Es quid des català

Avui quasi és obligat parlar justament d’un dia com avui. Partim i compartim el temps, en fem bocins, l’esmicolem. O l’engrandim. Un cafè de deu minuts que esgarrapem a la rutina es converteix en l’ampla carretera d’una eternitat que podem contenir en una bombolla. Un sopar cobejat i sense presses, lent i amorós, s’escola com les llàgrimes que es perden en la pluja. Un parèntesi: citar Blade runner és el símptoma que m’avisa que he de canviar de tema. Em deixo anar i això afecta la meva motricitat sentimental i l’estructura de la sintaxi. Però avui em costa. Arriba aquesta data anunciada i no puc sinó parlar-ne, perquè exerceix un influx contra el qual és molt difícil de competir. Una data única que genera una admiració quasi infantil o un terror d’origen indesxifrable. A diferència de molts altres dies, el d’avui se’ns presenta com una mena de mur, una fita que no ens pot passar desapercebuda, una possibilitat de pensar que la numerologia amaga vés a saber quin designi ocult. N’hi haurà que s’agafaran el dia d’avui amb l’esperança que signifiqui el punt de partida d’una existència més completa. I n’hi haurà, segur, que patiran perquè, al llarg del dia, no s’ajuntin els astres i, d’acord amb la corrua de números, creïn les condicions per a l’adveniment de la fi del món.

És probable que determinades parelles hagin triat un dia així per casar-se, i també n’hi deu haver que han decidit posar fi a la seva relació en una data tan significativa. Per recordar-ho amb més facilitat o potser perquè han pensat en alguna mena de mandat superior que, a partir d’ara, guiarà la seva vida. I és evident que avui naixeran nens i nenes que, un dia, hauran d’entrar la data del seu naixement en una base de dades. Aleshores, cada vegada que ho facin, recordaran la singularitat que els acompanyarà mentre visquin. De la mateixa manera, avui hi haurà trobades sobtades que potser es convertiran en una relació intensa. Estarem pendents de tot el que pugui ocórrer avui, no fos cas que es tractés d’alguna informació escrita allà dalt, una pista per saber on hem d’anar a parar. O potser no. Podria ser ben bé que la gran majoria de la població no fes ni cas de la uniformitat matemàtica. Segur que hi ha coses més importants que no pas estar pendents d’aquest divendres, però jo no me n’he pogut estar, de retre-li homenatge.

Josep M. Fonalleras, El Punt Avui.