La participació en la II Olimpiada Filosófica de España ja sabeu que va ser molt positiva, no només perquè una de les nostres estudiants va guanyar el 3r premi de dissertació filosòfica, sinó perquè l’experiència s’ho val. Ens ho explica la crònica de l’Àngels Baldó, representant del professorat de Catalunya que va acompanyar els dos estudiants a Madrid, on es va celebrar enguany. També hi va assistir Mia Men, la professora del Marc Franco, un dels participants catalans. L’Àngels Baldó a més és la professora de la Cristina Iruela. Us oferim aquí la seva excel·lent crònica, seguida d’un vídeo amb les fotografies de la breu però intensa experiència.
En Marc Franco, de Girona, i la Cristina Iruela, de Barcelona, han resultat, enguany, finalistes en la segona edició de l’Olimpíada de filosofia a Catalunya, que va tenir lloc a la seu del CCCB de Barcelona, acollit amb molt d’entusiasme per part del professorat i familiars del jovent participant d’arreu del territori català. «Ens humanitza o ens deshumanitza la tècnica?» va ser la pregunta. En Marc escriu: “Construïm i destruïm en tant poc temps que mai donem temps a l’ètica per atrapar el progrés en aquesta cursa infinita. Ètica. Sentiments. Passions. Passió i tècnica. En una mateixa frase i que de cop prenen un sentit. I som tan cecs que no el considerem important.” I la Cristina exposa: “Como Freud dijo, no somos más que dioses llenos de prótesis. Podemos hacer prácticamente todo, pero dependemos estrechamente de la tecnología para ello. La técnica no nos humaniza ni nos deshumaniza. La técnica está allí, existe y sería necio renegar de ella. Depende de si los valores con los que nos acercamos a ella son humanos o, por el contrario, no lo son.” Atocha. Un Madrid enteranyinat ens esperava en arribar. Dinar frugal. Enfilem cap al lloc de trobada per dirigir-nos a l’IES Isabel la Catòlica; allà comença la trobada de finalistes vinguts de totes les Comunitats, excepte Balears i País Basc. En Marc decidit a fer la dissertació en castellà; nogensmenys amb una certa recança; la Cristina només desitja que sigui l’hora final de la prova. En arribar a l’Institut constatem que és un centre amb història, d’inicis del segle passat, a prop del Parc del Retiro, al bell centre de Madrid. A la sala d’actes ens dóna la benvinguda la directora, la Sra. Elena Sánchez de Dios, i membres del Comitè Organitzador de la II OFE. Félix García Moriyón explica les instruccions per a la realització de les proves en les diferents modalitats: dissertació i fotografia filosòfica comparteixen el problema “Naturalesa i cultura. Què ens fa ser el que som?” i en la modalitat de dilemes ètics es planteja la qüestió “És legítim tot el que és legal?”, orientat a alumnes de 4t d’ESO. Puntualment a les 16:30h els alumnes omplen les aules i s’inicia la prova. Sorteig de temes: “L’objecció fiscal” per a la modalitat de dilemes i “Agressivitat natural o violència cultural?” per a dissertació.El temps passa lentament a fora de les aules i el professorat anem prenent coneixença i comentem les variabilitats de la nostra assignatura arreu del territori: Galícia, Andalusia, Cantàbria, Aragó, Castella la Manxa, Extremadura, Castella-Lleó, Canàries… Tots coincidim en un cert desànim en quant a la implementació de la nova llei d’educació en relació a la filosofia… Lamentem que la llei, tot i estar guiada per un afany homogeneïtzador, s’aplica diversament segons el territori. A poc a poc, comencen a sortir els primers alumnes de les aules, la majoria amb certa satisfacció, si més no, d’haver assolit una fita important, com era la de poder participar a la final estatal.
