Cafè Terrassa de nit, Van Gogh 1888

45 respostes a Cafè Terrassa de nit, Van Gogh 1888

1. HAFSA diu:

   18 octubre 2011 a les 17:22

   Hem dic Josep, i tinc 35 anys Durant deu anys vaig estar treballant en un restaurant\’\’ La claror de la nit que es un dels millors restaurants del poble, sempre esta ple y més als caps de setmana que no hi ha feina, hi venen gent de diferents països del món al el fons s’escolta una barreja d’idiomes que són molt rars per a mi. Fa un clima molt bonic y agradable en aquell restaurant y fins que vaig estar treballant sempre vaig estar agust, però va venir una temporada què ja no venien tanta gent ja n’havia moltes taules buides ,que abans sempre estava plenes y algunes vagades no hi cabia la gents y necessitaven més taules llavors un dia a las buit cuan hem dirigia al vestuari per posar-me la roba de treball em van cridar:
   -Josep,Josep un moments va dir- el Pau el meu amo
   -Si que hi ha?
   -Res com ja has vist el restaurant aquets dos 6 mesos ja no es com hi era fa temps, per el tema de la crisi hi ha ni ha menys feina y et tindre¡ que baixar el sou i sinó acceptes et podràs anar a buscar feina en altre lloc, com vulguis et tindre que treure 300€ a tu i als teus companys :
   -Llavor no hem quedarà res y no m’hi cap per pagar tot el que gasto al més, llavor entenc la situació però hem tindre que anar si es així.
   Així va ser la conversació entre jo i el Pau i hem vaig anar, ara he trobat feina en altre restaurant però no es igual que ‘’La claror de la nit’’ vaig passar molt temps allà y quant t’acostumes en un lloc on has passat una part de la teva vida es difícil acomiadar-se y quant ens el treuen es com s’hi ens haguessin robat alguna cossa amb molt de valor per nosaltres perquè deixes allà records bonics i també lletjos amb els companys y amb la gents que ve sempre que el vaig hem recordo d’aquells bonic moments.
2. Carlos Ríos Gutiérrez diu:

   18 octubre 2011 a les 17:27

   Tot va ocorre en aquesta cafeteria dins de la ciutat de Terrassa. Un home va entrar a la cafeteria a les vuit del vespre a fer un robatori. La gent, que estava tomant un cafè ho va veure tot des de afora. L’home anava equipat amb una arma blanca i va amenaçar a l’home de la cafeteria que li donés tots els calés que duia al calaix. El propietari es va negar, tota la gent va sortir corrent menys un home valent que es va quedar i va ajudar al propietari del negoci. Fins que va veure que no ho va aconseguir i es va anar. Al cap d’una estona es va omplir tota la plaça de policies, preguntant que ha passat, com era… Vaig respondre’l que va intentar fer un robatori però gràcies a un home molt amable vaig resistir-me i finalment va fugir. Era un home d’uns 34 anys, els seus ulls eres d’uns colors marrons, duia una samarreta negra, uns pantalons grisos y un trap que li tapava la cara, unes sabates de color blanques amb ralles blaus. Moltes gràcies, amb tota aquesta informació ho intentarem trobar. Així va ser al cap de mitja hora ho van trobar fent un altre robatori a la joieria de dos carres al costat. Finalment o van detenir, era una persona que l’estaven buscant d’antecedents de robatori, això li perjudicava uns quants anys de presó.
3. Suuufffffiiiiiiiii:D diu:

   20 octubre 2011 a les 13:16

   Hola em dic Pepe Pèrez, tinc 24 anys, estic casat o estava.. tinc 1 fill, es diu Juanjo Pèrez, em vaig divorcià ja fa 3 anys, pero gracies a deu que encara treballo i puc pagar el arquiler i encara puc menjar, treballo en un restaurant, un que esta debaix del pis, i em paguen bastant be. Tot anava be fins que un dia el meu fill va venir plorant a casa meva dient que volves a casa, que no tenien menjar i que la mare se estava morint, estava malalta, vaig tornar, vaig portar-li el medicament pero era massa tard va morir.
4. jonathan acevedo cubero diu:

   20 octubre 2011 a les 13:25

   Hi havia una vegada un nen que vivia en un carrer molt agradable un dia va anar a casa de un amic i van anar a jugar al carrer am tots els altres amics. Un dia van anar al carrer i es va fer fosc i van jugar a un joc de ( policies i lladres) i quan van començar a jugar van començar a desaparèixer un a un i tots els altres amics van anar a buscar-lo pel carrer però no van veure a ningú pel carrer i quan es van dispersar van desaparèixer un a un fins que van quedar 2 van anar a casa del seu pare i li va dir que avien desaparegut tots els seus amics i tots junts van anar a buscar-los. Van anar a una casa abandonada que hi havia mes avall de la seva casa van parar a preguntar a la cafeteria que hi havia al davant de la seva casa i el dependent de la tenda va veure un Home molt estrany que anava a la casa abandonada amb 4 nens. Quan van anar a la casa abandonada van matar al Home i van recuparar als amics del seu fill.
5. Salma.2.B diu:

   20 octubre 2011 a les 13:33

   Hola em dic Juan lisi ,tinc 50 anys . Quan era jove sempre m’agradava anar en aquell restaurant perquè hem tractaven molt be, i feien uns menjars esquists sobretot un amic meu que s’ha mort es deia Alexandre. Stan. Colomer, ens van conèixer un dia mere anava a beure un cafè abans d’anar a treballar ,vaig sentir cridar un senyor i vaig anar ràpidament a veure que passava , i resulta que li va entrar un colom a l’olla i va començar a cridar :
   -Socors !! un colom a l’olla , i vaig anar i el vaig tranquil•litzar i vaig agafar aquell colom i el vaig treure fora .
   Hem va dir : -com et dius , li vaig dir Juan .lisi i tu ? hem va contestar – Hem dic Aleandra.Stan.Colomer li vaig contestar encantat i hem va dir – Moltes gracies per tranquil•litzar-me paro es que m’ha passat mes d’una vegada i ja n’estic fart .
   Ens vam asseure en una taula i ens vam conèixer millor.
   Era un restaurant magnífic sempre ple, paro ara convertit en fruiteria . EREN UNS VELLS TEMPS!
6. cristina lopez rios diu:

