Aquell dia anava caminant pel carrer amb els apunts de l’examen que m’hauria de permetre entrar a l’Universitat. Anava llegint-lo no fos que s’ha m’oblides alguna cosa. Quan doblava la cantonada vaig topar contra un noi. Debia tenir uns vint anys, era morè amb els ulls verds. El cas és que em van caure tots els papers que portava a la mà. Em va ajudar a recollir-los i em va demanar disculpes, em va donar una targeta i em va dir que era d’un gimnàs.Que si em volia apuntar qu hi anés aquella mateixa tarda, ados quarts de sis. Vaig seguir camí cap a la Universitat. Un cop vaig arribar va sonar el timbre que assenyala el començament de les proves. Vaig entrar a l’aula molt nerviosa i vam començament de les proves. Vaig entrar a l’aula molt nerviosa i vam començar amb els exàmens. Em va anar molt bé. Mentre esmorzava no em treia del cap allódel gimnàs. Y quan anava a trucar per dir que sí que hi aniria va venir la Sònia, la persona a qui més odiava.-Hola! A qui truques?-em va dir, burlant-se de mi- És el teu novio?Ah,no,que no tens,clar,com que ets tan odiosa!-Perdona, però tu en aquest especte em superes,guapa!La Sònia era rossa. Els ulls els tenia com mel. La cara arrodonida i les galtes rosades i uns llavis carnosos.Segons molta gent era la més bonica de l’Institut;jo,la veritat, nosé què li veien de guapa. Quan la Sònia i el seu grupet de ‘flipades’ ja eren lluny vaig trucar al número que hi havia a la targeta. Em va agafar el telèfon el mateix noi del matí.-Hola, sóc la Sara, la noia d’aquest matí.-Ah! Hola encantat. Què has decidit?-em va preguntar.-Em, sembla que ho faré, m’ha agradat l’idea d’anar al gimnàs.-D’acord doncs, aquesta tarda a dos quarts de sis amb la targeta a la mà i dirigint-me cap a la meva destinació, el gimnàs. La veritat és que hi anava amb ganes. Un cop vaig ser allà, just a la porta vaig veure el cor se’m va parar, i per dins meu sorgia una inmensa ràbia.-Què fas aquí?- li vaig dir amb un to impartinent.-Això t’ho hauria d epreguntar jo-em va respondre amb el mateix to. El noi del matí estava a dins, va surtir, quan ens va veure discutin ens va dir:-Ei noies per què discutiu?-ens va preguntar simpàticament- Va, passeu dins que começarem.Vam entrar empanyant-nos com dues nenes petites, però quan vam veure el que teniem al davant, vam parar immediatament, era de parquet, d’un marró com la sorra de la platja, hi havia mirallsper tot arreu, màquines, bicicletes i peses de diferents cargues;tot era preciós. Però el que no acabava d’entendre per què tothom anava amb un vestit de cuir. DE seguida el noi ens va portar a una sala separada dels altres llocs.-Bé,ara arribarà el vostre entrenador-ens va explicar.Jo em vaig desanimar una mica, volia que ell fos el nostre entrenador, però quan vaig veure el noi que entrava per la porta vaig canviar d’opinió.Era ros, tenia ulls blaus i tenia les galtes rodones. Les cames massisses i uns abdominals que donaven ganes de tocar-los.-Hola, sóc el Roc el vostre entrenador- la seva veu era ronca- Per entrar al gimnàs haureu de fer unes proves. Ens vam quedar perplexas, per què hauríem de passar unes proves?-Bé, la primeraprova consisteix en…………….Vam fer un munt de proves durant dues setmanes. Quan anàvem a começar la tercera setmana el Roc va entrar perb la porta i ens va dir:-Bé, heu superat amb èxit les catorze proves i estic molt orgullós de vosaltres. Tmbè us volia dir que us etavem preparant per ser espies secretes. La Sònia i jo vam mirar-nos, ara ja eram amigues, quan vam acabar de mirar-nos el Roc ens va dirigir la paraula de nou:-Què dieu?Voleu formar part de l’associació?-Sí,-Sí-vam dira alhoraÉs a l’atzar o ves a sber quina cominació de vivències, ens porten on som.I tot per agradar-me massa els nois.
Hanae El Mouden el Guenounni
