Categories
-
Articles recents
Comentaris recents
- ANA 4tC en Competències bàsiques
- G.R 4tB en Competències bàsiques
- E.B.F 4rt B en Competències bàsiques
- A.A en Competències bàsiques
- PLG 4B en Competències bàsiques
Arxius
- maig 2025
- abril 2025
- juliol 2024
- juny 2024
- maig 2024
- abril 2024
- març 2024
- febrer 2024
- gener 2024
- desembre 2023
- novembre 2023
- octubre 2023
- setembre 2023
- juny 2023
- maig 2023
- abril 2023
- març 2023
- febrer 2023
- gener 2023
- desembre 2022
- novembre 2022
- octubre 2022
- setembre 2022
- juny 2022
- maig 2022
- abril 2022
- març 2022
- febrer 2022
- gener 2022
- desembre 2021
- novembre 2021
- octubre 2021
- setembre 2021
- juliol 2021
- juny 2021
- maig 2021
- abril 2021
- març 2021
- febrer 2021
- desembre 2020
- octubre 2020
- juny 2020
- juny 2019
- abril 2019
- març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- juny 2018
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- gener 2018
- desembre 2017
- novembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- juliol 2017
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- desembre 2016
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- desembre 2015
- novembre 2015
- octubre 2015
- setembre 2015
- juliol 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- setembre 2014
- juny 2014
- maig 2014
- abril 2014
- març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juny 2013
- maig 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- setembre 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
Autoaprenentatge
Diaris
Diccionaris
Dictats
Educació
Filologia
Jocs
Literatura
Llista de blogs
Orientació
- Autoconeixement
- De què t'agradaria treballar?
- Educaweb qüestionari orientació
- El circ de les papallones
- El gran recorregut
- Elige profesión
- Estudiar a Catalunya
- Estudis Universitaris de Catalunya
- In-forma't
- Orientació educativa (educaweb)
- Què estudio?
- Qui soc i què m'agrada? Com decidim?
- Qui soc i què m'agrada? Interessos i autoconeixement.
- T'atreveixes a somniar?
- Tests
- Tria educativa GenCat
Unitats didàctiques
Hora
Meta
Documentals
Aquest article ha estat publicat en 4t d'ESO, Opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
ELS VIDEOJOCS NO HO SOLUCIONEN TOT
Avui en dia hi ha molta gent que està enganxada a jugar a videojocs. A vegades, aquesta gent està jugant tant per aïllar-se de la realitat, o bé perquè fan més “amics” en els videojocs, que en la realitat.
En primer lloc, molta gent prefereix tancar-se a la seva habitació abans de buscar ajuda professional, això l’únic que fa és que cada vegada es relacionin amb menys gents, i se sentin més sols.
També, jugar a videojocs tot el dia, tots els dies, no és gens sa. Únicament et fa sentir que tens més amics, quan amb la gent que parles a través de la pantalla no són amics de veritat.
En conclusió, si et sents sol, no et posis a jugar a videojocs, és un vici dolent i el millor que podries fer per solucionar el teu sentiment de solitud, seria buscar ajuda professional.
LA SOLITUD NO ÉS SOLUCIONADA PELS VIDEOJOCS
La solitud és un dels problemes que més afecta els adolescents d’avui en dia. Aquest sentiment és un dels més difícils de gestionar, ja que et perjudica en molts dels aspectes quotidians.
La solució al problema no està a aïllar-se, sinó en enfrontar-se.
En primer lloc, molts adolescents es tanquen a la seva habitació i només juguen a videojocs en línia, pel fet que segons ells tenen amics a l’altra banda de la pantalla, però això, no és cert perquè realment no es coneixen. Quan hi ha aquest aïllament, s’hauria de buscar ajuda professional.
En segon lloc, els professionals, han de valorar el cas de cada adolescent per determinar quin és el grau d’addicció als videojocs i formar un seguiment perquè es pugui superar el problema.
A més a més, l’adolescent ha de ser conscient de la quantitat de conseqüències que aquesta addicció li podria provocar en l’àmbit personal, social i mèdic, perquè és un problema de salut mental com qualsevol altre i s’ha de tractar amb la mateixa importància.
En conclusió, la solitud, és un problema molt fàcil de tapar amb els videojocs i l’aïllament , però realment, no és cap solució perquè això només comporta a un agreujament del problema.
La solució és l’ajuda psicològica per millorar la salut mental.
ADOLESCENTS EN SOLITUD
La majoria d’adolescents alguna vegada s’han sentit sols, però en aquesta època quan això passa utilitzen les pantalles per a intentar superar aquest sentiment de solitud.