   20 octubre 2011 a les 13:39

   Vet aquí una vegada un poble anomenat Goldenbarg al nord d’Espanya. Jo vaig néixer allà , aquell poble m’encantava ens coneixíem tots era un poble molt acollidor , amb els meus amics aquelles vistes ales muntanyès…
   Però la desgracia va ser que ens vam mudar i això va fer que em deprimies molt , aquell lloc era la meva vida i a ver de deixar tot això per mi va ser una tristesa enorme. Cada nit els caps de setmana la meva família i jo anàvem a una terrassa que hi havia a la volta del carré on era la meva casa , aquella terrassa si que era meravellosa els cambrers i cambreres eren molt amables estava com a la meva casa cada vegada que anava allà m’alegrava molt , les taules eren blanques i les cadires també el terra tenia com pedres groses i a la nit les estrelles brillaven moltíssim el carrer era estret però i passejava moltissima gent , allò mai estava buit era la millor terrassa que he pisat a la meva vida.

   FI

   Cristina Lopez Rios.
7. Dario diu:

   20 octubre 2011 a les 13:44

   Hola, el meu nom es Francis Unicorn i tinc 28 anys i ara os contaré una anècdota que vaig tenir fa un temps : Cada dia anava a aquella cafeteria, el encarregat es deia Joan Salamandra, sempre m’atenia ell. Un dia un colom es va acostar a la finestra i em va dir: Hola em dic Alexpandre i abans era un Chico de 9 anys, fins que un dia una bruixa em va agafar i em va transformar en colom, des de aquell dia vinc cada dia a la cafeteria del meu millor amic Joan Salamandra, perquè ell sempre em dona de menjar. De cop i volta em va dir: Vols que fem un grup i anem per el carrer junts i si algú es fica amb nosaltres el matem a caques, i jo em vaig quedar sorprès, però un dia anàvem els 3 i un Home molt alt i fort es va ficar amb nosaltres i el colom Alexpandre va anar molt dalt i desprès va baixar molt ràpid i va matar al noi clavant-li el pic en el cap i desprès es va cagar en el cervell i el va podrir.
8. raquel diu:

   20 octubre 2011 a les 13:45

   Aquest quadre és de Van Gogh i es titula Cafè terrassa de nit, està fet a l’any 1888.
   Hi havia una vegada una família que era molt rica que hi vivien a Ratufà un poble de Gigavòs. Era la família més rica de tot el poble. Tenien una casa molt gran i hi tenien una mestressa que feia tota la feina de la casa. També hi tenien un xofer que els portava a tot arreu.
   Un dia van decidir anar a sopar a un restaurant, aquella família era molt i molt avariciosa i sempre volien el millor per a ells, mai es relacionaven amb ningú . Com que el poble no era molt ric, que mes que ric tirava a pobre, van escollir el millor restaurant que hi havia, que es deia cafè terrassa de nit .
   Van arribar i els van posar en una taula de seguida , però com que hi a dintre hi havia molta gent els van posar ha fora. Ells van protestar perquè no volien estar sopant fora. Llavors van trucar a la policia, la policia va venir corrents i va preguntar que passava. L’amo del restaurant li va explicar tot el que passava. El policia va parla amb la família. Li va dir que ho tenia que entendre perquè no solament eren ells els que anaven a sopar que hi havia molta mes gent a part d’ells. Ells ho van entendre, i a partir d’aquest moment es van començar a relacionar amb tota la gent del poble, i si veien a algun pobre per el carrer li ajudaven.
9. YongKang Li 2nB diu:

   20 octubre 2011 a les 14:44

   Em dic Pera, tinc 31 anys, i aquet bar es meu cada nit a la terrassa del bar hi ha molt de gent menjant, beure beguda i xalar. El negoci anava molt bé.
   El negoci anava molt bé! Però de poc a poc els clients ja no venia, no sabia perquè fins que un dia vaig descobrir que en el carrer mes avall hi havia un altre que era mes barat que el meu bar i no sabia que tenia que fer.
   Un dia va venir un senyor vell al bar va demanar un cervesa i em va preguntar per què el bar na hi havia client i jo li vaig contestar que avall hi ha una altre bar que era mes barat que el meu, el senyor vell em va dir:
   -Per què no fas alguna cosa per que vagi millor el negoci?
   Jo li vaig dir:
   -Es que no se que fer.
   El vell va beure una mica de cervesa i em va dir:
   -Per què no baixes el preu de les coses?
   Vaig contestar:
   -Perquè ja esta el preu més baix.
   El vell va beure una altre vagada una mica de cervesa i em va dir:
   -Dons per què no canvies a una altre negoci? Per exemple una fruiteria perquè ara mateix en aquest zona no hi ha gaire de fruiteries.
   I vaig pensar una estona i li vaig donar les gracies perquè m’agradava molt aquesta idea, i li vaig regalar la cervesa i li vaig invitar a totes les copes que vulgues.
   El mes següent ja tenia la fruiteria per poder obrir-la i em va anar molt bé, tot gracies a aquell vell.
10. omar diu:

    20 octubre 2011 a les 15:43

    El dilluns passat vaig quedar amb uns amics al poliesportiu amb en Jordi, en Juan, la Maria i la Mary. Vam quedar per anar a fer un treball però un membre va faltar i vam decidir anar a buscar-lo a la seva casa. Quan vam arribar a casa d’en Joan vam notar que tot estava tranquil i ens vam estranyar, perquè ell era un noi molt problemàtic i la seva mare sempre li estava donant la tabarra. Vam decidir anar a buscar-lo a un bar famós del barri i ens el vam trobar ballant estriptis. Ens va veure i es va marxar corrents, el vam seguir fins que vam aconseguir parlar amb ell. Ens va explicar perquè feia estriptis i el vam perdunar per deixar-nos plantats.
11. natine diu:

    20 octubre 2011 a les 19:09

    Cafè terrassa de nit,Van Gogh 1888
    Hi havia una vegada un home que venia de treballar,despres de un dia molt cansat .El primer que volia fer era anar a casa a duchar-se ,i a menjar.Però no va pasar el que ell volia que pases, el que va pasar va ser el següen: es va trobar un amic de la infancia.
    -hola amic meu. Com estas despres de 3 anys?
    Ell es va quedar una mica estranyat pero feia cara de no s’aver qui era fins que li va veure ve la cara i li va dir:
    -Ja se qui ets, ets aquell home tan famos que surt a la televiso del temps oi?¿
    -SI, que vols anar a prendre una cafè a la cafeteria del costat del bar?
    -si i tant, tenim moltes coses que parla de la nostre vida.
    Peró abans que comencesin a parla va apareixer r la camarera i els va dir :
    -Que voleu homes per prendre?
    Els homes vam mirar el local, la terassa i la bona vista que hi havia i el que van respondre va ser:
    -Volem un café amb pastes.
    El cap de 2 hores els homes ja van acabar de explicar la se vida ,es van estranya i van anar a veure el que passava, i van veure una cosa que els van asustar i van anar caminant tan a poc a poc que quan la gent els mirava de on venian no volien en entrar.A partir d’aquell moment ningu va tornar a aquella cafeteria-bar.FI
    (aquesta es la bona la de abans era un esvora-hi)
12. Cristian diu:

    21 octubre 2011 a les 10:46

    Hi havia una vegada un poble on el seu joc més important era el seu carrer principal amb un restaurant de luxe. El restaurant era molt visitat per la gent del poble i per gent que venia de altres ciutats del món. Un dia un delinqüent va arribar a la ciutat sense cap duro. Va voler robar al restaurant però va veure que hi havia molta seguretat. Va pensar que la única manera de poder robar era treballant en aquest lloc. Però no sabia com treballar? No li diria al cap del restaurant dient que era lladre. I va tenir una idea:
    -Asclar li diré a un amic meu que en faci un currículum fals.
    Va anar a veure el seu amic el va fer un currículum de primera: sabia Anglès, Francès e Italià.
    -Quina sort que tinc segur que hi passo i els robo tots els diners del restaurant. Ja ja ja ja ja ja.
    Però no el va agafar perquè hi havia sortit a les noticies hi el va portar a la policia. FI.
13. Desirée Maleno Hernandez. diu:

    21 octubre 2011 a les 10:59

    UNA NIT DE SORPRESAS
    La meva amiga y jo van decidir sortir aquella nit.
    El cel estava plena d’estrelles i hi era la lluna plena, van anar a la plaza del poble on hi eren els nostres amics, vam decidir anar-hi a un bar a tomar alguna cosa i desprès ens aniríem a donar una volta per el poble.
    Estàvem tots sentats en el bar menys la Marta, va apareixia un home dinos a tots que la nostre amiga Marta estava a la volta de la esquina que l’àvia atropellat un coche. Vam sortir tots disparats cap alla i resulta que era mentira que aquell home nomes volia el que aviem pedit perquè no tenia diner i era pobre.
14. Alejandro 2C diu:

    21 octubre 2011 a les 11:01

    Hi havia una vegada un amo que tenia una cafeteria boníssima!!, però un dia l’amo es va posar malalt, no va poder obrir més la cafeteria, perquè eren els últims dies de vida, però va morir al cap de un dia, tenia un càncer de pàncrees, perquè es va revisar als dos anys avanç, però la medicació era molt cara, però tenia dos fills, en Ferran i la Maria, en els últims moments de la seva vida li va concedir les claus del locals al seus fills perquè treballessin junts. Els seus negocis anaven de favula, fins i tot va obrir cafeteries per tot el mon: Brasil, Espanya, França, China, Tokio, etc. H avien guanyat el premi de la millor cafeteria del mon, van fer fins i tot una cafeteria – restaurant que tenien plats de tot el mon. També tenien uns bars per tot el mon, també als Estats Units, Irlanda, etc.
15. Borja diu:

    21 octubre 2011 a les 11:06

    Aquest carrer va ser on va ser assassinat en Lord Ted, una gran home amb molts diners, tres mansions i una casa a la platja de malibú. Un home respectable, però no per tothom, els que l\’odiaven deien que era un estafador i que els havia tret tots els diners. Com? Aquell home tenia tota una cadena de bancs. Per això l’acusaven de haver-li tret diners, potser era veritat, o potser mentira, qui ho sabia? Els seu cunyat el volia matar per tal de quedar-se la seva riquesa, era molt codiciós, hi havia moltes paperetes de que sigui ell, però això sempre serà un misteri, mai sabrem qui va assassinar en Lord Ted…
16. Raúl Cantarero 2n C diu:

    21 octubre 2011 a les 12:56

    EL MISTERI DE BERLÍN

    Berlín, Alemanya 22.53h

    Senyoreta Kleb, detectiu principal de la policia de Berlín.
    – Hola agent he rebut el missatge de l’assassinat a la cafeteria.
    – Si senyoreta Kleb, Henrick Hardstom 43 anys, director d’una empresa de tèxtil.
    La Srita. Kleb va entrar a la cafeteria, hi havia un cadàver tapat amb un plàstic groc. Va examinar la barra de la cafeteria, hi havia una gerra de cervesa trencada. En aquell moment va entrar el Sr. Tsutaja amo del bar.
    – Digues-me Sr. Tsutaja, com ha succeït tot?
    – Doncs resulta que el Sr. Hardstom entrava al bar amb una cara de cansat, quan es va donar compte que estava un dels seus socis de l’empresa assegut a la barra. Es va enfadar molt, però ell venia per la meva cervesa famosa en tot Berlín. Quan de sobte van començar a discutir. El seu soci va agafar un atac de nervis i d’una revolada va agafar la seva cervesa i li va estampar a tot el cap. Veient el que havia fet va sortir corrents, suposo que s’haurà amagat a casa seva.
    – Moltes gràcies Sr. Tsutaja una informació molt important. Segurament el Sr. Hardstom tindrà a la seva cartera una targeta de l’homicida. Hmm… C/ Mandrick Evelin 34 5è 1a.

