Dia Mundial de la Poesia

El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.[1]

Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l’edició d’un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.

Des del blog ens afegim a la festa amb aquest poema de Ferrater recitat per Lou Reed:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OIcd0jtLhCg[/youtube]

Publicat dins de Actualitat, Poesia, Vídeos | Deixa un comentari

Dia de la poesia catalana a internet

Avui 17 de març fem una crida a emplenar la xarxa de versos catalans: celebrem el Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa (impulsada per la UOC des del 2011) que vol fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n’és de valorada i estimada pels seus lectors.

Des d’aquest blog ens sumem a aquesta iniciativa amb aquest poema de Carner:

LA POMA ESCOLLIDA

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb ‘aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Publicat dins de Actualitat, Poesia | Deixa un comentari

Carnestoltes 2014

Si voleu veure les fotografies del dia de carnaval, cliqueu aquí.

venecia

Publicat dins de 4t d'ESO, Festes, General, Tutoria | Deixa un comentari

Saló de l’Ensenyament

Dimecres 12 anirem al Saló de l’Ensenyament. Podeu començar a preparar la vostra visita clicant aquí.

saloense

Publicat dins de 4t d'ESO, Tutoria | Deixa un comentari

Fes-me petons!

El verb “DONAR” en català significa bàsicament “ENTREGAR”. En canvi el verb “DAR” en castellà té moltes utilitats i, en molts casos, va més enlla del significat de “ENTREGAR”, i agafa diferents significats (Exemple: esto dará mucho que hablar, no doy el brazo a torcer, dar plantón, etc.)

El verb “DAR” en castellà es traduirà pel verb “DONAR” en català només quan tingui el significat d’ “ENTREGAR”. En els altres casos utilitzarem el verb “FER” , el verb “FER + Infinitiu” o altres verbs adients o equivalents. Veiem-ho:

Substitució del verb “DONAR” (incorrecta) per “FER” (correcta). En alguns casos ho canviarem per l’expressió catalana corresponent.  Podem veure alguns exemples clicant aquí.

És a dir, en català anem a fer una volta i ens fem petons…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c5f4sj-jlI4[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=clSCzqoZP68[/youtube]

 

Publicat dins de 4t d'ESO, Vídeos | Deixa un comentari

La descripció

Port de la Selva és una vila marinera de l’Empordà que la trobareu entre les puntes del Cap de Creus i de Portvendres; és en aquell lloc que la pedra viva de Catalunya s’acosta més a la mar, i el poble del Port de la Selva sembla tan enamorat de l’aigua que les coses no s’amunteguen les unes damunt les altres, ni s’arrapen a la pujada, sinó que van baixant i van posant-se l’una al costat de l’altra, fent una dolcíssima cinta blanca, que voreja la corba marina. I una miqueta més amunt de les teulades del poble, hi veieu la façana i el campanar de l’església, tota de neu, que ve a ésser com el cap d’aquella gran gavina de pedra emblanquinada, que està prenent el sol en un redós que no té preu per oblidar el tràngol de les misèries d’aquest món. Si us voleu fer càrrec d’aquest finíssim allunyament, d’aquesta serena indiferència del Port de la Selva, us haveu d’enfilar un dia que el cel estigui net, al Castell de Sant Salvador, damunt de Sant Pere de Roda. Des d’allí dalt veureu la plana més bella d’aquest món, que és la plana empordanesa; veureu aquella terra viva, tan rica, tan ben quadrada i tan ben ratllada que va des del Canigó fins a la mar. Us adonareu que la plana empordanesa, canta amb el món i vibra amb totes les coses d’aquest món.

Josep Maria de Sagarra

Publicat dins de 1r d'ESO, Literatura | 38 comentaris