Boig per tu

Publicat el 12 febrer 2009 per jclopes3

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tO65XoTEUFk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest article ha estat publicat en 2n d'ESO, Vídeos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a Boig per tu

Florencia Trucco diu:

12 febrer 2009 a les 20:48

En Cristian una tarda estava a un parc, recorda’n-se de la seva mare que va morir 1 any i mig avans. Ell encara no ho havia pogut superar aquella desgracia.
La seva mare era tot el que tenia. Quan va morir va jurar que mai es olvidaria d’ella, i per recordar-la sempre, va escriure unes paraules que sempre que escoltes aquella cançó es en-recordaria d’ella…
En Cristian d’esdel dia que va compondre la cançó no va poder deixar d’escoltarla, la seva mara sempre li deia que estava boig per ell i que l’estimava molt. D’aixo no s’olvidaria mai de la vida.
Melany Sors diu:

13 febrer 2009 a les 19:57

L’Adrià des de feia molt de temps portava a la Miriam al cap. Només feia que pensar en ella, que estaria fent, on estaria amb qui.. Ell només es sentia feliç quan la veia des de la finestra de la seva habitació, ja que eren veïns. Es passava el dia esperant a que fos la nit per veure-la. Estava boig per ella.
La Miriam era una noia maravellosa, amb els cabells rissats, rossa, amb els ulls verds, era molt atractiva, i tothom estava darrera d’ella.
Al contrari, la Miriam era una noia molt sociable, mai es fixava en un noi determinat per passar-se tot el dia pensant en ell, era més lliure i li agradava conèixer molts nois.
Passava el temps, i l’Adrià perdia l’esperança, es moria per estar al seu costat, deixar que s’estimés.
Un dia d’estiu, l’Adrià va anar tot convençut a casa de la Miriam a confesar-li els seus sentiments.
-Miriam. -va dir ell amb veu tremolosa
-Si?-va dir ella sorpresa.
Agafant-li la mà, va començar a dir..
-Des de el primer cop que et vaig veure vaig sentir papallones a la panxa, erats com un àngel caigut del cel, i ho seràs sent sempre. Tu i només tu ets el sol que m’ilumina el camí. Ets la raó per la qual tots els matins em fas somriure. Si no fos per tu, no hagués trobat l’amor verdader. Estic total i perdudament enamorat de tu.
La Miriam es va quedar parada, mai en la vida li havien dirigit tantas paraules seguides plenes d’amor. Amb els nois que havia estat, sempre l’havien tractat com una més, però ara s’havia donat compte que l’Adrià era especial, tot i que ella no estava enamorada d’ell.
Ella, va deixar anar la mà i va dir:
-Adrià, totes i cada una d’aquestes paraules, són precioses.. Em sap molt de greu no dir-te el mateix.
A l’Adrià li va caure una llàgrima i va marxar.
Els dies, les tardes, les nits, les hores, els minuts, i els segons passaven i ell estava molt trist.
Ara la Miriam no podia deixar de pensar en aquell dia en que l’Adrià es va declarar a ella, estava molt confusa.
Un dia el noi va agafar un paper i un boli i va començar a escriure una cançó, parlava de l’amor que sentia i de lo imposible que era que es fes realitat. Un cop la va acabar va decidir posar-la a la bústia de casa la Miriam. Un cop ella la va llegir es va donar compte de que ella també sentia el mateix per ell. Va marxar corrents a casa l’Adrià i quan ell va obrir la porta ella es va llençar als seus braços.
-Adrìa, -va dir ella.
-Sí? – va exclamar ell tot sorprés.
-M’he donat compte de que et necesito al meu costat avui demà i sempre. T’estimo.
-Ell emocionat va dir:
-Miriam amor meu, ara tu ets la meva vida. Estic boig per tu!
Julieta Lorenzo diu:

13 febrer 2009 a les 21:19

Em dic Julieta i ara us explicaré la primera vegada que em vaig enamorar de veritat.
Tot va començar el setembre de l’any passat, recordo que quan el veia em quedava paralitzada mai sabia que fer ni que dir-li, treia qualsevol tema per poder parlar amb l’Arnau.
Un dia a classe d’Alemany parlant amb la meva millor amiga, la Meel va sortir el “tema nois” xD. Ella estava molt feliç amb el seu novio Víctor i jo l’envejava per tenir una persona al seu costat que l’estimés tant.
Un divendres per la tarda, jo estava al parc amb el meu nevot i de cop i volta va aparèixer el meu estimat amb la seva bicicleta tan guapo com sempre. Ell es va dirigir a mi i em va dir:
-Julieta, es veritat el que m’han dit..?- va dir ell sorpés però alhora content.
Jo el vaig mirar de reüll i li vaig contestar:
-Que és el que t’han dit..?
-M’han dit que m’estimes.. és veritat?
No li vaig contestar, però ell va intuir la resposta.

Les meves amigues van ser un gran suport per els dies “xoff”. Sempre em van ajudar i segueixen fent-lo.
Després d’un mes gairabé dos, ell per fi em va dir el que sentia. Estava tan contenta que em podria haver menjat el món.
19 de Novembre, 17:50 de la tarda,ell i jo estàvem al meu recinte, potser no va ser el millor petó, però va ser el primer i el més bonic.
1 de Desembre- Jo sortia de l’institut molt nerviosa perquè sabia que alguna cosa havia de passar.Recordo perfectament com va ser aquell: “¿Quieres salir conmigo?”. Aquell mes i quatre dies potser van ser els millors de tots, els vaig viure molt intensament, no desaprofitava cap ocasió, i sempre que podia intentava donar-li lo millor de mi. Però no totes les coses duren per sempre. Allò va acabar, vaig sentir com el món se’m queia a sobre sense que jo l’hi hagués dit res. Tots els meus somnis es van acabar. Totes les tardes al seu costat, els riures.. Mai tornariem a fer-nos un petó, una caricia, una abraçada.. Potser també perdriem la amistad, però he de dir que al dia d’avui em sento molt orgullosa de ser la seva amiga.
Alejandra___*** :) diu:

