El misantrop de Molière

El dijous 26 de maig anirem al Teatre Nacional de Catalunya a veure El misantrop de Molière, la gran comèdia clàssica sobre la hipocresia humana.

El misantrop és una de les peces més brillants de Molière, i el seu protagonista excel·leix entre tots els arquetips humans que poblen la literatura dramàtica universal.

Alceste és un home tocat per una aversió profunda a tot allò que respira i es mou al seu voltant, però té la virtut de resistir-se a qualsevol interpretació unívoca: si d’una banda és difícil que no simpatitzem amb la seva crítica hilarant i implacable de la hipocresia, la mediocritat i la petulància que l’envolten, de l’altra també costa passar per alt les seves febleses i contradiccions, la seva condició de botxí i de víctima al mateix temps. Sorprèn comprovar com, tot i haver estat escrita al segle XVII, El misantrop no ha perdut vigència. D’alguna manera, la societat continua oferint motius de sàtira i ridiculització que encaixen perfectament amb la divertida peça de Molière.

És, precisament, amb la voluntat decidida de subratllar-ne la vigència i la modernitat que Georges Lavaudant ha revisat aquest clàssic universal, i ho fa amb un text traduït, a la Sala Gran del TNC i amb un equip de pesos pesants de l’escena catalana actual.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xJguWxJM22w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de 3r d'ESO, Teatre | Deixa un comentari

Sant Jordi!

foto-rosa-roja

A COPDESCUIT OBRIRES LA FINESTRA

A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d’ombres d’arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.

(Encara dúiem dol d’una conversa
morta com un torrent que el mar no troba.
Si es cerquen, els estels, per què no es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què volten?
I, enrampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s’esfullaven
en el racó més trist d’un cos que pensa.)

De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falciots als llavis,
te vaig embolicar d’una glopada.

Guillem d’Efak

Publicat dins de Actualitat, Poesia | Deixa un comentari

Picaresca docent

Consellera Rigau, ¿per cobrar el juliol s’haurà de treballar nou mesos?
Hi ha professors que agafen l’alta just abans de Nadal i tornen a agafar la baixa després de festes, el 8 de gener. El mateix passa per Setmana Santa i el mateix a finals de juny, quan ja no hi ha nens. És fàcil que entre nomenament i nomenament es perdin uns dies més i de seguida et trobes treballant tot el curs, però amb dies no arribes a nou mesos… I ara, a més, no cobrarem el juliol?
Trec foc pels queixals. He passat d’interí a substitut. Demà s’incorpora la titular i estaré 15 dies sense cobrar, total uns 800 euros, i potser no cobraré el juliol?
Consellera, li he de dir que he vist mestres més creatives i sindicats no tan apalancats.

Jordi Clopés Garrell
Publicat al diari “Ara“, el dimecres 13 d’abril del 2011.

Publicat dins de Actualitat, Opinió | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Poesia

Ens afegim a aquesta celebració amb un poema de Marià Manent i amb un vídeo amb 22 definicions sobre què és la poesia:

MOMENT

Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acomanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l’atzar
té la color més gentil de la platja,

el gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4-AAMSjTFcQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de Actualitat, General | 1 comentari

5000 visites!

Per molts anys!

5000-visites

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HdakJQth7Sw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Retallar en educació

Carta d’opinió. Diari Avui.

Sóc la directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni. I n’estic orgullosa. És una declaració atrevida en la situació actual de crisi on els educadors ens hem de multiplicar i assolir per llei una excel·lència educativa sense recursos. Però la nostra comunitat no es queixa i posa en pràctica el projecte Ubuntubica’t amb el Macrocervell de l’Institut amb alegria, paciència i valor.

Hem pintat el centre amb el lema En temps de crisi tothom hi pinta, vint-i-dos professors hem dedicat tot un cap de setmana a formar-nos en gestió emocional, tenim tres projectes de diversificació curricular, un projecte compartit amb l’Ajuntament com a alternativa a les expulsions, alumnes de batxillerat que guanyen premis, un pla d’esports i resolem els conflictes construint un sentit comú que ens dóna coherència.

I per això me’n sento orgullosa. Ara voldria sentir-me orgullosa del govern que em representa, perquè l’educació d’un país no es pot fer al marge dels seus protagonistes i retallar en educació és tancar les portes del futur. I el futur es perfila en el present.

I en el present l’institut Baix Montseny té un bon projecte que necessita més recursos per seguir avançant.

Teresa Borotau

Publicat dins de 2n de Batxillerat, Actualitat, Opinió | 35 comentaris