    Berlín, Alemanya 02.57h

    El soci estava estirat quant sobresaltat va saltar del sofà perquè d’una revolada van empaitar la seva porta i va entrar la Srita. Kleb.
    – Queda detingut per l’assassinat de Henrick Hardstom, tot el que digui ara anirà en contra seu al judici.
17. Gemma diu:

    21 octubre 2011 a les 15:37

    Un dia d’hivern, en Josep, es va aixecar aviat com sempre, per anar a treballar. Viu just davant de el restaurant que es veu a la foto. Portava ja bastant temps treballant a l’empresa de construccions, però aquell dia no seria mol agradable per a ell ja que, just arribar a l’empresa el seu amo el va acomiadar. En Josep, aquella notícia no se l’esperava, ja que el seu amo sempre havia estat molt content amb ell i mai s’havia queixat de res. En rebre la noticia va recollir totes les seves coses de l’empresa, es va acomiadar i va marxar cap a casa seva. En arribar, no tenia ganes de fer res, estava trist i desil•lusionat, per tant va anar al restaurant de davant de casa seva a prendre alguna cosa i per intentar oblidar aquella mala noticia. Un cop allà, va entrar al restaurant una noia vestida de negre i amb ulleres de sol. En Jordi es va quedar pensant, aquella noia li sonava d’alguna cosa. Al treures les ulleres, en Jordi va recordar que era una amiga seva de l’ infància. Va seure al seu costat i va començar a parlar amb ella. Van estar tota la nit parlant i recordant vells moment, d’aquest manera en Jordi es va oblidar de la mala notícia.
    Per tant en Jordi cada cop que esta trist o te problemes te com de costum anar a prendre alguna cosa aquell restaurant, ja que li porta bons moments.
18. Cristian Fernàndez diu:

    21 octubre 2011 a les 16:36

    Era una nit tranqui-la fins que el fill del comandant es va emborratxar i va començar a insultar a la gent. Poble de Terrassa era conegut per la poca paciència que tenien. Doncs que un Home fortet de 54 anys, ja una mica bell li va donar un cop de puny bastant fort i va caure a la taula on hi havia gent de treballs fotuts. Li va treure un navalla i li va tallar el coll, i el comandant va treure una escopeta i va asustar a la gent fotuda. Però per sort que tornar un superior de comandant el general de tot i el va calmar. El general entenia com es sentia però ell no tenia la culpa que el seu fill fos un borratxo i va tancar a la presó 5 mesos al qui li va tallar el coll. Va intentar calmar a la gent que hi havia, era poca perquè s’han havien anat per tot l’escandol.
19. Aida Vicente diu:

    22 octubre 2011 a les 13:22

    Ara us explicaré una història que hem va passar a aquestes vacances.
    La meva família havien vingut a passar les vacances d’estiu al poble. Era una nit d’estiu, el cel era ple d’estels amb lluna plena. Estàvem en una terrassa de un bar en un del carrers del poble. Ens vam trobar amb uns amics del poble, tenien dos fills. Un de la meva edat, en Juan i un altre de 4 anys, en David. En Juan i jo des de molt petits sempre estàvem junts, i des de fa 2 anys m’estimava. Vam estar tots parlant durant tota la nit. Va passar un home venent rosses. Els meus tiets se li van regalar a les meves tietes, el meu pare a la mare, el pare del Juan a la seva mare i en Juan em va regalar una ami. Quan vam acabar de sopar vam anar a la plaça del poble que hi eren les fetes. Hi havia en concert i ens vam quedar allà, vam estar ballant tots amb tots. El concert es va acabar, molt gent de la plaça hi havia begut molt i no era conscient del que feia. Ens vam anar ja cap a casa. De camí a casa en Juan em va dir que m’estava molt. Aquella nit m’ho vaig passar molt bé!
20. Noemí Martín Morillas diu:

    23 octubre 2011 a les 19:59

    Un amor entre cafés
    En un poble no molt conegut i vivia la Caterina. Una morena,de pell blanca i ulls negres. Els seus amics li solien dir Cati. La Cati treballava en una cafeteria i feia de cambrera.
    Un dia metres estava servint a una taula va arribar un home ben vestit i jove.
    Em va preguntar.
    – Saps on es la propietària de la cafeteria?-va dir -.
    – Jo si, si vols la vaig a cridar.
    – No, ja vaig jo.
    – No crec que li deixin entrar.
    – Ja beures.
    A la Cati li va encantar era el noi mes simpàtic i mes encantador que a via vist en la seva vida.
    Va sortir amb la senyora Montserrat que era la propietària de la cafeteria.
    I em va dir que era el seu fill i aparti d´ ara treballaria amb elles.
    A la Cati li va fer molta il•lusió per que li agradava molt.
    Un dia li va dir en Ferran que si voli sortir amb ell i la Cati que si.
    Al final es van casar i la cafetera va se seva.
21. Alberto Quijorna Perez 2nC diu:

    24 octubre 2011 a les 09:43

    Alberto Quijorna

    Sempre m’agradava caminar al vespre pel carrer principal del meu poble. Intentava buscar un restaurant on la meva mare em portava de petit i on es menjava molt bé. Un dia, uns sorolls de tambors i trompetes, em va cridar l’atenció. Vaig decidir apropar-me per saber que passava. El soroll venia d’un dels carrers més estrets del poble, on la meva mare no li agradava passar per la nit, perquè hi ha molt poca llum. Vaig començar a caminar per aquell carrer estret, amb una mica de por perquè, darrer meu, es sentien uns passos que cada vegada s’apropaven més. Al cap de deu minuts, veia al final de carrer una gran resplendor. Al arribar allí em vaig trobar a una multitud de gent impedint el pas, alguna cosa estava passant. Després de pensar el que havia de fer, vaig començar a dir a la gent.
    – Perdoneu. Haig d’arribar a l’altra banda que la meva mare m’està esperant. Disculpi. – Fins que vaig aconseguir arribar a la primera fila.
    No podia creure el que veia. Una gran plaça que mai havia vist estava totalment renovada i a més, vaig veure un dels restaurants que anava de petit i, que des de llavors, la mare em va dir que l’havien tancat. Al acabar la actuació dels musics, vaig entrar al restaurant a veure com estava. La meva mare no mentia. Estava totalment nou, és a dir, que el van tancar una temporada per renovar-lo però, la meva mare es pensava que l’havien tancat per sempre. A partir d’aquell dia, sempre que podia anava amb la meva mare a aquell restaurant, perquè era un dels llocs on es menjava millor.
    FI
22. Alberto 2nC diu:

    24 octubre 2011 a les 10:14

    Sempre m’agradava caminar al vespre pel carrer principal del meu poble. Intentava buscar un restaurant on la meva mare em portava de petit i on es menjava molt bé. Un dia, uns sorolls de tambors i trompetes, em va cridar l’atenció. Vaig decidir apropar-me per saber que passava. El soroll venia d’un dels carrers més estrets del poble, on la meva mare no li agradava passar per la nit, perquè hi ha molt poca llum. Vaig començar a caminar per aquell carrer estret, amb una mica de por perquè, darrer meu, es sentien uns passos que cada vegada s’apropaven més. Al cap de deu minuts, veia al final de carrer una gran resplendor. Al arribar allí em vaig trobar a una multitud de gent impedint el pas, alguna cosa estava passant. Després de pensar el que havia de fer, vaig començar a dir a la gent.
    – Perdoneu. Haig d’arribar a l’altra banda que la meva mare m’està esperant. Disculpi. – Fins que vaig aconseguir arribar a la primera fila.
    No podia creure el que veia. Una gran plaça que mai havia vist estava totalment renovada i a més, vaig veure un dels restaurants que anava de petit i, que des de llavors, la mare em va dir que l’havien tancat. Al acabar la actuació dels musics, vaig entrar al restaurant a veure com estava. La meva mare no mentia. Estava totalment nou, és a dir, que el van tancar una temporada per renovar-lo però, la meva mare es pensava que l’havien tancat per sempre. A partir d’aquell dia, sempre que podia anava amb la meva mare a aquell restaurant, perquè era un dels llocs on es menjava millor.
    FI
23. carlos fernandez balaer diu:

    24 octubre 2011 a les 12:12

    Una nit a Barcelona en el barri vell estava amb fa uns 40 anys la meva avia estava amb un xicot al restaurant monache un bar-restaurant francès a la terrassa preant-se un cafè .Va arribar un noi amb la seva noia es van fixar el noi amb la meva avia però ella no es va donar compte ,ell va deixar a la seva novia perquè es va enamorar a primera pista , anava cada dia a la mateixa hora preguntant per ella , mai la va trobar. Uns anys desprès va fer un viatge a cordovà . Era un poble petit nomes avia un restaurant i un bar en tot el poble allà estava la meva avia, la va trobar i va a anar a parlar amb ella . Es van enamorar bojament , als 3 mesos de nubis es van casar a Barcelona a la església de el costat del monache , mai ho a dit a la meva avia que la va veure-la a Barcelona .
    Carlos Fernandez Balaer
24. Laura de la torre diu:

    24 octubre 2011 a les 12:33

    Laura De La Torre
    Nit Del Delicte…
    Hi havia una vegada una parella dinant a sota de la llum de la Lluna. Van sentir una soroll la parella es va dirigir dins del restaurant i es van sorprendre quan van veure el chef mort al congelador. La parella de detectius van mirar si estava viu.
    Encara tenia pols, van trucar immediatament a una ambulància en uns instants va aparèixer. Els dos detectius van començar a investigar perquè definitivament això era un assesinat. Era un del cuiners i hi havia tres, en Josep, l’amic del mort, la noia, la filla del chef i la seva ex dona.
    Van agafar els estris de cada un dels cuiners. Hi havia un ganivet amb sang sota els mobles. Era el ganivet de la seva ex dona.
    El testimoni de la seva ex dona va ser que va veure la ombra d’un home i que sabia qui era. Era l’amic del chef.
    L’amic ho va negar però definitivament hi havia emprentes que eren d’en Josep.
    Al cap d’una estona va arribar la policia, el va agafar i el van portar a l’apresó.
    La nit de la parella de detectius va arribar a ser un dia intrigant i fosc.
25. souahaila diu:

    25 octubre 2011 a les 12:47

    La terrassa de la nit
    Estimada alba,
    Tal com vam quedar la ultima vegada que vam parlar, t’escric aquesta carta per convidar-te a la meva nova cafeteria ,que es diu (terrassa de la nit).
    Tinc unes ganes que vinguis a la festa de la inauguració sara súper divertit ens ho passarem d’allò més bé. Però no et creguis abans de tot això tindràs que anar am mi per a escollir las taules,cadires,mantells,flors,quadres per decorar que si no posem accessoris perquè no quedi tant “sos”a i el color de el restaurant,que encara no se quin posaré si el gris i el rosa fort o el “melocoton”i el groc.
    No et cansis he! i no t’ oblidis de portar amb tu el Jordi i la Laia que segur que li faran il•lusió,com li farà il•lusió a la Clara la meva neboda
26. Tania diu:

    25 octubre 2011 a les 16:58

    Un dia per la nit, 2 nenes van anar a la cafeteria de Terrassa, una es deia Natàlia i l’altre Pepita. Quan estaven casi al arribar, la Natàlia, es va caure perquè el terra era rocós i la Pepita es va riure per tot el camí, fins que van arribar al la cafeteria. La Pepita va toma llet amb xocolata amb xurros i la Natàlia un cafè descafeïnat. Desprès quan es van acabar el cafè i la xocolata van veure a una amiga que fa molt de temps que no la veien, i van pagar la Pepita i la Natalia van pagar el compte dels cafès. Van acompanyar a la seva casa i la Pepita es va anar a la casa de la Natàlia.
27. Daniel Navarro diu:

    25 octubre 2011 a les 17:16

    L’altre dia, aquí mateix en aquesta cafetería….. va ocórrer una cosa molt entranya va desaparèixer una valleta i ningú ha fet res, li hem preguntat fins i tot als clients i no diuen res, tots s’han quedat com estàtues i no parlen, només parpadejen, aquí passa alguna cosa molt estranya , he anat a la policía i no us ho podreu creure, però també estaven quiets, de pedra.
    Vaig anar a l’hospital i, els aparells funcionaven però la gent no es movia. No entenia res,fins que… en un carrer molt sospitós va sortir un ZOMBI, llavors vaig comprendre que passava, tothom estava quiet, per no despertar al zombi i llavors, en unes dècimes de segon,li vaig fer un tir al cap i va caure estès a terra.
28. laura diu:

    25 octubre 2011 a les 17:23

    Es de nit i es veu fosc, també es veu con un restaurant, i algunes persones però molt poques.
    El terra es de pedra també es veu mig arbre i una o dues cases. el resturant es de color groc
29. Mohamed Said Al Fahssi 2C diu:

    25 octubre 2011 a les 19:38

    EL misteri del carrer Sant Josep

    La ciutat on visc ( Palamós ) sempre ha estat una ciutat tranqui-la amb molt bona gent. Fins que em va arribar el rumor d’el carrer Sant Josep. Vaig decidir a reunir la colla per veure que passava en aquell carrer, una vegada allà quan vam entrar al carrer ja notàvem coses entranyes: la gent no es parlava entre ella, totes les botigues estaven tancades i un ambient molt espès. Com he dit abans totes les botigues eren tancades menys el Café de Burgos i vam decidir entrar-hi, un cop dins vam preguntar al cambrer que passava amb la gent i ens va dir que ens anéssim del carrer que no seriem ven vinguts. Nosaltres vam passar-hi d’ell , de sobte ens van començar a perseguir una gent molt extranya que anava de negra i ens vam posar a corre. Ens van perseguir per tot el barri, un cop fora del barri vam notar que ja no ens perseguien estaven darrere nostre i no es movien. Vam aprofitar l’ocasió d’anar-hi a casa i no vam poder saber aquell misteri i vam decidir no tornar-hi mai més.
30. dani garcia garcia 2nb diu:

    25 octubre 2011 a les 20:47

    Tot va començar en una cafeteria de Terrassa. Eren les 6 i mitja de la tarda quan va entrar un home i li va demanar que li donés un cafè per un euro, i el cafè val un euro i cinquanta cèntims. El cambrer ho va negar i van estar discutint fins que el home va treure una arma, el va disparar al pit i es va anar corrent. La companya del cambrer va avisar a la policia i a l’ambulància ràpidament, al cab de 5 minuts van aparèixer. Els metges van anar ràpidament cap al cambrer i se’l van emportar cap a l’hospital mentre que la policia li feia preguntes a la dona. Una de les preguntes va ser que com es deia, i va dir que es deia Josep Rodríguez i un dels policies el va reconèixer i ràpidament el van començar a buscar per el poble. Portaven deu minuts i no el trobaven fins que van entrar per un carrer molt estret i el van veure. El van agafar i se’l van portar cap a comissaria. Els policies van contactar amb els metges i després van anar a veure a la companya del cambrer i li van dir que tenien dos noticies, la bona era que han agafat a el que ha disparat i la dolenta era que el company ha mort.
31. Rubén 2.b diu:

    26 octubre 2011 a les 16:12

    Hi havia una vegada un nen que mirava una cafetería que sempre estaba buida, quan surtía del col.legi hi anava amb la seva àbia menjant-se l’entrepa passaba per la rambla i sempre veía aquella cafetería que ja va tenir el seu temps d’esplendor i que ara es buida i sola, aquell nen somiava jugava i s’informava sobre portar una cafetería, com eren que es encessitava per obrir, etc.
    Quan el “nen” ja s’havia fet adult va conèixer una noia amb la que compartía les mateixes aficions, els dos somiaven amb que poguessin obrir algún dia entre els dos una cafetería rustica senzilla no molt moderna de les de tota la vida, l’Anna que era el nom de la seva xicota.
    Cinquanta-dos anys més tard en Josep i la seva dona Anna van tenir dos fills i amb el sufriment del treball que havien fet durant vint anys de la seva vida van aconseguir obrir la cafetería, anomenada Cafè Terrasa de nit, quan van obrir la gent no va tardar va anar-hi gent de tot el mon, tothom coneixia aquella cafetería que abans havia estat una altra amb poc exit, millions de parelles es van declar el seu amor en aquella cafetería, els seus dos fills en Ricard I en Josep, van heredar aquella cafetería i va continuar amb l’èxit, i aquella cafetería anomenada Cafè Terrasa de Nit va seguir oberta fins que déu sap quan va tancar.
32. Jorge 1ºB diu:

    26 octubre 2011 a les 17:56

    Hola em dic em dic Jorge Calderon Rodriguez tinc 29 anys i visc a New York un dia a les 22:00 de la nit aproximadament estava sopant amb els meus pares una mariscada quan de sobte va venir la policia i em va dir que anés a l’altre banda del carrer per que deien que avien matat al meu gos i jo espantat vaig anar corren a l’altra banda del carrer i em vaig trobar que que la meva cosa anomenada Luna avia mort perquè l’avia passat un tot terreny negre per sobre i jo molt enfadat vaig dir a la policia doneu-me ara mateix la direcció d’aquell cotxe i molt enfadat vaig anar darrera el cotxe quan el cotxa estava aturat i vaig arribar li vaig dir a l’home que mel carregaria i va començar a riure i jo vaig dir:
    -com que et fa gracia eee?
    I l’home seguia reien i de sobte em va dir visca la càmara oculta i vaig dir, et penses que fa gracia, va obrir la porta de darrera del seu cotxe i va sortir el meu gos viu i llavors va ser quan em vaig donar compte que si era una càmara oculta, i vaig convidar a tothom a sopar.
33. Carlosbertrand diu:

    27 octubre 2011 a les 08:26

    Hola, aquest bar em recorda el que tenia el meu pare,es deia bar la mediterrani no era massa gran pro venia molta gent i de vegades la gent no hi cabia.Jo anava cada tarde despres cuan venia de les escola per que a casa no hi havia ningú.Feia els deures al bar i magra dava,perque veia com passava la gent y havia un señor que sempre em regalava caramels.
34. souhaila diu:

    2 novembre 2011 a les 13:30

    La terrassa de la nit
    Estimada alba,
    Tal com vam quedar la ultima vegada que vam parlar, t’escric aquesta carta per convidar-te a la meva nova cafeteria ,que es diu (terrassa de la nit).
    Tinc unes ganes que vinguis a la festa de la inauguració sara súper divertit ens ho passarem d’allò més bé. Però no et creguis abans de tot això tindràs que anar am mi per a escollir las taules,cadires,mantells,flors,quadres per decorar que si no posem accessoris perquè no quedi tant “sos”a i el color de el restaurant,que encara no se quin posaré si el gris i el rosa fort o el “melocoton”i el groc.
    No et cansis he! i no t’ oblidis de portar amb tu el Jordi i la Laia que segur que li faran il•lusió,com li farà il•lusió a la Clara la meva neboda.
35. makkarena* diu:

    3 novembre 2011 a les 14:06

    Había una vegada, dos dones que van anar a pendre un café, per la nit. Era una nit molt tranquila, amb lluna plena. Quan estaven assegudes en la taula, en la terrassa, començen a escoltar sorolls. Quan es van girar van vuera una tarantula gegant, que treja telaranya per la boca, quan no es van adonar la tarantula, va agafar a tots el habitants de Nova York i quan es van adonar elles eres les uniques persones ue vivien hay. Primer van pensar, que seria divertit peró després van començar aburrir-se i aburrir-se, per que no tenien amb qui comunicar-se.Al dia següent quan es van despertr van veure a tota la gent al principi ho van vuere raro, pero una de les dones que es deia Laura va dir es ” DEJAVU “. L’altre es va quedar sorpresa per què a la nit ca tornar a pasar un altre cop. Van passar 5 o 6 dies fins que al setè dia elles van marxar d’allà, i el que li pasaba a la Laura també passaba on ella anava…
36. Goundo diu:

    3 novembre 2011 a les 14:09

    Aquesta historia tracta de dos germans que s’estimaven molt però que el seu pare els maltractava des de que va morir la seva mare. Un es deia Àngel, i l’altre Culebra el seu pare els tenia a casa tot el dia no podien sortir no podien ni moure’s, un dia en Culebra va aconseguir escapar però l’Angel no va poder.
    En Culebra va jurar de que li aniria a rescatar però li van dir que havia mort, anaven passant els anys i els anys i ni resultats al final, va morir el pare i en Àngel volia venjar-se d’en Culebra perquè va patir molt.
    El que va fer primer es esbrinar on vivia en Culebra preguntant… fins que va saber on vivia. I per vigilar-lo, va buscar treball al costat on vivia en Culebra.
    En Culebra estava enamorat d’una noia que es deia Sandra , i el que mes li donaria ràbia seria que li passés alguna cosa, i el que va intentar en Àngel va ser matar-la, es va fer amiga de la Sandra per venjar-se. El dia següent que li anava a matar va aparèixer en Culebra, i en Àngel va dissimular, la Sandra no s’adonava compte del que passava .Un altre dia ho va intentar,portant a la noia a la piscina i la va voler ofegar no va poder perquè es va donar compte de que s’havia enamorat de la Sandra i per això no la va matar. En Àngel es va em penedir i la va deixar, la Sandra es va quedar inconscient perquè es va donar un cop i no va recordar el que va passar en Culebra es va assabentar del que va passar i una mica mes i el mata en Culebra sospitava de que el coneixia o alguna cosa o que tramava alguna cosa.
    Al final la noia es va recuperar però no recordava el que li havia fet l’Àngel i en Culebra li va demanar perdó i va dir tota la veritat i van tornar a ser els millors germans de tot el món.
37. naufal diu:

    3 novembre 2011 a les 14:18

    Ola em dic francis rinoceront i tinc 90 anys fa molt de temps anava sempre a un bar, el bar lizi on em vaig fer amic del seu amo el juan lisi pero li agradava que li diguesin mr.chupachup sempre anava al bar i m’invitava el vaig coneixer quan va venir un borratxo i li va dir: fora fora va vinga -> i no sen va voler anar i jo amb la meva super banya el vaig fer fora i desde allà vam ser amic, tambe un dia va entrar un colom a la cuina i el juan lisi es va espantar, jo li vaig donar una banyada i el vaig matar, sembla que aquell colom era un home i estava encantat, el juan lisiem va dir que el coneixia, es deia alexandra palomo i el juan lisi va somriure i va dir “alex palomo yo me lo guiso yo me lo como”i vam riure jajajajajajaja com ens o passavem pero en juan lisi ara es mort, el vaig matar jo sense voler.
38. Muhàmee! 2nb diu:

    3 novembre 2011 a les 14:24

    HISTORIA
    Las vuit del matí hora d’ anar ha esmorzar,en vaig rentar les dents com sempre i vaig agafar el cotxe pensant en la festa de la nit al bar. Soc el propietari del bar i estic molt nerviós, per que sempre m’ha passat alguna cosa dolenta. He arribat al bar i m’he trobat en la porta que deia ESTIGEUÉS MOLT ATENT, quant ho vaig llegir vaig pensar que era una cosa molt dolenta i tenia molt de por. Vaig trucar alguns amics que vinguessin i els vaig explicar el que posava a la porta i al final en van dir que t’ajudarien en tot, van dir els amics.
    Van passar les hores fins que va arribar l’hora, estava mes pendent el que em passaria a la festa. Arribaren la gent però els meus amics no venien vaig anar a la terrassa i en vaig quedar molta estona, després ho vaig celebrar perquè era el meu aniversari vaig veure
    que els meus amics venien molt contents com si no els expliques la notícia vaig baixar al bar i en van dir que després vingués a l’altra costat del parc els vaig dir que d’acord però estava molt trist igualment. Els meus amics estaven ballen molt contents es va acabar la festa i vaig a l’altre costat del parc veure un bar un nou un cotxe 4×4 i vaig veure els meus millors amics del món i vaig pensar que eren ells qui van posar lo de la porta i en van clavar una broma increïble
39. Laura Ferreira Sanchez diu:

    3 novembre 2011 a les 22:18

    Tot va comensar un dia com cualsebol altre, havia acavat de treballar i hanava de cami capa casa la meva tieta.
    De cop vaig veure que havian obert un nou restaurant al carre central de Barcelona y men vaig atura a veure com era per dins. Era alegre i tot estava fet amb colors mol vius i figures mol antigues y rustiques. De sopte, un dels cambrers del restaurant nou, va invitarme a sentarme amb ell, per coneixernos millor, ia que ell deia que pareixia una nolla sensilla y mol simpatica.
    Desde aquell dia, vaig anar casi cada dia al nou restaurant per poder parlar amb aquell noi tan simpatic i guapo que avia cunescut feia uns dias, per pura casualitat.
    Fins que el dia 12 de desembre, un dels dies mes frets de tot l’any, com tots y cada un dels dies, al surti del treball vaig anar al restaurant per parlar i dirli aquell noi tan guapu y simpatic que creia que mavia comenzat a agradar, pero cuan al arribar al restaurant no el vaig veure, vaig anarme i vaig tornar al seguent dia, pero no venia i io no li vaig poder di res dels meus sentiments capa ell.

