Matèria i mescles, una repassada

A banda de les presentacions de diapositives de sota, us adjunte un seguit d’enllaços per preparar la prova de la setmana vinent:

[slideshare id=2266745&doc=substanciespuresimescles-091018140600-phpapp02]

[slideshare id=613303&doc=mescles-y-dissolucions-1222171772504997-9]

[slideshare id=363100&doc=mtodes-de-separaci-de-mescles-1208711309629803-9]

Repassant la cinemàtica

Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]

Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom

Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.

“Àtom: interrogant la matèria”

Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.

Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.

Un viatge per l’Univers conegut

Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Activitats cinemàtica MRU

Gràfica posició-temps en un MRU
Gràfica posició-temps en un MRU

Per a la darrera sessió de l’any, ací van unes activitats per començar a parlar de les gràfiques de moviment:

  1. Abans de res una introducció a la cinemàtica a l’Edu365 i un nivell més adient a segon cicle.
  2. Tot seguit pega una llegida al web de  la Irene Martínez, fes i anota els resultats d’aquestes activitats.
  3. Entreu en la pàgina sobre moviment rectilini uniforme (MRU), feu i anoteu els resultats de l’apartat Experiència i doneu el valor de velocitat que heu calculat.
  4. Visita ara aquesta altra pàgina on trobaràs un applet fet per Tavi Casellas. Descriu el tipus de gràfiques que s’hi generen (informació dels eixos, unitats i resultats). Un cop fet, contesta les activitats.
  5. També teniu un paquet JClic sobre cinemàtica rectilínia i altre sobre unitats. O un simulador per visualitzar el moviment en 2 dimensions.
  6. Per acabar, compareu els resultats amb aquest apllet sobre moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?gl=ES" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hNkujCPLfGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Models moleculars en tres dimensions

Què és?
Què és?

Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.

Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.

La vostra tasca serà la següent:

  1. Entreu en aquesta pàgina i practiqueu amb els models del triòxid de sofre (SO3) i l’amoniac (NH3), en acabar heu d’escriure quatre diferències entre tots dos i feu el corresponent model amb plastilina. Afegiu etiquetes per a identificar els àtoms que les composen.
  2. En aquesta altra després de voltejar-les, proveu a identificar-les i escriure la fòrmula química.
  3. Finalment, trieu tres de les següents i feu el model en plastilina com en els anteriors. Ací, en la universitat de Nova York, podeu descarregar la molècula d’aigua, una mica de gel o millor un diamant?, o el grafit de la mina d’un llapis?. També trobareu compostos de carboni com el metà, el propà o el butà. La sal de cuina o el benzé.

Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.

I mirar diversos vídeos que mostren com construir models moleculars amb kits , ordinadors o plastilina.

Per veure en tres dimensions, pots fer servir els teus ulls i els parells d’imatges d’aquesta galeria. Se’n diu imatge estereoscòpica.

I aquest?
I aquest?

Configuració electrònica i orbitals

Configuració electrònica i orbitals
Configuració electrònica i orbitals

A banda d’aquesta entrada on feia referència, entre d’altres, als experiments de Rutherford i a l’estructura general de l’àtom, aquesta altra que parlava sobre la taula periòdica o aquesta que ho feia de les propietats periòdiques derivades de la seva disposició;  us deixe diversos enllaços per aprofundir en l’estructura atòmica i dels orbitals electrònics. Reviseu ací el model de Bohr i les seves implicacions.

Pàgina sobre els orbitals, en anglès, del programador de l’Orbital viewer o aquesta o aquesta també molt completa. A la wikipèdia trobareu tant els orbitals com la configuració electrònica.

Què vol dir això de la vibració dels electrons?

Finalment, podreu anar visualitzant tots els elements de la taula i seleccionant les seves configuracions en aquesta aplicació.

També podeu revisar la influència de la temperatura sobre els àtoms en aquesta aplicació java.

Substàncies, àtoms, temperatura i canvis d’estat

Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.

