Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el beire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels.
– Podeu deixar en els comentaris d’aquest article els poemes d’amor que vosaltres heu seleccionat. Bones vacances!
aqui et deixo la poesia 🙂
AMOR MEU
Tomàs Garcés
Amor meu, la pluja cau;
Amor meu, l’aigua destria.
En voldria fer un palau
per si ve la melangia.
Amor meu, la vida fuig;
amor meu, la vida passa.
Li volíem dar sopluig
però mai s’atura massa.
Amor meu, una clotada
pot obrir-se dins la nit.
Somriguem altra vegada
i mirem-nos fit a fit.
Hola Jordi, a continuació et deixo el poema i la canço que he triat.
– Quasi transparent
Una ampolla de vi
quatre gots
i unes copes.
Una barra de pa
un croissant
i torrades.
Una rosa al pitxer
tovallons de paper
i estovalles brodades.
No sé parar de pensar
en els teus ulls de mar
i en la teva mirada.
Tinc una plata al forn
que he cuinat amb amor
i desig d’agradar-te.
Ajuntant els records
he congriat una imatge de tu
mentrestant, t’esperava.
Esperant lentament,
amb el meu pensament
s’acabava la tarda.
He llençat al cubell
el meu plat, i el guisat.
He pensat tant en tu!
La teva pell és blanca
i l’escuma del mar
és quasi transparent.
-Ara et deixo la canço: Dos hombres y un destino. David Bustamante y Alex.
Doncs Jordi aquí ho tens tot, espero que pasis una molt bona setmana santa, cuida’t.
aqui tens el poema:
(la canço ja la portare a classe)
L’AMOR
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
roses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Miquel Martí i Pol
Amor meu
Tomàs Garcés
Amor meu, la pluja cau;
Amor meu, l’aigua destria.
En voldria fer un palau
per si ve la melangia.
Amor meu, la vida fuig;
amor meu, la vida passa.
Li volíem dar sopluig
però mai s’atura massa.
Amor meu, una clotada
pot obrir-se dins la nit.
Somriguem altra vegada
i mirem-nos fit a fit.
Doncs Jordi aquí ho tenss!!:)
un petó
fins el proxim dia de classe
Hola Jordi com van las vacances ¿
Bueno aqui et deixo el poema:
El primer amor
Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d’ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer
que és, en l’esclat del cel,
un bell racó de nit.
Josep Palau i Fabre
Y aixo es l’ho de la canço: Nose ( aixi es com es diu la canço no es que no m’enrecordi del nom xD) de Melody
Molts petons !
Hola Jordi aquí et deixo el que vas demanar-nos:
Raigs de Sol
Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estés mirant.
Els teus ulls son com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.
Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’òs)
Francesc Povedano Audí
I aquí et deixo la canço,no sabia quina triar peró al final he triat aquesta:
Sorry
Jonas Brothers
Composição: Nicholas Jerry Jonas
Broken hearts and last goodbyes
Restless nights but lullabies
Help to make this pain go away
I realize I let you down
Told you that I’d be around
I’m building up the strength just to say
I’m sorry
For breaking all the promises that I wasn’t around to keep.
It’s on me
This time is the last time I will ever beg you to stay.
But you’re already on your way.
Filled with sorrow, filled with pain
Knowing that I am to blame
For leaving your heart out in the rain
I know your gonna walk away
leave me with the price to pay
before you go I wanted to say
Yeah!
That I’m sorry
For breaking all the promises that I wasn’t around to keep
It’s on me
This time is the last time I will ever beg you to stay.
But you’re already on your way.
Can’t make it alive on my own
But if you have to go, then please girl
Just leave me alone.
Cause I don’t want to see you and me going our separate ways.
I’m begging you to stay
If it isn’t too late
I’m sorry
For breaking all the promises that I wasn’t around to keep.
It’s on me
This time is the last time I will ever beg you to stay.
But your already on your way.
But your already on your way…
Roto el corazón y el último adiós
Inquieto noches, pero canciones de cuna
Ayuda a hacer desaparecer este dolor
Me doy cuenta de que te decepcionará
Te dije que yo se de todo
Soy la construcción de la fuerza sólo para decir
Lo siento
Para romper todas las promesas que yo no estaba en torno a mantener.
