Un poema d’amor de l’Enric Casasses. Divendres el tindrem a l’institut…
He descobert l’amor
He descobert l’amor.
D’enamorar-se així
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se’m disputen!
No tiraré el barret al foc.
La cadira al mar sí.
… i una cançó d’amor dels Lax’n’Busto…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gLG_82L6ihg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’audiovisual, eina escolar
Motivació i implicació és el que injecta l’audiovisual als estudiants quan és una eina educativa. “La clau està en deixar en aquests treballs un espai obert per expressar-se”, manifesta Anna Rodón, impulsora del projecte Euclides TV, l’emissora de televisió (2007) de l’institut Euclides de Pineda de Mar (Maresme). Com que es tracta d’un projecte educatiu de centre, s’hi ha hagut d’implicar la direcció i el claustre perquè l’audiovisual sigui una eina de treball en qualsevol assignatura. “El que no es pot fer és treballar l’audiovisual com un llibre de text”, diu Rodón.
“Les aules s’han d’obrir al món i això vol dir internet i el llenguatge audiovisual… ple d’oportunitats i de riscos” explica Jordi Sabaté, subdirector general de formació i desenvolupament del personal docent del departament d’Educació.
Podeu veure l’article sencer al diari Avui.
Avui, 21 de març de 2010, just acabada d’encetar la primavera, celebrem un any més, des del 2001 en què fou proposat per la UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia amb actes de commemoració arreu… I què és la poesia?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_D-mtCdYgsA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Albert Pla Nualart (Barcelona, 1959), cap d’edició de l’AVUI, publica Això del català (Columna), on aplega les exitoses terrassetes de la contraportada del diari. En una primera part, Pla defensa revisar els punts de la normativa que no han arrelat en l’ús, i són avui, segons ell, pur artifici que allunya de la normalitat. També es mostra crític amb l’IEC i el veu poc capaç de mantenir la norma al dia. Tot això deixant clar que, per ell, cap normalitat és possible en un bilingüisme que aboca a la lenta dissolució de la llengua. Al pròleg, Joan Solà anuncia que el llibre “provocarà polèmica”.
Entrevista a Albert Pla Nualart. El lingüista defensa la revisió d’alguns punts de la normativa a ‘Això del català’
Nit de Reis
William Shakespeare
Nit de Reis, que forma amb Al vostre gust i Somni d’una nit d’estiu la tríada de comèdies més representades de William Shakespeare, és probablement la peça còmica més perfecta de totes les que va escriure, tant per la forma, amb una estructura rodona, com per la temàtica, perquè per primer cop el geni anglès decideix anar més enllà de les convencions de la comèdia i hi introdueix personatges i trames que superen el gènere.
Una comèdia que, com afirmen els estudiosos de Shakespeare, no només resulta una peça d’orfebreria com a artefacte teatral, sinó que també navega amb sagacitat per l’univers de l’ésser humà, construït a través d’amors, d’il·lusions i d’enganys (fins i tot d’autoenganys). Nit de Reis, en fi, és una peça que captiva, que sedueix i que enriqueix a través de l’art la nostra experiència de la vida.
Sí, sí, aquest article està dedicat a tu, mestre que vas triar la professió per vocació, perquè per anar només a guanyar-se la vida ja hi ha professors. I un mestre no és un professor perquè no ensenya sinó que educa. ¿Recordes el teu primer dia en una aula, oi? ¿Recordes el sentiment que tenies? I ara, anys després, mira’t al mirall. Què hi veus? Possiblement una persona cremada, escèptica, desenganyada i que se sent sola i desemparada. Quantes hores i quants dies has passat donant el millor que tenies? I com t’ho han agraït? Quant fa que ningú et dóna un copet d’ànim a l’espatlla? Quant fa que no perceps que la teva feina és valorada?
Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que t’ho trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai educatius. ¿Recordes el dia que vas dir que prou de sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)? T’han pres l’autoritat i t’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme del franquisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme happy flower de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’escola és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula no.
I un dia t’arriba la còpia d’un article. I estàs tan cremat que hi llegeixes el que no diu. On tu llegeixes mestres realment hi ha escrit sindicats. I saps per què? Perquè aquí i a la Xina (Popular) els sindicats són el subjecte del verb i del predicat que ve després. Llegeix-ho bé i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic. No, no són els periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu ho saps millor que ningú, no és cert.
Iu Forn [Diari “Avui”]
