Presentació de diapositives de Shan Wu sobre la cosmogonia dels Masai.
[slideshare id=3041102&doc=massai-100131115615-phpapp01]
Categoria: 2009-2010
Enllaços químics. Iònic, covalent i metàl·lic
Trobareu diverses pàgines que parlen dels enllaços, en general o fent una síntesi sobre l’àtom. Més concretament sobre l’iònic entre un metall i un no metall, com aquest, o tots tres tipus.
Al final de l’article hi ha un seguit de vídeos, dues animacions Flash i una presentació de diapositives.
A banda d’una repassada en anglès, en Visionlearning o Tutorvista trobareu diverses animacions, amb la recreació d’una reacció entre el sodi i el clor. En aquesta, trobareu un llistat amb enllaços a d’altres simulacions, i ací podeu predir el resultat i visualitzar-lo. Finalment una completa síntesi amb un test final.
Teniu un Jclic, diversos applets sobre els enllaços i més generals I per acabar uns reculls d’animacions variades i demés.
[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/misc/BondingReview.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/bonding/bondingflashes/bond_types.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[slideshare id=1486839&doc=enllaqumic2009-090525144155-phpapp01]
Videos sobre l ‘enllaç covalent i l’iònic.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CGA8sRwqIFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QqjcCvzWwww" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Àtom, interrogant la matèria
Al web del Què,qui,com o al de TV3 ja està penjant el vídeo sobre els àtoms i LCH que us deia l’altre dia.
CMC Univers, feina per dilluns i enllaços
Recordeu que teniu penjats els objectius i què la presentació de diapositives per dilluns ha d’incloure tres blocs:
- Descripció de quina cosmogonia feia servir la vostra cultura per explicar l’Univers.
- Diferències entre Cosmogonia i Cosmologia
- Dades de la vostra estrella.
I, a banda, teniu fins al dia 17 per anar el·laborant el glossari i el mapa conceptual.
Relacionat amb la unitat també podeu trobar:
- La presentació de Judith i Mireia
- Vídeos sobre el telescopi Hubble, els forats negres i la formació del Sistema Solar, entre d’altres com el que no hem pogut veure bé a l’aula.
- Enllaços diversos , incloent la Via Làctia o el Big Bang.
Matèria i mescles, una repassada
A banda de les presentacions de diapositives de sota, us adjunte un seguit d’enllaços per preparar la prova de la setmana vinent:
- Un repàs al que hem parlat sobre la matèria amb test d’avaluació.
- Sintesi sobre les substàncies i les mescles també amb activitats
- La solubilitat i el càlcul de la concentració
- També podeu recordar els mètodes de separació fins i tot amb animacions i simulacions.
[slideshare id=2266745&doc=substanciespuresimescles-091018140600-phpapp02]
[slideshare id=613303&doc=mescles-y-dissolucions-1222171772504997-9]
[slideshare id=363100&doc=mtodes-de-separaci-de-mescles-1208711309629803-9]
Repassant la cinemàtica
Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]
Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
“Àtom: interrogant la matèria”
Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Taller Navegació tradicional 2n d’ESO C
Dijous passat amb la gent de 2n d’ESO C vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Navegació tradicional del consorci del Far. A més del procediment de disseny i construcció d’un vaixell de fusta, vam treballar l’evolució del transport i del comerç marítim català al llarg del temps. Desprès vam fer una volta en el Far de Formentera per practicar amb la carta nàutica, els nussos i la navegació.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Un viatge per l’Univers conegut
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Via a l’espai
Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.