Podeu afegir aquí les vostres poesies i cançons preferides.
LA CANÇÓ:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5QqVF5b_Pk4[/youtube]
EL POEMA:
TU
Si eres una onada, series el meu joc favorit.
Si m’estimaves sempre, series la plenitud.
Si eres una manera de parlar, series el diàleg.
Si ploraves inquieta, et buscaria i no et trobaria.
Si eres una posta de sol, series la més bella de totes.
Si eres un arbre, series un cedre.
Si ostentaves colors, series blanca i vermella.
Si eres la neu, passaries enllà.
Si eres una substància, series el bàlsam.
Si eres substituïda, series la fusta d’una columna.
Si jo era un vaixell, et duria al bell davant de la proa.
Si no eres una noia, series una rosa boscana.
Si eres un estel invisible, series el mutu amor.
Si em circumdaves suaument i et dissolies, series el serení de la nit que mulla els arbres.
Si defallies, series un escut romput.
Si eres una flor, mai no t’apagaries.
Si llampeguejaves, series talment una pedra encastada del color del flux del mar.
Si et veia en qualsevol indret, t’assenyalaria a tu.
Si eres indiferent, series el crepuscle.
Si em miraves distretament, series la meva esperança.
La teva presència em sembla la forma més planet de la mateixa harmonia.
Si la música s’omplia de tu, brollaria un acord greu i planyívol.
Si eres un trèvol, series la clau de l’aurora.
Si eres la suavitat, series el pes de l’aigua.
Si eres la tristesa, series els dies i el temps.
Si eres un desig, series passió desplomada.
Si eres la lluna, series una ala.
Si eres un rellotge, series un cercle profund.
Si eres l’espai, en series meitat i centre.
Si no eres un estel favorable, series una roca que defensa un territori.
Si t’amagaves de mi per sempre més, series la nit circumdant.
Si eres un camí, series la riba del mar.
Si eres un jardí, series un astre de flots.
Si eres un paisatge, series un bosc que respira.
Si eres un anell, series irrompible per sempre mes.
Si eres una ombra densa, series un camí entre els astres diàfans.
Si eres una tarda, series un dia.
Si eres un any, series un segle.
Si eres un soroll, series el soroll d’unes passes que ressonen sentides en secret.
Si eres un pedestal, series una illa blavenca.
Si el món era romput a trossos, series el seu silenci.
Si inclinaves més el front, el cor dringaria clar.
Si sospires, el temps que passa esdevé dolç.
Si t’enfiles pel cel, en la meditació et trobo.
Si eres una boleta, series una sola gota d’aigua.
Vius en el sentit de la flama, no en el de la cendra.
Si eres un nombre, series una quantitat inacabable.
Si mudaves de forma, series una muntanya obscura i agradable.
Si eres l’oratge, dormiries damunt una cua de colors.
Si et coneixia la pluja, cauria al lloc que tu indicaries.
Si intentaves de salvar algú, l’ompliries d’espigues.
Si eres una paret, t’escudarien els arbres.
Si queia la llum, series la copa de cada dia.
Cobriries la joventut, si eres la matinada.
Si passava la tardor, tu series la primavera imminent.
Si eres un color, series l’alegria del sol en un bancal d’herba.
Si eres una veu, tindries el color d’un perfum.
Si eres un perfum, tindries la veu del color que et duria.
Si eres un vidre, apagaries els sospirs.
Si eres un desert, onejaries sense cap límit.
Si eres una paraula, series estimar-se.
Si eres un ídol, jo prepararia la teva adoració als santuaris.
Si eres una tèbia claror, et voltaries de ramats.
Si eres una gota de sang, il•luminaries.
Si el món de vida era tot solitud i caos, ja estaries destinada a manifestar- te.
Si el món era una boirosa caverna, en tu convergirien infinituds.
Tu ets el més bell reflex de la Imatge primordial
Que enllà dels temps es multiplica inexpressable.
Joan Brossa
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per això cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Joan Maragall
https://www.youtube.com/watch?v=itamPjTcLow&nohtml5=False
Poema:
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.
Cançó de Amor:
https://m.youtube.com/watch?v=SIgyqvu_uts
https://www.youtube.com/watch?v=6ZnwCG_Qn0s
Es molt tard i penso amb tu,
fa una bona i clara nit
tant com aquella, recordes?
Aquella en la que ens vam descobrir.
Les meves mans i mon cos et necessita,
mos ulls et busquen en qualsevol lloc
però sols et trobo dins meu,
en els meus pensaments.
Miro el cel estrellat i veig nostre estrella,
aquella on existim els dos,
sols tu, i sols jo, com en un petit somni;
dins del qual ens podem estimar.
En el qual podem ser immensament feliços,
com poder imaginar, que nostre història..,
potser un jorn acabi, dons ets tant lluny amor..,
que cada nit es quant el teu record torna mes a mi.
Dons tot gira al meu voltant,
hi encara no comprenc el perquè,
potser sols es il·lusió, potser no te res de real?
