Terrassa de cafè a la nit

14 respostes a Terrassa de cafè a la nit

1. Nerea i Elena diu:

   29 gener 2016 a les 14:11

   Una nit “A la tassa”
   Era l’any 1345 i ara que el cafè era tota una novetat, tothom estava esperant a que obrissin el bar “Gra de cafè”. Però el bar no obria perquè encara no havia arribat el cafè. La gent, ja desesperada, van córrer fins l’ajuntament a tota pressa, perquè hi tindrian que haver obert ja fa una estona. I llavors l’alcalde els va dir que el camió de cafè havia tingut un accident i que trigaria un parell d’hores en arribar. Els clients no sabien que fer, van passar les hores i res de res. Llavors estaben morts de gana i van decidir anar a un bar de xocolata calenta “A la tassa” que hi havia a la plaça del costat. Al dia següent, havien obert el bar de cafè, però, com que ahir no el van obrir; al final “A la tassa” hi ha hagut un éxit internacional!!!
2. ismael i mohamed JR diu:

   29 gener 2016 a les 14:12

   Hi havia una vegada a Amsterdam una noia que es deia Maria que estava prenent café en una cafeteria.
   es va fixar en un noi alt bonic, ros, amb els ulls blaus, flac i llest el noi també volia prendre un café i la maria el va convidar a galetes i un got de llet. Es van va fer preguntes de tot cada vegada es coneixien millor.
   Com et dius?-Va preguntar la noia enamorada.
   Em dic Jordi i tu.
   Jo em dic maria, et vull dir un bonic secret estic enamorada de tu des de fa 10 min.
   El Jordi li va dir jo també estic enamorada de tu per això estem junts i vull que seguir al teu camí.
   es va comença a escoltar una musica romàntica i es van donar un peto i també es van cassar. Van viure feliços.
3. Aitana i Andrea diu:

   29 gener 2016 a les 14:13

   Hi havia una vegada un senyor anomenat Jordi que va anar a celebrar el seu aniversari a un bar, pero com ell no tenia molts amics va anar sol.
   Pero va ser en aquell moment que van apareixer per la porta del bar els seus fantastics alumnes de 1r d’ESO grup 2, en Jordi quan els va veure apareixer per la porta es va posar a plorar de l’emoció. Els fantastics alumnes li van regalar una magdalena de chocolata amb una espelma i una fantastica cartolina amb una dedicatoria de cadescún.
   En Jordi va ser molt bona persona i els va convidar a tots a berenar, i així va ser el seu aniversari aquella tarda del 29 de gener del 2016.
4. Iván. Arrebola. Ferrer diu:

   29 gener 2016 a les 14:16

   Hi havía una vegada, a Amsterdam (Holanda) una noia que es deia Aurora, estava a una cafetería prenent un cafè amb llet.

   Es va fixar en un noi molt guapo; alt, flac, ulls blaus i molt atractiu. No parava de mirar-lo. El noi es va donar compte de el que estava fent la noia, va acercar-se i li va dir que perqué l’estava mirant. La noia com que era molt tímida no el va mirar.
   L’home que es deia Ivan li va repetir la pregunta. L’Aurora el va mirar i li va dir que estava mirant a un altre lloc. L’home sabía que mentia per això li va dir que no era veritat. La noia mentre el mirava li va dir que era molt guapo.
   Es va quedar com una pedra.

