La història de vida lingüística és un relat al voltant del repertori lingüístic d’algú explicat per ell mateix. És a dir, una narració sobre les llengües que coneix, les habilitats relacionades amb cada una d’aquestes llengües, la manera com les ha après, els records i els oblits relacionats amb les mateixes, els usos quotidians que fa de les diferents llengües, la identificació com a bon o mal aprenent d’aquests idiomes, etc. són algunes de les qüestions que cal tractar en aquest tipus de relat.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=J3nVVsgo6A0[/youtube]
Tothom té una biografia lingüística per explicar. La de Joana Colom —que s’explica en el documental Palabras de mamita, guanyador del Premi Internacional d’(auto)biografies lingüístiques convocat pel GELA, amb col·laboració amb la Xarxa Vives— és, justament, colpidora i emocionant. I per aquest motiu el jurat, format per Narcís Iglesias, Esteve Miralles, Carles Solà, M. Carme Junyent i Pere Comellas, li ha concedit el primer premi de l’edició de l’any 2015. Podeu llegir-ne més informació clicant aquí.
HISTORIA DE LA MEVA VIDA LINGUISTICA
Quan vaig neixa el prime idioma que vaig escolar va ser el castella ya que els meus pares nomes parlen castella fins que vaig comenzar a parlar catala a lescola i em el meu germa ya que nomes parla catala .
A l’institut vaig fer una optativa de frances i se una mica de frances lo basic la vritat que ami apendre idiomes el costa.
La llengua angles la portu estudiant desde els 6 anys ya que vaig comenzar a lescola i encara en viu en dia segueixo estudianla.
La televisio la tinc en castella
Vida llingüística
La primera vegada no vaig escoltar ningú hiblioma que ara sé, va ser el Venezolà, es molt paregut al Espanyol es molt gracios, després el vaig anar amb els 8 anys a Venezuela, ara parló amb els meus pares el castella.També sé catalán, inglés una mica i els accents latino americans ens sonen molt bé, no he viatgat molt mes i per aixo se tan poc.
Historia de vida lingüistíca.
Jo només escoltava parlar a la meva familia parlar en castellà.
Fins que un bon dia li vaig dir a la meva mare “gracies”, cosa que va fer molt feliç a la meva mare.
Després vaig començar a parlar en castellà, era un castellà molt redüit pero almenys parlava.
Quan vaig creixer vaig començar a interesarme per les altres llengues, cosa que va fer que agafes un gust per la lectura, vaig millorar el meu català i el meu castellá. Durant el meu primer any de l’ ESO vaig aprendre a parlar françes. En el futur vull apendre més idiomes
HISTÒRIA DE VIDA LINGÜÍSTICA
Quan jo era petit vaig parlar castellà fins que vaig aprendre català i anglès a la meva escola.A vegades en casa parlo català i anglès,però en general a casa meva parlo en castellà.
Un amic meu xinès que va arribar en segon a la meva escola em va ensenyar vàries paraules en xinès,però no domino molt la llengua.També un amic meu àrab em va ensenyar una miqueta d’àrab,però el mateix com al xinès no domino res.
Quan vaig en vacances d’estiu a l’hotel de la meva tieta n’hi ha alemanys i sempre escolto com parlen perquè penso que es una llengua molt “peculiar”.
Quan veig una serie la veig en castellà però desprès la torno a veure en versió original.
La meva àvia(la mare del meu pare) es de Calera de León(Badajoz),el meu avi(el pare del meu pare)es de La Roda de Andalucía.I la meva àvia és de Càceres.
Aquesta és la meva vida lingüística
LA HISTÒRIA DE LA MEVA VIDA LINGÜÍSTICA
Quan vaig néixer, els meus pares i el meu germà em parlaven en català.
A l’escola Torre Llauder, a P4, vaig començar a parlar en castellà. A partir de primer de primària, vaig començar a parlar en anglès.
Ara, parlo el català amb els meus pares, i amb els meus amics, parlo en castellà i a vegades en català.
Fa dos anys, vaig començar a fer taekwondo, on vaig escoltar les meves primeres paraules en coreà. Ara, ja sé dir algunes paraules en coreà, però només em sé les paraules per saber quina tècnica he de fer.
En conclusió, al llarg de la meva vida, fins ara, he après a parlar en català, en castellà, una mica l’anglès, i unes paraules en coreà.
HISTÒRIA DE VIDA LINGÜÍSTICA.
Des que vaig néixer, els meus pares m’han parlat en català. Sempre he parlat aquest idioma amb tots els meus familiars i amics.
La meva família sempre ha volgut que aprengués molts idiomes així que des de ben petit vaig començar a mirar pel·lícules en castellà, la primera paraula que vaig aprendre en aquest idioma va ser “callate” mirant la” Ventafocs”.
Quan tenia 6 anys vaig començar a anar a una acadèmia d’anglès i això em va ajudar molt a tenir-ne un nivell bastant alt d’ara endavant. A mi sempre m’ha agradat aprendre idiomes així que no em sembla molt difícil ni avorrit.
Fa tres anys vaig anar també a una acadèmia d’alemany però no em va agradar molt aquesta llengua, així que vaig estar aprenent-la només un any, però igualment sé dir algunes frases.
