Guanyadors del concurs de Microrelats

Els guanyadors per votació popular del concurs de Microrelats són:

3r classificat: COLOMS AL PATI, d’Abril Megías, Mar Gómez i Inés Bahuaud

Només sortir de la cantina, amb les meves patates, una estampida se’m va llançar a sobre.
Crits, empentes i esgarrapades. Quan la meva ànima va tornar al meu cos vaig poder veure que el meu tresor comestible havia desaparegut. Els meus amics són com els coloms al pati.

2n classificat: AIXECAR-SE AMB EL PEU ESQUERRE, de Maria Mercader

M’he aixecat amb el peu esquerre. El dret me l’acaben d’amputar. Ara només visc desgràcies.

1r classificat: EL MOMENT MÉS FELIÇ, de Lucas Pérez

Avui estic molt feliç, no m’ha tocat la loteria ni he tret un excel·lent, només m’ha arribat un paquet d’Amazon.

Publicat dins de 3r d'ESO, Literatura, Relats | Deixa un comentari

Microrelats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què és i com s’escriu un microrelat? Cliqueu, aquí.

Podeu llegir 14 microcontes de Pere Calders, si cliqueu aquí.

Publicat dins de 3r d'ESO, Literatura, Relats | 53 comentaris

Història col·lectiva

Publicat dins de 3r d'ESO, Relats | 64 comentaris

Bon any!

Comencem el 2022 amb un poema, un conte i una cançó. Bon any a tothom!

PRIMER D’ANY

He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli, Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975.

Publicat dins de 3r d'ESO, Literatura, Música, Poesia, Vídeos | Deixa un comentari

Bones festes!

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.

Publicat dins de 3r d'ESO, Actualitat, General, Literatura, Música, Poesia, Vídeos | Deixa un comentari

L’entrevista

Publicat dins de 3r d'ESO, Vídeos | Deixa un comentari