   El noi li va dir que ella també era molt guapa després d’això li va preguntar si volía ser la seva parella, la noia mirant-lo li va dir que sí.
   Van ser molt feliços.
5. Yassin Jr. diu:

   29 gener 2016 a les 14:17

   En Martí al veure el café va entrar molt ràpid a veure el menú però ho va deixar tot allà perquè feia poc havia dinat. Després del café es van anar cap a casa i van començar a preparar les maletes perquè ja era l’hora d’anar-se. En Martí mai s’olvidara d’Amsterdam li ha agradat molt es un lloc molt alegre i una ciutat molt gran. Entre moltes coses es va veure una noia alta, rossa, amb els ulls blaus. No es volia anar, volia veure-la un altre cop. Va arribar el dia de prendre el viatge i en Martí estava molt nerviós. Al arribar al aeroport va veure que la noia també anava al mateix avió i va córrer per arribar per què s’havia quedat embovat mirant-la i l’avio quasi se’n va. Al final en el viatge es va seure amb ella. Però no es podien entendre perquè ella parlava l’Holandes. Finalment es van parlar amb el traductor i es van divertir molt en el viatge.
6. Gisela i Lucía diu:

   29 gener 2016 a les 14:22

   Tot va ser un día, la Claudia estava en la terrasa mentres que prenia un cafè tipic de Amsterdam per la nit. Fins que un home d’uns 20 anys va anar a la terrasa i la va assesinar. L’ home va sortir correns pero la policia el va trobar i va anar per ell. L’home anava cada vegada més rapíd i la policia anava aumentan. L’ home es va cansar i va parar i els policies el van arrestar. Al cap d’un temps, l’home va sortir de la pressó. El mateix día que va sortir de la pressó es va trobar a la família de la Claudia, la família va començar a correr perque li tenien por. Però l’home li va dir que ha cambiat molt, la família su va creure i van ser amics per sempre.
7. Gerard Soler diu:

   29 gener 2016 a les 14:23

   En Martí quan va arribar a Amsterdam va anar a un cafè,amb en Ben i va succeir un atrac dons van tenir que amagar-se, i quan els lladres s’en van anar, en Martí i en Ben van anar-se corrents .
   En Ben i en Martí , van decidir anar a un restaurant per sopar però van tenir tanta mala sort que en aquella hora estaven tots els restaurants tancats.Va passar una estona i van anar-sen a casa,van menjar i van anar-se
8. PEDRO RODRIGUEZ diu:

   29 gener 2016 a les 14:25

   UN ESTIU A BORNEO

   El ultim dia que en Martì esta en amsterdam van anar a un cafè on en Vicent Van Gogh
   va fer el quadre terrassa de cafè a la nit. Era una gran sorpresa per en Martí estavan en el tramvia i diu:
   -On em porteu
   -Et portem al cafè un va fer el cudre Van Gogh
   -Que bè sempre he volgut anar a aquest cafè
   Quan van arribar al cafè van veure un cacaolat, dos cafes, i un suc de taronja.
   Mentre estaven beben les begudes en Martì diu:
   -Ens podem fer una foto per record a ma mareque li agradara
   -Sabeu que no enn podem fer fotos les fan els cambrers a 20€ la foto amb postal
   -Ok la pago yo- diu en Martì.
   -Va ens fem la foto i ens anem que es fa tard- diu en Ben
   -Ok-diu en Martì.
   Van arribar a casa i el dia següent en Martì se’n va anar a Borneo.
9. Aitana i Andrea diu:

   29 gener 2016 a les 14:27

   Hi havia una vegada un senyor anomenat Jordi que va anar a celebrar el seu aniversari a un bar, però com ell no tenia molts amics va anar sol.

   Però va ser en aquell moment que van aparèixer per la porta del bar els seus fantàstics alumnes de 1r d’ESO grup 2, en Jordi quan els va veure aparèixer per la porta es va posar a plorar de l’emoció. Els fantàstics alumnes li van regalar una magdalena de xocolata amb una espelma i una fantàstica cartolina amb una dedicatòria de cadascun.