Però sempre en qualsevol moment i mentre hi hagi amor…
Hi haurà un lloc, tan espaiós tant gran
com aquesta passió tan llarga que ens separa,
ja que havent passió, i amor faré jo que..,
tu visquis en el meu cor per a sempre amor.
Ha sigut un poema escrit per en Ferran de Montagu
http://2.bp.blogspot.com/-a1mZrPcNKUk/UV8ILl3ybZI/AAAAAAAABMk/zA08TlVuGHI/s1600/T'estimo2-Edithsme.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=edJCufIY-FU
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.
https://www.youtube.com/watch?v=x_Zd3KoEtRk&nohtml5=False
El que signifiques per a mi
No saps com necessito la teva veu;
necessito les teves mirades
aquelles paraules que sempre em estressades,
necessito la teva pau interior;
necessito la llum dels teus llavis
Ja no puc … seguir així
… Ja … No puc
la meva ment no vol pensar
no pot pensar res més que en tu.
Necessito l’adrenalina de les teves mans
aquella paciència ja de tots els teus actes
amb aquella justícia que m’inspires
per al que sempre va ser el meu espina
la meva font de vida l’has omplert
amb la força afecte …
m’estic cremant;
allò que necessito ja ho he trobat
però encara et segueixo volent!
https://youtu.be/8e9qkRcwXeM
Vicent Andrés Estellés
Els amants
1971
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Cançó d’amor: https://www.youtube.com/watch?list=PLEBoHHZOu57mlCTOqIFhDY1uIu6CJa0VU&v=SaLHUlVTrnI
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
https://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk
Canço: https://www.youtube.com/watch?v=aXirBoNIdCo
Poema:
QUAN NO HI SIGUIS
Quan no hi siguis al matí
et buscaré dins el meu cor
allà et podré trobar
junt amb la paraula amor.
No puc estar un minut
sense veure la teva mirada,
aquest minut se’m fa etern,
una eternitat enamorada.
Cada dia que et veig passar
el cor se m’accelera
quan amb una altra et veig parlar
mon cor a ella l’enveja.
Però sé que després amb mi
et posaràs a parlar
i em parlaràs sobre tot,
menys sobre el que vull escoltar.
Cada paraula que surt dels teus llavis
cada frase que tu has pensat
se’m queda gravada a la ment
perquè de tu m’he enamorat.
Cançó:
https://youtu.be/4FbBE5wcVZk
Poema:
BOMBÓ DE MEL
Embolicaré
els teus petons
com si fossin
bombons de mel,
així quan viatgi
mentre corre el tren
saborejaré l’efluvi,
del teu licor
per retenir el sabor
fragant, de dona
glamorosa d’amor,
que ets madona.
Els embolicaré
amb amor, els teus
amb els meus,
flirtejant–se sempre
amb núvols de sucre
de colors, perquè
siguin més atractius
als nostres llavis.
I així, que tingui
amarada d’amor
i passió, tota la
col•lecció, veuràs com,
te’ls enviaré de nou,
al final del meu viatge,
perquè quan arribi
al teu costat tinguis
encara sabor de mi.
Núvol de cotó,
d’ulls d’infinit,
destí del meu nord
bombó de mel
bonic destí,
de besades perfumades
fragàncies del cel.
Els teus llavis
Necessito la tendresa
dels teus llavis dins els meus,
necessito l’ alegria
dels teus ulls mirant els meus.
Necessito el teu somriure,dels teus llavis esponjosos plens d’ anhel.
Necessito que m’ expliquis a cau d’ orella la teva vida de cada dia.
Necessito les teves mans esmunyint-se sobre la meva pell,
Necessito vida meva! passar els meus dits pel teu cos rogent.
Necessito les nostres nits de foc que ens roen el cos.
Necessito la suor dels nostres cosos al fer-me l’ amor.
I tú què més necessites?
Veus ací el que jo més necessito…
GAUDIR DEL NOSTRE AMOR ES EL QUE MES NECESSITO.
CARMINA.
https://www.youtube.com/watch?v=b_k4CfJvjNk
I COM QUE ARA TU I JO
(Miquel Martí i Pol)
I com que ara tant tu com jo, estimada,
sabem de cert que només amb paraules
no podem moure les muntanyes,
valdrà més que assagem de repintar
el menjador i la cuina
i de jugar altre cop a enamorats
com vint anys endarrera.
Te’n recordes?
Llavors cada capvespre
maduraven els fruits
i ens omplíem les mans de sorra nova
i a cada gest mudàvem pell i ungles.
Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços
un xic d’esma, potser,
com bestioles.
I ara, ja ho veus!, no sabem ni què dir-nos
i qualsevol pedreta ens entrebanca.
Ni tu ni jo no som com aleshores,
però et proposo que intentem de fer-nos
un ritme nou, com si encara tinguéssim
la pell tibada
i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.