Es en mí
Esta vez es la última vez que voy a rogar cada vez que usted permanezca.
Pero usted ya está en camino.
Lleno de dolor, lleno de dolor
Sabiendo que soy el culpable
Para salir de su corazón en la lluvia
Sé que tu vas a pie
dejarme con el precio a pagar
antes de ir que yo quería decir
Yeah!
Que yo siento
Para romper todas las promesas que no se mantenga en torno a
Es en mí
Esta vez es la última vez que voy a rogar cada vez que usted permanezca.
Pero usted ya está en camino.
No se puede hacer en mi vida
Pero si tienes que ir, por favor, niña
Sólo me dejen solo.
Porque no quiero ver a usted ya mí que nuestros caminos se separaron.
Estoy rogando que usted permanezca
Si no es demasiado tarde
Lo siento
Para romper todas las promesas que yo no estaba en torno a mantener.
Es en mí
Esta vez es la última vez que voy a rogar cada vez que usted permanezca.
Pero tu ya en tu camino.
Pero tu ya en tu camino …
cambiar
aquí et deixo la lletra la patricia m’ha dit que es posava.
També et deixo la traduccio que m’agrada molt.
hola jordi et deixo el poema aqi i la canço te la portare a classe
Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estés mirant.
Els teus ulls son com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.
Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’òs
Jordi!
Doncs aquí et deixo el poema i el nom de la canço que he triat.
Poema:
El primer amor
Josep Palau i Fabre
Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d’ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer
que és, en l’esclat del cel,
un bell racó de ni
La canço: Amor particular.
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
Que acabis de passar molt bé la setmana santa!
P i L
P
“L’amor és americà”
Miquel Bauçà
Si et pogués resumir la meva força
en quatre mil vuit-centes aferrades
tendries sobre teu, aparellades,
les deus d’aquest amor que no se’m torça.
I si l’amor fos un arbre, l’escorça
trauria gleves amb frases brodades
que te dirien just “t’estim, m’agrades”
en català, en àrab, fins en morse.
El que a mi em passa no és americà.
No sé què em passa, que he perdut el seny
i enc que t’estim i m’és un bon empreny
t’he de dir sense agravi però clar
que quan l’enyor el braç i el cor m’estreny
em cag en Bush i en tu que em vas deixar.
L
Tu saps ben clar que no has de fer fruit
d’aquest regal que ets de la bellesa.
Ni jo en faré, del meu. La senzillesa
és sebre que tu i jo no hem de fer fruit.
¿Per què, però, el regal llances al buit
i com un nin refuses l’escomesa
del nostre fruit que és bes ardent que besa
i és viu i fèrtil com un pa ben cuit?
El camí meu que mena contra el buit
només el veig possible si va a tu,
si l’ànima es procrea en mi, i en tu
fa arrel, aferra, floreix i fa fruit
i el fruit m’és fill, i fill del fill, i mare
i es multiplica en l’aire i et fa pare.
I la cançó es aquesta:Joan Manuel Serrat – Paraules d’amor
http://www.youtube.com/watch?v=GBnBCsKo6lY
La lletra és aquesta:
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremaven
només paraules d’amor…
Paraules d’amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
D’històries d’amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys…
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…
Paraules d’amor
senzilles i tendres.
No en sabíem més,
teníem quinze anys.
No havíem tingut
massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem
del son dels infants.
En teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d’antics comediants.
D’històries d’amor,
somnis de poetes,
no en sabíem més,
teníem quinze anys…
Hola! jordi aqui et deixo la canço es en arab perque no sabia quina ficar
Na, NaNaNa.
Na, NaNaNa.
Na, NaNaNa.
Akhasmak, aah.
Aseebak, la.
Wi gowah ilroah hatifdhal habeebi illi ana bah-waah.
Bahibbak, aah.
Wa afarkak, la.
Malakni hawak wala akdar habeebi if yoam ansaak.
Dah inta habeebi wi monaya illi dawibni.