14 febrer 2009 a les 20:59

Un dia quan en Joan va surti de casa seva per anar amb uns amics a un bar a veu-res una canya, tot d’una ell i els seus amics ven veure com entrava una noia molt bonica, en Joan es va quedar de pedra quan la va veure a ella era molt bonica es va enamorar d’ella a primera vista . En Joan es va acostar i li va preguntar el seu nom ella es deia Gina , tots dos es van fer molt amics ell deia que estava boig per ella i ella deia q l’estimava es van fer nuvis durant 6 mesos cuan ella van trenca , la que va trencar va ser ella perquè ella deia q ja no volia estar amb ell , ell estava trist perquè encara l’estimava i molt Peró com ja sabeu les coses no duren per sempre . Ell va escriure una cançó dedicada a ella va ficar lletra i el so i el ritme tot . La cançó va ser un èxit ella va escoltar la cançó li va agradar .Gina anava a casa d’en Joan per dir-li q l’estimaba ell no s’ho creia Peró va fer el cor fort i li va dir que no perquè ell sàvia que el tornaria a fer mal con l’ultima vegada i va tancar la porta i va intentar oblidar a la Gina Peró no podia i va continua així fins que cert dia es va suisidar pero abans va deixar una nota q deia que s’estimaba molt a la _Gina i q estava boig per ella Peró sàvia q no podia estar gaire be més temps amb ella i q no l’oblides mai!.

La Gina trista per les paraules d’en Joan no va tornar a tenir cap novii més perquè se li van quedar gravades les paraules d’en Joan al cap per sempre més.

bé Jordi aixo es la meva redacció es curta pero es tot el que puc pensar fins ara 😛

dewwwww(k)
fatima diu:

14 febrer 2009 a les 22:51

HOLA JORDI AQUI TELA DEIXo:

Una vegada una noia que es deia Candela es va enamorar d’un noi, però el noi mai li cap cas Un dia ella sa amiga van decidir anar a casa d’un noi anomenat Carlos, que aquest noi donava classes de petons. Llavors Candela decideix entrar ella primera .
Carles li va ensenyar a com donar petons i van practicar. Carles s’enamora d’ella i li va demanar per sortir. Ella es va anar a casa per pensar en el que li diria demà. Al matí s’ho va explicar a la seva amiga i la seva amiga li va dir que li digués que si perquè era molt guapo. Quan arriba a l’escola el va veure aturat a la porta, i va anar a parlar amb ell. El noi que li agradava abans a Candela les va veure que es donaven un petó. El noi que es deia Joan va cridar a l’amiga de candela que es deia Sara i li va dir com podia fer que sortís amb Candela. I Sara el va ajuda. Quan tornaven a casa Sara li va dir a Candela del que el noi li agradava abans que ell també la vol. Candela es va tornar boja perquè no sabia a qui escollir i va triar a Juan. Carles li truca dienli que es trobaven a les sis a la cabina de l’ costat de sa casa . Ella llavors li va dir que ho voldria deixar perquè li agradava una altra noia s’hi va anar ser feliç a casa perquè li diria a Juan que si que vol sortir amb ell.
GeorGina* diu:

14 febrer 2009 a les 23:59

Me llevat del llit, me dutxat, i me vestit per poder anar al bar que hi ha al costat de casa. Quan he travessat el carrer, me trobat en Pere, un amic de d’infància, l’he saludat amb la mà i hem estat parla’n sobre els nostres treballs.
Li he preguntat que si volia anar a esmorçar amb mi, però ell ma negat la invitació, perquè deia que tenia molta feina. M’he despedeit d’ell a una abraçada i un: Ja ens veurem un altre dia!
Corrents cap al bar, per agafar un lloc, li vaig demanar un entrepà de truita a la mestressa.
De sobte va sonar la campana de la porta, quan la obrien, i va entrar una noia.
Quan li vaig veure la cara els meus ulls es van cada en blanc, i vaig saber dir, que mai havia vist una noia tan guapa com ella. Vaig estar tota l’estona observant-la, fins que ella va demanar la nota i se’n va anar.
Vaig estar tot el dia pensant amb ella, a la feina, a casa, a tots els llocs on anava…, i esperant que arribés demà i tornar-la a veure.

L’endemà vaig tornar-me a llevar i em vaig posar guapo, vaig baixar corrents desitjant veure-la.
Vaig entrar al bar i vaig demanar lo de sempre, un entrepà de truita i una beguda.
Entrà per la porta la noia que estava desitjant veure. M’hi vaig acostar i li vaig dir la primera cosa que se’m va passar pel cap. -Et convido a lo que tu vulguis -Vaig dir. –Com? Però si no ens coneixem de res, i em convides?- Va dir ella.
-Pensa que això no li faig a qualsevol noia que passa per aquí- Li vaig dir amb un somriure. I ella també va riure. –Puc saber el teu nom? –Li vaig preguntar.
-Em dic Mònica. I tu?.-Em va preguntar ella. –Jo Joan- Li vaig dir.
Varem estar tota la estona parlant fins que ella se’n va anar a la feina i jo me’n vaig anar a casa.
I així cada matí, esperant-la en el bar i parlant. Em vaig adonar que m’agradava, i molt.
Però va averi un dia que em va semblar que em volia dir alguna cosa, però al final es va callar. No li vaig donar importància.
Després de dos dies, vaig venir cap al bar, i la vaig esperar. Però li havia passat alguna cosa perquè feia tard. També vaig pensar que potser aquella cosa que em tenia que dir era important, perquè no havia assistit a aquesta cita.
Tots els dies esperant-la, però no havia manera de veure-la, ja no sabia que pensar, potser s’havia anat del poble….