Qui sap si el temps aquietat i tebi,
que ens ha mudat la sang en aigua dolça,
no serva encara un gust de sal novella
per tu i per mi si tornem a estimar-nos.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Ed. Barcanova
SANT JORDI (popularitzada)
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
ell sol va matar al drac.
Sant Jordi a la princesa va salvar,
Sant Jordi a la princesa va salvar,
Sant Jordi a la princesa va salvar,
i una rosa li va donar.
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
ell sol va matar al drac.
Sant Jordi avui també celebrarem,
Sant Jordi avui també celebrarem,
Sant Jordi avui també celebrarem,
i una flor regalarem.
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
Sant Jordi no tenia cap soldat,
ell sol va matar al drac.
https://www.youtube.com/watch?v=wqWjgrFlZMc
LA POESIA QUE M’AGRADA
T’estimo,
Com estima la idea al pensament
que van junts o moren en l’intent.
Com el botxí el traïdor i el pinzell al pintor.
Com l’accent a la lletra i la paraula al poeta.
Com la veritat a la mentida i l’engany a l’error.
Com la llum a la vela i el caçador a la presa.
Com el suicida a la vida i el malalt a la mort.
Com el vers el poeta i la terra al sol
Com la idea al pensament i el profeta la creença
Com l’arbre a la terra i el foc la fulla seca
D’aquesta manera t’estimo,
amb aquest infinit amor.
Edithsme.
Cançó dedicada per a Jordi Clopés<3:
https://www.youtube.com/watch?v=wqWjgrFlZMc
Poema:
DITS
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Gabriel Ferrater
Menor que tres.
https://www.youtube.com/watch?v=XFhaFaa5qPg
AMB TOTS ELS TONS DEL DOLOR I DE L’ATZAR
Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s’aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l’oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: “vull”.
Feliu Formosa
EL VENT DAMUNT LA PELL
El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.
Montserrat Abelló
Cançó (Calgary 88): https://www.youtube.com/watch?v=VvpBmcgZv0Q
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
https://www.youtube.com/watch?v=oOFOBTYvMDU
a
https://youtu.be/DkpXrqTVrKU
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwj3rvOqo5vMAhXDFR4KHfvRAXsQyCkIIDAA&url=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DqYSzt60n_C0&usg=AFQjCNGN0xH22AQlnnw6VU7Nsmras7bjjA&sig2=3erEYYwFpJtY1865fSg0qA
POEMA:
ELS TEUS LLAVIS
Els teus llavis. La fruita. La magrana…
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturni,
als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.
Maria-Mercè Marçal
CANÇÓ
https://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0
T’estimo, saps? T’estimo.
Així, senzillament i clarament,
sense embolics, ni frases discursives,
ni fórmules buscades, persistents.
A tu, t’ho dic encara que no em sentis;
a tu, que sempre escoltes el que dic;
a tu, que ets lluny i et parla el meu silenci,
o que ets a prop i entens el meu sentit.
És veritat encara que no ho creguis:
sento neguit després de dir aquest mot
perquè és un mot que no prodigo gaire,
però el tinc viu… Jo visc sols per l’amor.
I sabent que així ho sento, no t’ofenguis:
estimo el cel, el vent, la mar,
aquell infant que passa amb un somriure,
l’aurora neta, el roser blanc,
aquell record que guardo a les entranyes
i la memòria dels qui han marxat
aquell que m’ha entrat dintre la muralla,
a tu que poc t’ho penses
a tu i a tu que no us ho diré mai.
T’estimo, saps? T’estimo.
I sense dir res més, passo endavant.
Canço:
http://m.youtube.com/watch?v=itamPjTcLow
Poema:
TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t’acariciaria els muscles,
t’agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l’engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d’escriure’l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T’estimaria, t’adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m’emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t’estime! Em destrosses,
t’acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l’amor que jo sent per tu,
tan adorable! T’imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l’espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t’estrenyc, potser, la mà,
t’evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d’un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l’obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t’he conegut,
jo no volia conèixer-te…
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d’amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d’algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l’aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d’amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d’amor per tu.
POEMA:
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
……………………………
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860-1911)
CANÇÓ:
https://www.youtube.com/watch?v=vXlxJaUmAkY
POEMA D’AMOR
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
https://www.youtube.com/watch?v=xSb4lQEJAFM
Poesia Amor
Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Voldria…
sentir l’esclat de la teva sang
dins del cor,
sobre els meus polsos.
Omplir el teu ésser
amb la meva basarda,
i pam a pam, el teu cos
estimar-lo.
Voldria…
cremar-te amb el meu foc
i encendre’m amb la teva flama
i després…
morir.Voldria…
mirar-te als ulls, cara a cara
sense buscar cap paraula;
no calen.
Que l’ànima enamorada
no necessita llenguatge.
Youtube Canço d’amor:
https://www.youtube.com/watch?v=x_Zd3KoEtRk&nohtml5=False
https://youtu.be/Vf92Twk-opM