Wi inta illi bardo a’an hawaya be-yita’ibni. (x2)
In kan a’alaik ba-sook dalaali wi yikh-tor bibaali aa’anaid hawak.
Lakain awam bahinni tani wa salhak ya ghaali we batlob ridhaak. (x2)
Inta habeebi wa monaya illi dawibni.
Wi inta illi bardo a’an hawaya be-yita’ibni. (x2)
Akhasmak, ah, ah, ah.
Aseebak, la, laaaaah.
Wi gowah ilroah hatifdhal habeebi illi ana bah-waah.
Bahibak, aah.
Wa afarkak, la.
Malakni hawak wala akdar habeebi if yoam ansaak.
Bihobbak inta maali heelah wi a’omri fi laiyla ma ha iba’aid bia’eid.
Wil dounya baa’dak mostahilaih. We laylaih, fi laylaih haneeni ye zeed. (x2)
Dah inta habeebi wi monaya illi dawabni
Wi inta illi bardo a’an hawaya be-yita’ibni. (x2)
Akhasmak, aah.
Aseebak, la.
Wi gowah ilroah hatifdhal habeebi illi ana bah-waah.
Bahibak, aah.
Wa afarkak, la.
Malakni hawak wala akdar habeebi if yoam ansaak.
Aah.
Aseebak, la.
Aah, aah.
La.
I aqui el poema
AMOR PETIT
De quin estel t’has despenjat, amor petit…?
Com has sabut guarir l’escletxa gran,
que m’han obert al pit?
On has collit aquest perfum,
que m’ha envaït els cinc sentits
si no és abril,
si no és abril,
amor petit.
On has desat els teus juguets
i els mitjons blancs de fil…?
De quina lluna has pres l’argent,
que dus entre els teus dits…?
I dius que amb mi vols fer-te gran,
i quan t’escolto em faig petit.
No corris tant,
no corris tant,
però corre amb mi.
Autor:Joan Isaac
Adeu Jordi fins demà
holaaa jordii aqui t’ho deixo la canço es en arab
Ma fich haga tigi keda ehda habibi keda
Werga3 zay zaman , yabni sma3ni hatdalla3ni, takhod 3eni Kaman
Habibi arrab boss w boss boss
Za3lan ez3al, ez3al noss noss
Lahsan hab3ed, ab3ed ah w noss
We hateba2a enta akid khasran
Leh da kolle da, akhadt 3ala keda
enta ma btezha2chi malam
Te3ebt yana yana layali hayrana
ehda ba2a wekfaya haram
Habibi arrab boss w boss boss
Za3lan ez3al, ez3al noss noss
Lahsan hab3ed, ab3ed ah w noss
We hateba2a enta akid khasran
Di haga mout3iba
ekmini tayeba mestahmelak wi ba2ali ktir
habibi chouf ana , sebort kam sana
khadt wa2t ma3aya ktir
I AQUI ET DEIXO EL POEMA:
AMOR PETIT
Joan Isaac
De quin estel t’has despenjat, amor petit…?
Com has sabut guarir l’escletxa gran,
que m’han obert al pit?
On has collit aquest perfum,
que m’ha envaït els cinc sentits
si no és abril,
si no és abril,
amor petit.
On has desat els teus juguets
i els mitjons blancs de fil…?
De quina lluna has pres l’argent,
que dus entre els teus dits…?
I dius que amb mi vols fer-te gran,
i quan t’escolto em faig petit.
No corris tant,
no corris tant,
però corre amb mi.
Adeu Jordi fins demà
Aquí tens el poema:
AMOR PETIT
Joan Isaac
De quin estel t’has despenjat, amor petit…?
Com has sabut guarir l’escletxa gran,
que m’han obert al pit?
On has collit aquest perfum,
que m’ha envaït els cinc sentits
si no és abril,
si no és abril,
amor petit.
On has desat els teus juguets
i els mitjons blancs de fil…?
De quina lluna has pres l’argent,
que dus entre els teus dits…?
I dius que amb mi vols fer-te gran,
i quan t’escolto em faig petit.
