Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- ANA 4tC en Competències bàsiques
- G.R 4tB en Competències bàsiques
- E.B.F 4rt B en Competències bàsiques
- A.A en Competències bàsiques
- PLG 4B en Competències bàsiques
Arxius
- maig 2025
- abril 2025
- juliol 2024
- juny 2024
- maig 2024
- abril 2024
- març 2024
- febrer 2024
- gener 2024
- desembre 2023
- novembre 2023
- octubre 2023
- setembre 2023
- juny 2023
- maig 2023
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- desembre 2022
- novembre 2022
- octubre 2022
- setembre 2022
- juny 2022
- maig 2022
- abril 2022
- març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- desembre 2021
- novembre 2021
- octubre 2021
- setembre 2021
- juliol 2021
- juny 2021
- maig 2021
- abril 2021
- març 2021
- febrer 2021
- desembre 2020
- octubre 2020
- juny 2020
- juny 2019
- abril 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juliol 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
Autoaprenentatge
Diaris
Diccionaris
Dictats
Educació
Filologia
Jocs
Literatura
Llista de blogs
Orientació
- Autoconeixement
- De què t'agradaria treballar?
- Educaweb qüestionari orientació
- El circ de les papallones
- El gran recorregut
- Elige profesión
- Estudiar a Catalunya
- Estudis Universitaris de Catalunya
- In-forma't
- Orientació educativa (educaweb)
- Què estudio?
- Qui soc i què m'agrada? Com decidim?
- Qui soc i què m'agrada? Interessos i autoconeixement.
- T'atreveixes a somniar?
- Tests
- Tria educativa GenCat
Unitats didàctiques
Hora
Meta
El miracle
Fa molt de temps, a unes muntanyes molt llunyanes, hi vivia una família que no tenia diners, i només podien menjar pa i llet. Un dia el pare havia sortit al bosc, a portar llenya per fer foc, i de sobte es va trobar una sorpresa…
Un bon dia, la mare es va llevar i va anar a la cuina i va trobar una bossa plena de fruites i verdures es va llevar i va anar a la casa i va anar corrents a buscar el seu marit a dir-li la sorpresa que es va trobar, i es va posar molt feliç.
Quan va trobar el seu marit la dona li va explicar el que havia trobat, però el seu marit no li va creure i va pensar que li estava prenent el pèl. El marit i la dona van discutir i el marit va anar — se’n pel bosc i la dona va tornar a casa.
Va passar 1 mes, i tota la família tenia fam i no sabien on estava el pare, llavors van dir-ho a la policia i aquesta va anar a buscar el marit. Uns dies després el van trobar a sobre d’un tronc, amb una poma que havia collit d’un arbre. Estava mort per no haver menjat res en 3 setmanes…
La dona es va posar molt trista, però va aprendre que per poder viure i créixer s’havia de menjar bé, i no prendre el pèl mai!
Hi havia una vegada un nen que no tenia amics, i cada vegada que sortia a fora no tenia amb qui jugar. Fins que un dia va arribarun nen nou al barri. El nen nou tampoc coneixia a ningú, perquè era nou al barri. Un dia el nen nou que es deia Pol va anar a casa de l’Alex, l’Alex va obrir la porta, i en Pol va preguntar: Hola, tens sal?, soc nou encara estem fent reformes. El Alex li va dir que si que tenia sal i li va donar, i tambè li va preguntar si volia se el seu amic i li va dir que si. A partir d’aquell dia van ser amics quedaven, peró, l’Alex estava sol a l’escola i volia i volia que el Pol es cambies d’escola i fos a la seva però en Pol ya tenia amics alla i no es volia cambiar però com que el Alex no tenia amics a la seva escola en Pol li va dir que per que no es canviava el, i alla tindria mès amics. I aixi ho va fer es va canviar d’escola i va tenir mès amics en aquella nova escola.
El titól es
EL NEN QUE ES SENTIA SOL
Un Fantasma que no fa por
En un castell allunyat del poble d’Ainet un pobre fantasma intentava espantar a la gent que passava per allà.
Tothom que passava davant seu no s’espantava gens,per que no els hi feia gens de por.
Un fantasma amic seu va decidir ajudar-lo a que fes mes por.
Van fer molts intents, el seu amic va escollir a una gent que els hi feia por tot, les pel•lícules de por, les aranyes, les abelles i fins i tot els fantasmes.
El fantasma va intentar espantat aquella gent però no va poder fer- ho, era tan dolent que no podia espantar ni a aquella gent tan espantadissa.
Al cap d’un temps estava molt trist, al fantasma li encantava espantar a la gent. Es va posar les piles i va buscar al (yotube) videoclips per ajudar a espantar a la gent, però ja les havia provat totes.
