Història col·lectiva

Publicat el 1 desembre 2022 per jclopes3

Aquest article ha estat publicat en 3r d'ESO, Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

47 respostes a Història col·lectiva

Pere Mitjavila Rodriguez diu:

1 desembre 2022 a les 10:44

L’IMPROCEDÈNCIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Tot va començar el 20 de desembre quan a classe van fer l’amic invisible i en Pere li tocava obrir el seu regal. Anava obrint caixes una rere l’altre cada cop, es feia més petit, quan va arribar al final, es va trobar un sobre. En el seu interior es trobava una carta i una invitació a una festa exòtica. En la qual hi havia una direcció i una data. I anar amb una muda molt peculiar i estranya. El 23 de desembre en Pere es va presentar a la festa i el lloc corresponent però era una casa abandonada i no hi ha ningú fins que va arribar un altre convidat i va entrar per una porta secreta. Estava molt espantat perquè només eren dos convidats, no esperava res de música ni ambient, a l’entrar es van quedar molt sorpresos, ja que es van trobant a un grup de la gent molt estranya, hi havia música, però la gent no ballava, hi havia molta gent enrotllant-se entre ells i al Pere li va sobtar, però va decidir quedar-se a la festa i veure l’ambient, ja que estava convidat i volia saber el perquè el van convidar a ell i de que anava. Tota la gent de la festa era molt rara, el Pere va entrar a una habitació, hi havia moltes noies nues, les dones van començar a dir que entrés, però el Pere s’hi negava, va ser aleshores quan va notar una punxada. L’endemà, es va despertar a l’hospital, li van dir que el van drogar i que li farien proves per saber què va passar. Per sort estava bé, va arribar a temps a l’hospital sinó, podria haver mort. Ja ha après que no ha d’acceptar res de desconeguts, Temps després es va descobrir que aquell regal no el va fer un company sinó un altre home.
Lamin diu:

1 desembre 2022 a les 10:46

L’ACTE FINGIT

Ahir a la nit vaig sortir amb els meus amics, vam anar a la platja i estàvem estirats a les tovalloles i en Pere va anar a orinar i no va tornar, al cap de 10 min ens vam preocupar molt, vam començar a buscar per tota la platja el Pere, ja que ens havia sobtat molt que no hagués tornat, entre tots els que estàvem ens vam dividir per anar a buscar-lo, després d’estar buscant bastanta estona ens vam trobar tots però ningú l’havia vist, i de cop i volta la Marta també va desaparèixer. Estàvem tots molt espantats, llavors vam trucar a la policia, ja que primer va desaparèixer una persona i als 10 min un altre. La policia ens va dir que mantinguéssim la calma i que ara vindrien a ajudar-nos. Uns 5-10 minuts més tard, van arribar els policies a la platja. Quan va arribar la policia van començar a buscar i no els trobaven, un dels policies va trobar la tovallola d’en Pere i va avisar. Els haurien segrestat, o això diuen ells. Estaven lligats tot i que de manera sospitosa semblava que estava tot actuat però no s’aviam la veritat. Els policies els van trobar 1?h després i els van agafar als dos per saber qui els podia haver segrestat, però en Pere i la Marta no deien absolutament res i això ens va fer pensar que estava tot actuat però volíem saber quin era el propòsit per fingir això i era per una cosa molt inesperada que era per amagar el seu amor.
Alejandra Moya diu:

1 desembre 2022 a les 10:58

Un dia estava a classe de física i química, estàvem al laboratori quan de cop i volta va començar a sonar l’alarma de l’institut, no sabíem que estava passant i de sobte va vindre el director i ens va dir cridant que teníem que marxar corrents del centre, estàvem tots molt espantats, perquè no sabíem el que passava. Ens vam dirigir cap a la pista de sorra. Ens preguntàvem tots que podia estar passant, però ningú ens deia res. Van vindre tots els alumnes i professors de tots els cursos a la pista.I va ser a les hores quan ens van dir que el laboratori s’estava incendiant, per això vam trucar els bombers i mentre els esperàvem ens havíem de quedar aquí, per passar el temps, vam jugar a futbol, volei i de tot, es feia eterna l’estona, per fi, van arribar els bombers i no va ser fins aleshores que ens van deixar tornar a classe. Al tornar a les classes, vam veure que estaven buides i a l’entrar les portes es van tancar d’una manera que no es podia sortir, i les finestres es van tancar de la mateixa manera, molta gent de la classe va començar a plorar, ja que no podíem sortir d’allà, vam estar hores i hores, estàvem morts de gana i de set, no sabíem que fer, perquè era impossible sortir d’allà. De cop i volta vam sentir que un home ens cridava des de fora i ens va dir que estaven intentant obrir la classe, després de mitja hora van poder tirar la porta a baix i vam poder sortir, es veu que el que havia passat era que un professor havia tancat a tothom a totes les aules i volia que moríssim al centre, morts de gana de set i sense res per poder sobreviure, la policia es va adonar de quin professor havia sigut i el van portar a l’apressor i li havien condenat a pena de mort.
Dina el Ayadi diu:

1 desembre 2022 a les 10:59

Una tardà estranya

Estic pensant que fer aquesta tarda, haig de fer moltes coses i no tinc temps. Necessito organitzar-me la tarda, em faré un horari d’estudi, aquesta tarda estudiaré durant unes hores perquè demà tinc un examen de Català i no vull suspendre, però encara no em sé res i abans d’estudiar aniré a Barcelona a fer unes compres. Vaig anar a preguntar-li a me mare si podíem anar a Barcelona a comprar roba, però em va dir que no això em va fer sentir que ja no tenia ganes de fer res, no volia estudiar, ara només volia anar a comprar. No parava d’insistir a me mare perquè no em deixava anar. Fins que ella em va dir:
-Estic fins als nassos de tu, castigada a l’habitació.
Vaig anar a l’habitació penedida del que havia fet, ara només podia estudiar per l’examen. Però no vaig voler, vaig obrir la finestra, vaig agafar diners i vaig escapar-me, vaig trucar al meu amic Magí i em va recollir amb cotxe, els dos ens ho vam passar molt bé, però dins de la tenda de Louis Vuitton em va trucar la meva mare, no li agafava el telèfon, però em trucava un cop darrere l’altre. Al final li vaig agafar i no em va dir el que m’esperava, em trucava per informar-me de la mort del meu avi Joan. Va ser una notícia forta, no sabia com reacciona, em sentia molt malament, no em vaig poder acomiadar d’ell. En aquell moment no volia fer res, només volia plorar. Però vaig pensar amb ell i a ell no li agradaria que estigués així. Des d’aquell moment em vaig centrar més en mi, vaig estudiar per l’examen i vaig treure un deu, també vaig començar a tenir una relació molt bona amb me mare, me n’he adonat conta que de vida només hi ha una.
Bernat Vilarroig diu:

2 desembre 2022 a les 17:35

FITXATGE PER SORPRESA

Hi havia una vegada, un home que es deia Marc, que vivia a Sevilla en una casa amplia i acollidora. Era esportista, exactament era un jugador de futbol amb molt de renom, ja que va estar en la cantera del Betis, però un dia el Betis, el va deixar fora de l’equip i es va quedar molt tocat.

Un dia qualsevol va anar a entrenar per mantenir-se en forma, però el que ell no sabia era que uns homes volien que tornés a jugar a futbol, li van oferir un contracte per jugar en el F.C.Barcelona. Ell va respondre que s’ho havia de pensar, els directius del F.C.Barcelona li van donar exactament 48 hores per valorar la seva oferta. Després de rumiar-ho, va decidir acceptar-ho, en aquell moment, començava una nova etapa per a la seva vida. Els aficionats del Barcelona, estaven il·lusionats amb el nou fitxatge de l’equip, ja que després d’un primer any en el Barça B, tothom va començar a rumiar-se si arribaria a ser un jugador top mundial. A la seva primera temporada amb el primer equip del Barcelona, es va plantejar un objectiu, aconseguir entrar en la llista de convocats de la selecció espanyola de futbol, per jugar el mundial de Qatar 2022.