En primer lloc, tancar-se a casa i jugar a videojocs tot el dia no és sa, tampoc és la solució als teus problemes. El millor que podem fer quan ens trobem en aquesta situació és demanar ajuda, sigui als pares sigui a professionals mèdics.
També, aquests adolescents que es passen les hores a l’internet pensen que tenen amics, però això no és veritat. Un amic és una persona que coneixes i si li demanes de quedar, et diria que sí. Ells anomenen amics a persones amb les quals juguen, tot i no haver tingut mai una conversa de veritat.
En conclusió, no relacionar-se, no sortir de casa i ignorar els teus problemes no és bo per a la teva salut. Adonar-te del problema ja és un pas molt gran, i demanar ajuda és de valents.
La pandèmia de l’era digital
En l’actualitat, una forma per entretenir-se és jugar a videojocs. És molt fàcil accedir a videojocs i a vegades el temps que passen jugant poden ser massa hores i això pot arribar a ser un problema, fins i tot deixar a gent a casa seva durant anys sense sortir al carrer.
Els videojocs són una forma d’entreteniment bona, però hi hauria d’haver algun tipus de límit amb el temps. Aquest límit el podrien posar els pares, perquè si no posen cap límit, els nens podrien passar-se moltes hores davant la pantalla i no sortir de casa durant anys o deixar de banda els estudis.
En conclusió, els videojocs poden ser molt bona manera de passar el temps, però sempre haurem de tindre límits amb el temps per poder fer tot el que necessitem i no només jugar als videojocs.
Solitud, la pandèmia de l’era digital.
Avui en dia, tothom pot accedir a videojocs, i no és res dolent sempre que puguis controlar el temps que passes jugant. En l’actualitat molta gent, te problemes amb el temps que passen dintre dels videojocs, i problemes d’ira quan perden una partida.
Des del meu punt de vista, el pares haurien de ser molt estricte amb el temps que es passa als videojocs, ja que pot ser un problema que et pot perseguir per tota la vida, i que pot fer que no triomfis a la vida perquè et pot fer deixar els estudis de banda.
En conclusió, els videojocs són una novetat tecnològica molt entretinguts però també perillosa pels adolescents i gent d’uns 20, 30 anys, ja que són els principals consumidors.
Solitud, la pandèmia de l’era digital
Els videojocs, són una font d’entreteniment molt popular. Però el temps, que moltes persones hi perden fent ús d’aquests, és molt alarmant. El documental “Solitud, la pandèmia de l’era digital”, explica aquest esdeveniment.
El 1962, el primer videojoc es va crear, i des d’aquell any fins ara la seva popularitat ha anat pujant. Moltes persones hi juguen des de ben petits. I a mesura que van arribant a l’adolescència, van sorgint problemes.
“Un 40% dels joves catalans diuen que se senten sols”, una frase que surt al documental, i que és una veritat absoluta. Molts adolescents, enganxats a les xarxes, es tanquen a la seva habitació durant anys. Desenvolupen problemes i els hi costa relacionar-se amb altres persones. Per aquesta raó, els videojocs, es tornen un espai segur per a ells.
En el meu cas, des de ben petit que no he jugat a videojocs. No he tingut cap televisió/aparells electrònics, i he estat educat per no sentir la necessitat de tenir-ne. A l’adolescència, tampoc he tingut cap joc ni entreteniment electrònic. M’han donat mòbil, però tampoc l’he necessitat per satisfer aquesta necessitat.
A l’estar educat d’aquesta manera, no assimilo que adolescents com jo, puguin estar tancats a casa fins a dos anys, per jugar a videojocs. I tinc una visió diferent que els que sí que hi juguen. Igualment, el que jo faria per aquests adolescents, és que demanin ajuda professional, per poder sortir d’aquesta addicció.
S’HAURIEN DE PROHIBIR L’ACCÉS A L’INTERNET ALS JOVES?
Amb l’arribada de les noves tecnologies hem vist quin és l’impacte que tenen aquestes en la societat i sobretot en la vida quotidiana de les persones. Avui en dia el que s’ha vist que aquells que han crescut en l’era digital se senten més sols i la tecnologia ha tingut un paper en aquesta epidèmia, ara la pregunta és, s’han de prohibir l’accés a internet fins a certa edat?
Primerament, crec que hem de dir que l’accés d’internet ha portat coses bones i dolentes, ha revolucionat l’accés a informació, l’entreteniment i les relacions socials.
Però aquesta nova forma de socialitzar ha portat que part de la població jova se sentís aïllada del seu entorn, aquests absorbits pel món digital perdent la consciència del món físic i arribant a la solitud quan tornen a aquest món.