Des pres de fracassar amb les altres, va buscar un altre cop per Internet consultant moltes pagines, ell va trobar una pagina molt interessant que encara no havia provat, es tractava de posar-se una mascara que espantes molt i amagar-se, i quant pesés la gent pel seu costat sortir de cop i espantar-los, i així ho va fer. Quant la gent pesava pel seu costat ell sortia de cop i així es com va poder espantar a la gent. D’aquesta manera va passar a ser un fantasma molt temut per a tothom. Però un dia va apareixer un fantasma que s’embalba feia mes por que ell, el va retar a fer un torneig per veure qui espantava mes. Quant la competició va quedar clar que el nostre amic era el millor. I el fantasma que al principi no espantava a ningú, va ser el guanyador del torneig, i va seguir espantant durant molts i molts anys mes.
El científic professional
Hi havia una vegada un científic que es deia Olot. Vivia a Chicago, en una casa, que més que una casa era un laboratori. Tenia tres gats i un gos que sempre s’estaven barallant i això li feia perdre temps pel seu treball. El seu treball era inventar un gos volador, que era el que li havia encomanat el director però no sabia com fer-ho.
Un dia es va adonar, de que el seu gos no era un gos normal, era un gos volador! Per la nit, va agafar el gos i el va inspeccionar, es va donar compte, que els pèls d’aquells gats eren especials, perquè els va observar amb el microscopi del laboratori, aquests pèls tenien com cèl·lules. Aquestes cèl·lules feien que al ajuntar als tres gats i aconseguís formar com ventiladors cel·lulars, que feien que el gos pogués volar. El científic va descobrir que la causa eren els tres gats.
Al següent dia, va treure el seu gos i als seus tres gats al carrer, la gent no es podia creure el que estava veient, un gos volant! Van trucar a la premsa i el van entrevistar, els va dir com ho havia aconseguit, com que tothom va veure la entrevista, tothom comprava gats i gossos per veure si volaven, però ningú ho va aconseguir.
Per això, una nit, un lladre va entrar a casa de l’Olot i li va intentar robar el seu gos. Però, l’Olot es va donar compte i va anar darrere seu, després de molt córrer el va enxampar i va recuperar el gos.
A l’endemà, va anar al lloc on treballava el director i li va ensenyar com el gos volava graciés als tres gats. El director no s’ho podia creure, ell que només pensava en despatxar al pobre Olot al final el va ascendir a científic professional. L’Olot estava orgullós, de lo que havia aconseguit només amb els tres gats i el gos! Estava més feliç que mai.
Els misteri del professor de català.
Introducció:
Un cop, vaig trobar-me a un professor per la plaça, anava acompanyat amb una dona, i això em va sorprende. Tenien un fill, una mica pàlid; la veritat, i era ros. Li volia saludar, però no ho vaig fer ja que era el pirtjor professor que vaig tindre.
Nus:
De sobte vaig veure que a la motxilla hi havien exàmens. Jo sabia que eren els nostres i vaig fer-hi una ullada. Però se li va caure una, era el meu! El vaig agafar, juntament amb el examen del Miguel, el que copiava. A mi em va posar un 0 i a ell un 9! Vaig mirar les respostes i eren les mateixes, era injust! Em mereixia la mateixa o millor nota que ell.
Em va fer molta rabia perquè en Miguel era la mà dreta d’aquell professor i a mi em tenia mania!
Desenllaç:
Quan vaig arribar a casa, s’ho vaig dir a la meva mare i ella em va dir que s’ho diguès al director.
Al següent dia, vaig parlar amb el director i em va dir que parlaria amb ell, però quant vaig veure les notes, vaig veure que tenia un excel·lent, va ser perquè al veure els exàmens, no em vaig dónar compte de que eren diferents els noms.
Era una sort! Però l’odi que tenia en aquell professor encara permaneixia.
Al cap d’uns dies, va venir el professor. Em va mirar amb una mirada horrible! Era perquè el director em va fer cas! Li va d’espatxar! Venia a acomiadar-se de nosaltres.
Però, allò no va durar gaire. Abans d’anar-se, ens va dónar un piló de deures… Pero al cap i a la fi, no el tornaré a veure.
L’equip que va perdre la lliga
Hi havia una vegada un equip de futbol molt bó que sempre guanyava però, un bon dia va succeir una cosa molt extranya i va ser que per primera vegada l’equip havia perdut un partit.
En aquell moment tothom s’havia posat molt enfadat. Al dia següent l’equip havia de fer un altre partit i aquesta vegada havien quedat empat però un dels jugadors, el més bó, es va quedar lesionat del peu perquè l’altre equip li va ficar una falta. El jugador lesionat va haver d’anar a l’hospital i desgraciadament li van dir que tenia una fractura. Els jugadors se’ls hi havia assignat una altre partit però van haver de jugar sense el millor jugador. Aleshores va començar el partit els seguidors volien que aquest equip li fiques una pallissa al seu rival però no va poder ser… van tornar a perdre! Aquesta vegada amb el fredolic resultat de 5-1!! Estava clar que sense el jugador més bó TOT S’ANIRIA A “L’ORRIS”!!! l’equip tot desesperat va decidir trucar a aquell jugador perquè almenys mires el que pasava o millor dit, dirigeixi el partit, però va sorgir el problema de que el jugador no volia sortir de casa perquè la seva lesió li feia molt de mal, i això no es tot: NO VOLIA SABER RES MÉS DEL FUTBOL!!! Això va sorprendre a tot l’equip i també als seguidors i es van enfadar, tothom estava molt trist perquè sense aquell jugador no podien continuar endavant i lo pitjor es que l’entrenador estava molt decepcionat i aquell mateix dia l’equip es va retirar de la lliga i no van jugar mai més. FI
La cuinera
Hi havia una vegada una cuinera que era anglesa i que a ningú li agradaven els seus plats. Tenia una bona aparença, però quan la contractaven es posava a cuinar, i com que a ningú li agradava el que cuinava la despatxaven.