🙂
david 2 eso diu:

15 febrer 2009 a les 10:50

Tot va començar quan jo anava a 5é. A l’escola. M’agradava una nena preciosa peró jo no savia si ella sentia el mateix que jo. Aixi que vaig decidir investigar. Aquella mateixa nit vaig parlar amb ella, i li vaig comentar el que sentia jo per ella. Ella es va sorpendre perqué no s’ho esperava. Al dia següent em feia vergonya mirar-la i parlar amb ella. Quan la veia jo m’anava corrents amb la cara vermella :$. La amiga de la nena em va dir que tocava el piano a una escola de música, des de aquell dia la anava a veuresempre . Ella és posava vermella i jo també. Cada dia li entregava cartes d’amor pero ella no m’escrivia. Jo estava molt trist. Ja no em feia il-lusio anar a veurel-la perque savia que no m’estimava.
Vaig estar un temps sense comunicar-me amb ella. Ella tampoc feia res per parlar amb mi.
Una nit com les altres que jo estava desesperat al llit va sonar el telefon, era ella. Els ulls em van brillar la tenia un somriure de fit a fit i estava mes despert que mai. Em va dir que mirés a la lluna, jo la vaig mirar. No veia res de res. Ella em va dir que em fixés bé. Em vaig quedar de pedra veia la seva cara reflexada a la lluna. Vaig entendre que el que ella volia era esperar fins aquesta nit. Llavors el dia següent vam quedar i em vaig declarar, em va dir que si. Jo ja era feliç amb ella desde aquell dia no deixo de mirar a la lluna.
Jesus diu:

15 febrer 2009 a les 15:48

Jo no l’hi donava importància a les petites coses que la vida em donava , no li donava importància a les tardes que passava amb els meus amics i amigues, els dinars de diumenge amb els meus avis…
Quan una persona es al teu costat, et penses que hi serà sempre , fins que un dia no hi es, i l’únic que pots fer es tirar endavant, però això costa molt.Costa no plorar davant l’ausencia de la persona que trobes a faltar, costa no estar trist perquè no pots fer res per canviar en passat, costa seguir endavant sense una persona que tu en creies que sempre seria al teu costat. Quan veus que no tornaras a estar amb aquella persona mai més, et dones conte de que les petites coses a les que tu no li donavas importància, són les que et fan ser feliç.Aquella persona era clau en la teva vida totes les rialles amb ell , totes les abraçades, tots els dinars de diumenge, tots els nadals… només són records , records de la persona clau en la teva vida, records que et fan tirar endavant , perquè aquella persona no volia que estiguessis malament, volia que siguessis feliç, perquè t’estimava.

Ens veiem demà Jordi
Paulaa diu:

15 febrer 2009 a les 21:47

L’Àlex era el noi més popular de l’institu, tenia setze anys i totes les noies volien sortir amb ell, sempre anava a totes les discoteques, coneixia a tothom, era guapo, havia tingut mil nòvies, moltíssims rotllos, era llest… Ho tenia tot.
S’havia encapritxat de la Jessica feia uns sis mesos, una noia bastant popular, en realitat molt més popular que ell. L’Àlex li volia demanar sortir però no savia com fer-ho. Va esperar un temps fins que una nit hi va haver una festa genial a casa d’uns amics, sense pares, amb drogues, alcohol , tot el que es pogués desitjar per una festa genial. La Jessica també estava convidada.
Divendres a la nit l’Àlex i els seus amics van anar cap a la festa. Quan va arribar la Jessica, l’Àlex va còrrer cap a ella i es van posar a parlar, després van ballar, al final li va dir el que sentia i es van enrotllar. Va passar de tot. Poc després van venir uns altres nois a tallar el rotllo. Portaven xeringues i drogues de tot tipus. L’Àlex, per fer-se el fort i el guai davant la seva nòvia va dir que ho tastaría, encara que per molta droga que hagués vist o tenia ni idea del que era allò.La Jessica no volia provar-ho però el seu nòvio va insistir dient que no podria passar res dolent i ella es va avançar i va començar a punxar-se i tastar-ho tot. L’Àlex va provar molt poquet. Al cap de poc, la noia es va desmaiar. La van portar a una habitació de la casa perque estigués tranquil·la i l’Àlex és va decidir a portar-la a casa .
Però la Jessica no es despertava.
L’Àlex estava desesperat. Va trucar a una ambulància i la van dur a l’hospital. Els metges van dir que tenia una sobredosis i que sentint-ho molt la noia podria morir. La Jessica vivia amb la seva tieta perque no tenia més família. És tenien l’una a l’altra. L’Àlex es sentia fatal per el que havia aconseguit fent que la seva nòvia pogués morir.
Els metges van cridar-lo, es veia que la noia s’havia despertat de cop i havia dit el seu nom. Ell va anar corrents i es va acostar a la Jessica. Feia molt mala cara. Ella li va demanar que li fes un petó, li va dir que seria l’últim, perque encara que estigués fatal s’adonava de que estava perdent la força i moriria, però no el volia espantar.
L’Àlex li va fer un petò, i ella amb la veu molt fluixa perqu no podia ni parlar li va dir:
-Cada nit, quan miris la Lluna, enrecorda’t de mi. Promet-me que ho faràs sempre.
-Sempre. T’ho prometo!- li va dir ell.
Li va agafar la mà, però la noia es va desmaiar. Els metges van fer sortir l’Àlex de la sala i ell va esperar a fora arrepentint-se de tot, però amb l’esperança de que la Jessica sortiria de la sala d’un moment a l’altre amb un somriure correria i es llençaría als seus braços.
Però això mai va arribar a passar.
La Jessica va morir un divendres 13 d’octubre a les tres de la matinada.
Des d’aquell dia l’Àlex no va tornar a ser el mateix. Va estar aguantant crítiques i comentaris horribles que l’acusaven de la mort de la noia.
Va compondre un cançó dedicada a la noia que més havia estimat al món dient-li que estava boig per ella. Va decidir que no es tornaria a enamorar mai més i ho va complir, fins que va morir. Va morir molt jove, amb només dinou anys, i va pensar que seria el dia més feliç de la seva vida. El dia que és tornaria a reunir amb la Jessica. No va ser un suicidi, es va cremar el pis on vivien amb ell a dins. Els veïns el van sentir riure d’alegria mentre trucaven a la policía desde fora. No el van poder salvar.
El que ningú no va saver mai, va ser que fins que va morir va estar mirant la Lluna cada nit pensant en reunir-se amb la Jessica.

