Sóc la directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni. I n’estic orgullosa. És una declaració atrevida en la situació actual de crisi on els educadors ens hem de multiplicar i assolir per llei una excel·lència educativa sense recursos. Però la nostra comunitat no es queixa i posa en pràctica el projecte Ubuntubica’t amb el Macrocervell de l’Institut amb alegria, paciència i valor.
Hem pintat el centre amb el lema En temps de crisi tothom hi pinta, vint-i-dos professors hem dedicat tot un cap de setmana a formar-nos en gestió emocional, tenim tres projectes de diversificació curricular, un projecte compartit amb l’Ajuntament com a alternativa a les expulsions, alumnes de batxillerat que guanyen premis, un pla d’esports i resolem els conflictes construint un sentit comú que ens dóna coherència.
I per això me’n sento orgullosa. Ara voldria sentir-me orgullosa del govern que em representa, perquè l’educació d’un país no es pot fer al marge dels seus protagonistes i retallar en educació és tancar les portes del futur. I el futur es perfila en el present.
I en el present l’institut Baix Montseny té un bon projecte que necessita més recursos per seguir avançant.
Teresa Borotau
Com ja ens diu la carta escrita al diari Avui per la directora del centre Baix Montseny de Sant Celoni Teresa Borotau, l’Estat confia que retallant diners de l’educació ajudarà a solventar el problema de la crisi. Personalment crec que aquest mètode portat a terme no és la millor solució.
El que fan, per exemple, és reduïr el sou dels treballadors d’aquest sector, la qual cosa implica que aquests treballadors acudeiràn als seus llocs de treball a les aules desmotivats i, en alguns casos, amb menys ganes de fer una classe profitosa. Alguns d’aquests professors, es limitaràn a acudir a classe donar el temari i prou.
Un altre problema que veig en aquesta iniciativa presa des de l’Estat és que si es redueixen els diners per als centres, a aquests centres se’ls hi tanquen les portes de fer unes classes modernes i didàctiques, amb la qual cosa, als estudiants els hi costa més assolir els coneixements.
Com ja he dit abans, no em sembla bé aquesta mesura que s’ha pres, ja que si nosaltres, els estudiants d’avui, no rebem una bona educació, nosaltres, els treballadors de demà, tindrem un problema per a ser profitosos per al país. Penso que això és un peix que es mossega la cua, i un cop s’adonin d’aquest error, ja serà massa tard.
Com ja ens diu la carta escrita al diari Avui per la directora del centre Baix Montseny de Sant Celoni Teresa Borotau, l’Estat confia que retallant diners de l’educació ajudarà a solventar el problema de la crisi. Personalment crec que aquest mètode portat a terme no és la millor solució.
El que fan, per exemple, és reduir el sou dels treballadors d’aquest sector, la qual cosa implica que aquests treballadors acudiran als seus llocs de treball a les aules desmotivats i, en alguns casos, amb menys ganes de fer una classe profitosa. Alguns d’aquests professors, es limitaran a acudir a classe donar el temari i prou.
Un altre problema que veig en aquesta iniciativa presa des de l’Estat és que si es redueixen els diners per als centres, a aquests centres se’ls hi tanquen les portes de fer unes classes modernes i didàctiques, amb la qual cosa, als estudiants els hi costa més assolir els coneixements.
Com ja he dit abans, no em sembla bé aquesta mesura que s’ha pres, ja que si nosaltres, els estudiants d’avui, no rebem una bona educació, nosaltres, els treballadors de demà, tindrem un problema per a ser profitosos per al país. Penso que això és un peix que es mossega la cua, i un cop s’adonin d’aquest error, ja serà massa tard
D’entrada sembla una bogeria el que s’està fent des del govern en polítiques socials i en educació. El futur està en aquestes generacions que ara creixen i van a l’escola i no és positiu retallar les inversions en aquests camps.
Les societats avancen segon la qualitat de la seva educació. Les retallades econòmiques, tot i que sembli una postura molt materialista, signifiquen retrocés; menys recursos, professorat, ajudes…
Tot i això, també considero que aquestes mesures intenten conscienciar la població. Davant l’actual situació de crisis és necessari l’estalvi.
Realment cal que cada alumne tingui un ordinador propi, amb el cost que això implica (electricitat, manteniment…) si des de sempre s’ha fet una educació amb bolígraf i paper? És necessari gastar milers d’euros l’any en calefacció i fotocòpies tenint a l’abast alternatives més econòmiques i igual d’eficaces?
Hem d’aprendre a no queixar-nos per tot. És cert que la retallada afectarà greument a l’educació en alguns aspectes que haurien de ser intocables, però també hem de veure el dur moment històric i econòmic que estem passant. Cal fer esforços individuals per intentar superar-lo fins que arribin temps millors.
Avui en dia estem vivint una crisi global econòmica i, evidentment, tots hem d’aprendre a la força a ajustar-nos, degut a l’atur, la davallada de sous…Però un altre tema és el que la política decideix per nosaltres i les repercussions que té.
Considero que l’educació és l’instrument bàsic per millorar les nostres condicions de vida social i política, per tant, la millor inversió que pot fer un govern. Així doncs, s’ha de perjudicar el futur del país? Retallar en l’educació no és la resposta ni la solució per la crisi, més bé és l’endarreriment a l’aprenentatge, a la manca de formació de la gent pels llocs de treball, a l’augment de l’atur, a una societat inestable… No podrien retallar els diners que s’inverteixen en armes o els sous d’aquests polítics que prenen aquestes decisions “pel bé de la població”?
Crec que és una vergonya que s’hagi d’arribar a aquest extrem.
La retallada de diners del govern ens està afectant a tots, i les queixes són comprensibles, però per més que hi hagi queixes, no seria just que afavorís a l’educació i deixés de banda a altres treballadors que també necessiten, tant com les escoles, els diners per tirar endavant.
Vull afegir que tots els projectes que està duent a terme l’ institut Baix Montseny, són de gran interès i amb una gran visió de futur per a l’educació, però em sembla una mica irresponsable que es posin a fer aquets projectes en aquests moments, com a resposta a la retallada del govern, sabent que serà més complicat la realització d’aquests. Es com el que sempre s’ha dit als alumnes de no deixar les coses per a últim moment; si ho podies haver fet abans… perquè t’has esperat a tenir complicacions per posar-te a fer-ho?
En opinió meva, les portes del futur s’han de mantenir obertes dia a dia, i no em sembla lògic demanar quan més en falta. Si aquestes idees i projectes són fructíferes per assolir l’excel•lència educativa, que es portin a terme amb els recursos del moment, sinó pot ser possible, hauran d’esperar com estan esperant molts altres treballadors del país.
Avui en dia, la situació de crisi està afectant a diversos sectors. Un d’ells és el d’educació, amb retallades importants en el pressupost, reducció de plantilles de professorat, material multimèdia, etc. Però l’educació hauria de ser un dret i un pilar fonamental de progrés, benestar i igualtat social. És per això que no hauria de pagar la factura dels excessos del passat (causants d’aquesta crisi) i no hi hauria d’haver retallades.
L’educació ha de ser una prioritat social i no un simple servei més del sistema. Precisament en l’educació s’hauria d’invertir diners i no retallar, ja que amb unes bones condicions i tot una sèrie de materials, es pot transmetre millor el coneixement. D’aquesta manera, el dia de demà podrà haver persones que facin les coses millor que els qui ho fan ara.
Tot i que també depèn de les motivacions de l’alumne, si es fan retallades en l’educació voldrà dir que es dona pas a la ignorància, a tenir poca visió dels valors… i això també dona una mala imatge del govern donant poca importància a l’educació.
En definitiva, s’haurien d’invertir diners i no retallar en l’educació, ja que això suposa tancar les portes del futur. La vida no només és avui, cal estar preparats per demà encara que el futur sigui incert, i l’educació és la base.
Retallar en educació
Espanya es troba en crisi des de fa ja uns quants anys. El govern no sap com reaccionar i encara està intentant trobar solucions a aquest conflicte tan gran que ens arrossega a tots i que no només s’està donant al nostre país. No sabem si aquesta crisi durarà molts més anys i si empitjorarà o si millorarà, però el que si sabem del cert és que una de les mesures que s’està aplicant és la de retallar en educació. És intel•ligent prendre aquesta postura? És intel•ligent retallar la base de la nostra societat? Personalment penso que és un gran error.
L’educació és una part molt important i primordial d’un país. És la manera de fer que el nostre futur sigui un futur en el qual els errors es puguin solucionar, o si més no, millorar. Si permetem que l’estat retalli en educació, aquesta entrarà en declivi i com a conseqüència tot el que ens ha costat tants anys aconseguir.
Tot i estar en crisi, en els dos àmbits en els quals no s’hauria de retallar són: educació i sanitat. Malgrat això, normalment és el primer lloc on “s’ataca”. En un moment com el que estem vivint actualment, per molt que sigui difícil, on més s’ha d’invertir és en ensenyament. Aquesta inversió serà el que permetrà formar persones amb més coneixement i per tant poder avançar i progressar en els aspectes econòmics buscant solucions.
En conclusió i resum penso que l’Estat per molt que no sàpiga com actuar i què fer al respecte, s’hauria de plantejar altre cop el fet de retallar en un àmbit tan important com el d’educació.
Qui viu en una època de canvis, probablement, es qui està menys capacitat per advertir-los en el moment que apareixen. Ara per ara, el present es mostra davant nostre amb un crisi econòmica que ha esquitxat a tot els àmbits de la nostra societat, arribant, fins i tot, a retallar el pressupost en els camps de l’educació. La majoria de postures que la gent ha anat adoptant, s’orienten en contra d’aquesta mesura dràstica que, segons els polítics, ha estat totalment necessària i meditada prèviament.
Tots som conscients de la situació que s’està vivint avui en dia, però realment el govern no està fent un gra massa retallant l’educació? I és que, tal i com diu la directora de l’ institut Baix Montseny de Sant Celoni, un país no pot tirar endavant sense aquell primer motor que representen les noves generacions d’estudiants ja que, aquests, no només perfilen el present sinó que també modelen el futur. Per això mateix, una retallada dels recursos educatius esdevindria un obstacle pesant en l’aprenentatge.
Per altra banda, penso què, tal i com estan les coses, hem de ser pacients, mirar endavant i fer un esforç per tal de superar la crisis el més aviat possible.
Actualment, la nostra societat es troba en una situació de crisi econòmica molt greu i de la qual es veu pràcticament impossible sortir-se’n fins a uns quants anys. Per tal d’afrontar aquest problema, el govern a adoptat varies mesures a la desesperada i sense pensar molt bé les conseqüències, com per exemple la retallada econòmica en l’educació.
I es que és ben sabut que l’educació d’un país és la peça fonamental en la seva construcció. Si les persones no es formen, qui condueix el país en el futur? És per tant una obligació mantenir la millor educació possible per tal que hi hagi moltes facilitats a les escoles i centres de formació. Si en canvi, retallem la inversió, només estem fent que posar obstacles als estudiants, al futur del país.
D’altra banda, posant-me en la pell del govern, penso que hem de fer un esforç i prescindir del màxim que puguem per tal de tirar endavant en un moment com aquest. Ordinadors i projectors a les aules, aules interactives… són realment necessaris per una bona educació?
En definitiva, el que és evident és que no és viable estalviar-se diners en el camp de l’educació, però hem de fer tot el que estigui en les nostres mans per exprimir al màxim aquests pressupostos i no malgastar en coses imprescindibles.
El tema central de la carta és el retall dels recursos econòmics que està sofrint el sistema educatiu espanyol durant aquests temps de crisi. La directora del centre ens explica que sense els recursos suficients no es pot fer un exel·lent plà d’estudis. Personalment estic totalment d’acord amb Teresa Borotau i crec que aquest retall no produirà un futur profitós.
La meva opinió és que els retalls educatius serán útils en un curt termini pero a la llarga el pes dels diners estalviats caurá sobre el país. La frase que hi ha al la carta “el futur es perfila en el present” és una veritat que no podem negar si ara no ensenyem bé als nens que en un futur serán els empresaris, metges i poliítics, en el futur no serán lo sufucientment competents com per tirar endevant al país en tots els seus aspectes adequadament.
També crec que el que s’hauria d’estar fent en quests temps és creant noves oportunitats a nous projectes com els que ens presenta la directora de la carta, perquè són aquesta gent que no tira la tovallola i continua pensant la que pot fer canviar les coses.
El treball de les persones és el motor del progrés pero si no està recolzat econòmicament no val per a res, desgraciadament, en aquesta societat que es mou pels diners. Quan es dóna una situació de crisi econòmica com aquesta no s’hauria de retallar en educació ni en sanitat ja que està limitant la capacitat de avançar d’un país.
Contra la crisi: retallada en educació
El Govern ha decidit prendre mesures per a lluitar contra la crisi.
Una d’aquestes mesures és aplicar un pla d’austeritat per estalviar diners i produir una millora econòmica i, una manera d’ajustar-se a aquest pla és, segons el govern, fent una retallada en educació. Però, és aquesta la millor manera d’aturar la crisi econòmica? Jo crec que no, l’educació és fonamental per a l’avenç de la societat i una retallada educativa més bé comportaria un retrocés d’aquesta.
En primer lloc, es reduirien les places de professorat alhora que augmentaria el nombre d’alumnes i no convé disposar de pocs professors perquè la manca d’organització impossibilitaria el bon funcionament educatiu.
D’una altra banda, acabar amb el material educatiu dificultaria la capacitat d’aprendre ja que queda demostrat qe s’aprèn més amb imatges visuals i amb tot el que ens ofereix la tecnologia que no pas amb els llibres, amb els que cal tenir més capacitat de retenció.
Penso que el nivell educatiu a Espanya ja és prou baix com per a empitjorar-lo encara més amb aquests plans que proposa el govern. Estic d’acord, doncs, amb la directora de l’Institut de Baix Montseny de Sant Celoni, la Teresa Borotau, que afirma que “retallar en educació és tancar les portes del futur. I el futur es perfila amb el present”.
En conclusió, jo no faria la retallada educativa, com més recursos tinguem per a dur a terme un bon ensenyament, més joves sortiran de les escoles capacitats per a organitzar el país millor del que ho estan fent els presents governants.
Tal i com indica Teresa Borotau, directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni, s’han produït retallades en els pressupostos de l’educació que hi han tingut efectes negatius, tot i que la crisi també ha afectat a altres sectors de l’administració.
Comparteixo la opinió del lema a que fa referència Borotau: “En temps de crisi tothom i pinta”. No obstant, el context al que fa al·lusió queda limitat a l’educació i no menciona altres com la sanitat o les polítiques públiques que pateixen la mateixa situació econòmica i també requereixen una gran recolzament com el que es demana en aquest article per ajudar als professors, cal dir que trobo lògic que es preocupi per la seva posició com a directora del centre i denuncii aquest fet, però es podia haver-ho fet d’una manera més generalitzada.
Es cert que l’educació és important per les futures generacions, però aquesta crisi ens afecta ja a tots, tant grans com joves. Per tant la cooperació de tothom per a superar la crisi és un fet imprescindible per evitar que aquest situació es torni a produir més endavant.
Tothom és conscient que, segurament, ens trobem en una de les pitjors crisis que hi ha hagut mai. Una crisi de considerable globalitat i que no se sap fins quan durarà ni que s’ha de fer per solucionar-la. El govern ha de posar mesures davant d’aquesta situació. Hi ha un munt de punts sobre els quals es pot actuar, però el govern ha cregut aquestes circumstàncies tant tràgiques que ha anat a atacar fins i tot en aquelles coses tant bàsiques i essencials com són la sanitat i concretament l’educació (part en la que em veig més afectat).
La retallada en el sector de l’educació és un realitat. No entenc sincerament el perquè d’aquest fet: no se si realment no hi ha altres sectors menys prioritaris on es pugui actuar (n’estic segur que n’hi ha) o bé la situació es tant extrema que no queda altre remei. Sigui quina sigui la raó, aquesta decisió il·lògica ja s’ha pres i hi ha una conseqüència totalment clara: el retrocés.
Apostar per l’educació significa apostar pel futur del país. Les noves generacions seran les encarregades de tirar endavant el país. Per tant crear una bona base amb perspectives de futur pot ser ja una solució a la crisi actual. Doncs, segons el meu punt de vista la retallada es totalment absurda i poc intel·ligent. No contribueix ni a intentar invertir l’alt nivell de fracàs escolar que hi ha actualment ni tampoc a impulsar tots aquells alumnes que tenen les capacitats per fer del nostre país, una seu pionera de gent integrada i formada.
Estem en temps de crisi, temps de retallades per estalviar diners per l’Estat. Es retalla de tots els ministeris, de les obres públiques, dels serveis. De tots, fins i tot de l’educació. Retallar en educació significa menys diners, i menys diners significa menys recursos per a fer el mateix que es feia anys enrere. És clar, amb menys pressupost no és possible fer el que abans es feia, per tant, es fa menys. Si es fa menys, hi ha menys preparació. Si hi ha menys preparació, hi ha menys sortida al món laboral, que ja és prou difícil accedir-hi amb certs privilegis, doncs ara serà molt més difícil arribar a treballar en allò que intentes estudiar per dedicar-t’hi.
Es pot pensar que si es retalla en educació realment no passa res, és a dir, menys diners, i què? Al reduir un 20% o fins i tot un 30% el pressupost pel 2011, el que es produeix és una disminució notable en la pràctica total dels centres i dificultats per garantir els mínims serveis i el manteniment i els materials necessaris. Retallar en educació significa no deixar fer la seva feina als professors, i així impedir als alumnes accedir a la seva educació adequada. Si es retalla en educació hi ha menys beques, i en els temps que corren hi ha famílies que no es poden permetre pagar alts preus pel material escolar(que del preu d’aquests materials no es retalla) i la impossibilitat d’accedir-ne pot portar a l’alumne a no poder accedir a on vol estudiar, ja sigui pel preu o per la falta de places, és clar, si hi ha menys pressupost també hi ha menys diners per a pagar els professors, i si ha menys professors han d’haver-hi menys alumnes, i aquests alumnes que es queden amb els professors(amb sort) són els que treuen millors notes perquè “asseguren” el màxim rendiment. A part d’això, el sistema actual d’educació ja es prou complex i complicat, i si per exemple un alumne ha de treballar per pagar-se les beques, no pot anar tant a la universitat si posem aquest centre educatiu com a referent, i si no pot anar a les classes el seu rendiment es veu agreujat, i pot arribar a suspendre el curs. Si li passa això, ha perdut diners, i el temps. Un altre fet de la retallada en educació pública és la pèrdua de màsters públics, i els alumnes han d’accedir als màsters privats, molt més cars.
En conclusió, retallar en educació és retallar en futur, en el futur dels estudiants que estem intentant moure aquest país, però si no tenim els medis és molt complicat arribar a tan sols donar el petit impuls al motor de l’Estat. Retallar en educació no és la solució.
Actualment, a Espanya i a tots els països del món estem vivint una crisi mundial econòmica que està afectant a gairebé tots els sectors. Tot i això, s’ha de pensar també, que s’han d’anar prenent mesures per tal de sortir d’aquesta crisi mundial ho més aviat possible ja que tot això està provocant una inestabilitat social i una incomoditat per part de tots els habitants de la Terra.
Entre aquestes mesures que ha decidit el govern prendre, cal destacar la retallada de l’educació. Aquestes retallades són molt preocupants ja que s’apliquen precisament en sectors claus per a l’eradicació de la pobresa com ara la salut, l’educació i la seguretat alimentària, en lloc d’abordar la retallada en altres partides, com les destinades a cooperació cultural, patrimoni turístic , internacionalització de la cultura espanyola, o altres sectors amb un menor impacte potencial en la vida de les persones. Són sectors que en comptes de retallar el presupost, aquest s’hauria d’ampliar, ja que són sectors claus per el futur del planeta. I com diu la Teresa Borotau, “retallar en educació és tancar les portes del futur. I el futur es perfila en el present”.
Es per això, que reduir l’ajuda al desenvolupament no és la solució per sortir de la crisi, ja que som nosaltres el futur d’aquesta societat, i amb aquetsa retallada de l’educació, la qualitat d’aprenentage disminuirà, ja que el nombre de professors també disminuirà i agumentarà el nombre d’alumnes per classe, cosa que dificulta molt la capacitat d’aprenentatge; i a llarg termini, ho que semblava poder fer-nos sortir de la crisi mundial , sortirà car. Aquesta mesura s’aplica retallant el sou dels treballadors, reduint la plantilla (cosa que provoca un augment de la taxa d’atur, amb unes xifres bastant importants ara per ara), reduint els diners dirigits per a cada centre educatiu, així implicant per exemple una reducció de l’educació amb sistemes multimèdia ja que tot i ser molt profitosos i ofereixen una gran facilitat a l’hora d’estudiar, tenen un gran cost. Ara per ara, com tots sabem, en molts centres ja no s’utilitzen llibres, sinó ordenadors, tot i ser més profitosos, en molts són casos subvencionats per l’Estat; són materials multimèdia que incrementen el consum energètic en els centres educatius, ja que han d’estar endollats a la corrent. A més d’això, tots els centres disposen de projectors per facilitar les classes; són molt bon recursos, però si s’han de prescindir d’ells s’haurà de fer, ja que anys enrere tot això no existia i, en canvi, l’educació ha anat avançant i a donat lloc a moltes persones que han pogut acabar carreres universitàries sense cap recurs citat anteriorment.
Ho que vui dir amb això es que es preferible prescindir del material multimèdia i no retallar el presupost de l’educació, cosa que provoca una reducció de la plantilla del profesorat. I es preferible tenir un profesor que t’expliqui la matèria que no un ordinador.
Un dels problemes que afecta ara per ara a la societat és la crisi financera, que ha comportat i comporta un gran nombre de desempleats i la pèrdua de capital de l’Estat per satisfer les necessitats nacionals. Una de les idees, és la retallada del pressupost en educació, cosa que motiva la desorientació de l’àmbit educatiu. D’una manera o altra, estic amb desacord amb aquest pla.
Majoritàriament els que es troben amb més problemes són els mestres. La retallada, comporta diferents conseqüències: la possible decepció del professorat i la major desmotivació de cara al treball. Així doncs, si afecta als professors, afecta a l’aprenentatge dels alumnes.
És evident que la societat avança gràcies a l’ampliació del coneixement. És possible que els joves que es troben estudiant ara, mantinguin una manca d’eines per sortir endavant de cara un futur.
Més que retallar en educació, el que s’hauria és de reduir la despesa escolar, és a dir, el consum de paper, energia, entre d’altres recursos. Hem de ser conscients de que el futur es troba en les nostres mans i ara més que mai hem d’estalviar en tot el que sigui possible.
Al cap i a la fi, tot plegat genera una paralització dels projectes i del recursos, tal i com s’esmenta a l’article d’opinió, dels quals disposen els centres. Tot això fa que els centres educatius no avancin.
El que s’ha de tenir clar és que la retallada en educació redueix l’eficiència dels centres i del personal que hi treballa en aquest camp.
Actualment, el sinònim de poder son els diners. Sense diners no hi ha poder, i ara mes que mai, ens trobem en una manca de diners importants. Per poder guanyar-li la batalla a la crisi cal recuperar un cert nivell econòmic, i d’alguna manera el govern ho ha de fer, o almenys intentar. Això si, el govern a optat per retallar en educació, una acció no molt ben rebuda per les crítiques socials.
Podríem qüestionar si el govern de l’Estat espanyol ha pensat seriosament quines són les conseqüències de les retallades econòmiques en l’educació, ja que per estadística, la gran majoria de la població no creu que ni aquesta, ni altres opcions que el govern ha triat, siguin les millors per sortir de la crisi.
I per què no retallar en educació? Doncs perquè l’educació es uns dels principals elements que determinaran un bon futur per al país. Per això es normal que la opinió més escoltada en aquest debat, sigui la que ens dona la Teresa Borotau, directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni. Ella, d’alguna manera tracta de reivindicar-se i fer veure que amb la retallada econòmica de l’educació, i per tant la pèrdua de recursos per als centres, els projectes marcats costaran més d’assolir.
En definitiva, el que queda clar es que aquest camí, no sigui segurament l’encertat, i que tampoc sigui el que ens pugui fer sortir d’aquest moment tant difícil. Una de les poques opcions que ens queden, es pensar en positiu, i pensar que el govern es tornarà a replantejar el seu pla de retallades econòmiques, i on cal aplicar-les.
Crisi en educació:
Davant d’una època on el govern està limitat per la gran crisi econòmica d’escala mundial, no ha optat per invertir en el futur, sinó retallar-lo per poder superar, segons ell, el present.
El govern va decidí retallar el pressupost en educació i això provoca que molts centres educatius hagin de veure’s en una situació de canvi important. Els instituts han de mantenir el nivell educatiu de l’època anterior i alhora combinar-lo amb els recursos escorçats. Aquesta mescla és inviable ja que com bé diu la directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni, Teresa Borotau, la llei està exigint un nivell educatiu impossible d’assumir amb els recursos que s’exposen als centres. La població no es mou el suficient per impedir aquest canvi, com si no ens afectés directament a nosaltres.
Avui en dia es retalla, en nom d’un futur millor, el pressupost de l’Estat en educació, en sanitat, en pensions, en salaris,… L’educació és una eina bàsica per crear un bon futur. Un bon nivell educatiu significa un bon nivell de serveis i econòmic. Si en el futur no tenim aquest nivell cultural, com es pot declarar aquesta mesurar com una mesura positiva per l’economia?
Jo he corregit el text argumentatiu de la Núria. Les faltes ortogràfiques estan en majúscula:
TÍTOL
Qui viu en una època de canvis, probablement, ÉS qui està menys capacitat per advertir-los en el moment que apareixen. Ara per ara, el present es mostra davant nostre amb un crisi econòmica que ha esquitxat a TOTS els àmbits de la nostra societat, arribant, fins i tot, a retallar el pressupost en els camps de l’educació. La majoria de postures que la gent ha anat adoptant, s’orienten en contra d’aquesta mesura dràstica que, segons els polítics, ha estat totalment necessària i meditada prèviament.
Tots som conscients de la situació que s’està vivint avui en dia, però realment el govern no està fent un gra massa retallant l’educació? I és que, tal i com diu la directora de l’ institut Baix Montseny de Sant Celoni, un país no pot tirar endavant sense aquell primer motor que representen les noves generacions d’estudiants ja que, aquests, no només perfilen el present sinó que també modelen el futur. Per això mateix, una retallada dels recursos educatius esdevindria un obstacle pesant en l’aprenentatge.
Per altra banda, penso què, tal i com estan les coses, hem de ser pacients, mirar endavant i fer un esforç per tal de superar la CRISI el més aviat possible.
Crítica:
Penso que és un text adequat ja que té en compte la intencionalitat i el destinatari. El vocabulari no és ni vulgar ni científic, sinó que respecta el registre estàndard. Un text argumentatiu ha d’exposar de manera raonada i lògica unes opinions per tal de convèncer algú. En aquest text podem veure un argument que s’ha donat, a més a més de manera objectiva (utilitzant com a exemple la directora del Baix Montseny), en contra de la retallada en educació. Tot i així, l’últim paràgraf, dóna un altre punt de vista davant del tema central però no s’argumenta. Per altra banda, un text argumentatiu ha de tenir una introducció al tema, arguments per donar com a vàlida la opinió i per acabar un paràgraf on hi hagi un resum o una conclusió. Crec que aquesta estructura l’ha mantinguda, però li falta l’últim paràgraf de resum final. El temps queda ben definit al principi quan diu “Ara per ara, el present…”, a qui va dirigit també “[…] la nostra societat…”. L’únic aspecte que potser no queda gaire clar és si la crisi afecta a la nostra societat en quant a Espanya, Catalunya, Europa etc.
Crec que el missatge que es vol transmetre queda clar: no s’hauria de retallar en educació, però s’ha de tenir paciència una vegada s’ha fet i intentar tirar endavant. Potser, per reforçar la part de l’últim paràgraf es podria seguir donant com a exemple el cas del Baix Montseny. Personalment m’ha semblat molt atractiva la introducció que s’ha fet, però crec que llavors el text ha anat decaient. La última part es podria ampliar una mica. Per fer que el text vagi creixent en interès es podrien fer més preguntes que fossin curioses i que per tant engresquessin al lector a seguir llegint per tal de saber la resposta. Tot i així, això ho ha fet bastant. Un error que s’ha comés és que no hi ha posat cap títol. Podria proposar un títol com: “Els efectes de la crisi econòmica”. Penso que el començament és molt bo ja que introdueix el tema d’una manera original. Per altra banda, penso que en comparació amb el final, aquest, podria ser molt millor. Una idea seria que la cloenda estigués relacionada amb l’inici; “[…]hem de ser pacients, mirar endavant i fer un esforç per tal de superar la crisi el més aviat possible. Al cap i a la fi, una època de canvis també ens pot ser útil per millorar els nostres errors.” Em sembla molt eficaç el fet de posar com a exemple el Baix Montseny, i algunes expressions com: “perfilar el present, esquitxar, obstacle pesant” etc. A més a més, respecta els temps verbals i les persones. Per tot això penso que el text és bastant coherent tot i que es podria millorar.
En general, el text també està ben cohesionat perquè utilitza connectors com “Per altra banda, per això mateix, fins i tot, etc.” Tot i així, penso que l’oració: “I és que, tal i com diu la directora de l’ institut Baix Montseny de Sant Celoni, un país no pot tirar endavant sense aquell primer motor que representen les noves generacions d’estudiants ja que, aquests, no només perfilen el present sinó que també modelen el futur.”, és massa llarga. Hauria de posar algun punt i seguit o un punt i coma. Aquesta és la frase a destacar, però crec que algunes altres haurien de ser més curtes per fer que la lectura quedés ben orientada i no fes falta llegir-ho dos vegades per entendre-ho. Els punts i a part són correctes així com les comes.
Per concloure, puc dir que penso que a grans trets el text està ben fet i que només té alguns errors o millores que són més concrets. L’únic a destacar és el pas de l’inici tan “potent” a un final més pobre.
Correcció a l’Andros Maldonado:
El text que ens presenta l’Andros segueix l’estructura d’un text argumentatiu amb una introducció, on exposa el tema del qual parlarà i es fica a favor o en contra d’aquest. Seguidament ens mostra les seves raons i les defensa donant una clara opinió i finalment recull la idea principal del text en una breu conclusió. L’Andros ha fet coincidir l’estructura interna i l’externa de forma que el text queda bastant clar en aquest aspecte.
El lèxic utilitzat és adequat a la situació comunicativa. No és ni massa vulgar ni massa culte, és a dir, utilitza un vocabulari estàndard per tal de fer arribar la seva opinió a tothom, ja que aquesta es la funció principal dels textos argumentatius.
En quant a la coherència, és bastant correcte en aquest text ja que mostra les idees de forma molt senzilla i clara. Sovint empra l’exemplificació per detallar una situació i així defensar la seva postura. Hi ha alguna oració que no acaba de tenir del tot sentit com ara la primera del segon paràgraf : “Es pot pensar que si es retalla en educació realment no passa res, és a dir, menys diners, i què?” El connector “és a dir” normalment va seguit d’una explicació de la oració anterior i en aquest cas queda una mica confús. Els paràgrafs estan ben distribuïts i el més desenvolupat és el segon ja que és on exposa la major part de l’argument (el cos del text).
Potser, el punt més dèbil en aquest text és la cohesió, en concret la puntuació. En el segon paràgraf les oracions estan connectades per comes, i segons el meu punt de vista caldrien mes punts. Per exemple: “Si es retalla en educació hi ha menys beques, i en els temps que corren hi ha famílies que no es poden permetre pagar alts preus pel material escolar(que del preu d’aquests materials no es retalla) i la impossibilitat d’accedir-ne pot portar a l’alumne a no poder accedir a on vol estudiar, ja sigui pel preu o per la falta de places, és clar, si hi ha menys pressupost també hi ha menys diners per a pagar els professors, i si ha menys professors han d’haver-hi menys alumnes, i aquests alumnes que es queden amb els professors(amb sort) són els que treuen millors notes perquè “asseguren” el màxim rendiment.”
A vegades també repeteix masses paraules en un petit tram del text. Com per exemple en el fragment anterior: “la impossibilitat d’accedir-ne pot portar a l’alumne a no poder accedir a on vol estudiar”.
Els connectors estan ben utilitzats (és clar, és a dir, fins i tot, en conclusió..)
Xavi Martín
Jo he corregit el text d’en Xavi Cid:
És un text adequat perquè ha tingut en compte el destinatari i la intenció del text. Ha utilitzat un vocabulari adient per al registre del text, no és vulgar però tampoc és culte, està dins del registre estàndard. El temps també està ben definit, així com l’espai al que es refereix i també els elements que ha utilitzat, com l’ús d’exemples.
Ho ha escrit de manera entenedora i clara, de manera que pot arribar a convèncer al lector del text sobre el tema que està parlant. Resulta atractiu la citació de la Teresa Borotau i l’ús d’exemples i aclariments per a fer més amena i entenedora la lectura. La conclusió també està ben escrita, sintetitza tot el text. Trobo que el text és prou interessant, l’únic que canviaria seria la llargària de la introducció, que sembla que sigui tan important com l’explicació dels fets en si, cosa que fa que es perdi l’emoció de seguir llegint el text, al no començar amb el més important. És bastant lineal, no perd força en cap tram del text. Per enriquir el text es podria ampliar una mica la conclusió, que no està malament, però és una mica curta. És curiós que el final del text té un to subjectiu, envers a la objectivitat de la introducció, però en general és bastant correcte l’èmfasi que hi ha al text. No consta de títol, potser per oblit, o potser per la creença de que fos innecessari, en qualsevol cas, un títol si és necessari per a iniciar al lector. Com ja he dit, crec que té un començament correcte, potser una mica llarg, però introdueix el tema d’una manera causal, és a dir, la crisi ha causat això i això, i també la retallada en l’educació. Això està bé, perquè t’introdueix el tema de manera que el lector tingui ganes de saber que en vol dir l’emissor. La part que crec que està millor és el desenvolupament, pel fet que ha utilitzat molts exemples sobre el que significa una retallada en educació, i això vol dir que ha “investigat” o almenys pensat sobre el tema, s’ha implicat. La conclusió la trobo bona, sintetitza el que ja ha dit al text i ho fa de manera original, donant la seva pròpia opinió sobre el tema. Sobre l’estructura, crec que la introducció no hauria d’estar separada en dos paràgrafs separats, o si els paràgrafs centrals són el desenvolupament del tema, no separar-los amb punt i apart, sinó fent-ho seguit, si vol, amb un punt i seguit, però a la línia d’abaix, però sense separar. En tot el conjunt, l’estructura és clara, s’identifiquen les tres parts del text. Com ja he dit, el més eficaç és l’ús d’exemples, ja que t’il•lustra sobre els fets dels que parla.
La part que més faltes es podrien trobar és a la part sintàctica. Ha tingut certes faltes d’ortografia com profesor, presupost, vui, i també crec que seria més convenient dir (el govern ha decidit prendre)en comptes de ha decidit el govern prendre. Està ben cohesionat, però utilitza massa ara per ara, podria canviar de locució temporal, però en general està ben cohesionat.
Com a conclusió, puc dir que el text està ben fet, l’únic que li canviaria seria l’ús que en fa dels connectors temporals, i les faltes d’ortografia que vigilés, i també l’estructura del text, que es mirés la introducció.
He fet la correcció de la composició de l’Helena; seguint les pautes marcades per la Gisela, en majúscules marcaré les faltes d’ortografia comeses.
D’entrada sembla una bogeria el que s’està fent des del govern en polítiques socials i en educació. El futur està en aquestes generacions que ara creixen i van a l’escola i no és positiu retallar les inversions en aquests camps.
Les societats avancen SEGONS la qualitat de la seva educació. Les retallades econòmiques, tot i que sembli una postura molt materialista, signifiquen retrocés; menys recursos, professorat, ajudes…
Tot i això, també considero que aquestes mesures intenten conscienciar la població. Davant l’actual situació de crisis és necessari l’estalvi.
Realment cal que cada alumne tingui un ordinador propi, amb el cost que això implica (electricitat, manteniment…) si des de sempre s’ha fet una educació amb bolígraf i paper? És necessari gastar milers d’euros l’any en calefacció i fotocòpies tenint a l’abast alternatives més econòmiques i igual d’eficaces?
Hem d’aprendre a no queixar-nos per tot. És cert que la retallada afectarà greument a l’educació en alguns aspectes que haurien de ser intocables, però també hem de veure el dur moment històric i econòmic que estem passant. Cal fer esforços individuals per intentar superar-lo fins que arribin temps millors.
Per començar amb la correcció cal dir que falta el títol.
La situació comunicativa, així com el destinatari, i la intenció que el text vol causar sobre el receptor són correctes. Utilitza un vocabulari adequat al registre estàndard.
En quant al temps, podem dir que està ben definit i en tot moment se sap de quin temps es parla en el text.
El missatge i l’opinió de l’emisora queden bastant clares a simple vista, ja que les seves expressions son clares i concises. Opino que la idea de que s’hauria d’invertir més en els estudiants del present, per a tenir uns bons competents en el futur, es podria haver aprofundit, ja que penso que és un bon argument.
Té un bon començament ja que des d’un primer moment apareix un organitzador textual (D’entrada) que ens situa i ens estructura. Apart d’això utilitza conectors (tot i que…) i preguntes retòriques. En quant al final, es pot dir que es un final contundent, et manté el teu interés fins a l’última paraula.
Els paràgrafs estan ben estructurats, ja que a cada un hi ha una idea clarament diferenciada. L’estructura del text, per tant, és correcte.
Els pronoms, les expressions, i els signes de puntuació estàn ben utilitzats, ja que en cap moment et dona sensació de la pèrdua del fil ni les expressions són contradictòries.
Com he dit abans el text està ben cohesionat, ja que està ben conectat mitjançant els conectors, i també està ben puntuat
En definitiva, penso que és un bon text argumentatiu, que manté al lector enganxat a la lectura d’aquest.
S’havia de fer un comentari en relació a una carta que criticava les retallades en educació a Catalunya per part del govern. Aquest text va ser publicat al diari Avui per la directora de l’institut Baix Montseny.
La Tania comença el seu article parlant de la crisi econòmica global (no global econòmica) i els esforços que calen fer degut a alguns factors (atur, REDUCCIÓ de sous) que porten “a ajustar-nos”. No queda gaire clar a què es refereix quan diu ajustar-nos. Crec que s’hauria d’haver fet referència a les retallades o haver-les relacionat amb la crisis.
Després, introdueix un nou argument que no és gaire entenedor. Podria estar millor expressant si digués: “Tot i això, un altre tema és que la política decideix per nosaltres i això té repercussions.” Caldria posar algun exemple o explicar-ho. El fet d’anomenar-ho no és suficient. Fins aquí la introducció.
El segon paràgraf parla de l’educació. No ho relaciona amb la introducció. Si hom no ha llegit prèviament la carta de la directora no s’entén perquè ara tracta aquest tema. L’educació i les retallades haurien de ser el tema principal de l’argument, per tant, caldria esmentar-lo en la introducció.
Diu: “l’educació és l’instrument bàsic per millorar les nostres condicions de vida (:) social i política, per tant, la millor inversió que pot fer un govern.” Si dius això aleshores s’ha d’explicar com pot l’educació millorar aquestes condicions? La finalitat de justificar tots els arguments és intentar convèncer al lector o l’oient. I demostrar que es té una actitud crítica sent coneixedor del tema. Després del “per tant,” també s’hauria de refer l’oració: “la millor inversió que pot fer un govern”. Se li hauria de donar més èmfasi a la idea.
Continua el text amb la pregunta: “Així doncs, s’ha de perjudicar el futur del país? ”
En cap moment s’ha fet referència a les retallades en educació ni s’ha dit que el govern ha fet alguna cosa amb aquest departament, per tant, com entenem la relació de tot el que s’ha exposat amb la pregunta?
Finalment acaba dient tot el que significa retallar en educació. L’única cosa que trobo a faltar són alguns exemples que justifiquin: retallar en educació […] és l’endarreriment a l’aprenentatge, la manca de formació de la gent pels llocs de treball, l’augment de l’atur, una societat inestable…” Per què?
Acaba el fragment proposant una solució en forma de pregunta i amb un toc d’ironia que dóna al text una nova visió sobre el tema.
El text conclou amb una queixa sobre la situació: “ crec que és una vergonya arribar a aquest extrem” Tornem una mica al que ja he dit. Crec que hauria de tancar el comentari amb una conclusió una mica més elaborada i evitar “aquest extrem” ja que dóna un sentit poc concret i deixa volar la imaginació del lector enlloc de reforçar una tesis o argument en contra o a favor.
Un cop llegit i rellegit el text i intentar fer un anàlisis del contingut puc fer una crítica constructiva.
-Faltaria un títol que ajudés a comprendre millor el tema del comentari.
-Crec que l’autora té clar que és el que vol dir però no ha acabat de transmetre-ho del tot bé. Ha donat per entès arguments que potser d’entrada si que poden ser desxifrats fàcilment però que és necessari reforçar.
-La introducció i la conclusió són fluixes de contingut.
-El text té una bona adequació, caldria millorar la cohesió i una mica la coherència.
Helena F
El text escrit per la Sandra Leo està estructurat com un text argumentatiu . Fa una introducció del tema i mostra la seva actitud davant d’aquest tema. Als següents paràgrafs ens dona raons i arguments per las cuales ella es fidel a la seva opinió respecte del tema. Finalment, en la conclusió ens sintetitza tots els seus agruments i ens dona una idea concisa de el que ella pensa.
La adequació del lèxic és correcte , fa el text entenible per a un nivell intermig de vocabulari, no es necessàri fer en aquest cas l´ús de tecnicismes al text. D’aquesta manera pot arribar a més públic el text, que es la seva funció.
La cohesió en aquest text la trobo bé tot i que en alguns paràgrafs com en el de la conclusió ,des del meu punt de vista, podria haber fet servir alguns punts en lloc de comes per separar més la informació a donar i que arribés de una forma més organitzada.
Crec que el que manca potser és la coherència del text degut a que he trobat a faltar algunes explicacions a arguments que exposa com per exemple quan diu “es reduirien les places de professorat alhora que augmentaria el nombre d’alumnes”, hauria d’explicar el perquè baixarán les places del professrat i perquè pujará la dels alumnes. Els paràgrafs estan ven dividits i l’ús de conectors és acceptable (en primer lloc, d’una altra banda, en conclusió, etc)
Algunes faltes que he trobat (ja corretgides):
Mesures PER LLUITAR contra la crisi
Sergio Huete
Penso que el text argumentatiu de la Gisela és adequat ja que té en compte la intencionalitat i el destinatari. El vocabulari emprat és de tipus estàndard, i això facilita saber el que pensa sobre la retallada en l’educació. El text presenta quatre paràgrafs: un per la introducció, dos pels arguments i un per la conclusió/resum, i des del principi queda definit l’espai i el temps, amb les citacions “d’Espanya”, “no només al nostre país” i “des de fa uns quants anys”.
El missatge que es vol transmetre queda bastant clar: és un gran error retallar en l’àmbit de l’educació. Potser per reforçar-lo hauria d’haver fet un petit esment de l’institut Baix Montseny. El fet que a la introducció faci dues preguntes amb la corresponent resposta i els posteriors arguments, em sembla una forma molt atractiva de fer el text. Pel que fa a l’interès, crec que és correcte dient que l’educació és important per solucionar els problemes del futur, a més de dir que s’ha d’invertir en l’ensenyament i fent una petita citació de la sanitat. En referència al títol “Retallar en educació”, pot donar la idea de que estigui a favor de la retallada, però un cop llegit el text és tot el contrari. El començament és bo, ja que ens presenta la situació de crisi i la seva opinió sobre retallar en l’educació, i malgrat que la conclusió sigui breu, és bastant clara i està relacionada amb l’opinió de l’inici. Per tot això crec que el text és bastant coherent.
Pel que fa a la cohesió, el text està bé perquè utilitza connectors com “malgrat això” i “a més a més”, però podrien haver-ne més. L’oració “El govern no sap com reaccionar i encara està intentant trobar solucions a aquest conflicte tan gran que ens arrossega a tots i que no només s’està donant al nostre país” és massa llarga i potser convindria posar alguna pausa. Pel que fa a la resta, la utilització dels signes de puntuació és correcte.
En general el text està bastant bé, però sempre es pot millorar.
Correcció a l’ÀLVARO OREJA. Corrector: FELIP ANGLÈS
Trobo que les diferents parts del text estan ben estructurades. Introducció amb la seva opinió respecte el tema, cos amb els diferents arguments i conclusió, amb els aspectes rellevants i amb el seu propi missatge.
D’altra banda en fa un bon ús del registre estàndard. Adreçat a qualsevol tipus de públic. Amb un vocabulari col·loquial.
Deixa clar que és un problema vigent avui dia, amb una clàusula al inici (“Actualment…”).
El missatge queda clar: “…l’educació es uns dels principals elements que determinaran un bon futur per al país”. He trobat que es una mica breu, és a dir, per donar una visió més entenedora del que defensa l’autor, hauria d’aprofundir una mica més.
Falta un título introductori al tema.
Hi ha algunes faltes d’ortografia, majoritàriament accents:
Actualment, el sinònim de poder son els diners. Sense diners no hi ha poder, i (LA “i” VA ABANS DE LA COMA) ara mes(AMB ACCENT TANCAT A LA “e”) que mai, ens trobem en una una situació en la qual manca una suma de diners importants (NO “S”). Per poder guanyar-li (NO AL PRONOM “li”) la batalla a la crisi cal recuperar un cert nivell econòmic, i (LA “i” DAVANT DE COMA) d’alguna manera el govern ho ha de fer, o almenys intentar. Això si, el govern a optat (LA “a” PORTA “h”. ÉS DEL VERB HAVER) per retallar en educació, una acció no molt (MÉS ADIENT POSAR GAIRE) ben rebuda per les crítiques socials.
Podríem qüestionar si el govern de l’Estat espanyol ha pensat seriosament quines són les conseqüències de les retallades econòmiques en l’educació, ja que per estadística, la gran majoria de la població no creu que ni aquesta, ni altres opcions que el govern ha triat, siguin les millors per sortir de la crisi.
I per què no retallar en educació? Doncs perquè l’educació es (ACCENT) uns (SOBRA LA “s”) dels principals elements que determinaran un bon futur per al país. Per això es (ACCENT) normal que la (“l” apòstrof) opinió més escoltada en aquest debat, sigui la que ens dona (ACCENT TANCAT A LA “o”) la Teresa Borotau, directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni. Ella, d’alguna manera tracta de reivindicar-se i fer veure que amb la retallada econòmica de l’educació, i per tant la pèrdua de recursos per als centres, els projectes marcats costaran més d’assolir.
En definitiva, el que queda clar es que aquest camí, no sigui segurament (POSSIBLEMENT?) l’encertat, i que tampoc sigui el que ens pugui fer sortir d’aquest moment tant difícil. Una de les poques opcions que ens queden (-a, en comptes de –en), es (ACCENT) pensar en positiu, i pensar que el govern es tornarà a replantejar el seu pla de retallades econòmiques, (SOBRA LA COMA) i on cal aplicar-les.
Al tercer paràgraf hi ha una oració no gaire entenedora: “Ella, d’alguna manera tracta de reivindicar-se i fer veure que amb la retallada econòmica de l’educació, i per tant la pèrdua de recursos per als centres, els projectes marcats costaran més d’assolir.”
Crec que abusa massa de les comes. Hauria de plantejar un ritme més lent amb l’ús de punts.
Per acabar, el text presenta diversos connectors que fan que tingui una bona cohesió:”En definitiva”, “Doncs”, “Perqué”, “Actualment”…
Crítica del text argumentatiu de L’Eduard Coma (les faltes estan en majúscula):
Actualment, la nostra societat es troba en una situació de crisi econòmica molt greu i de la qual es veu pràcticament impossible sortir-se’n fins a uns quants anys. Per tal d’afrontar aquest problema, el govern HA adoptat varies mesures a la desesperada i sense pensar molt bé les conseqüències, com per exemple la retallada econòmica en l’educació.
I ÉS que és ben sabut que l’educació d’un país és la peça fonamental en la seva construcció. Si les persones no es formen, qui condueix el país en el futur? És per tant una obligació mantenir la millor educació possible per tal que hi hagi moltes facilitats a les escoles i centres de formació. Si en canvi, retallem la inversió, només estem fent que posar obstacles als estudiants, al futur del país.
D’altra banda, posant-me en la pell del govern, penso que hem de fer un esforç i prescindir del màxim que puguem per tal de tirar endavant en un moment com aquest. Ordinadors i projectors a les aules, aules interactives… són realment necessaris per una bona educació?
En definitiva, el que és evident és que no és viable estalviar-se diners en el camp de l’educació, però hem de fer tot el que estigui en les nostres mans per exprimir al màxim aquests pressupostos i no malgastar en coses imprescindibles.
El text de l’Eduard segueix l’estructura pròpia d’un text argumentatiu: una introducció, on ens presenta el tema al qual farà referència al llarg de l’escrit i la seva posició davant el problema. Un cos, on ens mostra les raons que reforcen la seva opinió en un parell de paràgrafs; i finalment, fa una breu conclusió per acabar de recollir la idea principal.
Tant el to com el lèxic emprat al llarg del text és bastant adequat a l’àmbit comunicatiu i al públic al qual es dirigeix. No és massa culte i hermètic ni tampoc massa vulgar, sinó que utilitza un vocabulari estendard accessible a totes les masses. D’aquesta manera, també recalca la intencionalitat del propi text.
Referint-nos a la coherència del text, s’ha de dir que l’escrit mostra les idees de forma clara i senzilla, cosa que facilita la seva lectura i comprensió. Per altra banda, penso que tot i que el text gaudeix d’algunes oracions bastant atractives pels lectors potser estaria bé optar per concretar més en els fets que envolten la situació actual en lloc de descriure-la de forma tant llunyana i global. Hi ha una frase que potser no acaba de tenir gaire sentit ja que presenta una petita contracció en ella mateixa: “no malgastar en coses imprescindibles”; segurament volia dir: “no malgastar-ho en coses PRESCINDIBLES” (coses que no es necessiten de primera mà, que no són necessitats bàsiques). A part d’aquest petit error, la resta del text presenta una bona estructura tant de sintaxi com semàntica.
També s’ha de destacar que tant el començament com el final del redactat és prou bo i
manté l’interès del lector: apareixen algunes preguntes i exemples que d’alguna manera ajuden a captar l’atenció del lector i l’inciten a participar de forma indirecta en el tema que s’està plantejant.
Generalment, la cohesió del text es bastant bona ja que presenta bons connector que donen rigidesa al propi text ( per altra banda, en definitiva, per tant, per tal de,…) i a més a més es fa un bon ús de la puntuació.
Núria Mendoza
Correcció a l’Oscar Pérez:
El text escrit per l’Oscar és un text argumentatiu, i com a tal segueix be la seva estructura. Té una clara introducció al tema de que vol parlar, uns arguments del que pensa, i com a cloenda, reuneix altre cop aquestes idees de manera clara. Per tant la estructura és correcte.
El lèxic que utilitza és adequat e intel•ligible. Per tant el missatge pot ser comprés per qualsevol persona. Es pot dir que l’Oscar transmet les seves idees amb claredat, que és l’objectiu d’un text argumentatiu.
La coherència del text es clara i organitzada. Reforça les seves idees amb la reiteració de la seva opinió, però potser repeteix masses vegades ‘’s’hauria d’invertir diners’’. Els dos paràgrafs del mix corresponen al cos del text i contenen dos punts de vista per els quals està a favor del que exposa; són clars i amb pes.
En la segona oració del segon paràgraf, crec que seria necessari afegir un referent a la oració anterior desprès de ‘’Precisament’’ : ‘’Precisament (per això,) en l’educació s’hauria d’invertir diners i no retallar’’.
A excepció d’això que he esmentat, no trobo cap problema més significatiu.
En referència als signes de puntuació, l’únic que m’ha sobtat per sobre de tot, ha estat el tercer paràgraf. Afegeix punts suspensius desprès d’una enumeració molt breu, i a continuació dels punts suspensius afegeix un ‘’i això també…’’, no queda gaire cohesionat el que vol relacionar; a més a més, l’ordre de l’ultima oració del tercer paràgraf no es veu molt entenedora.
Eric Marteles
Jo he corregit el text argumentatiu d’en Felip. El text que ens presenta en Felip segueix molt bé l’estructura d’un text argumentatiu, ja que aquest, comença amb una introducció on explica el principal problema de la nostra societat, la crisi financiera; tot seguit ens explica els problemes que pot ocasionar la retallada de l’educació en la nostre societat des de el seu punt de vista, i com molt bé diu ell, “el futur es troba en les nostres mans”; i on finalment recull les idees principals exposades en una petita conlusió.
Penso que el text d’en Felip està molt ben estructurat, ja que com he dit abans, comença introduint la idea principal en una petita introducció, desenvolupa el tema i ho acaba amb una petita conclusió, a més a més, segueix el patró model d’un text argumentatiu, utilitzant un registre estàndard, propi per a ser adreçat al públic i recolzant-se en el text de la Teresa Borotau. També podem dir que el text d’en Felip està ben cohesionat ja que utilitza connectors adients per a cada paràgraf, així com “majoritàriament” i “al cap i a la fi”.
A simple vista no he pogut trobar cap falta ortogràfica, així que podem dir que en Felip té cura de l’ortografia i no comet cap error ortogràfic. A part d’això, trobo que al text li faltaria un títol, una cosa tan senzilla que a molts de nosaltes, per no dir tots, ens ha faltat.
Finalment, podem dir que el text d’en Felip adquireix els requisits esmentats per el professor: fer un text argumentatiu, molt ben estructurat i cohesionat exposant les idees de manera clara i precisa.
Correcció: Marta Rengel
Corrector: Álvaro Oreja
El text manté una bona estructura. Es tracta d’un text argumentatiu, amb un títol, una introducció on s’exposa la idea principal, un seguit d’arguments que defensen aquesta idea, i les conclusions. Es rep clarament la idea que ens vol transmetre. Comparteix la idea, de que la educació es la base per crear un bon futur, i ho defensa utilitzant arguments. Per tant, el text manté també una bona coherència.
El lèxic utilitzat és adequat i fa un bon ús del registre estàndard. La cohesió també es correcta, ja que utilitza bé els signes de puntuació, facilitant la lectura del text amb un bon ritme i les pauses adequades. Utilitza connectors com per exemple: “Avui en dia…”
En general el text esta bastant bé, tot i que potser, al text li calen alguns arguments mes defenent la postura de l’emissor.
No n’he torbat cap falta ortogràfica.
Correcció al Sergio Huete:
Errors ortogràfics (en majúscula):
El tema central de la carta és el retall dels recursos econòmics que està PATINT el sistema educatiu espanyol durant aquests temps de crisi. La directora del centre ens explica que sense els recursos suficients no es pot fer un EXCEL•LENT PLA d’estudis. Personalment estic totalment d’acord amb Teresa Borotau i crec que aquest retall no produirà un futur profitós.
La meva opinió és que els retalls educatius SERAN útils en un curt termini PERÒ a la llarga el pes dels diners estalviats CAURÀ sobre el país. La frase que hi ha al la carta “el futur es perfila en el present” és una veritat que no podem negar, si ara no ensenyem bé als nens que en un futur SERAN els empresaris, metges i POLÍTICS, en el futur no SERAN lo SUFICIENTMENT competents com per tirar ENDAVANT al país en tots els seus aspectes adequadament.
També crec que el que s’hauria d’estar fent en AQUESTS temps és CREAR noves oportunitats a nous projectes com els que ens presenta la directora de la carta, perquè són aquesta gent que no tira la tovallola i continua pensant, la que pot fer canviar les coses.
El treball de les persones és el motor del progrés PERÒ si no està recolzat econòmicament no val per a res, desgraciadament, en aquesta societat que es mou pels diners. Quan es dóna una situació de crisi econòmica com aquesta no s’hauria de retallar en educació ni en sanitat ja que està limitant la capacitat de avançar d’un país.
Crítica:
Aquest text, pel que fa a l’adequació, el trobo bastant encertat atès que respecta l’estructura del text argumentatiu; amb una introducció on es presenta el tema i declara la seva postura al respecte, seguida de dos paràgrafs on recolza la seva idea i una conclusió on recull les idees principals del text. A més a més, trobo que el lèxic utilitzat és adequat a la situació comunicativa, ja que es tracta d’un vocabulari estàndard i el destinatari no són persones especialitzades. Tot i així podem veure alguna expressió col•loquial com ara “tirar la tovallola”.
En quant a la coherència penso que el missatge que vol transmetre és molt clar tot i que hi ha alguna idea que es podria treballar més o fins i tot, suprimir. Per exemple, el tercer paràgraf ens parla d’un tema que no té res a veure amb el retall pressupostari en l’educació; i en la conclusió, hi afegeix el retall en la sanitat que tampoc quadraria amb la idea principal.
Pel que fa a la cohesió, utilitza correctament els signes de puntuació i no hi ha cap oració excessivament llarga ni ambigua, però n’hi ha alguna que no disposa d’un bon ordre. Per exemple, en la conclusió, fa un incís per destacar la mala situació (“desgraciadament”), però el situa malament ja que on està situat indicaria que el no recolzament de diners és negatiu, i el que vol expressar és que lo realment dolent és la societat que es mou pels diners, per tant, s’hauria de posar darrere de societat. Finalment, podem veure al final del segon paràgraf una oració repetitiva: “en un futur seran els empresaris… en el futur no seran…”, en la qual es podrien utilitzar sinònims o canviar l’estructura per dir el mateix sense repetir-se.
Correció a en Paco Martínez:
Crec que en Paco més que un text argumentatiu ha fet una crítica de l’article d’opinió de la directora Teresa Borotau.
La Teresa ha decidit concretar el tema en els efectes negatius de la crisi econòmica a l’educació ja que ella és directora d’un centre educatiu, i no s’ha de qüestionar el fet que limiti el tema en el seu àmbit.
L’adequació del text és bona, és un text inteligible i no té un vocabulari científic però tampoc vulgar.
Respecte la coherència, l’estructura del text argumentatiu no es veu definida ja que no disposa d’un títol, una introducció, uns arguments i una conclusió.
El seu escrit envolta continuament el que la directora diu i no reflecteix opinions pròpies respecte el que pensa concretament sobre la retallada educativa.
Penso que no hauria d’haver començat el text amb un “Tal i com indica la Teresa Borotau” la menció a la directora o a l’opinió que té aquesta la deixaria per a l’ultim paràgraf abans de la conclusió i no per al primer.
Tenint en compte la cohesió, trobo que falten connectors que facin la lectura més entenedora i organitzada (per una part, d’altra banda, en primer lloc, a més a més, en conclusió…). També falten paràgrafs que separin la informació clarament per parts.
Respecte l’ortografia, deixo aquí el text amb les faltes que considero:
Majúscules: paraules corregides/afegides
Parèntesis: paraules que sobren
Asteriscs: signes de puntuació
Tal i com indica LA Teresa Borotau, directora de l’institut Baix Montseny de Sant Celoni, s’han produït retallades en els pressupostos de l’educació que (hi) han tingut efectes negatius, tot i que la crisi també ha afectat (a) altres sectors de l’administració.
|*
Comparteixo L’opinió del lema AL que fa referència LA SENYORA Borotau: “En temps de crisi tothom HI pinta”. No obstant, el context al que fa al·lusió queda limitat a l’educació i no menciona altres com la sanitat o les polítiques públiques que pateixen la mateixa situació econòmica i també requereixen UN gran recolzament com el que es demana en aquest article per ajudar als professors.* Cal dir que trobo lògic que es preocupi per la seva posició com a directora del centre i DENUNCIÏ aquest fet, però (es) podia haver-ho fet d’una manera més generalitzada.
|*
ÉS cert que l’educació és important per les futures generacions, però aquesta crisi ens afecta (ja) a tots, tant A grans com A joves. Per tant,* la cooperació de tothom per a superar la crisi és un fet imprescindible per evitar que AQUESTA situació es torni a produir més endavant.
He corregit el text argumentatiu d’en Roc:
Penso que és un text on es percep l’opinió de l’escriptor des del primer moment fins l’últim. El llenguatge que s’utilitza és estàndard, el més apropiat per publicar un comentari d’aquest caire. Consta de paraules adequades al tema i expressions com “tancar les portes” apropiades. Només hi ha una falta d’ortografia: “solventar” que es un castellanisme que es podria substituir per solucionar.
És un bon text argumentatiu encara que no consta de títol, ja que està dividit en tres parts: una presentació de quatre línies, en la qual l’emissor exposa les dades de la carta d’opinió en que es basa el seu comentari i quina és la seva postura al respecte, un cos , on intenta defensar la ideologia sobre el tema amb dos exemples, i la conclusió de quatre línies, on bàsicament remarca els trets més importants del text.
En la meva opinió, el missatge queda prou clar, encara que quan defensa la seva postura està raonant-la amb arguments que també els ha generat la seva opinió. És a dir, els arguments utilitzats, són exemples que ell suposa cm a reals. Quan exposa que un exemple de les accions del govern és retallar el sou als treballadors no es pot considerar, en la meva opinió, com a cert, ja que ningú (la carta de la senyora Borotau ni en Roc) ha esmentat dades sobre la certesa d’aquesta acció. Al no ser un exemple demostrat i ben treballat, l’opinió que es defensa no és tant imponent.
La idea que més m’ha agradat del text ha sigut la d’un peix que es mossega la cua. Penso que és una idea molt visual i que plasma molt bé el que pretén transmetre. Si l’estat no dóna recursos a l’educació aquesta no pot generar alumnes qualificats, i aleshores és quan el país no prospera. No obstant la conclusió acaba amb un missatge molt pessimista pel meu gust. No deixa lloc o esperança a un canvi que millori les coses, més aviat sembla que pensi que faci el que es faci, seguirem malament i fins i tot empitjorarem.
L’estructura que ha triat l’Eric per parlar sobre retallar en l’educació està força bé, potser hauria d’haver fet la introducció una mica més breu; malgrat això crec que les idees que transmet en tot el comentari són clares i precises.
A més a més, per reforçar la seva opinió s’ha valgut d’algún exemple proper al lector. Per exemple ha indicat: “em sembla una mica irresponsable que es posin a fer aquests projectes en aquests moments ” i destaca la idea dient: “és com el que sempre s’ha dit als alumnes de no deixar les coses per l’últim moment”.
És un text adequat perquè manifesta un llenguatge senzill però molt correcte; també guarda coherència en tot ell perquè explica segons “els projectes que s’està duent a terme a l’institut Baix Montseny”, és a dir, manté a relació d’idees sobre el text sobre el qual es refereix.
Per una altra banda, pensó que, per millorar la cohesió, podría abreujar una mica les oracions. També he trobat que, al començament de l’últim paràgraf, ha utilitzat una expressió no del tot correcta, en comptes de “en opinió meva” pensó que quedaría millor indicar “penso que” o “des del meu punt de vista”.
Per últim, m’agradaria dir que l’Eric ha expressat molt bé la eva opinió sobre el fet de retallar en l’educació. M’ha semblat un text amb molta coherència a les seves idees, concret i ben redactat, ja que no he trobat cap falta d’ortografia.
He corregit el text e l’Eric Marteles