No feia els menjars típics d’Espanya, sinó els plats típics d’Anglaterra. Quan la contractaven no rentava mai els plats i s’empipaven amb ella. Els hi va ficar una denuncia a tots. Fins que van dir que no podia posar més.
Un dia va decidir que estava farta de denuncies! Que ja anava se’n hora de que es posés les piles! Llavors, va decidir anar a provar a Anglaterra a veure si allà els seus plats els agradaven, sinó ja, es retiraria del tot. Va fer les maletes i se’n va enlairar cap a Anglaterra. Quan va aterrar, va anar a provar a veure si la contractaven a un restaurant que es deia: “Hello food!”. Va entrar i va veure que hi havia un munt de gent, va passar amb timidesa i es va topar amb un cambrer. Per sort el cambrer ja tenia molta experiència i no va caure. Va anar encara amb més timidesa fins a la cuina. Allà li van fer una entrevista i li van fer fer algun plat i ella va fer el seu plat preferit: “raviolis amb salsa de tomàquet”. Li va ensenyar al que portava el restaurant i li va dir que estava boníssim i es va quedar allí durant molts anys.
Les noies idèntiques
Hi havia una vegada una família pobra que vivia en una caseta de fusta amb només una habitació. Un dia l’home i la dona que vivien es van adonar que la panxa que tenia dona no era normal, estava embarassada! No s’ho podien permetre, eren massa pobres, però aguantaven l’esperança, que algun dia els hi toques la loteria. Si passes això, el primer que farien seria comprar-se una casa nova, de ciment, amb 4 habitacions: una per al nen, una per als pares, una per l’altre fill i l’altre pels convidats.
Primer haurien de comprovar que estava embarassada, per això es van fer la proba d’embaràs, i sí, estava embarassada! Quan tinguessin el nen, no sabien com, però haurien de tirar endavant. Per això, amb els pocs diners que guanyava el pare van anar a comprar la loteria. I per fi un dia els hi va tocar els 11 milions d’euros!!!
I totalment cert es van comprar una casa al camp amb quatre habitacions, dos banys, una xemeneia i un gos.
No podia aguantar mes, el dia de l’embaràs ja havia arribat, i no només era una noia, sinó dues petites noies idèntiques, es a dir, dues bessones! Els pares es van posar encara mes contents, radiaven de felicitat i ja no se sentien pobres, sinó feliços.
FI!
Un día qualsevol
Introducció:
Hi havía una vegada una família que vivía al bosc, el bosc era molt bonic. Estava pler de flors, àrbres, cascades, herbes, etc.
El pare es deía Joan, la mare Silvia i els seus dos fills Alex i Sara.
En aquest bosc hi havía una escola i la directora era molt dolenta. Es deía Pepa. Els nens anàven quatre díes a l’escola, els quatre díes que anaven a l’escola feien quatre materies: matemàtiques, francés i les altres dos eren religió i educació física. La Sara era la més gran, i l’Alex tenía 12 anys. La Sara es va casar als divuit anys, volía tenir un fill amb el seu marit que es deía Paul.
Nus:
Ho van intentar pero la noia va pensar i creia que era molt jove per tenir fills. Com ell i ella discutien moltes vegades es van separar, la noia va estar estudiant per ser farmacèutica durant uns cinc anys. Li va costar molt però al final ho va conseguir i estava treballant al centre de la ciutat en una farmacia on anava molta gent a comprar el que necesitaven.
Desenllaç:
Un día, tan normal, quan la Sara estava treballant va entrar un noi. El noi es deía Eric i se li va caure una caixa de pastilles, la Sara la va anar recollir i l’Eric li va demanar perdó, es van donar el telèfons i van surtir junts per la nit, es van conèixer i van estar sortint durant dos anys, van decidir casar-se.
Ells dos van decidir tenir un fill, estaven d’acord, van ser molt feliços, el nen va nèixer sá i va tenir molt amics. Els estudis li van anar molt bé, al cap dels anys va conseguir un bon treball.
Les noticies de la tele.