   En Jordi va ser molt bona persona i els va convidar a tots a berenar, i així va ser el seu aniversari aquella tarda del 29 de gener del 2016.
10. Óscar i Joel Amor diu:

    29 gener 2016 a les 14:29

    VAN GOGH

    Això va ser un dia que van quedar amb els amics per anar a fer un passeig, aquest grup el formaven en Jordi i en Van Gogh. Es van asseure a la terrassa del bar i se’ls va apropar un cambrer, i li va dir: que voleu prendre?
    -Van Gogh va contestar: jo un cafè sol i en Pere un cafè amb llet.
    D’acord, va dir el cambrer.
    El cambrer se’ls i va portar a la taula.
    Van estar parlant una estona els dos tranquils a la taula, però en Van Gogh se’n va assabentar que tenia un paper per dibuixar, a la bossa.
    -En Jordi va dir que podria dibuixar el lloc on estaven asseguts i se’l podria regalar al cambrer tan amable que els havia atès. En Van Gogh sabia dibuixar molt be, el dibuix el va costar bastant de fer, però el va quedar molt bonic.
    Va tornar el cambrer a demanar la conta, llavors en Van Gogh li va entregar el quadre. Al cambrer li va agradar molt i els va donar les gràcies per haver assistit a aquell bar. El cambrer, va entrar ràpid a dins i va penjar el quadre a un lloc on es veies molt, i el quadre va tenir molt d’èxit en aquell bar i en Van Gogh es va fer ric.
11. Laia Navarro, Cloe Verdú andrea lopez diu:

    29 gener 2016 a les 14:29

    Terrassa de cafè a la nit.

    Fa molt de temps en una plaça d’Amsterdam, hi havia un cafè de molta elegància, per gent luxosa.

    Molta gent, estava indignada, perquè no tothom es podia permetre aquell luxe, i no hi havia cafès per a pobres, llavors, aquelles persones indignades van fer una conspiració contra ells. El pla era que agafarien les joies, i robarien els calés del cafè, per repartir-los entre ells.

    Van trigar dos anys per guanyar-se la confiança de tothom, es van fer passar per cambrers, i uns altres es van fer passar per guàrdies civils, per quan ells robessin, els perseguirien perquè la gent no truqués a la policía, i no els detinguessin de veritat.
12. hugo BZ diu:

    1 febrer 2016 a les 17:04

    En aquella època nomès hi havien bars per tot arreu que estaven plens de fumador i gent que l´ agradava veure en el qual no havien terrassa.

    La gent que volia menjar fora de casa no podien perque el seus fills respiraven i començaven a tosir, aguesin baralles o altres coses que no volguesin beure,aixi que li van preguntar l´alcalde i els va dir que no volia,dons uns dies despres van començar a fero en una zona o no pasaven els policies i van tenir una idea que era posar una terrassa. El principi no venia ningú.

    Pero desprès va guanya fama i l´alcalde el va deixa i li van posar el nom de “cafè a la terrassa´´.
13. joelitoklk diu:

    5 febrer 2016 a les 13:49

    25 de gener hi havia una vegada un senyor que es deia Juan Jose de la Mancha hi va anar a un restaurant a sopar sol. però una senyora el va reconoixer que era un escritor molt famos. es van anar fent amics fins que van acabar de sopar. s’hen van anar i quan la va acompañar li va donar un peto, se van quedar tos dos parats. Van decidir ser nuvis es van casar i van tindre dos fills.
14. maria guardia diu:

    5 febrer 2016 a les 14:10

    la cafeteria
    Era una tarda de estiu, dos nois van anar a una cafeteria, eran noi i noia. Van decidir anar a dunar una volta i així ho van fer. Pasades dues hores van trobar una cafeteria pero no hi havia ningú, perque seria? van pensar. Li van preguntar a un home vell que hi havia per aquella zona, i li va contestar que eran uns mal educats y no tenian respecte. Els nois no sabien si era veritat, així que van entrar, l’aspecte no era bo, però li van demanar un entrepà de pernil dolç. La veritat era que estava molt bo, ja entenian perquè no hi havia ningú pero els dos nois als van ajudar a les quatre persones, per cambiar-lis. Ho van fer i ho van conseguir, ja entraven tots.