Va demostrar que era un jugador capacitat per representar al seu país, i quan va arribar el moment de la veritat, va ser convocat per la selecció per jugar el seu primer mundial. Tot li va sortir perfecte, ja que Espanya va guanyar el mundial i ell va continuar escrivint història amb la seva nació.
AAT 3r A diu:

3 desembre 2022 a les 14:40

L’assassinat del professor de català

Una vegada hi havia un noi que s’aixecava cada dia a les 6:30 de matí per anar a l’escola. Quan va arribar va començar amb la classe d’anglès.
Va passar l’hora i li tocava una assignatura que no li agradava gens, català, el professor sempre estava fent broma i al noi no li feia gràcia, ni al noi ni a la resta de la classe. La classe amb ell es feien molt llargues i esgotadores, ja estava fart, però era el seu professor, no li podia fer res. Aquell mateix dia, en sortir de l’escola va quedar amb uns amics i els hi va proposar inventar-se un rumor sobre el professor, no el volien veure mai més. Al cap d’una estona pensant se’ls va ocórrer dir que abusava de noies de l’escola tant petites com grans, no ho tenien molt clar, però l’endemà el rumor ja el sabia tota la classe i no faltaria molt perquè ho sàpiguen tota l’escola. En dues setmanes ja ho sabien tots, els únics que sabien que era mentida eren ell i els seus dos amics, en Marc i en Pep. El rumor seguia i seguia fins que un dia en Pep se li va escapar que era falç i qui l’havia fet, el professor en adonar-se’n qui havia fet el rumor va trucar als seus pares. Tots els pares els hi van fer un reny monumental i els van expulsar de l’escola un dia. Ara estava a casa, expulsat, amb els seus pares traient fum i el professor que els anava a suspendre segur. Unes setmanes més tard estava de camí a l’escola, sense ganes, però quan va arribar hi havia cotxes de policia. Tots es preguntaven que passava i quan estava a punt d’entrar a classe va veure com la policia estava traient a un home mort i els seus dos amics li van dir que era el professor de català, també li van dir que havia de fugir perquè tothom deia que havia sigut ell, però no hi va haver temps, un policia el va veure i se’l va emportar a comissaria, ell deia que no havia sigut, però una càmera ho va gravar tot. L’endemà la policia va anar a buscar-lo per portar-lo al jutge, però no el van trobar, va desaparèixer i mai més van saber alguna cosa d’ell.
AHR 3r ESO A diu:

4 desembre 2022 a les 11:10

El camí a l’institut

Hi havia una vegada un noi que anava a l’institut. Pel camí va escoltar una explosió. Va mirar i va veure tres edificis explotats, amb foc, i enfonsant-se. Va començar a córrer en la direcció contaria dels edificis, però van caure tres bombes a pocs km davant seu. No sabia que podia fer ni que estava passant, però no volia morir aquell dia. Va anar cap a les muntanyes perquè per allà no s’hi veien bombes caure. De sobte va escoltar una sirena i avions de guerra en el cel.
Va córrer més ràpid, escoltava cada cop més bombes i no sabia què fer. Es va amagar en el primer lloc que va trobar. Quan va deixar d’escoltar caure les bombes va intentar sortir, però no podia, hi havia alguna cosa bloquejant la porta. Va entrar més cap en dins per si trobava un altre sortida o s’hi havia més gent, va adentar-se a la casa, era una mica antiga, segurament portava deshabitada uns anys, però quan va arribar al menjador de la casa es va trobar amb set persones, 3 d’elles ferides, però ell era un noi de quinze anys i no tenia cap coneixement mèdic i no els va poder ajudar. Es va posar a pensar i es va donar conte que no sabia si la seva família estava bé, els va trocar, però ningú el contestava. Va pensar que estava sol. Va continuar buscant una sortida, al final la va trobar, va mirar i no hi havien avions ni bombes. Va sortir i va anar cap al poble un altre cop. Va veure molta gent ferida i morta, només volia anar a casa seva per veure a la seva família. No va trobar a ningú. Estava mirant al cel sense saber que fer, i va veure 50 bombes caure, però aquestes eren més grans, més potents. Eren unes bombes atòmiques 80 vegades més potents que la d’Hiroshima. Tot va explotar, no quedava res, només un crater enorme. El noi va morir, tot el país va morir i al cap d’uns anys tothom a la terra va morir a causa del fred que va produir les 80 bombes.

Fi
ABW 3rC diu:

4 desembre 2022 a les 12:12

Busca

Eren les tres del matí, els carrers eren inhabitats i es podia escoltar l’aigua del riu més proper. Tot era fosc i l’únic que es podia veure era un camí il·luminat amb fanals en els quals algunes llums s’havien fos.
En aquestes hores la gent que estaria al carrer podria ser considerada boja, però aquest no és el cas de la nostra protagonista, la Verònica.
Ella estava buscant una persona que s’estimava molt, la seva mare, perquè feia uns mesos que s’havia anat de casa, l’última vegada que la va veure vas ser un matí quan s’anava a la feina, però mai ca tornar.
La Verònica estava acostumada, ja que la seva mare ho feia sovint, però aquest cop era diferent, perquè ja feia mig any que no tornava a casa, i normalment no tornava tant en tornar.
Cridava i cridava pels carrers el seu nom, però no hi havia resposta. Estava perduda, no sabia si de veritat li havia passat alguna cosa.
Passava la nit, no hi havia resta d’ella. Tornava a casa i l’endemà tornava a buscar-la. Així durant mesos. Ja no sabia que fer, estava desesperada, fins que un dia qualsevol, cansada de buscar-la, va rebre una carta anònima, en aquesta hi havia escrit una nota la qual posava que la seva mare estava segrestada, que es dugués per vençuda, ja que no la trobaria mai. Per la Verònica no va ser l’impediment de deixar-la de buscar. Fins que un dia tots els seus amics i familiars li van dir potser era veritat, que potser s’havia obsessionat a trobar-la.
Però la Verònica va ignorar.
Va continuar buscant la seva mare, fins que un dia li va arribar un paquet a la porta. En obrir el paquet es dona comte que fa molta pudor i en mirar a dins es va ficar histèrica.
Era la seva mare.
Leo Anglada diu:

4 desembre 2022 a les 14:42

El somni d’en Joan

Hi havia una vegada un home que vivia al Maresme, en un petit poble que es deia Vilassar de Mar. Tenia, 18 anys, vivia com una persona normal treballant en un supermercat de dependent. Però això a ell no li agradava, en Joan, volia ser futbolista professional.

Cada dia ell anava a córrer per estar en forma i mantenir-se, va començar a jugar en el primer equip del Vilassar va estar una temporada, el Vilassar es trobava a 2 divisió B, aquell any van jugar la Copa del Rei i just li va tocar contra l’Espanyol, en el partit en Joan, va jugar fabulós fins al punt que l’Espanyol es va interessar en ell.

