Com altres anys, compartim amb vosaltres l’acte final de l’Olimpíada que va tenir lloc a l’Auditori del CCCB el passat 30 de març. Els comentaris són del nostre company Ferran Wesselo.
Les primeres a parlar van ser les estudiants finalistes de dilemes morals: la Marina Fasanar i la Carla Placeres, de l’INS Ferran Casablancas, i la Carla Lucchetti, de l’INS Menéndez y Pelayo. Van defensar les seves posicions recorrent des de a la moral kantiana fins a posicions més utilitaristes; hi van haver reflexions sobre la mentida i el patiment.
Després van venir els de fotografia. Francesc Nava, de l’INS Lluís Companys, va defensa la veritat que trobem a les ombres; la Miranda Sánchez, de l’INS Quatre Cantons, va reflexionar sobre com l’aparença ens pot fer invisible la realitat que tenim davant dels ulls; i, finalment, la Sílvia Sellabona, de l’INS La Garrotxa, es va recolzar en Mercè Rodoreda per parlar del caràcter fragmentat i fragmentari de la realitat.
Llavors va venir el torn de les dissertacions. El mite de la caverna de Plató va aparèixer tant a la dissertació de la Sara Delgove, del St. Peter’s School, com a la del Pol Fernández, del INS Milà i Fontanals. Altres temes també van ser recurrents en gairebé tots els alumnes, com ara les xarxes socials, les realitats alternatives o les fake news. La Raquel Sánchez, del St. Peter’s School, va decidir fer una defensa molt aferrissada de la visió nietzscheana del problema i va negar totalment la dicotomia realitat-aparença. En últim terme, l’Ana Vicente, de l’Escola Joan Pelegrí, va reprendre molts dels temes ja esmentats, tot i que per relativitzar l’articulació clàssica entre realitat i aparença.
Finalment, la modalitat de vídeo. El Lluc Castells, de l’INS Ferran Casablancas, va sortir en representació d’un grup de set nois i noies, mentre que la Matilda Velntina, del mateix institut, ho va fer en representació seva i d’una companya. El Fabián Aranda, de l’INS Milà i Fontanals, només es representava a si mateix. Els vídeos es van moure entre referències platòniques, cartesianes i el surrealisme; veiem des dels moviments d’una aigua amb regust a Heràclit fins a un ull arrancat que ens podia remetre al cinema de Buñuel.
Us deixem l’entrega de premis per acabar amb el que va ser l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya d’aquest 2019. Ens veiem al març de 2020!