Deures fets, Jordi (;
Una mica cursi-sàdic per part meva hahaha
Un exelent eeh? Que m’ho he currat!
Ens veiem demà (:
Nerea Muñoz diu:

16 febrer 2009 a les 20:13

Doncs aqui esplicare la historia:

El es deia Cristian, nosaltres desde petits eren molt bons amics, sempre sortiem per divertir-nos amb altres nens i nenes.
Un dia van quedar per la tarde i nomes estavem els dos junts, i llavors el en va proposar anar a picar a gent per ser més piña de gent, doncs el Cristian va anr a picar a una nena que es deia Andrea, i jo li vaig dir
– perque piquem a la Andrea?
– Ell em va dir amb molta mala llet, doncs perque jo vui!
Jo em vaig deixar de parlar durant una estona, quan la Andrea es va anar a la seva casa,ell em va dir perque no as parlat durant tota la estona, i jo molt callada vaig dir tu sabrás! i em va contestar, jo? jo nose res ests tu i jo si pos si penses aixó molt bé!.
Em vaig anar a la meva casa i al dia seguent al colegi em va dir u sentu per lo de ahir, i jo tranquil no pasa res, i em va dir peró esque coneixo a la Andrea desde fa molt temps i sempre m’agradat jo em vaig quedar sense palabres.
i diu estas bé?
i jo doncs que tu sempre m’asgradat pero ja veig que no importa res i ell es va quedar Bocabadat.

fins dema Jordi
🙂
***hanae*** diu:

17 febrer 2009 a les 20:41

Hola Jordi!!!

Aqui et deixo la meva redacció:

Aquesta és la història de la meva amiga Amal. Tot va començar l’estiu de l’any 2006, ella va haver de viatjar a Marrakech a visitar la seva àvia que estava malalta. Durant el viatja en avió va conèixer un noi que es deia Albert, anava a Marrakech de vacances. Ella li va convidar a passar uns dies a casa seva, amb la seva àvia. Ell emocionat li va dir que si. Després d’uns dies d’estar junts es van enamorar.
Finalment Albert li va demanar matrimoni i ella ho va acceptar. Però van haver d’esperar-se un mes fins que arribessin els pares d’Albert que hi eren a l’América de vacances. Un cop reunida tota la família van celebrar el casament.
Poc temps després l’Amal no es trobava molt bé i va haver d’anar el metge, malauradament li van detectar una malaltia incurable i els pocs mesos va morir. L’Albert tot trist cada nit anava el bar a veure per poguer oblidar a la seva estimada, i una de les nits va escriure una cançó que le dedicava a l’Amal titulada: BOIG PER TU!
Berta diu:

17 febrer 2009 a les 20:44

Un dia un home anava corrent pel carrer quan de sobte va topar amb alguna cosa dura i es va donar un cop al cap, a partir d’aquell pracis instant no va recordar res més fins l’hora en la qual va torrnar a obrir els ulls. Es trobava a l’hospital estirat en una camilla, la cosa és que només tenia un trau al cap cosit amb 4 punts. Just quan es despertava es va obrir la porta i van entrar un home (el doctor) i una noia jove que l’acompanyava. I ell va preguntar:
– Doctor, que hi faig aquí?
– A, ja t’has despertat? Feia 3 dies que no obries els ulls i ja ens començavem a preocupar. Et vas donar un cop al cap conta un fanal i vas quedar inconcient i aquesta noia que passava per alla amablamenta va trucar a un abulància i ara ets aquí.- Explicà el doctor.
– Ha! donsc gràcies noia. Puc saver com et dius.- preguntà
– Hem dic Maria, encantada de coneixet Joan.- va respondre la noia
– Com saps el meu nom!?- exclamà
– És gràcies al teu DNI.-
A partir d’aquell dia els dos joves es van anar coneixent més i en Joan no savia com agrair li el que ella avia fet per ell, així que la va convidar a sopar en un restauran, llavors van començar a ser parella i van estar molt bé.

Aquí la tens Jordi!! 🙂
Patricia González diu:

18 febrer 2009 a les 17:40

Holaa Jordii ! 🙂

Et deixo la meva redacció:

Aquesta história tracta d’un noi, l’Aitor. Ell té 21 anys, ben plantat, i sempre tenia noies darrere d’ell, un dia estava amb una noia i un altre dia amb una diferent. Ell no li donava importància a l’amor. Mai havia tingut una relació estable ni que dures més de dos dies. No treballava, sempre estava a les discoteques amb els seus amics. Vivia amb els seus pares i ni tant sols estudiava.
Però un dissabte per la nit anant a una discoteca, va coneixèr una noia diferent de les altres, una noia que quan la mirava es posava nervios i vermell. És deia Noa, era morena amb els ulls verds, i molt simpatica. Ell és va propar a ella, i van estar tota la nit parlant i ballant. Per ell va ser una nit màgica perquè per primer cop va saber l’ho que era estar enamorat.
Al dia següent van quedar per anar al parc a prendre un gelat. Ella era una noia encantadora, i li s’havia escoltar i donar consells. L’Aitor és va donar conta de que volia ser algo més que un amic, volia anar més enllà. I per fer-li saber quan li importava, va deixar de sortir tant, va començar a buscar treball, i és buscava un pis d’alquiler. Tot per a la noia dels seus ulls.
Un dia va trucar a la Noa, per dir-li una cosa molt important. Quna és van reunir li va explicar el que sentia per ella, i tot lo que estava fent per ella, és va quedar encantada i abans que ell poguès dir res, Noa li va donar un petò. Per ell va ser el petò més sincer, i dolç que li havian fet mai.
Desda aquell dia,viuen junts, els dos treballan i són molt feliços i cada dia és diuen la paraula màgica: Estic boig per tu.