Al dia següent l’equip de primera va contactar amb ell I li van oferir un contracte per jugar al seu equip de primera divisió a la següent temporada. En Joan es va il·lusionar molt, i en pocs segons va dir que sí.
Quan va acabar la temporada amb el Vilassar en Joan es va incorporar amb el seu nou equip.
I així es va complir el seu somni.
paula diu:

4 desembre 2022 a les 19:22

EL CLUB MISTERIÓS
Ahir a la tarda, l’entrenament m’estava anant molt bé, quan de sobte, el meu entrenador em va dir que fos a parlar amb ell. Estava molt nerviosa perquè no sabia el que me n’anava a dir. Vaig anar ràpidament, em va dir que aquest cap de setmana aniria a jugar amb el preferent, que és la màxima categoria a la qual puc expirar. Em va dir que havia d’entrenar molt bé i fer molt bon partit si no no serviria per res. Per poder anar, em va demanar que havia de fer una cosa molt important abans. Es tractava d’un laboratori secret que tenien al club i allà dintre hi havia un científic que els hi injectava una substància desconeguda a les jugadores de la màxima categoria (preferent), i això feia que siguin molt més bones i quan em van dir que m’ho injectarà a mi, vaig dir que no volia anar, ja que no em fiava ni un pèl d’aquell científic, però l’entrenador i el director del club em van obligar a anar, em vaig ficar a plorar, o no volia anar, perquè tenia molta por, però em van agafar i em van portar al laboratori. Un cop vam arribar em van seure a una cadira i em van lligar les mans a la cadira perquè no pogués sortir.Hi havia molta gent dintre del pavelló, llavors vaig pensar i em vaig posar a cridar per a veure si algú m’escoltava. Algú em va escoltar i va avisar a més gent, van entrar per la porta i em van ajudar a sortir d’aquell lloc. El meu pare va vindre i va denunciar al club. Uns dies després al club de vòlei Vilassar ja no existia. Me’n vaig anar a casa bé però amb un gran trauma i molta por.
Daniela Argonès diu:

4 desembre 2022 a les 19:53

LA NIT FOSCA

Estava al sofà del meu pis. Estava sola. Amb una mica de por, ja que estava plovent, feia temporal i estava fosc. Just estava sonant un anunci d’una pel·lícula de por a la tele. De sobte escolto unes trepitjades que cada vegada s’apropaven més cap a mi. Estava desitjant que tot fos una broma o un somni. Encara sonava l’anunci a la tele, amb música tensa això feia la situació encara més terrorífica.En aquell moment l’anunci de la tele va acabar i conjuntament les passes. Estic nerviós i m’està a punt de donar un atac de pànic. Uns minuts més tard em començo a relaxar, però de sobte sona el timbre. No vull obrir-la i intento ignorar el sor, però la persona darrere d’aquella porta continua picant. Cada cop m’espanto més fins que decideixo anar a obrir la porta. Cada passa que faig cap a ella, em poso més nerviós, arribo a la porta, em quedo uns segons pensant i repensant si obrir-la o no, finalment sense pensar-m’ho més l’obro. Quan veig qui és se me’n va l’ensurt del cos, però les cames em continuen tremolant. Era el menjar que havia demanat feia temps. Em sento estúpida en veure que m’havia espantat per una ximpleria. Mentre que estava menjant tranquil·la, torno a sentir les passes, primer no em preocupo perquè penso que és cosa de la meva imaginació. Us asseguro que no va ser res de la meva imaginació. Aquella nit va ser quan quasi me’n vaig cap a l’altre món. Per sort just quan tenia a l’home que s’havia colat dins casa meva amb un ganivet a pocs centímetres del meu coll, sona un altre cop el timbre, vaig pensar que era la meva salvació. En obrir la porta, m’adono que era la meva veïna. Em veia a preguntar si se me n’havia anat la llum per culpa de la tempesta. Jo sense treure cap paraula per la boca i amb llàgrimes als ulls, em vaig llançar sobre d’ella.L’home que s’havia colat, s’havia escapat per la finestra. Per sort vaig sobreviure aquella nit: mai vaig saber qui em va intentar matar aquella fosca nit.
PCR3E diu:

4 desembre 2022 a les 20:12

Carnaval diferent
Tot va començar un dijous qualsevol a la sortida de l’institut. La Maria s’acomiadava dels seus amics per dirigir-se cap a casa, per fi. Aquella nit havia dormit fatal, encara que hagi estat quieta se sent com si hagués corregut una marató.L’endemà, de camí a l’escola tenia la sensació que s’oblidava alguna cosa.
Quan va arribar es va trobar a tothom disfressat d’àguila, i ella no sabia per què.Resulta que era carnaval i ella era l’única que no s’havia disfressat, així que va anar al lavabo i es va embolicar en paper higiènic per semblar una mòmia, però no li va quedar molt bé. Tots els de l’escola es van riure d’ella.Després la Maria va tornar al lavabo i es va escapar per la finestra amb l’objectiu de comprar-se la millor disfressa. Va caminar i caminar, però no trobava una tenda que li agradés. Un temps després, va passar per una tenda on va veure una disfressa de vampira que li va fascinar. A l’entrar a la tenda, va veure a un home gros, calb i ple de tatuatges que li va preguntar amb una veu greu què que buscava. La Maria li va dir el que volia, i l’home li va dir que tenia la disfressa ideal. Li va donar un vestit de mòmia amb una AK-47 que se suposava que era de joguina. Va comprar la disfressa, i es va sorprendre quan l’home va dir que només costava tres euros, ja que era un preu molt baix per a una disfressa tan bonica.
Un cop va tornar a arribar a l’escola, tots l’estaven esperant, ella va agafar la seva AK-47 i va començar a disparar al seu voltant. Ràpidament, es va adonar que la pistola no era de joguina i estava disparant de veritat. Quan va veure que estava matant a gent, va sortir corrents perquè la policia no l’atrapés. Va córrer i córrer fins que va passar per davant de la tenda on havia comprat la disfressa. Va sentir com algú li agafava del braç, i quan es va girar, sorpresa!, era l’home amb tatuatges d’abans, ara disfressat de mòmia com ella. La va agafar i es van escapar els dos junts a un lloc on ningú els trobés.
Ricard Lázaro Farrés diu:

4 desembre 2022 a les 20:16

Una excursió a Burriac
Hi havia una vegada un grup d’amics volien anar a fer una excursió. Eren dues noies i dos nois De 3r de l’ESO.
Van decidir anar al castell de Burriac, ja que hi havia històries que deien que en aquell Castell passen coses Paranormals. A l’entrada hi havia un cartell que deia perill i senyal que per allà no s’hi podia passar, però ells van decidir anar.
Els primers cinc minuts ja van començar a escoltar sorolls, van escoltar branques trencar-se, Sorolls d’animals, etc. Però en un moment van escoltar alguna cosa darrere d’un arbust. Tots quatre estaven molt espantats i no sabíem què fer. Un dels nens va decidir veure que hi havia dins del Castell no va ser fàcil entrar perquè el parc, però per fi he va aconseguir. Només entrar va trobar una trampa de fil pero no va caure. Ell sabia que si s’havia trobat una trampa al principi tornaria a trobar-se més. Ell continuava caminant, I sense voler es va entrebancar amb una branca que hi havia el terra. Aquesta va disparar una fletxa i el va matar.
Els nens el van cridar, però no contestava i van decidir entrar a veure què estava passant. Quan van anar es van trobar que un exèrcit de lleons els van començar a intentar matar.
Finalment, els lleons van matar a tots els nens.
Magí Martí Agulló 3rC diu:

4 desembre 2022 a les 20:25

De pitjor a millor

Era un dia com qualsevol altre però molt gris. En Marc va sortir de casa i va començar a ploure, després es va caure en un bassal d’aigua era el seu pitjor dia de la seva vida tenia molta vergonya però en Marc volia que el dia canvies volia que aquest dia sigues el millor de la seva vida.
Primer va començar a sortir el sol i el bassal es va eixugar, tenia tota la roba bruta i la mare d’en Marc el va portar a la Roca Village i es van gastar 500 euros en roba, a l’arribar a casa es va trobar a la noia que li agradava a dos portals del seu, en Marc, molt atrevit, va anar a parlar amb ella, la noia i el Marc estan còmodes junts i van tornar a veure a la nit dels dos sols. Van quedar a les nou de la nit per sopar fora, en Marc la va anar buscant en cotxe a la porta de la seva casa, va baixar la Maria, estava meravellosa, portava un vestit vermell, com les roses, un cabell llis i brillant, era la noia més preciosa del món, seguidament van anar al restaurant que havien reservat, era un restaurant gegant i romàntic, hi havia reservat una taula així que el Marc i la Maria van anar a seure. Van sopar tranquil·lament fins a l’hora de les postres. En Marc molt atrevit després de les postres li va demanar que fos la seva xicota, la Maria va passar durant 30 segons, que per en Marc van ser 3 hores. Finalment, la Maria va respondre amb un sí i un somriure d’orella a orella.
Àlex diu:

4 desembre 2022 a les 20:54

CONGELATS!