No corris tant,
no corris tant,
però corre amb mi.
I la cançó:
LAURA
Lluís Llach
I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar…
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cor altiu
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura
M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui
la nostra joia pel demà…
I cases enmig dels teus companys
o al trist exili o mar enllà
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l’atzar et porta lluny
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels.
I en un racó d’aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
Bona Setmana Santa 🙂
(enncara que ja s’ha acabat hahaha)
Jordi, aquest es el poema que eh escollit (:
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s’obria sola.
S’han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l’aigua.
El julivert s’ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l’orenga i s’enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l’aigüera vessunya un somni d’aigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor…(Les set: no véns. Sota la taula
S’amaguen els neguits: Fora de casa
la tristesa!) Quin goig els dits de l’aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.
Toco les nou i les deu, i sóc l’aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d’aquest foc que invoca l’aigua.
(Vindràs quan morirà l’hora més sola?)
La fruita perd l’aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
Desparo taula i nego dins de l’aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
Maria Mercè Marçal;
I la cançò que eh escollit es la de: Tocas last night, de p.dyddy vs. fragma
d’aqui be el meu fotolog xdd
fins demà !
bueno jordi aqui et deixo el poema
Dóna’m la mà
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat Papasseit.
i la canço es Para toda la vida de El sueño de morfeo
Enamorada
Aroa Piña
Enamorada com l’olor de l’herba tallada
com l’olor al cafè torrat
com agafar un tren que s’escapa estava enamorada
CANÇO: Por el amor de esa mujer (bustamante y alex)
aqui tens el poema:
AMOR MEU
Amor meu, la pluja cau;
Amor meu, l’aigua destria.
En voldria fer un palau
per si ve la melangia.
Amor meu, la vida fuig;
amor meu, la vida passa.
Li volíem dar sopluig
però mai s’atura massa.
Amor meu, una clotada
pot obrir-se dins la nit.
Somriguem altra vegada
i mirem-nos fit a fit.
Tomàs Garcés
Aquí tens la cançó d’amor:
(Lax`n’ busto)-amb tu
adeeeeeeeeeeeeu!
fins demà;)
MARC BOLDÚ RIUS
La primavera ja ha arrivat
i el cor ens ha comprat
amb les seves flos
i els seus colors
amb les seves llavors
a tots ens ha emocionat
peró millor que fes un bon aiguat.
Canço: Chetes y Amaral ( Si Tu No Vuelves )
Jordi!!!
Aquí esta la poesia.
-Ferrater, Gabriel
-Dits
Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.
I la canço:
-Mil pedazos de no way out.-
Ara ja pudem fer blog a classe no? jajaja
HolaaaaHolaaaaaa :D!!!!
Jordi, mira sa ma va olbidar, pero kom es per la tare catala u faig ara al migdia 😀
Aquí tens el poema:
Viure junts
Raimon
Com la llum per mirar
i la son per dormir,
com la nit per vetllar
i la pell per sentir.
Com la veu per cantar
i la vida per viure,
com l’aigua per nadar
i el paper per escriure.
Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.
Com el foc per cremar
i l’amor per patir,
com l’atzar per jugar
i l’amor per gaudir.
Com l’amor per tancar
i l’amor per fer lliure,
com l’amor per matar
i l’amor per reviure.
Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà,
què ens portarà demà.
I volem viure junts
els temps nous que vindran
i volem lluitar junts
per tot el que hem lluitat.
Com l’amor,
com el foc,
com la veu,
com la llum
I la caçó Aqui la tens:
Carlos Baute & Marta Sánchez – Colgando En Tus Manos
http://www.youtube.com/watch?v=qExd-3oCTl4&feature=PlayList&p=F37F43ECDA2B3280&index=0&playnext=1
att:
victoor*
la cançó;
MY HEART WILL GO ON
http://www.youtube.com/watch?v=PtS45bh_INY
Every night in my dreams
I see you, I feel you,
That is how I know you go on
Far across the distance
And spaces between us
You have come to show you go on
Near, far, wherever you are
I believe that the heart does go on
Once more you open the door
And you’re here in my heart
And my heart will go on and on
Love can touch us one time
And last for a lifetime
And never let go till we’re one
Love was when I loved you
One true time I hold to
In my life we’ll always go on
Near, far, wherever you are
I believe that the heart does go on
Once more you open the door
And you’re here in my heart
And my heart will go on and on
You’re here, there’s nothing I fear,
And I know that my heart will go on
We’ll stay forever this way
You are safe in my heart
And my heart will go on and on
olaa jordi, et deixuu aqi el meu poeema i la cançó:
Amor petit
Joan Isaac
De quin estel t’has despenjat, amor petit…?
