Es quid des català

EL LLOC

Quan sóc ran de l’abisme, què em reté?
No cau mai daltabaix el vianat
que sap que res no porta mai enlloc,
que el lloc és embrollar-se per camins
desconeguts i veure-ho tot de pas,
amb la certesa de no trobar jaç
per dormir-hi tranquil o fer l’amor,
si jove és, o pensar-hi, de vell,
sentint el vent o el xiscle d’un ocell.

Joan Vinyoli

KORE

Somriu cada vegada
que una altra cosa d’ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d’ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d’una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li’n digueu bondat,
i a penes endevines
som s’absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.

Gabriel Ferrater