Aquest dimarts 8 d’octubre, Àlex Mumbrú va fer la primera sessió temàtica del curs titulada «Romanticisme i cultura de masses: el poder del mite en el llenguatge». La sessió es va centrar en dos períodes de temps molt diferenciats: la primera part va estar dedicada al primer idealisme alemany; la segona, en canvi, es va dedicar al paper de la mitologia dins de la cultura de masses.
«Hem de tenir una nova mitologia —deien uns joves Hegel, Hölderlin i Schiller l’any 1796— però aquesta mitologia ha d’estar al servei de les idees, ha d’arribar a ser una mitologia de la Raó». Tota la primera part de la sessió va ser un comentari, una reflexió a partir d’aquest text, El més antic programa de sistema de l’Idealisme alemany. Amb els debats del post-kantisme a flor de pell, i amb la Revolució Francesa de teló de fons, aquests tres autors van intentar trobar noves síntesis: en l’art, en la història, en la política, etcètera. Mumbrú —tot llegint textos de Hölderlin, de Schiller i aquest de 1796— va voler mostrar que la necessitat d’una nova mitologia en el primer romanticisme responia a una necessitat encara present a les nostres societats: la voluntat de recuperar la unitat d’un home que es troba separat de la natura que l’envolta, de la comunitat que l’aixopluga i que es troba escindit de si mateix.
La segona part de la conferència, de temàtica més contemporània, es va centrar en el rol que compleix la mitologia en la cultura de masses. El ponent va projectar alguns vídeos de la mitomania que envolta les estrelles de rock, i va esmentar noves espiritualitats actuals, com ara la mainfulness. Posteriorment va posar sobre la taula la següent conclusió: els romàntics l’havien encertat en el seu diagnòstic sobre l’escissió dels moderns, i aquests productes de la societat de masses eren formes —sovint il·lusòries— d’apaivagar aquest buit a les nostres societats. La sessió va acabar amb un torn de paraules molt viu.
Xavier Mañes ens envia aquest comentari de la sessió:
En la primera part, vam poder gaudir d’una exposició realment brillant al voltant del primer romanticisme alemany. La selecció de textos va ser adequada i va servir molt bé de fil conductor per l’exposició. El ponent va evidencià el seu gran domini del context i de la temàtica tractada.
En la segona part, s’intentà lligar allò exposat amb la nostra actualitat. Aquí, però, la proposta de l’Àlex no va resultar tan reeixida, si bé no em semblà invàlida com a temptativa d’encaixar la recerca d’una nova mitologia amb els temps actuals. En tot cas, el que en la meva opinió evidencià és la dificultat que a vegades apareix en intentar relacionar estudis “tradicionals” d’història de la filosofia amb la nostra actualitat. Ara bé, que no sigui fàcil no vol dir que no s’hagi d’intentar. Moltes gràcies Àlex per les teves aportacions!
Sònia Sánchez ens envia aquest comentari de la sessió:
Amigues, amics de l’Olimpiada,
Moltes gràcies, a vosaltres i a l’Àlex Mumbrú, per la sessió de formació passada. Gràcies a l’Àlex pels textos meravellosos que ens va aportar i per les seves aclaridores explicacions. Molt d’agrair la seva proposta de debat sobre les implicacions polítiques, a vegades ambivalents, d’aquell moment de la filosofia alemanya. Personalment, un forat a la meva formació que em va fer entendre aquella societat. Sobre la seva aplicació didàctica, amb aquests textos poderosos, no havia de poder llegir-ne algun a classe amb els alumnes?, naturalment que he pogut.