Es quid des català

Jordi Llovet, amb carta blanca per parlar del que més li plagués en el marc del Barcelona Poesia 2012, no va decebre la concurrència que es va aplegar dilluns a la Biblioteca de Catalunya. De la poesia medieval considera més interessant l’obra de Jordi de Sant Jordi que la d’Ausiàs March, massa retòrica, segons ell, però l’erudit es va centrar sobretot en la poesia catalana del segle XX, al cim de la qual col·loca Carner, Riba i Foix; també elogia Joan Vinyoli, a la vegada que lloa la fusta de poeta i el compromís cívic de Maragall, però en critica una obra que en general jutja com a fluixa; per això divergeix de la consellera Rigau sobre el fet que s’hagi d’ensenyar a les escoles La vaca cega. De fet, opina que un dels mals culturals del país rau en la tria de les lectures obligatòries de secundària. Es queixa de la falta d’exigència formal de gran part dels poetes contemporanis i del tarannà sacerdotal d’Espriu, Martí i Pol, Lluís Llach –de qui va confessar que els editors li van haver de refer diversos cops la novel·la Memòria d’uns ulls pintats– i Pep Guardiola. Dels últims trenta anys va destacar els noms de Maria-Mercè Marçal i del jove tarragoní Adrià Targa. Molt crític amb la crítica literària per excés de benevolència, Llovet va qualificar d’estrafolàries algunes de les traduccions de Kafka i Thomas Mann del nostre compatrici Josep Murgades.

Gerard Gort, El Punt Avui.