Hi habia ena vegada una familia de cuatre persones.Hi estaba el pare,la mare,i els dos fills es diuen.Daniel i l’altre Ana i eren molt entremaliats.Els seus pares no eren gaire famosos,encara que volian ser-ho.La mare trevallava en una piscina i el pare volia ser futbolista el pcs, ho era . Era futbolista d’un equip dolent BB.Un dia, Daniel i Anna es van quedar sol a casa mentrala seva mare estava trevallant . I en Daniel i Anna van veure les noticies. Estaven beien el seu pare marcan un gol espectacular per la tele! Aixó la mare o tenia que saver a l’istan pero resulta que havia donat enconte que se tenia anar a casa a veure si estava al fills i estava be.
La mare va arrivar i va fer el menjar, tambe va arrivar el pare i va menjar tota la familia i es van quedar a dormir.
El senyor pedrificador
Una vegada hi havia un senyor,que tenia un poder,i que era: invencible. Aquell senyor era una mica misterios,alguna vegada quan el veien,diguen que tenia barba blanca i els ulls blancs com la neu,aquell home el seu altre poder era petrificarles coses nomes miran-les amb els ulls per aixo ningu el mirava perquè si no els petrificaben. Un dia aquest senyoranava miranta tot els homes i dones que passaben pel carrer o per devant de laseva casa. Es clar es quedavan petrificats llavors els agafaba ils portava a la seva casa i els psava al seu lavoratorii els estudiava.
Els ulls d’aquest home es van tornar perllosos per a la humanitat fins que un dia,un cientific boig, amb un laser ultra potent li va treure el seu poder,iva tornar la calmaper la humanitat.
El senyor va destruir el seu laboraori,i les persones que estaben petrificades,les van despedrificar,llavors va encontrar una dona que li va agradar,van seri feliços i aquell home no va pedrificar a cap mes home o dona.
-Ara os explicaré com serien per mi les meves vacances perfectes: Per mi les meves vacances perfectes serien al Carib, o a Nou York, o a Egipte,… Aniria amb els meus amics, m’ho passaria genial! Ara os explicaré com serien les meves vacances perfectes:
Serien amb els meus amics, perquè així tenim el que volem perquè amb els meus pares m’avorriria molt, però amb els amics sortiríem de compres, aniríem a la discoteca i ens ho passaríem genial.
-Un dia quan teníem pensar anar de vacances tots el meus amics, no vam poder anar a on teníem pensat anar, i jo em vaig posar a plorar com boja, fins que la meva mare em va dir que aniríem tota la família, i em vaig alegrar, però no tant com si això m’ho agüessin dit els meus amics, jo volia anar amb ells, no amb els pares, però almenys vaig amb algú, no creieu?¿ Van agafar l’avio i vam baixar a l’aeroport de Nou York i va manar a l’hotel i al dia següent va manar de compres! Ens vam comprar de tot. Al dia següent va manar a la discoteca i em vaig fer un novia molt guapa, que me’l vaig portar a casa i tots vam viure feliços. Fi!!!
Títol: Les meves vacances perfectes.
Un día horrible
En Ferran era un noi inguiet de dotze anys que ya anava a l’institut. En Ferran tenia ulls blaus i amb el cabell castany . Era alt i fort peró no l’hi passava res d’interesant cap dia al institut .
Llavors un dia hi va aver vaga a l’institut i ell no es va enterar , i va anar al institut i l`hi van preguntar que perque hi era aqui si era vaga , i ell va preguntar sies podia anar i el mestre l’hi va dir que no , perque si en entras no pots sortir . Peró de sobte , tots els nens van començar a xisclar pels pasadissos dient que vaixarien a manifestar-se . El mestre els va dir que si vaixaven els hi posarien una falta ,llavors una nena va dir : -Em dona igual si em posen una falta , la meva mare ja ho sap i s’hi posen una falta , s’he la posaran a tot l’institut .- Va dir .
Quan va vaixar la noia ,un professor l’hi va preguntar on anava i la noia va dir que a’anava a manifestar . Aquella noia era valenta peró l’hi va costar una expulsio i es va agenollar a soplicar-l’hi que no l’hi poses una expulsio peró el professor no la far cas i de sobte va apareixér l’Agustina . Agafa un ganivet i apunyala al profe i tots surten a fer vaga incluit en Ferran .
LA NOIA QUE ERA MUDA
Introducció:
Hi havia una vegada una noia molt triste que no tenía amics,sempre anava sola i vivia en una casa en les muntanyes amb la seva avia.
Era una noia simpàtica, però molt timida, per això no tenía amics,per la seva vergonya.
NUS:
Un cop, va a sortir a comprar el pà,es va trobar a una noia de l’escola,es deia Paula,però no li va saludar,per la seva timidesa.Però,la Paulas sí,li va preguntar, com li anava el dia,però,ella només li va fer el gest del polse adalt.Desprès d’uns mesos,no va sapiguer relacionar-se amb ningú,la seva avia va voler investigar que li passava a la seva neta.
L’avia,un dia va vindre del metge i va veure que la seva neta era muda.