L’altre dia no vam poder anar a l’institut, ja que va passar una cosa molt greu. Tot comença un dimarts, tot semblava tranquil i ningú s’esperava que passes una cosa, però de cop i volta a les 12:15 va ocorri el que ningú s’esperava que ocorris, el temps es va parar i tota la gent es va quedar congelada menys Jo. A mi em va estranyar i em pensava que era una broma fins que vaig que el temps no avançava. No sabia que fer així que vaig intentar trucar a la meva mare però ja era inútil no contestava. Vaig començar a posar-me nerviós vaig sortir al carrer per intentar trobar a algú que no estigués congelat, però tothom estava congelat, en aquell moment vaig entendre que estava sol. Vaig anar a casa a veure si el meu germà estava congelat. En arribar mel vaig trobar plorant com un descosit. Després de tranquil·litzar-lo vam sortir a explorar, ja que era una cosa que a ell li agradava molt. Ell estava molt sorprès veient que som les úniques persones que no estan congelades, però vam pensar una cosa que tal si comencem a robar tota mena de coses per si demà es descongela tot tindre molts diners i ser milionaris. No teníem carnet però és igual, vam agafar un cotxe i vam anar al banc d’Espanya a robar totalment tot. Després en cada ronda agafàvem 200?€ per dissimular una mica, després vam agafar una mansió que estava en venda i vam començar a ficar en venda tots els cotxes luxosos, tot per quan es descongeli, ja tenien tot i esperaven. Quan ja vam reunir més de 100 milions d’euros vam tornar a l’escola. En tornar a l’escola tot estava normal ningú estava congelat tot havia tornat a la normalitat. El que els protagonistes no sabien era que els estaven grava’n amb càmeres ocultes.
E G 3C diu:

4 desembre 2022 a les 21:43

Avui és el millor dia de la meva vida, jo soc tot un bromista i m’encanta prendre el per a la gent. He començat el dia posant l’estoig a gelatina la meva germana, tot, llapis, gomes, bolígrafs, tot.

No sé quina serà la seva reacció quan arribi a l’institut i s’ho trobi.
També he pensat de fer-li a la professora o algun company.

Estic plantejant-me fer-li al professor de català, em cau molt malament, em va suspendre un treball perquè no estava grapat.

He decidit comprar insectes i posar-los dins una capsa per poder posar la capsa a l’escriptori del professor. Va arribar el moment de fer-ho, he anat al seu escriptori, li he posat tots els insectes, no m’han sobrat ni un, quan el professor ha arribat no ens ha dit res, quan s’ha assegut al seu lloc i han començat a pujar-li tots tipus d’insectes per la cama ha començat a cridar, hem rigut tota la classe, ens ho hem passat molt bé.

Tot anava molt bé fins que un dia una de les bromes va anar més enllà, aquell dia vaig acabar en un centre de menors, era una broma simple, en teoria…
Se suposava que havia de ficar un pot d’alumini amb pintura amunt de la porta, però no va sortir bé, tot estava llest, però en entrar la meva professora alguna cosa va sortir malament i en caure-li la va deixar inconscient, va vindre una ambulància i la policia i ens van en dur amb ella i a mi respectivament a l’hospital i la comissaria. Allà dues hores després de l’interrogatori em van anunciar que estava condemnat per intent d’homicidi.
E G 3C diu:

4 desembre 2022 a les 21:45

El títol és “dia de bromes”
Jose Andrés Amador 3 ESO E diu:

4 desembre 2022 a les 23:31

El partit catastròfic

Una vegada El Ricky es dirigia al camp de l’Espanyol (RCDEspanyol) per veure un partit molt especial. En aquest cas jugava (U.E. VILASSAR DE MAR VS. ESPANYOL) era un partit complicat per al Vilassar. Ja eren les 21?h i comença el partit el públic, ànima al seu equip. Després de tant de temps per fi arriba el partit tan esperat.
El Ricky havia quedat amb uns amics per veure el partit, però un cop era dins, no els va trobar per enlloc.
L’àrbitre, pita l’inici del partit i la pilota comença a rodar.
Ell no trobava als seus amics i no responien el telèfon. Va pensar que s’havien oblidat del partit, però quan va veure la banqueta del Vilassar els seus amics estaven al camp!
Estaven vestits amb l’equipació i al costat dels jugadors del Vilassar. Ell va intentar baixar, però els de seguretat no el van deixar.
En el minut 65 ja amb 6-0 per a l’espanyol, van sortir els seus amics a jugar. Al primer minut van fer una jugada entre ells i van fer u gol, després un altre, un altre, un altre, però en una jugada el defensa de l’espanyol li va fer una entrada que el va lesionar, li va trencar els lligaments del genoll. El resultat anava 6-4 a favor de l’espanyol. En els dos últims minuts van fer 2 gols i van quedar 6-6!
Un aficionat boig de l’espanyol va llençar 2 granades al camp que van ferir a 12 jugadors dels 2 equips i va matar a 4. Quan la policia el persegueix, va treure un AK-47 i va començar a disparar a tot el que veia. Era una bogeria, la gent fugia d’allà, tenia molta por. Finalment, van vindre els militars amb avions caça, RPG, MGL… Tots els militars es van posar d’acord i el van disparar tots a l’hora, el noi va acabar mort. I quan és mort els militars es posen a ballar. Eren els amics del Ricky.

Fi.
APB 3e diu:

5 desembre 2022 a les 01:38

MINA, LA MEVA BULLDOG

Quan tenia 8 anys, em van regalar una gossa, la Mina. Vaig decidir posar-li aquest nom perquè me la van regalar a la muntanya, llavors vaig pensar que era un bon nom.

Ara tinc 12, però me’n recordo perfectament d’aquell dia i de tots els moments que he passat amb ella fins ara.

Aquesta és la nostra història.

El dia que me la van donar, el 12 de desembre, jo tenia un dia força trist, ja que ningún dels meus amics havia pogut venir una festa la qual me mare va estar una setmana prearant. Va ser quan tenia els ulls a punt de plorar quan vaig escoltar un bordeig desde l’altre habitació i la meva familia va entrar felicitantme i amb aquell animalet a la mà, sabia que ningú en aquell moment em podria treure el somriure, era una coseta petita amb unes orelles allargades i la cua a 100 per hora, hem va llepar una llàgrimar i hem va pujar a sobre. Vaig saber que aquell animal sería gran part de la meva felicitat desde aquell moment.

Es una bulldog grisa i les orelles grans, té el nas amb forma de cor i es moníssima.
Al llarg del temps, hem descobert que a la Mina li agrada molt la platja, especialment la de davant de casa la iaia, que la sorra es súper fineta. També que li encanta dormir a sobre de la gent, ella té el seu llit al costat de la tele però sempre s’estira a sobre meu o a sobre de quí sigui. Es una gossa molt intel·ligent però a vegades es passa de llesta, quan no li ve de gust sortir o vol sortir més tard, amaga la seva corretja i la treu quan a ella li ve de gust sortir. Però es una gossa molt bona, fa cas i es porta bé, i desde petita li he ensenyat a fer trucs llavors quan li faig un truc davant d’algú tothom es queda sorprengut i es riuen.

Tots els dijous anem a dinar macarrons o canelons a casa la iaia, i sempre ens emportem a la Mina, perquè així pot disfrutar de la platja que tant li agrada i jo puc parlar amb la meva àvia.
Es una gossa molt carinyosa però això sí, és força rara amb el menjar, perquè hi ha pocs piensos que li agradin i no li agraden totes les galetes per gossos, ens va costar bastant trobar una que li agradi. Però li encanten les verdures, el brocoli en especial, es podria dir que es una gossa vegetariana.

