Final de curs

Acomiadem el curs amb aquest poema de Miquel Martí i Pol. Un any més ha estat un plaer compartir el curs amb tots vosaltres, bona gent del Boet.

DESPRÉS

No serà falaguer, l’estiu, i la tardor

-saps prou com l’estimàvem-

serà potser en excés melangiosa.

Quan s’escurcin els dies te’m faràs més

present,

perquè el silenci fa més densos

els records, i més íntim el temps

que ens és donat per viure’ls.

A ulls clucs et veuré: tot serà tu

per la cambra, pels llibres, en la fosca.

Després passaran anys i esdevindràs

translúcida

i a través teu estimaré el futur

potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima

de mi mateix, que al capdavall la mort

se t’endurà de nou quan se m’endugui.