DESENLLAS:
La noia al no haver parlat amb ningú,va perdre aquell sentit,però no per semprè.La Paula va anar a visitar-la desprès de sapiguer-lo,va dir-li a l’avia de la noia que li ajudaria i així ho va fer.Cada dos dies anava a visitar-la,poc a poc anava parlant una mica més,anava poc a l’escola per la vergonya però al fi ja parlava molt més,això li va costar uns quants mesos ,però va valer la pena.
Al fi de curs ja tenía molts amics.Ella va seguir sent-hi feliç,perquè tots els seus amics l’estimaven molt.
HAMZA BEN MOUSSA 1RC 25 1O 12
EL ASE DIFERENT
Hi havia una vegada un ase que era diferent als altres, tenia un don el don de la velocitat i de aguantar molt de pes sobre la seva espatlla era un ase veloç i fort. El seu amic el va inscriure en una carrera que consistia en portar pes i corre, el va inscriure per comprovar el seu don. El ase es va posar a la línea de sortida i va poder observar que tots els participants eren cavalls menys ell que era un ase, això el va motivar mes. Al començar la cursa el ase va sortir tan ràpid com un llampec deixant al darrere tots els cavalls, i així fins que va acabar el recorregut de la cursa com a guanyador . El seu amo com a obsequi li va donar tres galetes una de xocolata una altre de caramel i una banyada en xocolata blanca i negra. El ase volia mes d’aquelles galetes llavors es va inscriure en moltes crueses, guanyava sempre i gracies a axó el seu amo guanyava molts diners i l’ase moltes galetes .
Monstre de català.
Introducció:
Era una tarda com totes, anava pel centre, buscava la botiga de la mare, de sobte em vaig trobar al professor de català. Anava amb una señora, jo vaig amagar-me, era molt estrany, portaba a la motxila els exàmens que vam fer dimarts. Vaig apropar-me, tenia molta intriga a saber la meva nota. Vaig roçar la motxila, i ell no es va adonar. Va caure l’examen d’en Luis, el que sempre em copiava, tenia un 8’25, tot l’examen estava com el meu, així que la meva era igual. Va seura a un banc de pedra, i va deixar la cartera una mica lluny d’ell, vaig aprofitar i vaig agafar el meu. TENIA UN 4! Era injust! AAAAAAHH Quina injusticia! Jo em merexia un 10! Estava tan distreta per l’examen, que m’habia oblitad del professor. Vaig xisclar i em va veure, vaig corre i de sobte, vaig llirarme i.. AAAAAAHH! Era un monstre! UN MONSTRE!
Nus:
Vaig tranquilitçarme, i vaig amagar-me a la brosa, cada vegada tenia menys por, vaig sortir, ja no em perseguia, però jo vaig atacar! Pim pam puuuuuuuum! Va quedar al terra, la seva acompanyant es va fer bruixa de sobte, si que feia por! Vaig anar cap al institut, hi havia gent castigada, perquè els dijous per la tarde anava gent amb tres faltes. Hi havien els matons de l’institut. Tots es van cagar al veure-la, el professor anava darrera d’ella. La bruixa va caure gracies a la moxilla d’una companyera, es va mullar la cara, quina sort! Es va convertir en ella i tothom va riure.
Desenllas:
De sobte, vaig despertarme, quin soroll! Tantes rialles, però.. i el monstre? I la bruixa? Que havia pasat! Si jo anava per el carrer! Que faig aqui? Vaig mirar l’hora, las 14:25, faltaven cinc minuts per anar-nos, el professor estava donant els exàmens, em tocava a mi. Em va mirar amb mala cara, tenia una nota en petit, el 4 del somni, i a sobra amb negre un 10, vaig mirar el professor, no m’ho creia, ell es va espantar i a l’oïda va dir-me: ”Esta bé, has guanyat, com diguis que sóc un monstre, ETS NENA MORTA.” Jo vaig alussinar, no va ser un somni? Quina aventura, quina por, però lo millor es que la mare estava molt feliç per el 10!
Fi.
El poble de Monduise
Hi havia una vegada, a la terra mitjana, un exèrcit governat per un noi que es deia Monduise(en Francès) que volia governar tota la Terra. Tenia molts amics, Ferrik, Pedro o May, molt bons guerrers menys Ferrik, que ell utilitzava l’arc. Aquest poble Francès que es deia París(que va començar sent un poble amb molt poc turisme) va anar cap a un poble en concret: Pilzzano, un poble italià en que eren molt maleducats i començaven a treballar allò que ells anomenaven pizza. Monduise vol enganyar a el governant de Pilzzano per poder endur-se’n totes les “pizzes” d’aquell poble amb l’ utilitat de utilitzar-les com armes de combat. Un bon dia van decidir que es faria una batalla de pizzes. Pedro va llençar-li una pizza a la cara d’un soldat de l’altre exèrcit. Els soldats de l’altre exèrcit tiraven pedres molt grans. Al cap d’un moment, va arribar un exèrcit hi van dir pareu, perque allò era un descampat de pizzes, inclús Monduise ho va reconèixer. En aquell moment, Monduise es va donar conte de que rea molt millor ser amic que no pas enemic d’algú. Després, a partir d’aquell moment, Monduise va deixar que la gent entrés a veure el poble tan bonic com ara coneixem París, mentres que Pedro i May feien lo que Monduise deia “La Torre Eiffel” i Ferrik feia de guarda en una discoteca. En aquell moment París es va fer molt turística i una de les ciutats més visitades del món.