Ara mateix té 4 anys i 5 mesos, es bastant nerviosa, de fet, ara m’està mirant amb la corretja a la boca.
“Que vols sortir Mina?” Li va la cua a 100 per hora, vaig a treure-la.
Fa un dia super maco, molta gent al carrer, cotxes en moviment…
La Mina a localitzat una paloma, osigui que ja tenim ruta, seguir-la. Ah, m’he oblidat de dir-ho, li encanten les palomes, sempre que veu una surt corrents darrere seu.
Val , acabo de perdre de vista a la paloma, osigui que anirem cap al passeig de la platja.
“Mina vina ràpid, que el pas de zebra no dura el temps que tu vulguis, va”
Merda, la paloma s’acaba de posar al mig de la carretera i la meva gossa s’ha parat aquí al mig miran-la, mira que estir-ho però no es mou.

“Mina!!, Mou-te!! Va!!”

Res, que no és meu, és com si estigués esperant el moment exacte per… No, no, no, no!! Mina!!

Se’m acaba de parar el cor, la meva gossa ha sortit corrents darrere de la paloma i un cotxe li ha passat per sobre. Just s’ha posat el semàfor en verd i puc anar, la he agafat i la he portat a l’asfalt. No li noto el cor, no respira…
Això és el pitjor que em pot passar ara mateix, si us plau Mina, no em deixis.
He pujat corrents a casa i li he explicat el què ha passat a me mare.
M’ha dit que hem quedi a casa i s’ha anat al veterinari més proper d’urgències.

Porta com mitja hora sense donar senyals de vida, no truca, no torna, ni un whatsapp. El cor em va a mil i em suen les mans.

Les claus de casa! “Mama?” Pregunto.
Sí, sí és la meva mare, però ve sola i amb la corretja de la mina a les mans.
“Ho sento moltíssim carinyo, no han pogut fer res.”

Ja està, he notat com el meu cor ha fet “crack”, s’ha partit en dos. Començo a plorar desesperada. No puc asimilar el que ha passat, no em puc treure la imatge del cap.
Ojala això no hagués passat mai.

Bé, ja m’he calmat una mica, però no puc evitar que hem plorin els ulls. He penjat la seva corretja sota un cuadro que tinc amb ella a la meva habitació. “Adeu Mina, et trobaré molt a faltar petita.”
Carolina Tepper Neiman 3r Eso E diu:

5 desembre 2022 a les 08:09

PRIMER NOU NADAL

Els primers flocs de neus començaven a caure, indicant que les vacances estaven a res. Els carrers quedaven d’un color blanc i poc a poc s’omplien de nens amb una il·lusió enorme per poder jugar amb la neu. Estava entusiasmada, el meu primer Nadal des que em vaig mudar a Madrid. Realment estic emocionada. Sé que no serà un Nadal com sempre, amb la meva família, i els meus cosins obrint els regals, però el que si sé, és que porto amb mi l’esperito nadalenc que sempre m’han ensenyat.

Encara no he fet molts amics al campus, però sí que he aconseguit fer-ne algun. Passaré Nadal a la casa d’un d’ells, que ha invitat a tothom. Espero, ara si, poder unir llaços amb algú. 2 classes més, tot el que queda i seré lliure. Em dirigia cap a la universitat em disposo a observar els carrers, un millor decorat que l’altre, encara que la llum del dia no els hi fa justícia comparat amb els de la nit.

Un cop dins de la classe, saludo a la meva companya, i em quedo escoltant al professor, però, la meva ment només pensa en el molt que m’agrada aquesta època de l’any.
Ferran diu:

5 desembre 2022 a les 08:09

EL NEN PRODIGI

Hi havia una vegada en un poble dit Vilassar de mar, va néixer un nen dit Cristiano Ronaldo. Era un nen superdotat que als 2 anys ja sabia caminar, parlar i jugar a futbol. Als 10 anys, va començar a destacar moltíssim fent en tan sols una temporada 70 gols i el Real Madrid va contactar amb al seu pare per fitxar na Cristiano i van acabant fitxant-lo.

Tota la família es va haver de moure cap a Madrid perquè els seu fill pogués jugar a futbol en el club dels seus somnis. Va començar la temporada i Cristiano va començar a fer gols i gols i molts clubs el volien com per exemple el Barça cosa que Cristiano va dir un rotund NO. El partit més esperat de la temporada, el Clàssic Barça-Madrid. Ell estava amb moltes ànsies per tot el que li havia passat i per això a tan sols a 2 setmanes es va lesionar del quàdriceps. Faltaven dos dies i es veia bé pel partit, però l’entrenador no ho tenia molt clar, però abans de començar l’entrenador va trucar al pare de Cristiano i li va dir que anès, ja que el segon delanter no podia anar i no ho van dubtar ni un moment i van anar. Va començar el partit i cristiano arrancava molt fort. Xutava, regatejava, defensava fins que en una jugada es va regatejar al porter i va fer l’1 a 0.

Va acabar el partit i els aficionats del Barça van tirar de tot als jugadors del Madrid i Els hi van dir de tot. En aquell moment va Baixar Jesucrist i els Àngels i van començar a pegar a tothom que era del Barça. Després Jesucrist li va dir a Cristiano: El regne dels cels serà tot teu, també podràs baixar a la terra com un simple mortal, podràs fer el que vulguis!
Damià Vidal Segura. 3r ESO E diu:

5 desembre 2022 a les 08:48

Vet aquí que una vegada hi havia, un nen, que era molt aficionat al Barça, i que li encantava el futbol. Un diumenge com un altre, en acabar el seu partit amb el Vilassar de Mar, en el qual va marcar un “hat-trick”, un home vestit molt elegant, es va apropar a ell i li va dir:
-Hola, soc en Joan Baustista Alòs, i soc un caçatalents del RCDEspanyol Juvenil. Com et dius tu?
-Hola, jo em dic Joel Corrons.
-Hola, Joel tinc una oferta que crec que t’interessa. Què et sembla si demà vens a les oficines del club i parlem?
-Sí, perfecte, demà ens veiem.L’endemà, en Joel i els seus pares van anar a escoltar l’oferta del club.
-Hola, com ja saps, al RCDE, ens interessa tenir el teu talent al nostre planter i la nostra oferta és que series titular al Juvenil A. Series un dels jugadors més importants, però decidir si vens o no és decisió teva. Et deixem tres dies per pensar-t’ho, però si vols venir abans també pot ser. Gràcies.
L’endemà, ja ho havia decidit, anava cap al planter d’un club de primera divisió, el RCDE. A última hora, però, va rebre una trucada inesperada, era del club al qual era aficionat: el Barça. Li oferien estar al Barça “B”, i tenir alguna opció d’entrenar amb el primer equip. Sense pensar-ho va dir que sí i va rebutjar al club perico.
Al final de la temporada, es va assabentar del seu gran error, ja que no havia acumulat molts minuts i ni molt menys havia entrenat amb els jugadors del primer equip. En canvi, a l’equip al qual hagués anat si hagués dit que sí als blanc-i-blaus, havien guanyat la lliga. Al final per voler anar molt de pressa i sense formació a cap club professional ja volia jugar a primera i es va demostrar que això no era possible.
Fi.
Damià Vidal Segura. 3r ESO E diu:

5 desembre 2022 a les 08:51

NO CORRIS TANT.