Conduïts per l’organització ens disposem en grups per arribar fins al Palacio de Cibeles, actual i discutida seu de l’Ajuntament de Madrid, on ens obsequien amb una visita exclusiva al Centre cultural, antiga seu de Correus, que actualment serveix de Sala d’exposicions d’obres avantguardistes. Sopar a Carretas amb Plaza del Sol. Intercanvi d’idees, de mòbils i whatsapps… Alegria de compartir. Nit tranquil·la per a la majoria… A les 8:00 del matí de diumenge comencen les primeres veus i se senten les primeres dutxes a l’alberg. Esmorzar lleuger. En grups ens dirigim a la Universitat Complutense. Al Paranimf Manuel García Morente de la Facultat de Filosofia es dóna inici als actes de cloenda. En primer lloc, els finalistes participants de la modalitat de fotografia filosòfica presenten i defensen les seves fotografies, que serviran de base a la deliberació del jurat compost per membres de la REF, professors d’Universitats, CSIC i Comitè organitzador. En acabar, una sorpresa ens espera. Ens ofereixen tres obres de microteatre per part de TeatrIEM, grup compost per científics, la majoria físics, de l’Instituto de Estructura de la Materia del CSIC. Cada obra desplegava una seqüència de joc d’espai-temps amb personatges que ens proposaven el problema de la incomunicació a l’obra “Discronía” de José Sanchís; a “BRGS”, reflexions, en el context d’una biblioteca, sobre la diversitat de sentits d’existència, en un clar homenatge a Jorge Luís Borges; i en la tercera obra una indagació sobre la impossibilitat de la neutralitat a “581 Mapas”, les dues darreres eren obres del dramaturg Juan Mayorga. Segueix un breu però interessant col·loqui amb els actors i científics del grup de teatre.
Després d’un descans i un refrigeri, es reprèn l’activitat que haurà de dur a la proclamació dels guanyadors de la II Olimpíada. Presideix l’acte el Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, Sr. Rafael Valeriano Orden i l’acompanyen representants del Comitè organitzador de la II OFE i de la Comunitat de Madrid. Es proclamen els guanyadors dels dilemes; el primer premi correspon a María Santiago Prieto de la Comunitat de Madrid. En la lectura del seu treball, que destaca pel rigor i la claredat expositiva, es posiciona, després de mesurar tots els punts de vista possibles, a favor de l’objecció fiscal com una mesura de coherència ètica. El guardó de dissertació és per a Eloy Mósig García de la Comunitat d’Andalusia. El text explora diferents vies filosòfiques d’afrontar el problema de l’agressivitat humana, com a producte biològic i cultural. Ressonen Hobbes, Rousseau… també Foucault, plantejant el tema des d’una vessant problemàtica, no resolutiva. El tercer premi va recaure sobre Cristina Iruela, que va esclatar en alegria en saber-se moralment i real guanyadora en aquest certamen. Els esforços valien la pena en recollir la medalla de record del guardó. Finalment es va atorgar el primer premi de la modalitat de fotografia a Nerea Velada Villanueva, de Madrid, que va realitzar un muntatge fotogràfic amb la pregunta “¿Hay un animal dentro de nosotros?”. El President va cloure l’acte felicitant als participants i manifestant la qualitat dels textos i obres presentades.
Fotografia amb l’organització i els guanyadors, a la sortida de la Facultat. Salutacions, felicitacions i comiats… En Marc abraça la Cristina. És hora de retornar a casa.
De nou Atocha, després d’una jornada ben intensa. Ens acomiada un Madrid predominical, el sol llueix tímidament. Nosaltres amb el goig del deure acomplert i esperant una nova edició de l’Olimpíada, que al 2016 serà per terres càntabres i amb renovades preguntes. Tot un plaer haver participat i poder ser testimoni que els grans problemes filosòfics ressonen avui entre el nostre jovent…
Àngels Baldó, Professora de filosofia a secundària, membre d’Adhoc i del Grup de Didàctica de la Societat Catalana de Filosofia, i Vocal de la Societat Catalana de Filosofia.
Moltes Felicitats! per als dos participants, en Marc Franco i Cristina Iruela. M’agradaria molt llegir els vostres escrits -no sé si els heu penjat en aquesta web, ara ho miraré-. I moltes felicitats a la vostra professora, Àngels Baldó, perquè la seva dedicació extraordinària als alumnes mereix sempre una felicitació.
Gràcies també per la magnífica crònica.
Juan Varias -exprofessor de Llengua, Literatura i Filosofia a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó