Amb molta il·lusió els nostres representants, acompanyats per la Myriam Gallego, professora de secundària i membre de l’equip organitzador de la nostra Olimpíada, va volar cap a Málaga divendres 26 d’abril per fer aquella mateixa tarda la prova de dissertació i la de dilema.
A dissertació la pregunta va ser “On es troba la realitat avui?”, una pregunta que considerem que no compleix amb les condicions per promoure l’adopció d’una posició que s’hagi d’argumentar. Més aviat fomenta l’exposició i no és això el que es demana a una Olimpíada de Filosofia. Són ja sis edicions i és la segona vegada que passa. Sembla que entre els companys de professió no hi ha sempre acord sobre què fem i com ho valorem.
Naturalment, les dissertacions guanyadores que allà es llegeixen -no es defensen oralment com sí fem nosaltres a la nostra final (aviat disposarem del vídeo de la jornadaal CCCB i ho podreu comprovar)- eren exposicions de possibles respostes a la qüestió, guanyant aquell o aquella que més idees de més filòsofs pot exposar, amb més encert i millor expressió lingüística.
El dilema proposat era un calc de la situació real que va fer saltar al govern del PP fa anys arran de la gestió de l’atemptat a l’estació d’Atocha. Els estudiants s’havien de posar en la pell del comisari encarregat de la investigació! No ens sembla molt “proper a la seva experiència”!
Tenim mal perdre, com deia una de les participants a un dels vídeos que van fer improvisant la seva valoració? Més aviat diria que provoca una gran decepció trobar que es valora “saber moltes idees” més que no pas la construcció del propi pensament.
Som conscients que a Catalunya tenim una hora menys de classe de filosofia a 1r de batxillerat que a la resta d’Espanya. També que les “nostres” matèries s’adjudiquen a persones d’altres especialitats. El cas de la Cultura i Valors i de la Psicologia i Sociologia són escandalosos. A la majoria de comunitats autònomes això no és així, i s’ha de notar. Penseu que a Catalunya, si els alumnes no trien l’optativa de Filosofia de 4t d’ESO, si és que s’oferta, poden acabar l’ensenyament obligatori sense haver fet ni una hora de classe de filosofia. I el màxim que hauran fet els de batxillerat seran cinc hores en dos cursos, cosa que és més una manera de parlar que una realitat amb els dies de festa, convocatòries de vaga no educatives i activitats extraescolars diverses. La preparació dels estudiants ha de ser, forçosament, inferior.
Tot i així, està clar que fer un recitat de teories dels altres no és filosofar, cosa que el mestre Kant ja ens va fer saber. Nosaltres continuarem fent el que venim fent, i intentarem millorar. Esperem que la propera convocatòria, que tindrà lloc l’abril de 2020 a Santiago de Compostela, sigui coherent amb les normes i l’esperit olímpic, que vol fomentar el treball del pensament dels joves a partir de les propostes dels filòsofs.
Ah, cap dels nostres representants va arribar a la final de cap modalitat. Un altre cop serà.