha prou o del paper de determinades organitzacions sindicals, moltes són les raons que ens han de fer plantejar-nos plantar cara, no sols a aquesta darrera reforma del mercat laboral (per si algú encara no tenia clar que qui ven el producte del seu treball no és més que una mercaderia), sino també a les que s’albiren a curt i mitjà termini.
Tot i haver mostrat clarament que, tret de per uns pocs, el model neoliberal no funciona i al final paguem els de sempre… la seua nova proposta continua sense tocar les causes de les crisis i és més del mateix, premer encara més l’accelerador de la regressió laboral.
El procés de desregulació, privatitzacions i de retallades socials no ve d’ara, ni s’aturarà en els col·lectius més febles… sinó que començà per ells i ens acabarà afectant -encara més- a tota la resta de treballadors. Les recents reduccions de plantilles, recursos, sous i demés, en sanitat o educació, palesen que, tot i emplenar-se la boca amb paraules com qualitat, millora de model o necessitat de formació, l’únic plantejament de fons real és la gestió empresarial de l’ensenyament, entesa no com eficiència, sinó com negoci. I, al nostre alumnat, l’únic que els ofereix és una perspectiva de més i pitjor precarització.
Però com tampoc és el moment ni el lloc de soltar una xapa, ho deixe ací amb una darrera consideració… és curiós això de les vagues, és l’únic dia que sents parlar, a patronals i governs, realment preocupats pel dret al treball. Com a curiositat us enganxe a sota la transcripció d’un divertit correu que ha corregut aquestes setmanes per la xarxa 😉
Davant la vaga general, el dret a treballar
Cal recordar que encara que estigui convocada una vaga general als Països Catalans sota domini de l’Estat espanyol per defensar els interessos de la classe treballadora (que som totes i tots, inclosos tu i tu que despisteu), existeix el dret a continuar sent explotat,… perdó, el dret a treballar. Si sou dels qui volen exercir el dret a treballar, no oblideu que també existeixen altres tipus de drets que ningú us ha d’arrabassar:
Dret que t’allarguin l’edat de jubilació fins als 67 anys o fins i tot als 70, encara que estigueu per llençar a la brossa. Ànim, és un dret fonamental i cal exigir-lo.
Dret que t’apugin els anys de cotització perquè puguis cobrar menys jubilació. Sobretot, que no et prenguin aquest dret.
Dret que et rebaixin el sou. Defensa’l.
També tens dret que t’acomiadin si el teu cap ha previst pèrdues per a l’any que ve (tant si se els inventa com si un pressentiment li fa pensar. Això és important.
No oblidis el teu dret que el teu cap es pugui saltar el conveni i oferir-te unes condicions de treball individuals per sota dels mínims estipulats. Si ets funcionari, prepara’t que aviat et substiturian nois i noies joves que cobraran la meitat o menys. Aplaudeix ben fort!
Defensa el dret que et puguin acomiadar en quatre dies, a pesar que hagis decidit treballar en un dia de vaga. O fins i tot fer hores extra el dia 29S.
Et correspon el dret que t’acomiadin per gairebé la meitat de diners. Que no sigui que l’amo no pugui comprar-se la setena casa a Malibú.
Dret a pensar que no aconseguirem res amb la vaga. És millor quedar-se quiets i no fer res. Aguantarem tot el que vingui i ens enviïn. És pel nostre bé.
Que ningú et prengui la il·lusió d’heretar l’empresa. Només faltaria…
Tens dret a “passar” dels sindicats, perquè són tots iguals. L’única cosa que volen és guanyar diners sense treballar. Van a la seva i són tots uns xupòpters, tots! Fins i tot la CGT, que són treballadors, assemblearis, que paguen els seus locals amb les seves quotes, on no hi ha sangoneres i combaten tant els rics com l’estat. A tu que no t’enredin.
Tens dret a posar-te en lloc de l’empresari. O de l’Estat en l’administració pública. Quants problemes que té, no com tu, egoista.
No renunciïs al dret de lliurar els teus diners (diners públics) als bancs, perquè es puguin fer retallades en despeses socials i infraestructures. Per a què volem tants hospitals o escoles? El primer és la banca, que està patint molt, pobrets.
Però sobretot, que ningú et prengui el dret a deixar un món pitjor per als teus fills i les teves filles, dilapidant els pocs drets que ens queden i que els nostres avantpassats van conquerir amb sang, suor i llàgrimes (no, no és un eslògan publicitari tret de Churchil).
Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:
Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
Sopar o dinar ben dinats o sopats.
Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.