Jordii espero que t’agi agradat !
Petoonss
moad diu:

18 febrer 2009 a les 21:55

Bé, la meva història és una mica particular. I es resumeix amb dir: als 8 anys vaig conèixer l’amor de la meva vida. Clar això era una mica il lògic dir als 8 anys, però avui que en tinc 16 tot té mes sentit.

Des dels 7 anys conec a un noi, l’era rus per cert, bonic, simpàtic, carilindo. El noi del qual qualsevol noia es enamoraría amb tan sols veure’l creuar el carrer. Jo compartia moltes rialles, jocs i xerrades amb el, però el mai va saber que era la primera persona de la qual m’havia enamorat. El temps passa, fins que un 13 d’abril vaig anar amb amigues a buscar-lo a casa, com de costum, quan surten persones estranyes i ens diuen que els que vivien aquí ja s’havien mudat.

Realment fins al dia d’avui me’n recordo aquestes paraules, ¿com? Es havien mudat sense avisar? Hauria tornat a Rússia? I jo no tenia el seu telèfon, no existia cel lular ni MSN.

Tan sols tenia el seu nom i una flor que encara guardo dins del meu diari.

Jo només vaig seguir la meva vida, mai però mai em oblideu d’ell. Van passar molts nois, amors fugaços però el sempre va persistir.

Un dia, 6 anys més tard. Em afegeix algú a la vostra adreça. Aquest email, vaig poder reconèixer sense mai abans haver escoltat nomenar, era el seu nom. Un nom únic del qual mai em vaig poder oblidar. Sí ell era. Diu que un amic de l’em coneixia i li pas meu correu. Aquell dia em vaig posar tan alegre, no podia deixar de plorar, cada lagrima era un gràcies al destí per tornar a creuar al meu camí. Des d’aquell dia parlem, vaig poder dir gran part de les coses que pensava d’ell i el de la meva.

Encara no ens vam veure, però en aquests dies ho anem a concretar.

Jo l’estimo i aquest va ser el dia més feliç de la meva vida.
Marionaa:) diu:

18 febrer 2009 a les 23:02

aquí ho tens Jordi:)

Ja fa tres anys que estic igual, amb la mateixa paranoia al cap, no deixo de donar-hi voltes…
M’estima? No m’estima? Pensa en mi?…
Cada dia, quan el veig a l’escola, em torno boja, sento un formigueig a la panxa, que no em deixa respirar, i noto papallones que em pujen al cap, que no em deixen pensar, llavors arriba el moment difícil, ell em diu alguna cosa, i jo estic tan consumida pensant en el que li podria dir que el meu cerbell es queda en blanc i no dona cap resposta en aquest insignificant moment.
Tothom em diu el mateix, que ho haig de fer, que li haig de dir, pero en cada ocassió, faig marxa enrere.
Però aixó s’ha acabat, aquest cop lo diré, li diré el que sento, no pu estar tan de temps d’aquesta manera, necessito explicar-li.
Però en el fons d’aquests pensaments, trobo la pura i crua realitat,i és que no li acabaré explicant mai, ja que no en sóc capaç…
-Doncs sí nois, la veritat és aquesta, l’amor està ple de vergonyes…

😉 espero que triunfii!!
adeeu!
Dani Vela diu:

19 febrer 2009 a les 16:22

Jo pensava que estaria sempre al meu costat, que per molt temps que pases sempre estaria al meu costat per fer-me un somriure, però m’equibocava, aquella noieta que tan he estimat, que tants bons moments he passat al seu costat, que m’ha mostrat el que era l’amor, la que era la meva reina i estimava tant s’ha marxat sense dir ni adéu ara només em queda dir-te que estic boig per tu i que si algun cop tornes t’esperare amb els braços ven oberts i amb un somriure de galta a galta, per que el que tú m’has fet sentir ningú m’ho habia fet sentir mai ni ningú podrà fer-ho.
Ara que puc fer, sense tú al meu costat, he d’intentar buscar algú que em faci feliç que m’estimi com m’has estimat tú, cosa que veig molt difícil per que un amor com tú no s’oblida.
El cor d’una persona en aquest món s’ha tornat negre, li falta una cosa, algo imprescindible en una persona, algo que et faci sentir bé, que tingui la raó de despertarte cada dia, aquell algo, ets tú. Si m’aixeco pels matins es per veure si has tornat, si estas al meu costat del llit, si tot això que està pasant és només un somni.
Però ja veig que no, esperare i esperare fins que tornis, fins que te n’hadonis que hi ha una persona que t’estima, que donaria la vida per tú, una persona que plora per que no estàs tú.
Vull que s’apigues que t’astimo i que si n’hi ha una raó per que segueixi endavant en aquesta vida és, que estic boig per tú.
Dani Vela diu:

19 febrer 2009 a les 16:28

Jordi ja te l’he deixat.
bueno jordi hens veiem ara, sento que hagi tatrdat esque em posava que no es conecta internet etc…
i al final ho he pogut arreglar.
vinga jordi cuidatt.
Martaaa diu:

19 febrer 2009 a les 20:12

La Carla era una nena tímida, simpàtica i alegre que li agradava tocar el violí i s’ho passava molt bé quedant amb el seus amics, però les seves amigues sempre anaven darrere de qualsevol noi si no era l’un era l’altre però sempre darrere d’algú, la Carla pensava que tot això era una tonteria i que mai s’enamoraven com elles deien sinó que eren amor d’aquests que se n’hi diuen passatgers i que els hi duraven un mes o dos però només perquè sempre arribava algun altre noi que els feia oblidar-se del noi al que perseguien. Un dia però la Carme li va dir al la Carla que s’hi s’havia fixat en el noi nou que havia arribat a segon d’ESO però la Sara no s’havia fixat ningú ja que ella estava més interessada en un noi que havia conegut al tren. La Carla va arribar i els hi va dir que tot aixo eren tonteries i que havia llegit en una revista que el que tenien que fer era mirar de trobar un amor verdader però elles seguien pensant en aquells nois que no coneixien molt bé.

L’endemà al matí la Carla va dir que s’havia apuntat a clases de ball i que havia conegut a un noi molt maco, les seves amigues es van estranyar ja que ella mai pensava en nois… estaria canviant? S’estaria enamorant? Les deixaria de costat per un noi?- Fen-se totes aquestes preguntes van decidir que hi anirien a conéixer aquest noi per si algun cas. Un dimecres a la tarde la Sara i la Carme van anar a veure aquest noi i van pensar que era un bon noi que el hi cauria bé però que la Carla no podia començar a sortir amb ell que ho havien de fer elles així que les tres noies van seguir el seu propi camí per a sortir amb aquell noi, en veure que totes volien sortir amb el mateix noi es van enfrontar i es van enfadar la Carla molt enfadada es va posar a pensar pensava que no s’havien d’enfadar per un noi que si no sortia amb aquell noi no passava res preferia seguir tenint aquelles meravelloses amigues que havia perdut en aquell temps.
Al dia següent la Carla els hi va dir el que havien pensat a les seves amigues i es van perdonar i van dir que en una bona temporada no tornarien a pensar en nois.
annnnaaaaa*** diu:

19 febrer 2009 a les 20:16

Hola Jordi¡¡¡¡
Joel era un noi normal i corrent només, que componia cançons i eren prou bones.
Un dia va trobar un cartell on podias presentar-te per a un concurs per compondre cançons. Ell no en va fer cas. Quan va arribar a l’escola la primera classe que tocaba era música i van parlar sobre el concurs però ell no va fer cas fins que llavors la noia que li agradava s’hi va presentar i s’hi l’agafaven? ella tenia una veu preciosa segur que l’escollien.
Quan vam anar cap a casa jo pensva en una canço que la comondría per a ella (Al cap de 2 díes) a la noia l’havien agafat però hauria de fer una canço amb parella i em va esollir a mi al problema era que no sabia res d’ella i mai havia parlat amb ella i així ho vaig fer. Voliem preparar una canço, però jo en teni una li vaig ensenyar les meves cançons i també la última que havia compost per a ella és deia Boig per tú.
Cada cop m’agradava estar més amb ella i ens vem fer molt amics .pero encara m’agradaba una miqueta.
per fi va arribar el dia de la prova i vam cantar era fantàstica.
Uns nois que estaven a fora esperant per fer la mateixa prova van entrar i la van fer amb nosaltres i així va ser com vem formar un grup que e deia Sau.
Ara farà 10 anys d’aquesta història per que aqusts van ser els dies mes feliços de la meva vida.

Jordi un possitiuuuuuuu ehhhhh
Alejandra____***_=) diu:

19 febrer 2009 a les 20:39

Un dia quan en Joan va surti de casa seva per anar amb uns amics , a un bar a veu-res una canya, tot d’una ell i els seus amics ven veure com entrava una noia molt bonica, en Joan es va quedar de pedra quan la va veure a ella , era molt bonica , ell es va enamorar d’ella a primera vista . En Joan es va acostar i li va preguntar el seu nom ella es deia Gina , tots dos es van fer molt amics ell deia que estava boig per ella i ella deia q l’estimava es van fer nuvis durant 6 mesos cuan ella van
trenca , la que va trencar va ser ella perquè ella deia q ja no volia estar amb ell , ell estava trist perquè encara l’estimava i molt Peró com ja sabeu les coses no duren per sempre . Ell va escriure una cançó dedicada a ella va ficar lletra i el so i el ritme tot . La cançó va ser un èxit ella va escoltar la cançó li va agradar .Gina anava a casa d’en Joan per dir-li q l’estimaba , ell no s’ho creia Peró va fer el cor fort i li va dir que no perquè ell sàvia que el tornaria a fer mal con l’ultima vegada , i va tancar la porta , va intentar oblidar a la Gina Peró no podia i va continua així fins que cert dia es va suisidar , pero abans va deixar una nota q deia que s’estimaba molt a la _Gina i q estava boig per ella Peró sàvia q no podia estar gaire be més temps amb ella i q no l’oblides mai!.

