[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/B1-RxoP4AdU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dUOmk6Wjf9Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gLG_82L6ihg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Corren dels Gossos!
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma
no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
ploren…
http://www.youtube.com/watch?v=rj83uFCDqEw
Lax’n’Busto – LLença’t
Caus a terra molt avall,
creus que no te’n sortiràs
però amb els mesos te n’adones
que tornes a començar.
I a força de molt caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.
I per què els meus pensaments,
que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps
que el “ja faré el que no vaig fer”.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà.
Seré un tros de l’univers,
que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant
és la força que em fa gran.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llenca’t, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que el cor
ja no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà.
http://www.youtube.com/watch?v=g7z_vFfaSaY
En un instant-GOSSOS
Nit de primavera
aquesta segur que no te espera,
dia de Corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d’any
a la plaça el foc ja crema
l’àliga no mai es la primera
tot es apunt tot es preparat
es mouen les masses tremolen les mans,
Acabat a la ginesta
ja se cent fòrum de festa,
pel carrer costa avançar,
massa estrets per la gent que hi ha,
pel carrer que va a la plaça,
hi ha una dona que escridassa,
la barreja de mà a mà tot apunt per començar.
Però qui vol que tot s’acabi que no tingui un bon final,
no em preguntis perquè aixo passa,
com es que n’hi ha que volen mal,
ningú va poder imaginar-ho
algú ho havia d’aturar
el que havia de ser una gran festa
va acabar am un bany de sang.
No fugiis, no em deixis,
no et separis mai del meu costat,
tornarem a tren-d’alba quan tot hagi acabat.(x2)
Es troben les colles,
amics que s’abrasen
després dels salts,
ens trobem a barraques
i la musica sona,
des de dalt les escales
menys els balcons de l’infern
i les llums ja s’apaguen
salten els plens
es crema la plaça,
hi ha gent pel mig
ningú no l’atrapa
girar la
gira la gent
els àngels s’ho miren
ja ha arribat el moment
hi ha barraques tot es torça
hi ha qui vol fer servir la força
gent que corre a defensar
la salut del seu germà
i al vell mig de la baralla
al xisclar d’una navalla
taques de sang
crida la gent
a caigut un innocent
ei fong
diga’m que em de fer
No fugis, no em deixis,
no et separis mai del meu costat,
tornarem a tren-d’alba quan tot hagi acabat.(x2)
On ets?, on et puc anar a buscar?
perquè?
perquè s’ha d’acabar
tota una vida per davant
es perd la vida en un instant(x2)
http://www.youtube.com/watch?v=uX-33KVINJg
En un instant-GOSSOS
Nit de primavera
aquesta segur que no te espera,
dia de Corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d’any
a la plaça el foc ja crema
l’àliga no mai es la primera
tot es apunt tot es preparat
es mouen les masses tremolen les mans,
Acabat a la ginesta
ja se cent fòrum de festa,
pel carrer costa avançar,
massa estrets per la gent que hi ha,
pel carrer que va a la plaça,
hi ha una dona que escridassa,
la barreja de mà a mà tot apunt per començar.
Però qui vol que tot s’acabi que no tingui un bon final,
no em preguntis perquè aixo passa,
com es que n’hi ha que volen mal,
ningú va poder imaginar-ho
algú ho havia d’aturar
el que havia de ser una gran festa
va acabar am un bany de sang.
No fugiis, no em deixis,
no et separis mai del meu costat,
tornarem a tren-d’alba quan tot hagi acabat.(x2)
Es troben les colles,
amics que s’abrasen
després dels salts,
ens trobem a barraques
i la musica sona,
des de dalt les escales
menys els balcons de l’infern
i les llums ja s’apaguen
salten els plens
es crema la plaça,
hi ha gent pel mig
ningú no l’atrapa
girar la
gira la gent
els àngels s’ho miren
ja ha arribat el moment
hi ha barraques tot es torça
hi ha qui vol fer servir la força
gent que corre a defensar
la salut del seu germ?
i al vell mig de la baralla
al xisclar d’una navalla
taques de sang
crida la gent
a caigut un innocent
ei fong
diga’m que em de fer
No fugis, no em deixis,
no et separis mai del meu costat,
tornarem a tren-d’alba quan tot hagi acabat.(x2)
On ets?, on et puc anar a buscar?
perquè?
perquè s’ha d’acabar
tota una vida per davant
es perd la vida en un instant(x2)
http://www.youtube.com/watch?v=uX-33KVINJg
Assegut a la Plaça del Sortidor,
aquí t’espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.
Parla’m de la pluja que ha plogut,
d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Parla’m de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d’ignorants.
Mira, jo ja t’he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
Mentre a la cuina s’acumulen,
els plats i els gots del sopar d’ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l’energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
Fuente: musica.com
Letra añadida por SoLeeR.
Cesk Freixas
http://www.youtube.com/results?search_query=rumbeta+del+poble+sec&aq=f
aquest es l’enllaç de la cançó anterior!!
L’ÚLTIM ADÉU
Ens passem la vida
Buscant el que no tenim
I quan no ho trobem ens dóna
Dos mesos de vida
Esperem somriure
Però la por ens marca el camí
Esperem que tot s’acabi
I que sigui un error del destí
Tornada:
L’ultim adéu és per tu
Els meus petons són per tu
Les mirades…
Les cariciades…
I el meu cor…
Jo et demano
Que em perdonis
Per deixar-te
Tant sola
Et demano
No t’enfadis
I cada dia
Pensis en mi
Ens passem la vida
Tocant-nos sempre el melic
Tornada:
L’ultim adéu és per tu
Els meus petons són per tu
Les mirades…
Les cariciades…
I el meu cor…
Jo et demano
Que em perdonis
Per deixar-te
Tant sola
Et demano
No t’enfadis
I no pensis en ell, en ell, en ell
Jo et demano
Que em perdonis
Per deixar-te
Tant sola
Et demano
No t’enfadis
Mai més
L’últim adéu, l’últim adéu,
l’últim adéu, l’últim adéu
http://www.youtube.com/watch?v=hhIFNB9MN5E
Assegut a la Plaça del Sortidor,
aquí t’espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.
Parla’m de la pluja que ha plogut,
d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Parla’m de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d’ignorants.
Mira, jo ja t’he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
Mentre a la cuina s’acumulen,
els plats i els gots del sopar d’ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l’energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra…
Fuente: musica.com
Letra añadida por SoLeeR.
Cesk Freixas
http://www.youtube.com/watch?v=U3-odKCyjio&playnext=1&list=PL08ABB11331C023F4
http://www.youtube.com/watch?v=notPFX9a7Pw
La vella montserrat, desperta el barri
A cops d’escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
L’avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.
Bon dia…
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu
Bon dia…
Sopa de Cabra- L’empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.
I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
http://www.youtube.com/watch?v=dCIYECUOLU4&feature=related
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma
no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
http://www.youtube.com/watch?v=StPgukvLi44
‘ LA VIDA ÉS BONICA (PERO COMPLICADA) ‘
Som dilluns de Pascua, com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.
no es igual que altres vegades, algú avui no serà a taula,
però tothom i pensa de tan en tan.
tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona, menys el banc,
després de la feia a casa, fas neteja de l´escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
tan se val.
el teu home es un tros de pa.
pro com sempre es va deixar enredar,
quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys…
lents passen els dies… ja es Nadal,
els petits esperen, els regals.
pels carrers la gent et mira, i et saluda amb un somriure,
d´on treus tantes forces, per no plorar…
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
la vida es bonica però a vegades, complicada.
tan se val.
ELS PETS-BON DIA
Criden fort,
com si tot aquest volum de veu
els donés la raó.
Preparats,
per marcar-nos les tendéncies noves
que ens porten enguany.
Paga,
i et donaran tot el que mai has necessitat
Sempre,
a preus ajustats.
Són per tot,
a les bústies, els vagons de metro,
i les sales d´estar.
Als carrers,
i a la gira de l´artista
que ha empenyorat la moral.
Saben
els teus punts febles,
les vegades que vas al banc.
Obres
l´ordinador i ja t´han caçat.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
i quan la sento és només soroll.
Sembla car
però el producte que t´imposen
té un disseny especial.
Anunciat,
amb campanyes agressives
fetes per professionals.
Roba, presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions.
Mòbils,
amb forma de consolador.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre,
ara vol vendre’m
merda.
Sóna la cançó,
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento…
Tria bé la samarreta
que t´has de posar demà.
Per mostrar que encara penses
o nomès ser un anunci ambulant.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
ara vol vendre’m merda.
Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món
Però ara la sento
i quan la sento és només Soroll.
http://www.youtube.com/watch?v=jF5BkWZkbxA
HIMNE DE CATALUNYA
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
http://www.youtube.com/watch?v=hFV993YEFvU
SOROLL
Criden fort,
com si tot aquest volum de veu
els donés la raó.
Preparats,
per marcar-nos les tendéncies noves
que ens porten enguany.
Paga,
i et donaran tot el que mai has necessitat
Sempre,
a preus ajustats.
Són per tot,
a les bústies, els vagons de metro,
i les sales d´estar.
Als carrers,
i a la gira de l´artista
que ha empenyorat la moral.
Saben
els teus punts febles,
les vegades que vas al banc.
Obres
l´ordinador i ja t´han caçat.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
i quan la sento és només soroll.
Sembla car
però el producte que t´imposen
té un disseny especial.
Anunciat,
amb campanyes agressives
fetes per professionals.
Roba, presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions.
Mòbils,
amb forma de consolador.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre,
ara vol vendre’m
merda.
Sóna la cançó,
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara la sento
i quan la sento…
Tria bé la samarreta
que t´has de posar demà.
Per mostrar que encara penses
o nomès ser un anunci ambulant.
Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
ara vol vendre’m merda.
Sona la cançó
que em va ajudar a menjar-me el món
Però ara la sento
i quan la sento és només Soroll.
http://www.youtube.com/watch?v=jF5BkWZkbxA
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM
Sopa de Cabra-Camins:
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles
Camins, que ara no hi són
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel mon
Per les parets de la mort sobre la pell
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, que ja són nous
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que has de fer sol
Camins, vora les estrelles
Camins, que ja són nous
http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY
ELS GOSSOS-TENS UN AMIC
Si et sents trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
Si la boira t’en revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.
Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d’entrar.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.
La gent pot ser indiferent
quen sofreixes t’ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.
Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.
Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.
tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic
http://www.youtube.com/watch?v=6kBM9yZJexg&feature=related
LLENÇA’T, Lax’n’Busto
Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
http://www.youtube.com/watch?v=L_rphbOsxfY
S’ha apagat el foc fred de mirada
tèbia s’ensorren els edificis al teu
pas i ha mort el cor de la guineu
més jove i les llàgrimes, les
llàgrimes un mar diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. s’ha desfet el glaç
calent amb comptagotes s’ha
submergit vergonyós l’icebreg
s’amaguen porucs els crancs rere
les roques i les llàgrimes són
llàgrimes del cel diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. diga’m on vas
terra trencada diga’m on vas terra
trencada diga’m on vas terra
trencada.
S’ha apagat el foc fred de mirada
tèbia s’ensorren els edificis al teu
pas i ha mort el cor de la guineu
més jove i les llàgrimes, les
llàgrimes un mar diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. s’ha desfet el glaç
calent amb comptagotes s’ha
submergit vergonyós l’icebreg
s’amaguen porucs els crancs rere
les roques i les llàgrimes són
llàgrimes del cel diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò. diga’m on vas
terra trencada diga’m on vas terra
trencada diga’m on vas terra
trencada.
http://www.youtube.com/watch?v=0HO7NhhfpHU
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corrren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma
no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
ploren…
http://www.youtube.com/watch?v=0HO7NhhfpHU
S’ha apagat el foc fred de mirada
tèbia s’ensorren els edificis al teu
pas i ha mort el cor de la guineu
més jove i les llàgrimes, les
llàgrimes un mar diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò, s’ha desfet el glaç
calent amb comptagotes s’ha
submergit vergonyós l’iceberg
s’amarguen porucs els crans rere
les roques i les llàgrimes són
llàgrimes del cel diga’m on vas
terra trencada que la meva ombra
dissecada vol saber de reis
d’herois, de la magnificència de
la mort de sort, dels aires dels
poetes de debò, diga’m on vas
terra trencada diga’m on vas terra
trencada diga’m on vas terra
trencada.
http://www.youtube.com/results?search_query=terra+trencada&aq=f
Sergi La Rocca
Boig per tu-Sau
Boig per tu-Sau
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM
Saps? Penso que,
no va ser tan inútil no,
l’amor que et vaig donar
O que, i si ten vas,
ja no ens queda res per discutir
aquesta es la veritat.
Perquè no puc tenir una nit sencera?
Tenir-te ven a prop sense ser meva
Potser es que em sento sol si ja no em parles
Per que em fa falta el teu somriure,
la teva mirada
Un somriure que m’obria
tot allò que avui se’m tanca.
No, no trobaràs,
un altre amor igual
com el que et vaig donar
sé que el meu lloc després
Acabarà en mans d’un altre
que no t’ha d’estimar com jo.
Perquè tens por i no em mires a la cara?
I vols que sigui amic
a partir d’ara
Després de tot això
ja no me’n fio
A un amic tot li perdono
però es que jo a tu t’estimo,
Pot ser soc mol poc original
però és la meva forma de pensar.
Si alguna cosa que jo
encara no he dit mai,
Que els meus problemes mal de caps,
parlen de tu.
Només per això
jo tinc en cor com una pedra,
Doncs m’esperava
una dona més sincera.
Si de debò no penses dir-me ni una paraula
Tantes vegades un perdó
i et perdonava
però en canvi tu,
Tu només dius que no m’enyores,
I marxaràs
i em deixaràs plorant les hores.
Com ho faràs?
trova una excusa
o simplement te’n vas.
Saps que per mi,
no hauràs de preocupar-te
No intentis provocar-me,
E fet una cançó per recordar-te
Però no la canto mai per oblidar-te.
No se’m envà del cap el teu somriure,
Sento que es una ferida,
la teva mirada.
Aquell somriure que m’obria,
Tot allò que avui se’m tanca.
Si alguna cosa que jo
encara no e dit mai,
Que els meus problemes mal de caps,
parlen de tu.
Només per això
jo tinc en cor com una pedra,
Doncs m’esperava
una dona més sincera
Si de debò no penses dir-me ni una paraula
Tantes vegades un perdó i et perdonava
però en canvi tu,
Tu només dius que no m’enyores,
I marxaràs
i em deixaràs plorant les hores.
Sergio Dalma- Plorant les hores
Caus a terra molt avall, creus que no te’n sortiràs.
Però molts mesos te n’adones que tornes a començar.
I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar.
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments, que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps que el “ja faré el que no vaig fer”
Doncs avui o potser demà seré aquí o seré par allà.
Seré un tros de l’univers que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant és la força que em fa gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.
Llença’t, cada instant és únic, no es repetirà…
Llença’t, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà!!
Sopa de Cabra Camins Lyrics:
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles
Camins, que ara no hi són
Vam deixar-ho tot, el cor encès pel mon
Per les parets de la mort sobre la pell
Érem dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, que ja són nous
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que has de fer sol
Camins, vora les estrelles
Camins, que ja són nous
http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrere
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellura que se’n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
http://www.youtube.com/watch?v=8e9qkRcwXeM
http://www.youtube.com/watch?v=yxB2FWDx2CQ&feature=related
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s’han perdut
Pintant “graffities” en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.
Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d’aquest pes
Que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d’un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t’acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
N’he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s’està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t’acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.(x2)
http://www.youtube.com/watch?v=RhJZ_zktc2c
el tren de mitja nit- SAU