Sisena sessió del Curs de didàctica i temàtic El poder del mite

La sessió del passat 5 de novembre va anar a càrrec de Jose Díez, professor de Filosofia de la Ciència de la Facultat de Filosofia de la UB, el qual va abordar la qüestió sobre si la ciència havia fet enrere el mite. Va començar fent referència a un lloc comú conegut per tots nosaltres: el pas del mite al logos, que donava per fet que el sorgiment del pensament racional havia deixat enrere el mite, cosa que en un sentit molt important el ponent va afirmar que havia estat així. Però que no semblava tan clar quan examinem els objectius del mite i de la ciència i comprovem que, dels diferents tipus de mites, n’hi ha que comparteixen finalitat amb la ciència.  Per què la ciència hauria de ser una forma de coneixement millor que el mite? Per respondre això va considerar necessari precisar què és això que anomenem “realitat”, així com  el significat del terme “objectivitat”. Si la ciència és millor que el mite per a explicar els fenòmens naturals és perquè “la ciència maximitza l’objectivitat de les nostres creences sobre fets”. Podria, tot i així presentar algun element mitològic? Calia, per tant, aclarir què volem dir amb “objectivitat” i també fer referència als tres problemes que suposa, i que són el problema del realisme, el de la intersubjectivitat i el de la racionalitat i el progrés científic. Si no fos possible l’objectivitat , llavors els sofistes, l’idealisme, el constructivisme sociològic, el pragmatisme constructiu i fins i tot D. Trump podrien estar encertats. A aquestes opcions el ponent no va tenir cap mena de dubte a l’hora de qualificar-les com a “frivolisme”: relativisme, perspectivisme i postveritat serien les postures que en formarien part. Aquí va fer un apart per destacar que podem sostenir creences per moltes raons, com fer-nos la vida més còmoda, fàcil o més feliç, però no pretendre imposar-les als altres. Les creences científiques, en canvi, tot i no garantir la veritat (són falsables i topem amb el problema de la inducció), si són millors que les creences amparades en el mite o altres formes de pensament màgic, és perquè estan justificades, malgrat la dificultat de provar , però no de refutar. Es podrà dir que, com el mite, la ciència postula entitats invisibles per explicar fenòmens observables. La clau es troba en que la ciència contrasta les seves afirmacions amb prediccions arriscades i exitoses que se segueixen de l’aplicació rigurosa del seu mètode. I és aquí on cap mite arriba i on podem trobar el fonament de les nostres creences si volem que siguin racionals.