La Gina trista per les paraules d’en Joan no va tornar a tenir cap novii més perquè se li van quedar gravades les paraules d’en Joan al cap per sempre més.

apa jordi no se si ara esta bé espero q t’agradi 😛
e ficat les comes i punts nouse esta bé 😀

bon cap de setmana . 😉
hady diu:

19 febrer 2009 a les 20:59

Hola Jordi¡¡¡¡¡
Et deixo la meva redacció:
D’aixó fà 3 anys encara no ho he pogut superar i sempre que hi pensso em poso a plorar, jo em dic Pau i estava enamoradíssim de l’Anna feia 4 mesos que estavem sortin i ella per el seu aniversari volia una entrada per veure el grup Sau que cantaven la nostra canço (Boig per tú) vaig comprar 2 entrades una per a ella i una altra per a mi es va possar molt contenta i vam decidir que aniriem junts.
Quan va arribar el dia vam anar junts, l’Anna estava preciosa, portava un top, i uns shorts amb uns “botins” . Va anar al lababo i em donar un petó, i em va dir t’estimú, em vaig veure un suc de pinya, jo no sabia que ella tardaria tant com a mínim va tardar 20 minuts,estava tant preucupat que vaig entrar a buscar-la ella estava tirada al terra em vaig ficar a plurar mentres trucaba al 061
Tenia una tallada al cap i estava sagnant, van venir i se la van emportar mentres sonava la nostra cançó. Després de 5 dies va morir i desde aquell día sempre escolto per lo menys 7 vegades al día la nostra cançó.
Com eh dit abans no ho vaig poder superar veia a l’Anna parlant-me en somnis i deieme que em tires per la finestra i aixi estaria amb ella ho veig fer però no vaig poder morir.
I ara estic en un pisiquiatre.
Bueno Jordi adeú
fins dimarts
un possitiu
ehhh
MARTA B diu:

19 febrer 2009 a les 21:58

Feia 2 mesos justos que l’Anna va marxa cap a paris, en joan i la seva família, no podien parar de pensar en ella, com es trobava? perquè no donava senyals de vida? Aquestes eren les preguntes que es preguntaven cada minut.
Les raons per les que L’anna va marxar a Paris, van ser que després de que l’Andreu li demanés per sortir, van mantenir relacions sexuals, tot va anar fantàsticament, eren molt feliços tots dos junts, fins que l’Anna es va adonar que s’havia quedat embarasada!
Va decicir dir-li als seus pares, ells no s’ho van pendre molt bé, pero després d’un temps, van decidir que el millor per a tots era que abortes, ja que aquí és il.legal va marxar cap a pàris.
Suposadament solament tardaría 1 mes, per aixó tots estavan preocupats.
Al final van anar a Paris I l’ANNA ESTABA PERFECTAMENT
Victoooor2* diu:

19 febrer 2009 a les 22:11

Eiiiis jordi aquí tens la meva redacció
Hola em dic Roger i ara us explicaré l’història del meu amor ;
Vet aquí que Judit, la noia que m’agradava anava a d’institut del costat, i ella per mi era la noia perfecte, un cabell fi, llarg i de color groc com l’or i els seus ulls eren blaus com l’aigua del mar, ella era alta i prima, però ami m’encantava mirar-la, cada cop que la mirava em perdia en el seus ulls i cabell, ella per a mi era la noia perfecte, fins que un dia va tenir que arribar a l’escola un “GAMARUS” i tots hos estareu preguntant i perquè és un gamarús…? Hos ho explicaré;
Els nois i les noies “Populars” de l’insti al veure l’Albert que era com es deia el noi nou van anar totes les noies darrere seu perquè era alt, prim, ros i amb els ulls blaus, i tots els nois anaven ensenyant-li l’insti, i li van dir:
-Albert vols quedar demà que és divendres per anar fer un tom per la ciutat?- ell, va respondre:
– Bueno, crec que els meu pares em deixaran,- ell va treure el seu telèfon mòbil i va trucar als seus pares, i ells van aceptar.
Jo vaig veure com divendres anaven un grup molt gran de gent a donar un tomb i en aquell grup anava inclosa Judit i en aquell moment en el que jo passava per l’altre carrer vaig veure com s’estaven donant dos petons i em vaig quedar amb la boca oberta, però a l’endemà em van dir que nomes s’estaven donant dos petons de salutacions i em vaig quedar més tranquil però mentre estàvem en classe se Ciències socials de la terra van venir a parlar un minut amb la profe i en aquell moment vaig sentir que l’Alber li deia a en Jordi que era el seu millor amic, estic boig d’amor per na Judit, i en aquell moment em vaig desesperar al sentir aquella frase, però al cap d’uns mesos vaig sentir que ells dos deien que l’Albert va conèixer una noia nova que es deia Anna i em va venir ami aquell mateix dia i em va dir:
-m’he enterat de que estàs coladissim per la Judit- i jo vaig respondre
-si, ho estic-
-doncs és tota teva, jo prefereixo a l’Anna – va dir l’Albert.
Aquell dia, que va ser dia 8 de Febrer de 2008 va ser el meu dia preferit, però per l’altre part em feia “corte” demanar-li per a sortir amb mi.
Al dia següent jo anava a comprar el pà i justament quant jo sortia ella entrava, i em va dir:
-m’he enterat d’una cosa molt forta teva !!-
– a si ?, quina?- vaig respondre jo
– que estas colat per mi- ella va dir
– Doncs mira Judit si, ho estic i m’agradaes molt, vols sortir amb mi?- vaig dir jo
Llavors ella em va dir
-si!- i desde el dia 9 de febrer del 2008 vaig estar sortint amb ella, la pena va ser
que el dia 2 de març em va deixar per un altre noi, que era igual que l’Albert però un any més gran, però no li vaig fer ni cas durant aquells mesos i jo en vaig trobar una millor.
FI!
PD1: M’he deixat els dits
PD2: aquesta historia esta inventada & feta per en VICTOR BARRANCO!!!!
PD3: al final es una mica lio amb tants personatges, perquè apareixen
En Roger
L’albert
L’Anna
La Judit
En Jordi
I les noies popular del insti.
PD4: ma mareixu un pusitiu
Att;
Victoooor2
Laietta^^ diu:

19 febrer 2009 a les 22:26

Jordi!! Aquí et deixu la redacció que tant conta a la nota jajajaj

La Clara era una nena molt tímida, li agradava un noi però no savia que fer per què ell es ficces en ella. La Clara intentava fer-se amiga dels seus amics, intentava (quant tenia la oportunitat) parlar amb ell…però quant el tenia davant se li tallaven les paraules. Cada dia u intentava, se li acostava i…un altre cop, no li sortien les paraules, ella savia que si li deia algu del que sentia per ell, u esgarraria tot, perdria la seva amistat. La Lídia i l’Anna les seves amigues, sempre li deien que li digues, que s’acostaven les vacances i que no el veuria més. La Clara cada dia nava contan els dies que queda van perquè s’acaves el cole…cada vegada estava més trista. Dos setmanes abans es preparava les paraules, les expressions, les cares que ficava…Nomes faltava una setmana i la Clara estava decidida a dir-li. Era dilluns, ell no va apareixa, dimarts , igual, ni rastres d’ell i així fins divendres, que al final va venir. La Clara estava més que convensuda del que feia, el problema es que nomes estava am ell la última hora…tindria valor danar a la cara i dir-li tot el que sentia? La Clara va marxa correns quant es va acabar la classe i es va esperar a fora a que surtis ell. Al surti la Clara li va dir que si es podia quedar un moment que tenia que parlar amb ell, ell li va dir que sí. La Clara es va arma de valor i li va dir tot, però tot el que sentia per ell. Ell es va acostar a la cara de la Clara i li va donar un petó, ella estava immòbil, no savia que dir, al final es va llensar als seus braços i ell li va dir que ell també sentia el mateix. La última frase que va pensar la Clara va ser…”Qui no arrisca no pisca”.
jawad diu:

20 febrer 2009 a les 20:20

aqui tens la meva super redacció

una nit d’estiu d’aquelles cauroses que no es pot dormir jo em vaig passar la nit pensant en ella al quedarme adormit de tant pensar en ella vaig tenir un somni molt estrany somiava que me la rovaven
k me la treien dels meus braços que em quedaba sol en la foscor pero al moment veia una llum que brillaba d fons em vaig aixecar del terre i em vaig acostar a ella poc a poc decubrint que era una noia una noia preciosa de ulls marron murena amb un cabell castany resumint k era la noia que io buscaba al cap i a la fi era un somni estrany l’andema al mati al aixecarme vaig sortir a donar una bolta per la platja i m’en vaig trobar a una noia identica a la dels meus somnis io vola dirigirma a ella i al moment desaparegue com per art de magia i des d’aquell moment es una de les moltes coses que ningu sap ni sabra d’on a surtit.
doncs res aqui deixo la meva redacció ancara que sigui curta es l’unic que s’em a acudit
feliç pont!!!!!!!!!!!!
sarettaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!! diu:

22 febrer 2009 a les 18:08

Jordiii!!!

aki tens la meva super redaacció espero que t’agradi 🙂

Aquesta historia va de unes dos cusines que fa la casualitat de que van per el mateix noi …ara us la explicare..

Es una noia que es diu Marta i que li agrada hanar molt de compres, i sempre pasav per una tenda de roba que i venia un noi que sempre li estava molestan i mirant pero ella mai l’havia mirat ni parlat perque no li feia cas. Pero un dia va sortir sola i donava la cosualitat de que pasava tambè al costat dàquella tenda.
El noi li va va parlaar i ella li va miraa fixamnetn als ulls i es va enamorar a primera vista .
Van parlar i es van coneixa i l’endema es van trobar i la Maria havia portat amb ella la seva cosina perque encara tenia vergonya d’anar sola.Quan van venir d’aquella cita la cosina de la Maria li va dir que ella des de fa molt de temps que li molava aquell noi pero que no o volia dir a ningu, la Maria es va quedant mirantla i li va dir que pñerque no m’ho habia dit avans i aixi no li ages fet cas pero esque ara jo li molo i ell amb mola a mi, pero encara aixi la seva cosina no deixava de pensar i plorar .
Fins que la Maria li va dir que nostres no podem saver si va per tu o per mi li teni que pregutar i si diu que per mi doncs es queda amb mi i si diu amb tu doncs es va amb tu.I aixi van fer , pero el noi la qui li molava era la Maria i des de sempre li molava la Maria encanvi la seva cosina no.Quan va pasar un temps la cosina de la Maria va anar olvidansa d’ell i van estar felisos.

FIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!
ruuth diu:

25 febrer 2009 a les 18:59

Estava en Martí al parc amb els seus amics i va escoltar un cotxe que pasava i sonava una cançó que li recordava a una novia que va tenir l’any passat, la Maria.
Es van conèixer el curs passat a l’institut, la Maria va arribar nova a l’escola, era alta, prima i molt guapa. En Marti es va enamorar perdudament d’ella.
En Martí li volia damanar per sortir pero no estava segur del que li diria la maria.
Fins que al dia següent el Martí li va dir el que sentia, i la Maria vi dir que ella sentia el mateix. Des de aquell dia van començar a sortitr.
Pero cada dia que pasava en Marti veia que la Maria estava més distanciada d’ell i li va dir que si li pasava algu, ella li va respondre dient-li que aquests dies que havia estat amb ell havien sigut el millors per ella pero que no sentia el mateix que ell, i abans de fer-li mal preferia dirsu a ell. En Martí va reaccionar bé i li va dir que per ell també havien sigut uns dies molt bonics, la Maria li va fer un pato, per a ella va ser el peto més bonic que li hagin donat mai.

Fiins demà jordi 🙂

Boig per tu

27 respostes a Boig per tu

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Categories

Articles recents

Comentaris recents

Arxius

Autoaprenentatge

Diaris

Diccionaris

Dictats

Educació

Filologia

Jocs

Literatura

Llista de blogs

Orientació

Unitats didàctiques

Hora

Meta

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« gen.				març »
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28