L’any passat, a l’institut, vaig començar a fer francès i després, a l’estiu vaig anar a algunes classes per millorar-lo. Aquest any, també n’estic fent a l’institut i segurament l’estiu que ve també aniré a algunes classes.
Historia de vida lingüística
Jo des que era petit els meus pares em parlaven en català, mentre que els meus avis en castellà, jo miro la televisió normalment en castellà, i la música en castellà i anglès. Quan tenia 3 anys els meus pares hem van apuntar a anglès, i ja porto 10 anys, el meu pare i jo sempre tenim algun contacte en anglès.Ara ja sabia 3 llengües, jo faig futbol però sempre parlaven en castellà i no sabia més llengües, fins a l’institut que vaig aprendre el francès, i m’he quedat amb 4 idiomes, però jo tinc l’esperança de conèixer molt més idiomes per viatjar pel món.
Història de vida lingüística
A mi des que vaig néixer a casa me’n parlat en català. Perquè tota la meva família és catalana. Fins a P5 no vaig tenir cap contacte amb alguna llengua estrangera. En aquest cas va ser l’anglès. Però des dels 3 anys mirava algun programa per la tele en castellà.
Tot i que mirava bastant la tele en castellà és una llengua que mai m’ha agradat i des que vaig anar a Eurodisney sempre deia que volia anar a francès. Els 6 anys vaig començar a jugar a hoquei patins i parlàvem en català. També de tant en tant anàvem a França A casa de la padrina de la meva germana i allà escoltava el francès i tot i que no entenia res, m’agradava molt.
A primer de primària vam començar el castellà i jo l’odiava perquè no s’escalfa donava bé i feia moltes catalanes. A 5è va venir una nena d’una altra escola que es diu Sara. El seu pare és d’aquí, però la seva mare és alamana i entre elles parlen una barreja entre castellà i alemany i és molt divertit.
A primer d’ESO per primer cop vaig poder aprendre la llengua que sempre havia volgut aprendre i durant un quadrimestre vaig estar fent francès i em va agradar moltíssim.
Aquest estiu com cada any vaig anar a un campus d’hoquei a Cassà de la Selva. A on em vaig trobar que també venien uns nens italians al campus. I vaig aprendre moltes coses. Com per exemple, que per ells els hi és més fàcil parla el castellà que l’anglès i que allà practiquen i aprenen el castellà. A l’hora d’explicar els exercicis primer ho explicaven en italià i després més especificat en català i jo quan ho explicaven en italià ho intentava entendre i després quan ho deien en català comprovava si ho havia entès i quasi sempre ho entenia.
Abans d’anar al campus, ena van dir qui tindríem d’entrenador a la següent temporada i em van dir que amb el mixta tindria a un que és gallec. Ell era un jugador que ja havia estat el club fa uns dos anys, havia marxat i que ara tornava a venir. El començament no s’havia ni si entenia el català o si no, o si el parlava, … per això jo i una altra nena vam dir que nosaltres li parlaríem en català i si no ens entenia que s’aguanten. Però aleshores en el campus de Cassà hi havia un que havia estat entrenador del primer equip masculí del Mataró i justament l’havia tingut. Un dels dies que vaig estar allà em va preguntar a qui tindria d’entrenador l’any següent. I quan li vaig dir vaig aprofitar per preguntar-li si en Pablo (l’entrenador gallec) entenia o parlava el català i em va dir que l’entenia però parlar no gaire. I ara gràcies a ell a escoltar-lo cada dia he millorat molt el castellà tant en parlar com en escriure, … I quan els hi vaig dir els nens de l’equip que entenia el català es van treure un gran pes de sobre perquè som un equip molt però molt català.
De gran, les llengües que m’agradaria parlar serien el català com a primera llengua, l’anglès com a segona, el francès i l’italià com a terceres i el castellà com a quarta. Perquè m’encanta el català, l’italià i el francès però odio l’anglès i el castellà, sobretot el castellà.
HISTÒRIA DESIRE VIDA LINGÜÍSTICA
Des que vaig néixer la meva família em parla castellà, però ma mare em parlava català i em segueix parlant català.
A la meva família, de part del meu pare sempre parlem castellà, ja que són de Galícia, i de part de ma mare parlo català amb ma cosina i amb ma tieta, però la resta de família parlo castellà, ja que són d’Andalusia. A les meves mascotes els hi parlo català.
A primària tothom parlava català, l’any passat, a 1r d’ESO, al thosi tothom parlava castellà, però ara, a la Laia hi ha gent que parla català i hi ha gent que parla castellà. Jo sempre parlo català. I a atletisme també.
Estic aprenent anglès, per l’insti, m’agradaria aprendre francès i alemany. Per acabar, parlo català, castellà i lo bàsic ee l’anglès.
Història de la meva vida lingüística
Quan vaig néixer els meus pares hem parlaven en Castellà i encara hem segueixen parlant en Castellà. La primera vegada que vaig escoltar el català va ser a la professora de P3 de l’escola Antonio Machado.
Quan vaig començar primer de primària vaig aprendre Angles fins ara. A 6è vam fer un viatge de fi de curs a Bilbao i com allà es parla en Euskera ens vam haver d’aprendre algunes paraules.
Al començament d’ESO ens van ensenyar un idioma nou per a mi, que era el Francès. Al principi hem costava pronunciar-lo però, ara més o menys el domino