  • En aquesta pàgina trobareu l’animació on visualitzavem l’efecte de la temperatura sobre les molècules… fins arribar a aturar-les en el zero absolut (0K o -273ºC).
  • En aquest portal, en l’apartat Introducció tenieu la recreació de l’experiment d’Arquímedes amb les balances, els vasos, la corona i l’or. En l’apartat Classificació trobareu l’activitat de classificar materials en substàncies pures i mescles. Finalment, en l’apartat Estats, trobareu les animacions dels estats sòlid, líquid i gasós, així com la del canvis d’estat a l’escalfar els glaçons d’aigua. No ens va donar temps a fer-les, així que podeu probar amb les activitats finals. 😉
  • També teniu animacions dels diferents estats en aquesta altra pàgina i dels canvis en la presentació flash de sota que podeu fer anar amunt i avall. En aquesta podeu experimentar cadascun dels estats d’acord als principis de la teoria cinètico-corpuscular o visualitzar altres canvis.
  • Dins del mateix portal d’abans, però en l’apartat Àtoms, trobareu informació sobre l’estructura dels àtoms i sobre com fabricar-ne de diferents -afegint-hi protons- o construint isòtops -canviant el nombre de neutrons-, tot competint a veure qui aconsegueix una puntuació més elevada. També teniu informació sobre l’estructura i els components de l’àtom ací. Estructura que no es va establir definitivament fins l’execució dels experiments de Rutherford.
  • Podeu visualitzar les interaccions elèctriques que es donen entre els protons carregats possitivament i els negatius electrons, tot variant la posició de l’electró.
  • Finalment, teniu un breu resum sobre àtoms i molècules i una mica d’humor amb el vídeo de sota, de la sèrie un minut de ciència.

[kml_flashembed movie="http://www.footprints-science.co.uk/flash/states.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/minutciencia/7094.rm" width="322" height="288"/]

Simulant una pandèmia

cartell 28 dies desprès
cartell 28 dies desprès

Les pandèmies o les epidèmies en general, sempre han tingut molta tirada en els mitjans de comunicació i en l’imaginari col·lectiu, fins i tot independentment de les seues morbiditats i mortalitats… o precisament per la confusió entre ambdós conceptes.

Bé com el Pandemic II, per jugar en xarxa desenvolupant una pandèmia vírica, bacteriana o un paràsit; o bé amb un clàssic descarregable, el simulador sobre la SIDA SimEpi, a la xarxa podem trobar diversos exemples de simuladors d’epidèmies

Fins i tot, fa uns anys és va extendre una epidèmia en línea -la corrupted blood– entre els jugadors del joc Worl of Warcraft, com podeu llegir en aquest article que compara les epidèmies virtuals i les reals.

En altre article trobareu més informació del SimEpi i d’altres simuladors.

I, en part, aquesta és la base de la pel·lícula 28 days later i les seves seqüeles. Ací en teniu una anàlisi més detallada del film i a sota  el trailer de la pel·lícula.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eunaclr-WgU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un segle i mig… i encara tan fresc

Origen de les espècies il·lustrat
Origen de les espècies il·lustrat

Fa un any em feia ressó en aquest article dels preparatius de l’any Darwin i del 149è aniversari de la publicació del seu llibre més conegut On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life… també anomenat L’Origen de les espècies.

Doncs ara que ja ha passat un any, per celebrar l’arribada al segle i mig d’edat, i la seva bona salut… tot un seguit d’articles floreixen a la web.

Com a exemple aquest on el  Juli Peretó fa una crònica de com va anar la seqüència de la publicació o el del Ben Fry on fa una acurada comparativa de les evolucions, adicions i modificacions, de les edicions que es van succeir el 1859 i els següents anys. Hi ha també un curiòs recull del diari The Guardian, amb aproximacions evolutives tan variades com per incloure un festival de cinema darwinià que relaciona cinema i evolució.

Per acabar amb una mica de música, a sota de tot teniu el primer dels vídeos del Genomic Dub Collective que ens presenta L’Origen a ritme de Dub, i a continuació una lectura de Richard Dawkins del text de Darwin. Així doncs, PER MOLTS ANYS!!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZY0ZnLNosY8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z8SFK0OPO2A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]