Un professor de català ha estat apartat de corregir proves de selectivitat perquè suspenia els alumnes que feien faltes d’ortografia. Corregia exàmens -de llengua catalana- i a partir d’un cert nombre de faltes, o de faltes d’un cert gruix, deixava de llegir i la nota era un 0. Bé, fa pocs mesos va rebre una carta d’un superior que el despatxava amb l’argument que per causa de l’ortografia es podia rebaixar la nota, però no suspendre ningú. Qui signava la carta era el senyor Sebastià Bonet, nebot de Salvador Espriu. Només en un sistema que fa aigües per tot arreu, i en una societat que ha renunciat totalment a la meritocràcia, es pot permetre l’accés a la universitat d’algú que faci faltes d’ortografia. Així només es fabriquen ignorants, inútils. Estudiants sense cap exigència. Gent. Això, per començar. Per continuar cal dir que és fins i tot ridícul pretendre aprovar un examen de llengua fent faltes d’ortografia; i és penós que els pocs professors que encara insisteixen en una certa idea de l’excel·lència siguin apartats en lloc de ser promocionats i que sigui el seu criteri el que prevalgui. I, per acabar, el senyor Bonet escarneix la memòria del seu oncle, que va viure “per salvar-nos el mots”, afavorint la degradació de la nostra llengua si ja ni als estudiants se’ls exigeix ni la més mínima correcció ortogràfica. El senyor Bonet deshonra la tomba del seu oncle amb aquesta actitud imperdonable, impresentable, i que l’incapacita per formar part de cap docència i encara menys de la universitària. El senyor Bonet, i tots els que pensen i actuen com ell, amenacen la supervivència de la nostra llengua i insulten l’esforç, la tenacitat i el dolor que patiren els nostres poetes per salvar-nos la llengua.
Salvador Sostres al diari Avui del divendres 5 de desembre del 2008.