Ara sí, poder-se relacionar amb gent a milions de kilòmetres de distància està molt bé. Fer amistats i conèixer altres formes de vida i provar coses noves, com receptes d’una altre cultura, també està molt bé. Jugar a videojocs per i millorar la coordinació i la velocitat de reacció són coses bones, però s’han de controlar el temps que ens trobem al món digital.
Finalment, el que vull dir amb tot això és, que l’internet està molt bé, però no ens hem d’oblidar del món físic, les relacions amb les persones properes, no fa falta prohibir-ho, només ficar restriccions del temps d’ús. Si has perdut aquest control de moderar el teu temps a les xarxes fins al punt que t’està afectant les relacions, has de buscar ajuda professional, perquè al final tot està bé fins que ens deixem anar.
IMMERSIÓ A LES XARXES
En l’actualitat, milers de joves s’endinsen en les xarxes socials, oblidant-se del món exterior que els rodeja. És un greu problema per a la societat, ja que s’està perdent la socialització. Especialistes tracten de canviar aquesta adicció i dependència a les xarxes, però està sent una cosa complicada perquè cada cop hi ha més casos i passa amb gent molt jove, cada vegada més jove.
D’una banda, les xarxes socials ajuden a molta gent que se sent sola i busca recolzament o sentir-se estimada a través d’una pantalla amb un desconegut. Amb aquesta acció, se’n van aïllant del món i cada cop estan més sols, però no se n’adonen fins que ja estan completament sols. Quan se n’adonen que els “amics online” no són realment amics, ja no hi ha marxa enrere i s’endinsen en la solitud, el que els provoca atacs d’ansietat més forts.
Això no obstant, avui en dia evitar les xarxes socials per complet és pràcticament impossible. És l’única eina de comunicació que s’utilitza, només així saps el que fan els altres i també te n’adones del que ocorre al teu voltant.
Per últim, és per això que es recomana un ús moderat de les xarxes socials. Com qualsevol altra cosa, les xarxes socials en excés són dolentes perquè n’acabes perdent el control d’elles. Però si les evites completament, la societat t’acaba apartant i també, a causa de la superficialitat que abunda en la societat, si no veuen que algú té actituds i pensaments diferents, se’l pren per estrany i arriba a ser ignorat i jutjat per ser diferent.
És a dir, abans de fer les coses, les has de pensar i no t’has de deixar portar per impulsos.
Internet, l’amic de la solitud
La pandèmia va tenir moltes conseqüències negatives per tot el món com per exemple l’ús innecessari i edicte d’internet, segons estadístiques un 60% de les persones són edictes al mòbil i un 40% a substàncies. Però això no és tot, per què també va tenir la implicació de l’aïllament de molts joves i l’adicció a internet, les xarxes socials i videojocs.
En principi tot comença amb la pandèmia, on per culpa del coronavirus tothom s’aïlla, donant com a resultat l’adició a internet. Abans era normal sortir una que altra vegada amb la família o amb amics, però amb l’aïllament no era possible, havies d’estar tot el dia dins casa, provocant el sentiment de solitud en moltes persones.
Les xarxes socials van tenir una implicació molt important dins la vida dels adolescents i dels joves, però principalment les apps de TikTok i Instagram, les quals van tenir molts efectes positius i negatius en els adolescents. Moltes persones que tenien problemes per relacionar-se en la “realitat” van aprofitar les xarxes socials i videojocs en línia per fer “amics”, però en realitat no es coneixien de veritat i quan deixaven d’utilitzar el mòbil o deixaven de jugar per un moment se sentien en solitud.
Moltes organitzacions lluiten per obtenir un ús adequat d’internet en els adolescents, des de no dependre emocionalment en persones que no coneixen o en estar connectats tot el temps, sinó d’aprofitar els petits moments sense utilitzar internet.
En conclusió, hem d’aprendre a utilitzar d’una manera adequada l’internet, saber quan ens afecta o estem fent un mal ús, i els pares han de tenir més cura amb la salut mental dels seus fills respecte a l’internet.
ELS VICIS TECNOLÒGICS
Avui dia, la tecnologia s’està apropiant de les nostres vides. En molts moments del dia tots utilitzem la tecnologia, i no és una cosa que sigui dolenta, però fer un gran ús en alguns casos sí que pot ocasionar problemes.
Per començar, el cas dels videojocs, com vam observar en el documental és un passa temps que no és dolent, però fer un excés d’aquests pot ocasionar una addicció que es pot convertir en un infern per a la persona i pel seu entorn. Ja que per exemple un cas que es veu en el documental és el d’un nen que juga 16 hores al dia, i les 8 restants les aprofita per dormir.