El satel·lit
Un dia estava a casa i va ocurir una cosa extraordinant, vaig mirar per la finestra i vaig veure com s’estrellava un satel·lit en una montanya. Aixo va passar el 1 de maig de 1986. Com em vaig espantar tant vaig trucar a la meva mare que estava fent un encàrrec.Els veïns van trucar a la policia, però com a un altre lloc de la ciutat hi havia agut un accident doncs no hi havia cap policia lliure. Llavors els veïns van trucar als bombers.
Llavors el satel·lit es va anar apropant-se més i més cap a la autovia que hi havia al principi de la montanya, i no es podia aturar. Fins que vam pensar una solució! Els satel·lits no son de pedre. Son de glaç i pols. I llavors vam pensar a l’hora:”Podem agafar el satel·lit amb una bossa gegant!!”.
Aleshores, ho van intentar, però no va servir de res, i cada cop el satel·lit era més aprop de l’autopista. Cada cop estavem més esberats i impacients, ja no sabiem que fer. Ni tan sols sabiem si aquest satel·lit era perillós o atacaria o ves a saber que passaria! Era una situació, realment espantosa. Fins que al dia següent.
Ja hi havien tots els policies lliures i els bombers van arribar. Venien super espavilats, amb elicopters, ambulancies…Desde els elicopters van començar a llançar cordes i els bombers que estaven avall van lligar-les al satel·lit, i s’envan emportar el satel·lita un quartel general on seria obsevat.
Havia una vegada en les muntanyes de a dal, en la Ciudad de Mataró.
Una persona que el seu nom era Luis Angel era un futbolista molt bo que jugava en el barça era el mes guapo de la lliga BBVA i era Español i la seva Ciudad era Mataró.
Vivia en les muntanyes perquè li agradava la naturalesa i els animals, tenia dos gossos, i un conill de color negre era molt guapo, el seu conill però tenia un defecte que li faltava una pota, La pota esquerra.
El conill anava al metge privat de animals.
Els gossos eren molt divertits, sempre jugaven amb una pilota que li va comprar el Luis Angel, quan no estava el Luis sempre el gossos quedaven vigilant la casa.
Un dia quan el se amo es va anar jugant un partit de Real Madrid VS F. C. Barcelona, un lladre Professional va entrar a la seva casa i va robar totes les joies que tenien i la seva televisió i la seva play 3 que tenia, i mes coses.
Quan el Luis va arriba a la seva casa va veure tot molt desordenant i va trucar de seguida a la policia, quan la policia va esta a la seva casa doncs va veure les imatges que tenien ( perquè el Luis tenia una Camara oculta per coses com això), doncs van veure la seva cara i van dir de que a aquet home era molt famós robant cases de famós, doncs van posar per els carres que es buscaven a aquet home recompensa 2000 euros.
Desprès de un mes un senyor va trucar aquet numero i li va dir on viu i la policia va anar a la seva casa i li van captura i tots vam fer una festa per capturar i el Luis va viure molt feliç perquè li van captura…
CONTE CONTAT AQUET CONTE SA ACABAT.
es diu el lladre famós
El nen ric
Fa molt temps en una ciutat molt rica havia un nen molt ric tenia de tot, per exemple una mansió enorme on hi havia una de les coses més boniques i amb molt valor. Aquest nen es deia Jorge. Ell era ric però molt banidoso no deixava res a ningu.Ell deia que si li compraven a ell era nomes per ell.
Un dia els pares de jorge li van regalar una joguina a un dels amics d’en jorge en Toni. Ell va sentir molta enveja i li va robar la joguina. Quan en Toni va trobar a faltar la seva joguina el va buscar per tota la casa però no la va trobar. L’endemà en Toni va anar a la mansio d’en Jorge per sorpresa va pujar les escales perquè l’habitació d’en Jorge estava molt a prop va obrir la porta i va trobar en Jorge jugant amb la seva joguina es va enfadar amb jorge perquè en jorge podia haver demanat a en Toni.
Van passar molts dies i Jorge estranyava molt al seu amic va guardar-se el seu orgull i va anar a disculparse i en Toni li va perdonar.
UN DIMECRES A LA PLATJA
El dimecres 24 de agost del 2012 vam anar d’excursió a la platja a jugar a un joc de pilota que era molt divertit, el meu equip i jugava en Iñaki, la Andrea, en Edgar, en Ayoub, en Miguel, en Juan Luis i jo.