Com has sabut guarir l’escletxa gran,
que m’han obert al pit?
On has collit aquest perfum,
que m’ha envaït els cinc sentits
si no és abril,
si no és abril,
amor petit.
On has desat els teus juguets
i els mitjons blancs de fil…?
De quina lluna has pres l’argent,
que dus entre els teus dits…?
I dius que amb mi vols fer-te gran,
i quan t’escolto em faig petit.
No corris tant,
no corris tant,
però corre amb mi.
I la canço que sempre m’ha agradat i per ami és molt bonica: Boig per tu, SAU
Hola jordi Aqui et deixo el poema
Amor particular
Lluís Llach
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
i la cançó que m’agrada és la de enrrique iglesias -lloro por ti
Joordii! et deixu la cançó
Eros Ramazzotti
Cosa más bella que tú
Como comenzamos??
yo no lo se,
la historia que no tiene fin
y como llegaste a ser la mujer
que toda la vida pedi??
contigo hace falta pasion
y un toque de poesia
y sabiduria pues yo
trabajo con fantasias
recuerdas el dia que te cante
fue un subito escalofrio
por si no lo sabes te lo dire
yo nunca deuje de sentirlo
contigo hace falta pasion
no debe faltar jamas
tambien maestria pues yo
trabajo con el corazon
cantar al amor ya no bastara
es poco para mi
si quiero decirte que nunca habra
cosa mas bella que tu
cosa mas linda que tu
unica como eres
inmensa cuando quieres
gracias por existir!!
como comenzamos yo no lo se
la historia que toca su fin
que ese misterio que nunca se fue
lo llevo aqui dentro de mi
seran los recuerdos que no
no dejan pasar la edad
seran las palabras pues yo
sabras mi trabajo es la voz
cantra con amor ya no bastara es poco para mi
si quiero decirte q nunca habra
cosa mas bella que tu
cosa mas linda que tu
unica como eres
inmensa cuando quieres
gracias por existir!!
Visca l’amor
Joan Salvat-Papasseit
Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor
l’he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor que Ella també es delia:
visca l’amor:
la volia i l’he pres.
Joan Salvat-Papasseit
Amo l’aroma
Joan Salvat-Papasseit
Amo l’aroma d’aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me’n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d’elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me’n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaré teu.
hola,,,,,,,,, soc en mohamed
rhrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrremoha
La vella montserrat, desperta el barri
A cops d’escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
L’avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.
Bon dia…
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu
Bon dia…
4-3-3 Els amics de les arts
Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa
De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols
va i m’enduc una carbassa
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment
Si les coses van maldades
penso plantar l’autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts
Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l’esquerra i la dreta
són els típics trencacames
I de quatre caixa o faixa
un accent agironat
donaran joc les ve baixes
que m’esforço en remarcar
Deixant-se caure a l’esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m’agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.
I tota l’artilleria la concentraré al davant
a l’esquerra, Martin Codax
provant d’evitar l’orsai
Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar
D’extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai
I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment
Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a unisò
et faig cometre una falta
dius “Adoro els cantautors”
Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba
(Parlat)
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup… de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no…
-No… ?
-No.
-No bueno, tampoc és que…
-Que què?
-Que no és ben bé… No saps aquella que diu “Ho sento moooolt”?
-Com?
-No, res, tranquila, et porto a casa?
Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d’arreglar
Uh-lé-lé, uh-là-là, un xauarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d’arreglar
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat amb mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
http://www.youtube.com/watch?v=udxZ9zkDzpo