    FINAL.
40. alba panera 2C diu:

    4 novembre 2011 a les 11:29

    Estava jo en un restaurant d’una terrassa quan de sobte va aparèixer un home tot vestit de negre amb un “salta muntanyes” que nomes se li veien el ulls. Era una mica sospitós, també tenia una maleta bastant gran. Crec que anava a fer un robatori a algun lloc de prop de la terrassa. Però s’estava aproximant molt al bar de on estava jo estava una mica nerviosa per si venia a fer el robatori a la terrassa…
    … evidentment si que venia a fer el robatori al bar jo em vaig aixecar de la cadira i em vaig separar una mica.
    Es van escoltar grits. Jo estava una mica confusa perquè semblava un barri molt tranquil i no semblava que pogués passar una cosa així jo em vaig quedar ayà per veure que passava. El lladre va sortir corrents amb la maleta plena de diners. Jo vaig entrar al bar a veure que va pasar. L’amo em va dir que li va apuntar amb una pistola i li va donar tots els diners. L’amo al dia següent va posar una denuncia i la policia es posarà a buscar a aquesta persona i li tornaran tots els diners.
41. Georgina Fernández diu:

    4 novembre 2011 a les 11:40

    Café Terrassa de nit, Van Gogh 1888

    •Aquest poblet situat a Goldenbarg és molt bonic sobretot per la nit perquè hi ha restaurants petits, carrers estrets, no molta gent…
    Hi vaig anar una vegada i es molt tranquil, no s’escolta molt soroll i fan festes molt sovint. Vaig anar-hi de vacances i vaig passar crec que la meva millor setmana, m’agradaria anar-hi mes sovint però també vull visitar més llocs del món. Jo crec que és el millor poblet que n’he vist. Allà i tinc família però molt llunyana. Tenen una casa enorme, allà hi ha cases molt petites i d’altres molt grans no i sol averi cases mitjanes. Allà s’ho passen molt bé perquè tenen piscina i sempre estan ficats. També té escola i institut però i son molt petits, si vols anar a la universitat has de sortir del poble. Hi això es tot, solament os recomano que hi neu.
42. mariama 2nC diu:

    4 novembre 2011 a les 11:43

    ROBATORILANDIA
    Hi havia una vegada en una ciutat molt famosa que es deia Robatorilandia. Es diu així perquè era la ciutat on més robaven. Un dia van venir uns lladres a una cafeteria a robar cales, de la caixa forta, era de nit, la cafeteria estava plena. Els lladres van entrar a la cafeteria com si res, van demanar un Café es van sentar i van començar a parlar. Van estar com tres hores sentats parlant i quan ja es va fer de nit, no quedava qüasi ningú. Van treure les pistoles i van dir que els donesin la caixa forta i els treballedors s’ho van donar. Per justament a fora, hi havia dos policies i els van detenir i els van portar a la presó. I des d’aquell dia, ningú més va anar a robar a aquesta ciutat.
43. Jose Vicente Montaño Reyes :P diu:

    4 novembre 2011 a les 11:55

    M’ agrada viatger i provar tots tipus de cafè. He tastat l’ interessant sabor del cafè colombià i el cafè més car del món, el cafè Kopi Luwak, el qual s’ origina a l’ estomac d’ un animal aparegut a un gat gran . També he tastat els famós té de China, el qual et relaxa molt. Però com visc a Mataró, no puc estar rodejat d’ aquests sabors. Però per sort hi ha un petita cafeteria on porten grans tipus de cafès, per suposat es car, es clar. He anat moltes vegades, desprès de cafè, amb els amics o simplement a passar una tarda. Tots els dies es una cafeteria tranqui-la, menys l’ ultima dia que vaig anar.
    Aquell dia, mentre que tomava un cafè, un grup d’ homes, amb grans gavardines, vas assassinar a sang freda a uns homes. En aquell moment em vaig posar sota la taula, i desprès de que marxessin em vaig anar. Segon els periòdics era un tema de gàngsters. Em fos agradat investigar, però prefereixo no topar-me amb més problemes, o pitjor,morir.
44. Irene Regader diu:

    10 novembre 2011 a les 22:20

    Hi havia una vegada dos amics que van anar de vacances a l’estiu a una muntanya que era a una isla en ig de l’Adlàntic. Aquella nit els dos amics van anar a sopar a un restaurant avanç d’anar a la discoteca més famosa de la isla.
    Quan van seure, després de cinc minuts va venir el cambrer,i els hi va dir:
    – Ja sabeu el que voleu? – i ells van dir:
    – Si, ja ho sabem.
    – Jo vull una pizza de quatre formatges.
    – I jo vull un plat de macarrons.
    – D’acord! – va dir el cambrer.
    Quan el cambrer es va anar a la cuina, es va escoltar un fort crit. Provenia de la casa del costat del restaurant.
    Els dos amics van anar, perquè un d’ells, que es deia Andreu, era policía.
    Els dos amics es van podar a observar la casa i van veure el cos d’una dona penjada d’una corda del sostre i a una altra desmayada a terra. Quan aquesta es va despertar, els hi va dir que quan ella va entrar a casa seva va veure a la seva germana penjada.
    Després d’uns quants dies es va esbrinar que tenia moltes deudes i molts problemes i que es va suicidar.
    Van ser unes vacances molt rares però al mateix temps les més emocionants de les seves vides.
45. Rubén 2.b diu:

    23 novembre 2011 a les 14:25

    Per a mi l’argument i l’historia han sigut molt bons, m’ha agradat perquè han passat coses de tensió parts de por han passat coses que no te les esperaves com en el primer capitol que la miquela es torça el turmell i quan arriva amb en raimon no hi ha ningu com quan roben la mare de deu de l’avellanui, quan coneixen dossia quan el germa de la miquela surt amb un amic seu i resulta que no tornen, ha sigut per a mi una de les millors histories que e llegit perque contenia parts d’amor part d’accio i parts d’intriga por i aventura.