Demà cap a Granollers, Institut Carles Vallbona…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eCz0y-IXbdc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Bon curs a tothom!
Demà cap a Granollers, Institut Carles Vallbona…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eCz0y-IXbdc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Bon curs a tothom!
M’ho he passat molt bé aquest any!!! Ha estat un plaer haver-vos conegut!!! Bon estiu a tothom!!!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/o3aLnTTshGY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Fa uns dies vaig visitar un amic pagès que em volia ensenyar el seu camp de pomers. A un servidor li encanten les pomes des que vaig sentir un proverbi anglès que traduït al català diu més o menys: “Una poma al dia manté lluny el metge”.
Les pomes del camp eren magnífiques, com les que trobem en molts mercats de Catalunya. Em va cridar l’atenció que en un racó hi havia un arbre amb uns fruits superbs. “I aquest pomer?”, vaig preguntar. “Ah –va respondre el meu amic–, de pomers com aquest n’hi ha molt pocs: dos o tres de cada cent. Però les seves pomes tenen molta requesta i me les vénen a buscar fins i tot del Japó”. “Així que –va continuar– cuidaré l’arbre com un fill, li posaré els millors adobs i, quan arribi el moment, en faré empelts per aconseguir més pomes que facin embogir els japonesos”.
Barceloní i urbanita com sóc vaig exclamar: “I ara! Si l’arbre és tan bo, per què gastar-se diners i esmerçar-hi esforços? Ja tirarà tot solet!”. El meu amic em va mirar com si fos el general Franco i va marxar remugant alguna cosa que conjugava els barcelonins amb els gambals.
Doncs bé: em fa l’efecte que aquest és el tracte que donem a Catalunya als estudiants amb talent en els primers nivells de l’ensenyament. Considerem que, com que són tan llestos, ja s’espavilaran solets. Si volen algun extra, que el pagui la família, perquè els recursos públics estan per a altres coses i no per potenciar l’excel·lència a la primària i l’ESO.
En canvi, hi ha altres territoris de l’Estat espanyol que tracten comparativament millor els alumnes que prometen, cosa que hauria de fer-nos reflexionar als catalans, tan proclius com som a alternar el cofoisme amb la depressió.
Ara, el més curiós de tot és que les iniciatives que funcionen millor a fora les han organitzat catalans, perquè els grans entesos en talent són al nostre país.
N’hi ha per tirar el barret al foc.
Lluís Martínez. Diari Avui.
Londres (en anglès London) és la capital del Regne Unit i de facto d’Anglaterra i una de les ciutats més grans d’Europa. Es troba al sud de l’illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba els comtats de Essex i Hertfordshire, a l’oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres està format per la Ciutat i 32 districtes. El cor de la ciutat, l’antiga Ciutat de Londres, encara manté el seus límits medievals. Però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpolis que s’ha desenvolupat al voltant. L’actual connurbació forma la regió de Londres i l’àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la Ciutat de Londres és una petita part de Londres, exactament de 2’6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d’Anglaterra, mentre que els 32 districtes de Londres formen part del Comtat cerimonial d’Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 districtes tenen estatus especials, el districte de la Ciutat de Westminster té estatus de ciutat, el districtes de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de districte Reial.
La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d’oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d’estil neogòtic.
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals, [1] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[2] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l’Abadia de Westminster i l’església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew.[3] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s’ha vist incrementada a causa del creixement econòmic[4]
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i més de 300 llengües hi són parlades.[5] El 2006 la població oficial era de 7,512,400 dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[6] El 2001, l’àrea urbana del Gran Londres tenia una població de of 8,278,251, i l’àrea metropolitana s’estima que té una població d’entre 12 i 14 milions. Londres serà la seu dels Jocs Olímpics d’estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el de la City, el de Luton, i el de Southend.
Més informació a Visit London – Official City Guide.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wYRedTJtPyk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pcQyBxPu0gk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oE6vZSqsY3U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/joFTN0o3_JY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
REFRANY
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tGSpa3SFGAI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]