Dones, Nobel i ciència

Premis Nobel
Premis Nobel
Dones premiades amb el Nobel
Dones premiades amb el Nobel

Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,

Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.

Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.

Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.

Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…

I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o  a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes...  hi ha d’altres iniciatives individuals.

Desenvolupant idees
Desenvolupant idees

Treball al laboratori

Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada  a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori

[slideshare id=711942&doc=treballallaboratori-1225487022325720-9]

Introduint les forces i la dinàmica

Uns quants enllaços per anar obrint boca amb les forces.

[slideshare id=111878&doc=forces1548]

[slideshare id=1282092&doc=eltempsilatmosfera-090413130109-phpapp01]

Taller Construint Proteïnes al IRB amb 4t d’ESO

Dijous, amb la gent de 4t d’ESO de Biologia, vam fer una visita a l’Insitut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de la UB, per fer el taller Construint proteïnes del programa EscoLab.

Ací teniu les fotos de l’activitat.

Reaccions químiques

Us adjunte un seguit d’enllaços per a que aneu fent boca amb les reaccions químiques.

En aquest portal trobaràs diverses activitats per sintetitzar i aplicar allò que saps sobre les reaccions químiques. Trobareu enllaços a d’altres activitats digitals -com una webquest, presentacions sobre ajust de reaccions o una valoració en línia- al blog de Competència digital en FiQ.

Des del blog Química fàcil, podeu trobar enllaços a diversos vídeos per visualitzar tipus variats de reaccions. També us adjunte un genèric del CanalUPC.o, a sota, la visualització de diversos tipus.

En aquesta entrada parlava de diverses aplicacions en linia per treballar la estequiometria i l’ajust de reaccions

Finalment, per sintetitzar i ampliar, un parell de presentacions que parlen sobre les reaccions químiques i el seu estudi.

[slideshare id=229194&doc=reaccions-quimiques-ies-badalona-vii-1200428342972929-3]

[slideshare id=993828&doc=estudi-de-les-reaccions-quimiques-1233858573414874-1]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RGrdYqPgZ1o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Repassant la cinemàtica

Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]

Activitats cinemàtica MRU

Gràfica posició-temps en un MRU
Gràfica posició-temps en un MRU

Per a la darrera sessió de l’any, ací van unes activitats per començar a parlar de les gràfiques de moviment:

  1. Abans de res una introducció a la cinemàtica a l’Edu365 i un nivell més adient a segon cicle.
  2. Tot seguit pega una llegida al web de  la Irene Martínez, fes i anota els resultats d’aquestes activitats.
  3. Entreu en la pàgina sobre moviment rectilini uniforme (MRU), feu i anoteu els resultats de l’apartat Experiència i doneu el valor de velocitat que heu calculat.
  4. Visita ara aquesta altra pàgina on trobaràs un applet fet per Tavi Casellas. Descriu el tipus de gràfiques que s’hi generen (informació dels eixos, unitats i resultats). Un cop fet, contesta les activitats.
  5. També teniu un paquet JClic sobre cinemàtica rectilínia i altre sobre unitats. O un simulador per visualitzar el moviment en 2 dimensions.
  6. Per acabar, compareu els resultats amb aquest apllet sobre moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?gl=ES" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hNkujCPLfGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Models moleculars en tres dimensions

Què és?
Què és?

Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.

Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.

La vostra tasca serà la següent:

  1. Entreu en aquesta pàgina i practiqueu amb els models del triòxid de sofre (SO3) i l’amoniac (NH3), en acabar heu d’escriure quatre diferències entre tots dos i feu el corresponent model amb plastilina. Afegiu etiquetes per a identificar els àtoms que les composen.
  2. En aquesta altra després de voltejar-les, proveu a identificar-les i escriure la fòrmula química.
  3. Finalment, trieu tres de les següents i feu el model en plastilina com en els anteriors. Ací, en la universitat de Nova York, podeu descarregar la molècula d’aigua, una mica de gel o millor un diamant?, o el grafit de la mina d’un llapis?. També trobareu compostos de carboni com el metà, el propà o el butà. La sal de cuina o el benzé.

Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.

I mirar diversos vídeos que mostren com construir models moleculars amb kits , ordinadors o plastilina.

Per veure en tres dimensions, pots fer servir els teus ulls i els parells d’imatges d’aquesta galeria. Se’n diu imatge estereoscòpica.

I aquest?
I aquest?

Concurs Calendari Quins Elements!

2011 Any Internacional de la Química
2011 Any Internacional de la Química

Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.

Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.

A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.

A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.

A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:

“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.

L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.

L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.

Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.

Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”

Les dotze preguntes són:

Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…

1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?