Què és i com es treballa a l’aula la dissertació filosòfica? Aquesta va ser la pregunta que va plantejar el dimarts passat Edgar Gili. Els professors, ens deia, sovint acabem reflexionant sobre la pròpia pràctica: què ha funcionat i què no? Com ho faig el proper dia per tal que aquesta idea o exercici els sigui més tangible? Gili ha sigut un docent que ha volgut duu a la pràctica la dissertació. D’aquesta pràctica n’ha acabat treien dues reflexions: una descripció negativa de la dissertació (saber què no es) i una de positiva.
La primera reflexió sorgeix de constatar que la dissertació xoca amb el sentit comú dels estudiants. En l’exercici escolar típic que es troba a les altres assignatures les preguntes no promouen cap reflexió pròpia de l’estudiant. Normalment exigeixen un resum breu i concret, un treball de síntesi mínim en el qual l’alumne ha de mostrar que ha adquirit un determinat coneixement. En canvi, les preguntes de la dissertació —«En què podem reconèixer la humanitat en cada home?», «És possible aprendre a ser lliure a partir de l’obediència?»— no són un mer exercici memorístic. Cal ser capaç de fer un exercici tant d’anàlisi com de síntesi; s’ha de poder fer una composició sòlida i mostrar una capacitat d’enraonament propi. «La dissertació és —va resumir Gili— una reflexió entorn a una pregunta filosòfica». El professor, per tant, ha de ser prou viu per poder lluitar contra els automatismes dels alumnes.
En segon lloc, d’altra banda, el docent també ha de fer una definició positiva: mostrar amb la màxima claredat possible la diferència específica de la dissertació amb altres modalitats. Gili, mitjançant un manual d’instruccions, va anar desgranant les diverses parts de la dissertació: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. Mentre ho exposava, també anava descrivint algunes dificultats o consells que havia anat descobrint a l’aula.
L’última part va estar dedicada a oferir un ventall de recursos: el manual d’instruccions ja esmentat, criteris d’avaluació, models exemplars de dissertació, la necessitat de fer correccions precises, etc. Finalment, es va obrir un torn de paraula bastant animat.
Podem trobar el material d’Edgar Gili per treballar la dissertació en aquest enllaç del nostre blog.