Quan vam acabar vam anar caminant fins la Laia la arquera i en Ayoub i un amic meu més que és diu Carlos van dir de anar a la platja a nadar, i vam anar ràpidament capa la Platja ens vam posar a jugar, de cop em va vindre la set i vaig agafar una llauna de Coca-Cola, i em vaig veure la meitat i vaig convidar a en Ayoub, i en Ayoub la va llençar al aigua.
Després vam fer una cursa a veure qui era el més ràpid i el acabar i era cansat, i sort que en Carlos portava tovallola, i la vam posar al terra i ens vam asseure els 3, però un minut desprès vam tenir gana com abans i era tots el companys de la classe teníem una mica de menjar que ens va sobrar.
Ens vam posar a menjar aquell menjar que ens havia sobrat.Despres vam decidir de anar-nos capa a casa, però ens vam perdre i llavors en Agustin ens va dir que el seu avi li avia dit que sempre que et perds tens que gira capa l’esquerra.
Però a l’esquerra el carrer semblava un carrer del baixos de les pel·lícules, i a la dreta i havien unes noies guapes en biquini com que si sigui la platja, no van fer cas en Agustin i van seguir L’instint masculí i van anar capa la dreta.
En Carlos volia que una noia sigui la seva novia, però no va poder aconseguir-lo.
Desprès vam seguir caminar capa dalt i ens vam trobar amb la plaça del tramvia, i des-de allà ja sabíem tornar a casa.
Hi havia una vegada uns nens que es van proposar fer una manifestacio a la porta de l´institut.Tenien rao els nens pero els professors els amenaçava dien que els expulssarian o els posserien sancions, alguns nens pujaven a fer classe mentres alguns es quedaven abaix manifestan-se.Al acabar la primera classe alguns nens van baixar a veure que passava, al final van sortir i es van manifestar tots junts.Tots els nens i nenes tenen drets a defensar-se.
Hi havia una vegada una noia molt maca.Portaba uns pantalons blancs i una samarreta blava.
Anava a l casament de la seva germana,tots emocionats ploraven d’alegria fins que… un noi va entrar a l’esglesia i va començar a disparar amb una metralleta a tothom nómes va sobreviure aquella noia de els pantalons blancs i la camiseta blava.si,va sobreviure peró estaba molt ferida.Se la van portar a l’hospital a que la curessin,mentesstant la policía buscava al culpable de l’assesinat de 34 persones i 1 ferit greument.La noia va sobreviure peró es va quedar a una cadira de rodes,1 mes després de l’assesinat,van localitzar al culpable del delicte,i el van tancar a la presso.La noia no li agradava estar amb la cadira de rodes,peró era molt millor estar en cadira de rodes que no estar morta.Ella plorava sempre perquè encara recorda el seu casament,el que va passar.2 mesos mes tard,la noia ja caminava una mica,però encara havia de estar amb la cadira de rodes.Cada dia havia de fer el tractament perquè es recuperés.3 mesos després…van trobar una solució perque es podes curar i tornes a caminar pero era molt car i tenia que trobar els diners,despres d’un mes va descobrir que el seu pare tenia molts diners i va lluitar pels seus drets fins que li va donar els diners i es va curar i va tornar a caminar.
El misteri de la casa encantada
Hi havia una vegada una noia que es deia Laia, que vivia amb els seus pares. Com que no trobaven treball a la seva ciutat, van decidir anar-sen a Barcelona, on es van traslladar a una casa que deien que estava encantada.
Estaven tots molt espantats i van entrar amb molt de compte a la seva nova casa que estava situada enmig de un bosc.
Va arribar la nit i tots estaven molt espantats i no hi havia llum a la casa, perquè encara la tenien que posar, però això no es fins que passi una setmana.
Quan es van anar a dormir, van començar a escoltar una ramo espantosa, com si la porta sobres i es tanques sola, llavors els pares es van despertar amb un cop molt fort. En la habitació van sortir dels armaris fantasmes i esquelets, llavors van començar a corre amunt i avall sense treure’s d’en sobre els fantasmes monstruosos.
A l’endemà van pensar de anar-sen de allà, però no s’ho podien permetre perquè encara no havien trobat treball, i s’havien gastat tots els diners que tenien guardats per aquella casa. Van decidir passar de tot i no dir res a la seva filla, Laia. Laia veia fantasmes i s’ho deia els seus pares però ells ho negaven tot i li deien que era la seva imaginació.
Van passar molts anys, fins que tenien prou diners per comprar una altra casa. Allà van viure feliços i van menjar perdis-sos.
HOUDA 1C
el conte de la marina salinas vargas te: senyora amb ñ , portava amb b,motxilla sense ll,rosar amb ç , lluis amb una l, injusticía sense accent, havia amb b,lliurarme sense u , tranquilitzar-me amb ç encomptes de z, brossa amb una s, encomptes de companya companyera, despertar-me sense guio , i passat amb una s i aquí sense accent
La redacció de l’Alex té introducció, nus i desenllaç. Sóc porta accent, coneixía també, el primer però té accent obert.
