A càrrec del professor de la UPF, Jordi Ibáñez Fanés, la 4ª sessió va estar destinada a posar en relació el mite i l’art. La primera afirmació del ponent va vincular-los perquè, al seu entendre, l’art ha fet visible el mite. També cal atendre que l’art mateix pot ser tractat com un mite, és un mite, degut a la seva pròpia estructuració conceptual al llarg de la història.
Entre els experts als quals es va referir en la seva exposició, val la pena destacar a Badiou, concretament la seva obra Art i filosofia, en la qual pren com a qüestió central la pregunta sobre qui té la veritat i l’aborda assenyalant tres models de la relació entre el mite i la filosofia: el model platónic, l’aristotèlic i el romàntic. Una altra perspectiva que també va comentar va ser la que ofereix Rancière, especialment a El espectador emancipado. Però del fil que va tirar i que va ser el conductor de la primera part de la seva exposició va ser del de Martin Jay, estudiós de les obres dels autors de l’Escola de Frankfurt. Segons Jay, la percepció del mite varia segons les circumstàncies històriques, presentant dificultats de comprensió. Va il·lustrar aquesta idea amb exemples trets de les memòries de Jean Renoir, comentaris sobre el teatre wagnerià de Bayreuth, sempre atenent a fer visible o no el mite i com va ser la recepció depenent del moment històric. És així com també va referir-se al comentari de Diderot sobre els retrats i el somriure, tan contradictori amb els retrats elaborats per F. Hals el segle anterior, o sobre l’estàtua del Laocont i la rèplica famosa de Lessing a Winckelman, que el ponent va destacar perquè encara estava vigent la pregunta sobre si estem disposats a veure-ho tot o no. De la pintura va passar a comentar exemples de fotografies que, un cop més, canviaven la nostra percepció en funció de les condicions històriques i que, al seu criteri, demostren que la pintura està acabada i que la fotografia ha guanyat la partida de la representació visual amb imatge fixa.
Finalment va proposar als asistents alguns mites per valorar la seva possible superació en la nostra actualitat: el mite del gust i el criteri, el de la bellesa (i el sublim), el de la història com a tradició, el de la col·lecció privada com acumulació domèstica i el del momument veritable. La presentació que va elaborar la podeu trobar aquí.