Jo considero que els pares haurien de posar límits als seus fills a l’hora de jugar per evitar aquests problemes. Com per exemple el cas d’un nen del documental que s’aixecava del llit i jugava videojocs, dinava jugant videojocs i alguns dies s’oblidava fins i tot de menjar per estar jugant.
Per acabar, els videojocs no són tampoc cap cosa dolenta, però sempre que s’utilitzen de forma moderada.
ADICCIONS A LES PANTALLES
En aquest documental que vam veure, anava sobre el nombre de percentatges de gent que té addicions a les pantalles, i els problemes amb els quals vivia. I molta d’aquesta gent no s’adona de què està patint un problema.
En primer lloc, aquesta addicció et fa perdre el teu horari diari. Ja que passes hores i hores enganxat i perd la noció del temps. I això causa pèrdua de fam, no dormi, no estudiar o sortir de casa.
De fet. Molta gent té aquesta addicció a causa de sentir-se sol, i jugar els hi pot fer sentir millor, però el que no saben és que estan perdent temps de vida. I perden l’oportunitat de sortir a socialitzar, en comptes de quedar-se tancat a l’habitació.
Per finalitzar, totes les addiccions són dolentes. Però aquesta en condiciona les 24 hores del dia. A més cada cinc adolescents un d’ells pateix aquesta addicció i no se n’adona conta. Haurien de donar més importància aquest problema, ja que està massa normalitzada.
ADDICTES ALS VIDEOJOCS
Avui en dia hi ha molts joves que són addictes als videojocs. Aquestes addiccions poden afectar a la salut, arribar a tenir ansietat i fins i tot depressió. També pot afectar en el rendiment acadèmic o amb les relacions familiars.
Per començar, una addicció a un videojoc és molt difícil de superar i s’han d’establir uns límits per no caure, com, tenir uns límits de temps, fer altres activitats o buscar ajuda personal si cal. Com els videojocs són molt entretinguts cal estar alerta per no caure en una addicció.
Per acabar, com a jugador regular de videojocs, que tampoc crec que sigui addicte, però jugo bastant, considero que els videojocs no són dolents és una manera d’entretenir i sempre pots jugar quan tu vulguis però de manera moderada i responsable.
EL MÓN DELS VIDEOJOCS I LES PANTALLES
Avui en dia, molts adolescents estan enganxats als videojocs, a les pantalles i a les xarxes socials i la pandèmia ha contribuït a augmentar el nombre de gent enganxada a les pantalles. Fins i tot n’hi ha que han passat mesos o anys tancats a casa, sense sortir o quan sortien de l’escola o institut el primer que feien era posar-se a jugar i també passar-se la nit jugant.
Principalment, les xarxes socials afecten molt les persones pel simple fet que mostren coses que no són reals, però la gent creu que tot el que veuen és real i que els “influencers” tenen una vida perfecta, quan en realitat un no sap mai pel que està passant una persona.
A més a més, t’aïlles del món i de la gent i això afecta les persones físicament i psicològicament, pel simple fet que no es relacionen, veuen coses per les xarxes socials i s’ho creuen, llavors per exemple deixen de menjar i moltes més coses.
En la meva opinió, s’haurien de reduir o posar un màxim d’hores al dia o a la setmana per estar amb les pantalles.
Per acabar, penso que les xarxes són un perill avui en dia per totes les coses que una persona pot arribar a fer pel simple fet que vol fer el mateix que el que veu per internet i també perquè són molt addictives i no són bones pel benestar de les persones.
L’ACTUALITAT DELS VIDEOJOCS
Actualment, gran part dels adolescents es passen molt de temps davant de les pantalles, jugant durant hores a videojocs, i així, doncs, contribuint de forma malaurada al seu estat salut, fent d’aquesta una addicció.
Per començar, portar molt de temps jugant a videojocs pot portar-te a l’aïllament social, és a dir, a poc a poc et vas separant més dels teus amics fins al punt de no voler sortir de casa ni quedar amb els teus amics ni fins i tot tampoc familiars, només per voler estar jugant tot el temps.
A més, tampoc tens cap motivació personal pels teus estudis ni per cap cosa de la teva vida privada, l’únic objectiu que tens és jugar i passar cada vegada el mes temps possible fent-ho, desencadenant una gran despesa econòmica en nous jocs i consoles, que no totes les persones es poden permetre.
En conclusió, jo crec que passar massa temps jugant a videojocs pot tenir conseqüències negatives en diversos àmbits de la vida, i per no arribar a aquest extrem, és important trobar un equilibri saludable entre el temps dedicat als videojocs i altres activitats.