Acabarem amb una cançó dels Txarango:
Per sempre no hi ha res
i el tren del temps no frena.
Tinc un desig només:
que tot valgui la pena.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=udqUG4hDoL0[/youtube]
I amb un poema de Salvat-Papasseit:
Res no és mesquí
Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
ni es fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern -Primavera d’istiu.
I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