El conte de M ª Candelaria Iglesias Gonzalez a posat:New york amb ou, una amb un, Van amb un ? davant,
El conte de la Bianca Stefanescu té faltes a les següents paraules: Més: (quantitatiu) sense accent tancat a la e . Toqués: sense accent tancat a la e. Passés: sense accent tancat a la e. Prova: amb b.
la de la estefani huertas té 13 faltas i esta bastan bé
faltes:Jorge i u te ficat 9 vegades, banidoso, ningu, mansio, disculparse, i ya esta i me he equivocat té 9 faltes
Hola, jo he corregit les faltes d’en Marc Funuyet i té 30 faltes. Ocurir va amb dos erres, aixo amb accent, satel·lit amb accent,etc…
Correcció text: -Diego Mavarez.
Té 6 faltes:
Bó (tres vegades) = B(o), extranya = estranya, pasava = pa(ss)ava, decepcionat = decebut.
PD: Hi ha hagut una introducció, nus i un desenllaç.
En Juan Luis té 12 faltes.
Trevallava: Treballava
Sol: S final
Mentrela: Mentre la
Trevallant: Treballant
Beien: Veient
Aixó: Això
O tenia que saver: Ho havía de sapiguer
L’istan: L’istant
Pero: Però
Se tenia: S’havia
Estava el fills i estava be: Estaven els fills i estaven bé
Arrivar: Arribar
He corretgit la història de pedrito.
Té 3 faltes. Però l’història no te molt de sentit.
(2vegades) Ciutat i no Ciudad, i més i no mes.
He coregit la historia de la Paula Ortega y te les següents faltes
día – dia (1)
havía – havia (1)
vivía – vivia
àrbres – arbres
deía – deia (3)
havía – havia
anàven – anaven
díes – dies (1)
matèries – materies
volía – volia
pero – però
conseguir – aconseguir (1)
farmacia – farmàcia
necesitaven – necessitaven
surtir – sortir
nèixer – néixer
sá – sà
El que esta en parentesis vol dir les pareules que es repeteixen y tenen falta.
La Laia no te ninguna falta d’ortografia i també té una presentació un nus i un desenllaç
He corregido la historia de Iñaki Jiménez Fonseca. Esta muy mal explicada no tiene sentido. Estas son sus faltas que ha tenido:
Inguiet: se escribe inquieto.
Aver: se escribe haber.
Vaixarien: se escribe bajarían.
Vaixaven: se escribe bajaban.
Vaixar: se escribe bajar.
A’anava: se escribe iba i la a’ no se tendría que haber puesto.
Soplicar-se lo: se escribe suplicárselo.
Faro: se escribe hizo, (no es el faro del mar)
Tiene que tener mas sentido y cambiar algunas palabras porque cuando lo lees tampoco tiene sentido hay algunas palabras que no tienen nada que ver con el cuento. Y el final se acaba rápido y no se entiende mucho.
Hi havia una vegada uns nens que es van proposar fer una manifestació a la porta de L’institut.Tenien raó els nens però els professors els amenaçava dient-li que els expulsarien o els posarien sancions, alguns nens pujaven a fer classe mentrestant alguns es quedaven abaix manifestant.Al acabar la primera classe alguns nens van baixar a veure que passava, al final van sortir i es van manifestar tots junts.Tots els nens i nenes tenen drets a defensar-se.
He correcgit la d’en Alex Martin.
Té 9 faltes les paraules son: manifestació, L’institut, raó, peró, dient-li, expulsarien, posarien, mentrestant i manifestant.
He corretgit la redacció de Jonathan Fradera: El poble de Monduise i ha fet dues faltes:
Maleducats: Mal educats
rea: era
Marina Salinas Vargas E1B
La lredacció de la Laia no té ninguna falta de ortografía.
La redacció de la Laia no té ninguna falta de ortografía.
Jo he corregit les faltes d’en Marc Funuyet:satel·lit es satèl·lit(6 vegades malament), ocurir es ocurrir,s’estrellava es s’estellava, montanya es muntanya(2 vegades malament), aixo es això, pedre es pedra, aprop es a prop, estavem es estàvem, esberats es esverats, sabiem es sabíem(2 vegades malament), elicopters es helicòpters(2 vegades malament), ambulancies es ambulàncies, quartel es quartell i obsevat es observat. En total té 22 faltes i la història no està malament.
quan vaig neixer estava rodolada de la llengua de l’arab com que es la meva llengua materna yo e nascut aqui pero parlo arab perque els meus pares son del marroc i e apres el catala de l’escola sem donava molt be el catala pero el castella gens ni mica pero e apres a l’asignatura de castella i amb els meus amics tambe angles perque o estudiam a l’escola i frances perque ma interesat perque el meu tiet el parla i quan e vingut a l’institut le fet de optativa esta be aprendre moltes llengues i aixi et comunices amb tot el mon jo vui aprendre el afria i el italia