Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.
Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉
A banda d’aquesta entrada on feia referència, entre d’altres, als experiments de Rutherford i a l’estructura general de l’àtom, aquesta altra que parlava sobre la taula periòdica o aquesta que ho feia de les propietats periòdiques derivades de la seva disposició; us deixe diversos enllaços per aprofundir en l’estructura atòmica i dels orbitals electrònics. Reviseu ací el model de Bohr i les seves implicacions.
Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.
En aquesta pàgina trobareu l’animació on visualitzavem l’efecte de la temperatura sobre les molècules… fins arribar a aturar-les en el zero absolut (0K o -273ºC).
En aquest portal, en l’apartat Introducció tenieu la recreació de l’experiment d’Arquímedes amb les balances, els vasos, la corona i l’or. En l’apartat Classificació trobareu l’activitat de classificar materials en substàncies pures i mescles. Finalment, en l’apartat Estats, trobareu les animacions dels estats sòlid, líquid i gasós, així com la del canvis d’estat a l’escalfar els glaçons d’aigua. No ens va donar temps a fer-les, així que podeu probar amb les activitats finals. 😉
També teniu animacions dels diferents estats en aquesta altra pàgina i dels canvis en la presentació flash de sota que podeu fer anar amunt i avall. En aquesta podeu experimentar cadascun dels estats d’acord als principis de la teoria cinètico-corpuscular o visualitzar altres canvis.
Dins del mateix portal d’abans, però en l’apartat Àtoms, trobareu informació sobre l’estructura dels àtoms i sobre com fabricar-ne de diferents -afegint-hi protons- o construint isòtops -canviant el nombre de neutrons-, tot competint a veure qui aconsegueix una puntuació més elevada. També teniu informació sobre l’estructura i els components de l’àtom ací. Estructura que no es va establir definitivament fins l’execució dels experiments de Rutherford.
Podeu visualitzar les interaccions elèctriques que es donen entre els protons carregats possitivament i els negatius electrons, tot variant la posició de l’electró.
Finalment, teniu un breu resum sobre àtoms i molècules i una mica d’humor amb el vídeo de sota, de la sèrie un minut de ciència.
Les pandèmies o les epidèmies en general, sempre han tingut molta tirada en els mitjans de comunicació i en l’imaginari col·lectiu, fins i tot independentment de les seues morbiditats i mortalitats… o precisament per la confusió entre ambdós conceptes.
Bé com el Pandemic II, per jugar en xarxa desenvolupant una pandèmia vírica, bacteriana o un paràsit; o bé amb un clàssic descarregable, el simulador sobre la SIDA SimEpi, a la xarxa podem trobar diversos exemples de simuladors d’epidèmies
Fins i tot, fa uns anys és va extendre una epidèmia en línea -la corrupted blood– entre els jugadors del joc Worl of Warcraft, com podeu llegir en aquest article que compara les epidèmies virtuals i les reals.
En altre article trobareu més informació del SimEpi i d’altres simuladors.
I, en part, aquesta és la base de la pel·lícula28 days later i les seves seqüeles. Ací en teniu una anàlisi més detallada del film i a sota el trailer de la pel·lícula.
Fa un any em feia ressó en aquest article dels preparatius de l’any Darwin i del 149è aniversari de la publicació del seu llibre més conegut On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life… també anomenat L’Origen de les espècies.
Doncs ara que ja ha passat un any, per celebrar l’arribada al segle i mig d’edat, i la seva bona salut… tot un seguit d’articles floreixen a la web.
Com a exemple aquest on el Juli Peretó fa una crònica de com va anar la seqüència de la publicació o el del Ben Fry on fa una acurada comparativa de les evolucions, adicions i modificacions, de les edicions que es van succeir el 1859 i els següents anys. Hi ha també un curiòs recull del diari The Guardian, amb aproximacions evolutives tan variades com per incloure un festival de cinema darwinià que relaciona cinema i evolució.
Per acabar amb una mica de música, a sota de tot teniu el primer dels vídeos del Genomic Dub Collective que ens presenta L’Origen a ritme de Dub, i a continuació una lectura de Richard Dawkins del text de Darwin. Així doncs, PER MOLTS ANYS!!
Fa uns dies, en aquesta entrada, comentava una interessant aplicació de la universitat de Utah per “viatjar” ràpidament del nivell macroscòpic, al micro i ultramicroscòpic.
Doncs bé, llegint el diari a Vilaweb, m’he assabentat que tot sembla una actualització d’un curiós vídeo de l’any 1977. A la pel·lícula, anomenada Powers of ten, se’ns mostra la relativitat d’allò que diem gran o petit i la força de l’escala. Cada vegada que afegim un zero a qualsevol nombre, esdevé deu vegades més gran… una nova potència de deu.
Partint d’un home dormint, cada deu segons la imatge obri un zoom deu vegades més allunyat… en arribar al límit de l’univers conegut (1025), el viatge s’invertix i fem salts de deu acostant-nos altra vegada fins a saltar a l’interior del dormidor i arribar al nivell d’un quark (10-18). En poques paraules, és espectacular i fet amb uns mitjans tècnics molt més minsos que avui en dia 😉
Teniu més informació a la pàgina que celebra el dia de les potències de 10. Podeu ordenar les imatges d’aquest joc?