Vet aquí que una vegada hi havia, un nen, que era molt aficionat al Barça, i que li encantava el futbol. Un diumenge com un altre, en acabar el seu partit amb el Vilassar de Mar, en el qual va marcar un “hat-trick”, un home vestit molt elegant, es va apropar a ell i li va dir:
-Hola, soc en Joan Baustista Alòs, i soc un caçatalents del RCDEspanyol Juvenil. Com et dius tu?
-Hola, jo em dic Joel Corrons.
-Hola, Joel tinc una oferta que crec que t’interessa. Què et sembla si demà vens a les oficines del club i parlem?
-Sí, perfecte, demà ens veiem.L’endemà, en Joel i els seus pares van anar a escoltar l’oferta del club.
-Hola, com ja saps, al RCDE, ens interessa tenir el teu talent al nostre planter i la nostra oferta és que series titular al Juvenil A. Series un dels jugadors més importants, però decidir si vens o no és decisió teva. Et deixem tres dies per pensar-t’ho, però si vols venir abans també pot ser. Gràcies.
L’endemà, ja ho havia decidit, anava cap al planter d’un club de primera divisió, el RCDE. A última hora, però, va rebre una trucada inesperada, era del club al qual era aficionat: el Barça. Li oferien estar al Barça “B”, i tenir alguna opció d’entrenar amb el primer equip. Sense pensar-ho va dir que sí i va rebutjar al club perico.
Al final de la temporada, es va assabentar del seu gran error, ja que no havia acumulat molts minuts i ni molt menys havia entrenat amb els jugadors del primer equip. En canvi, a l’equip al qual hagués anat si hagués dit que sí als blanc-i-blaus, havien guanyat la lliga. Al final per voler anar molt de pressa i sense formació a cap club professional ja volia jugar a primera i es va demostrar que això no era possible.
Fi.
Jose Andrés Amador 3 ESO E diu:

5 desembre 2022 a les 08:53

El partit catastròfic

Una vegada El Ricky es dirigia al camp de l’Espanyol (RCDEspanyol) per veure un partit molt especial. En aquest cas jugava (U.E. VILASSAR DE MAR VS. ESPANYOL) era un partit complicat per al Vilassar. Ja eren les 21?h i comença el partit el públic, ànima al seu equip. Després de tant de temps per fi arriba el partit tan esperat.
El Ricky havia quedat amb uns amics per veure el partit, però un cop era dins, no els va trobar per enlloc.
L’àrbitre, pita l’inici del partit i la pilota comença a rodar.
Ell no trobava als seus amics i no responien el telèfon. Va pensar que s’havien oblidat del partit, però quan va veure la banqueta del Vilassar els seus amics estaven al camp!
Estaven vestits amb l’equipació i al costat dels jugadors del Vilassar. Ell va intentar baixar, però els de seguretat no el van deixar.
En el minut 65 ja amb 6-0 per a l’espanyol, van sortir els seus amics a jugar. Al primer minut van fer una jugada entre ells i van fer u gol, després un altre, un altre, un altre, però en una jugada el defensa de l’espanyol li va fer una entrada que el va lesionar, li va trencar els lligaments del genoll. El resultat anava 6-4 a favor de l’espanyol. En els dos últims minuts van fer 2 gols i van quedar 6-6!
Un aficionat boig de l’espanyol va llençar 2 granades al camp que van ferir a 12 jugadors dels 2 equips i va matar a 4. Quan la policia el persegueix, va treure un AK-47 i va començar a disparar a tot el que veia. Era una bogeria, la gent fugia d’allà, tenia molta por. Finalment, van vindre els militars amb avions caça, RPG, MGL… Tots els militars es van posar d’acord i el van disparar tots a l’hora, el noi va acabar mort. I quan és mort els militars es posen a ballar. Eren els amics del Ricky.
Fi.
O.S 3rA diu:

5 desembre 2022 a les 09:21

El tret que ningú volia

Era un diumenge, i com cada diumenge, vaig anar a la fira del Poblet on visc. Estava veient paradetes de tots tipus: De menjar, de joguines, de plantes… De cop vaig sentir gent cridar, vaig mirar enrere i tothom estava corrent. Jo vaig anar a veure què passava, ja que no em volia quedar amb la intriga. Vaig sortir corrents però en direcció contrària. La gent anava cap a l’esquerra, jo volia anar cap a la dreta i així ho vaig fer. Vaig sortir cap a la dreta corrents fins que vaig veure 5 cotxes de policia i 1 d’ambulància. Es veia tot ple de fum, vaig pensar que era un incendi, em volia acostar més per veure-ho i assegurar-me, però a la que em vaig acostar a la tanca un policia em va apartar per la meva seguretat. Es tractava d’una explosió al mig de les paradetes i hi havia molts terroristes acabant amb tothom. Jo, en veure aquella situació, vaig començar a córrer cap a casa de la meva tieta, que quedava a prop de les paradetes. En arribar vaig veure a la meva tieta plorant i vaig preguntar-li que li passava, jo ho volia saber. L’avi estava per les paradetes i li van fer un tret, es va quedar estabornit a terra i la meva tieta va començar a córrer cap a casa. Després de sentir que havien matat a l’avi em vaig posar a plorar. La meva tieta em va fer una abraçada, em va dir que aquestes coses eren poc probables, però que podien passar. Ens vam quedar junts durant hores fins que el disgust va passar una mica. Vaig tornar cap a casa quan la nit arribava.
Jan cabrisses martinez diu:

5 desembre 2022 a les 09:27

Els BackRooms.

Diriem que és un dia normal, però no, avui és el dia nacional del manga. És un event que passa cada any. I tot això va començar amb el meu amic.
En Marc és un empresari multimilionari, i si, ell és amic meu, però el cas és que, encara que poca gent ho sap, és un aficionat al manga i l’anime. Així que ell, amb el poder i influència que té, va proposar al govern de Japó (perquè ell viu allà) que fessin el dia del manga. Molta gent es va unir i un parell d’anys desprès va ser acceptat, però aquesta no és la millor part, molts països es van unir!
El meu amic estava super content d’haver aconseguit el que volia, només hi havia un petit problema,que eren les persones que no respectaven els gustos i es tornaven molt agressives. A les notícies va sortir com el primer any que ho van fer, un grup amb força gent va entrar a destruir gran part de tot el que hi havia muntat. Tot i així l’event va seguir endavant i es van agafar els principals responsables d’això. En Marc estava devastat, ningú es podia creure com la societat havia caigut tan baix, realment decepcionat. Un acte vandàlic horrible. El Marc va haver de pagar les reparacions.
Des de que va passar això, cada any que es fa el saló, la seguretat està reforçada. I l’èxit que te, aumenta cada any. S’ha tornat l’event més esperat de l’any!
JAE 3r ESO diu:

5 desembre 2022 a les 11:10

UNA CAIXA DE SORPRESES
Un dia estava a casa tranquil·lament i se’m va aparèixer un gos a la meva habitació, així com si res. Em vaig adonar que portava collaret, per tant, no estava abandonat.
Vaig anar a preguntar als meus pares si sabien alguna cosa d’aquell gos, però van dir que no. Al seu collaret no posava cap número de telèfon ni cap nom. Llavors se’m va acudir sortir de casa i començar a preguntar a la gent, però només em deien que no en sabien res.
El vaig portar a casa de nou i li vaig donar menjar i aigua. Resulta que havia menjat massa perquè el notava una mica grassonet, però vaig mirar cap a baix i vaig veure que era una gosseta i que no era que estava grassoneta, sinó que estava embarassada. La vaig deixar al meu llit perquè pogués descansar, i al cap d’una hora ja havia parit, i no 3 ni 4 gossets, sinó 7. I això no va ser el més sorprenent, cada cadell era d’un color diferent. Menys un, n’hi havia un que era multicolor i tenia superpoders, ja que quan cagava sortia una caca ballant flamenc.
B.T 3rA diu:

5 desembre 2022 a les 11:28

UN REGAL PER TU

Està a terra, l’he matat? No pot ser, ha sigut un accident, que faig? Truco a algú? L’ambulància? No sé què fer, estic en xoc. I si surto corrents i el deixo aquí?
Ja ho sé vaig a la casa abandonada que està a prop i em quedo allà un temps, espero que no m’hagi vist ningú.
La casa aquesta és fastigosa, plena d’insectes, les parets estan plenes de grafiti i crec que he vist una rata, però és el que toca. No puc dormir, no em puc treure del cap el que havia passat.
No podia creure allò que havia fet, soc bona persona, mai he fet mal a ningú, mai he tingut enemics. Començo a tenir gana, a la casa hi ha menjar, però caducat de fa 5 anys. Tampoc hi ha aigua. La nit s’està fent llarga.
Ja és de dia i avui tampoc sé què fer. L’únic que se m’ocorre és mirar per la finestra amb sort m’entreté alguna cosa, hauria d’anar a buscar menjar perquè ara ja tinc més gana.
No sé què fer, el millor serà que surti d’aquí encara que m’hagi d’esperar fins a la nit, perquè fins demà no aguantaré
.Ja és de nit, aniré a algun supermercat 24 hores, m’he comprat poca cosa una aigua i alguna cosa de menjar. Hauria d’anar a casa, però tinc curiositat per veure si ell segueix allà, no he hagut d’apropar-me molt per veure que seguia allà, està ple de mosques. En veritat m’ha alegrat veure’l allà tirat a terra un altre cop, m’alegro que sigui mort aquell cap de suro, té sort que no hagis tret a la llum tot el que em va fer, millor que el matí jo a què mori a la presó, no? Ja estava farta de tot el que em feia per culpa seva ara no tinc confiança amb cap noi. Que se’n vagi a la merda el desgraciat, es mereixia morir i, ja que s’apropa Nadal li he regalat la mort.
Li deixaré un detallet perquè sàpiga qui li ha regalat.

“Gaudeix el regal, amb amor la teva germana Anna”
Naiara Matallana diu:

5 desembre 2022 a les 11:41

Ot el salvador

Hi érem a la classe de tecno, estàvem avorrits i vam decidir no fer-hi res. Després d’una estona vam decidir fer enfadar al professor. Li vam posar superglue a la cadira, més tard es va assentar i va quedar-se enganxat, mentre ens cridava MOLT MAL! i ens anava a posar una falta a tots. A punt de ficar la falta una nena li va tirar un boli i li va anar a parar a l’ull, quan li va donar a l’ull tots ens vam començar a riure com bojos. Així que la professora de tecno, la Elly es va posar a parlar amb la “e” i tota la classe es va començar a riure i a fer-li burla de com parlava.Ens vam avorrir i tota la classe ens vam marxar de la classe. Hi havien professors de guàrdia, però com érem 21 persones per tot l’institut no s’atrevien a dir-nos res. Vam agafar la motxilla i ens vam anar de l’institut, perquè no volíem fer classe, però clar va arribar el professor de català, el Jordi i va dir que anéssim amb ell i si no fèiem cas ens portaria amb el director. Al final ens va obligar a seguir-lo i ens va fer llegir el llibre de la Wendy i a fer activitats d’ortografia o jo què sé. En aquell moment va aparèixer la Daf, la vam saludar i ens va dir que marxéssim a casa, així tan feliç de la vida. El Jordi va acceptar i vam tornar a casa a dormir tota la tarda.
El dia següent el director estava a la nostra classe. Ens va dir que no ens podiem anar aixi de l’institut i que trucaria als nostres pares, en aquell moment la Juju li va fer un Medrano al director, i el va deixar al terra inconscient, clar si algu el veia així ens expulsaven a tots, una profe, la Maia de Flores ens va veure i ens va perseguir per tot l’institut fins que vam poder escapar.
Uns dies més tard vam rebre un correu dient-nos que tota la classe que estàvem exposats i ens van suspendre el curs i que repetiríem tots, l’Ot estava molt enfadat amb el succeït. I l’Ot perquè no repetíssim li va fer una “Falació” al director, i el Guille va anar cooperant.
J.S.P 3ESO A diu:

5 desembre 2022 a les 11:59

LA GRAN DESGRÀCIA

Un dia qualsevol, vaig decidir anar a passejar pel bosc. Vaig sentir que una cosa estava darrere meu però en girar-me, res.
El sentiment que hi havia alguna cosa darrera meu seguia, així que vaig decidir tornar i fins que no vaig arribar a casa. aquell sentiment no va desaparèixer.

L’endemà, a l’anar a l’escola, vaig decidir anar amb bici, per anar més de pressa, pensant que aquella sensació havia desaparegut, però tot anant en bicicleta sentia que hi havia una persona darrere meu i tot el dia igual.
Li vaig explicar a la meva amiga Mireia a veure si ella sentia el mateix i em va dir que sí, que feia uns dies que li va començar a passar. Ella encara té més por perquè està sola a casa i quan entra la sensació no se’n va.
Aquella mateixa nit de divendres la vam passar juntes, ja que era tard i era molt perillós que tornés a casa sola, la cosa dolenta és que la Mireia és somnàmbula i a la nit va sortir sola al bosc. Si heu escoltat bé, sola.

L’endemà, els seus pares van arribar. Vaig rebre una trucada de la seva mare que la Mireia no era a casa, jo espantada li vaig dir que va sortir la nit sola. Els pares terroritzats van al·lucinar amb mi, dient-me que soc mala amiga i perquè la deixava sola de nit si sabia que era somnàmbula. Em vaig proposar trobar-la abans que li passés alguna cosa així que vaig sortir a buscar-la.
Vaig anar pel bosc fins que vaig trobar una casa abandonada, vaig picar el timbre pensant que estaria allà i em va obrir una senyora russa amb cara de babau. Ell em va dir, passa, vaig agafar el telèfon mòbil i vaig trucar a la meva mare perquè no es preocupés i em vingués a buscar, després vaig trucar a la policia per denunciar la desaparició de la meva amiga.
Vaig passar cada dia de la seva desaparició plorant tot el dia, fins que un dia la van trobar morta a casa de la russa, quan van agafar el cos i van detenir a la russa ella em va dir:” És el teu torn”.

Ja fa un mes d’això i cada dia tinc més por que em passi el mateix que la meva amiga.
jr diu:

5 desembre 2022 a les 12:04

La historia de la china estranya

Una vegada hi havia una nena que era xinesa va vindre a viure a Barcelona, era dia 15 de març del 2000 quan una nena petita és quedar sense pares per culpa d’una guerra contra xina-Corea van matar als seus pares i ella es va quedar amb els seus avis, ella era molt petita per saber que els seus pares eren morts per culpa d’una guerra, arriba un dia que els seus avis ja no podien cuidar d’ella. Es va quedar sense pares i dos anys després sense avis només tenia 10 anys quan els seus avis ja no estan així que la va portar a un orfenat, li va costar adaptar-se perquè no tenia dependència per poder estar sola sense l’estima de la seva família.No tenia molts amics ,es sentia sola,trista. No entenia perque havia de viure tantes desgràcies.Al cap de dis mesos va aparèixer una família interessada amb ella era estrany perquè no s’olien acollir nenes de 14 anys ja que la gent preferia recent nascuts.La veritat es que els seus pares la tractaven com una reina una cosa una mica estranya.No la deixaven baixar al sòtan.Totes les nits després de posar- la al llit baixaven al sòtan,ella tenia molta intriga per saber el,que hi havia.Un dia de canvia el nou institut es va perdre,només sabia orientar-se per la xina, desorientada va tornar a casa seva com va poder, va obrir la porta i va tornar a la seva habitació,pero la intriga li va sorgir i va baixar al sòtan, no sabia com obrir-lo i va obrir la porta amb una cullera,una vegada la va obrir va descobrir que la seva casa dels suposats pares mataban als nens que tenen d’acollida.
Arnau cas. diu:

5 desembre 2022 a les 12:09

Història Épica

Un dia com qualsevol altre un noi estava sopant, però aquesta vegada va arribar el seu pare i li va dir que havia fet una cosa terrible, el que havia fet era una cosa inimaginable, el que havia fet era una paret màgica amb una porta l’hi van passar els dos, no entenen per què, però estaven dins un altra vegada de la casa perquè el portal era màgic perquè si tu pensaves que vols anar al zoo doncs et porta al zoo.
I com el seu pare no hi havia entrat hi ha estava pensat sortir ells estaven dins de casa però el nen va dir-lii si anem a PortAventura-el pare li va dir que una nena va aparèixer i va dir que he perdut el típex en Joan va cridar li vols el tipex imbecil i li va llençar-li a la Joana li va llençar a l’ull de la Joana, li va contestar ets un tap de suro va agafar la cadira i va començar a ficar-li d’hòsties la Joana també va lluitar i la Joana no volia lluitar perquè s’avergonyia tothom va començar a cridar i en Joan li va pegar la Joana el va insultar i en Joan es va enfadar i li va fer una empenta i va haver-hi molta sang perquè es va caure a sobre d’unes xinxetes i de cop la joana va invocar al seu aliat Xin Xulin un gran guerrer Xinès que va treure la seva espasa de fusta i li va donar un cop guanyant-lo en Joan.
I es va dir adéu.
LBG 3A diu:

5 desembre 2022 a les 12:12

TRIANGLE AMORÒS
Un dia normal i corrent vaig assistir al meu treball, psicologia forense, quan l’Ania em va trucar per explicar-me una notícia de l’Arnau, va explicar que estava sortint amb un tal Guille, que a les nits s’escapaven de les seves cases per tenir aventures al bosc, com escalar arbres, llegir llibres… Però un dia tot això va canviar, el Guille va proposar veure una pel·lícula però l’Arnau prefereix llegir un llibre, de cop el Guille va dir de deixar la relació.

Ja no estaven junts, el Guille va mantenir el secret de què era Spiderman. El Guille o més ben dit Spiderman estava llençant teranyines pel poble de Vilassar de Mar, fins que va arribar al mar i es va tirar de cap, fins que va aparèixer un Ot és la criatura més perillosa del món, és una espècie molt peculiar que la gent pensava que era mentida, té el cabell llarg, tenia només una seia peluda que semblava un escarabat. El Guille es va enamorar perdudament d’aquella espècie. L’Ot va començar a emetre sorolls estranys d’enamorament -scussuc sccur kajkajak- . Va posar les seves mans mullades a sobre de la cara del Guille i li va fer un petó, s’enfonsen al mar i són feliços per sempre.
JB 3r C diu:

5 desembre 2022 a les 12:17

LA NENA

Un dilluns al matí, anant cap a classe, em vaig trobar a una nena que semblava que estava una mica perduda. Em vaig apropar a ella i li vaig preguntar que si li passava alguna cosa, si necessitava ajuda o si havia d’anar a algun lloc. Semblava que em volia dir alguna cosa, però finalment em va dir que no necessitava res, que estava bé.
Vaig seguir el camí cap a l’institut, una mica preocupada per aquella nena. Vaig fer les classes i me’n vaig anar cap a casa pel mateix camí que la nada.

Encara estava allà, seguda a la vora de la vorera. Semblava que esperava a algú. Em vaig tornar a apropar. Li vaig tornar a preguntar si necessitava alguna cosa. Portava tot el matí allà. Em va mirar amb por, se li notava de lluny que estava nerviosa per alguna raó. Me’n vaig tornar a casa perquè la meva mare m’estava esperant. Vaig estar tot el camí cap a casa pensant en aquella nena que segurament necessitava ajuda. L’endemà, després d’haver estat la tarda pensant, vaig pensar que el millor era trucar a la policia per si podien fer alguna cosa. Pujant cap al col·legi m’he la vaig trobar al mateix lloc. En aquell mateix instant sabia que estava en perill perquè m’ho va dir. De seguida em vaig apropar a ella i li vaig preguntar que si li passava res, en va mirar, em va somriure i em va dir que tot estava bé, que no m’havia de preocupar de res.

Aquell cop va ser el cop que més em va parlar, i per les seves paraules es veia que estava pitjor que el dia anterior. Vaig fer veure que anava cap a l’institut, però no hi vaig anar. Vaig trucar a la policia, però abans que arribessin vaig veure com la nena es treia una pistola de la motxilla que portava i es disparava un tret al cap.
Alejandra Moya diu:

5 desembre 2022 a les 13:08

EL MISTERI A L’INSTITUT

Un dia estava a classe de física i química, estàvem al laboratori quan de cop i volta va començar a sonar l’alarma de l’institut, no sabíem que estava passant i de sobte va vindre el director i ens va dir cridant que teníem que marxar corrents del centre, estàvem tots molt espantats, perquè no sabíem el que passava. Ens vam dirigir cap a la pista de sorra. Ens preguntàvem tots que podia estar passant, però ningú ens deia res. Van vindre tots els alumnes i professors de tots els cursos a la pista.I va ser a les hores quan ens van dir que el laboratori s’estava incendiant, per això vam trucar els bombers i mentre els esperàvem ens havíem de quedar aquí, per passar el temps, vam jugar a futbol, volei i de tot, es feia eterna l’estona, per fi, van arribar els bombers i no va ser fins aleshores que ens van deixar tornar a classe. Al tornar a les classes, vam veure que estaven buides i a l’entrar les portes es van tancar d’una manera que no es podia sortir, i les finestres es van tancar de la mateixa manera, molta gent de la classe va començar a plorar, ja que no podíem sortir d’allà, vam estar hores i hores, estàvem morts de gana i de set, no sabíem que fer, perquè era impossible sortir d’allà. De cop i volta vam sentir que un home ens cridava des de fora i ens va dir que estaven intentant obrir la classe, després de mitja hora van poder tirar la porta a baix i vam poder sortir, es veu que el que havia passat era que un professor havia tancat a tothom a totes les aules i volia que moríssim al centre, morts de gana de set i sense res per poder sobreviure, la policia es va adonar de quin professor havia sigut i el van portar a l’apressor i li havien condenat a pena de mort.
ARP diu:

5 desembre 2022 a les 13:46

La meva història.

Hola em dic Rafa i visc a Vilassar de mar un poble al costat del Mar, tinc 18 anys i la setmana passada vam anar a una illa de Hawaii amb uns amics l’avio sortia a lés 13:00 i havíem d’estar a les 10:00 a l’aeroport. A la 13:15 vam començar el viatge que va durar unes 8 o 9 hores, a les 17:00 quedaven unes 4 hores, tot anava bé, però va haver-hi interferències, de sobte vam sentir com s’hi l’avió ja no tingués força i com si tot fos lleu, ens van dir que ens cordàssim perquè estemvem caient, a uns 300 metres d’altura, tots sabíem que era impossible sortir viu d’aquell avió, així que vaig tancar els ulls i vaig pensar que tot aniria bé, que sortiríem vius d’aquesta i que seria una història pel meu fill si arribes a tindre.

Vist des de fora tot anava molt ràpid tot i que s’hi hem preguntéssim a mi et respondria que el temps s’atura. Quedaven uns 150 metres quan vam notar una turbulència molt forta, vam fer una volta molt ràpida i en un tancar i obrir d’ulls vam aterrar a una illa deserta, era una illa gegant i molt bonica.

Tot era perfecte fins que des de l’illa vam veure un vaixell gegant, estava molt lluny per es podia apreciar. Amb el que quedava vam fer un foc i el vaixell ens va veure, llavors vam pujar i ens va portar a Barcelona on ens van vindre a recollir tots els familiars i la meva novia, la Miriam, ho vam celebrar tots i ens ho vam passar genial, es pot dir que soc el noi amb més sort del món.
Paula Núñez Martínez diu:

5 desembre 2022 a les 13:53

EL CLUB MISTERIÓS
Ahir a la tarda, l’entrenament m’estava anant molt bé, quan de sobte, el meu entrenador em va dir que fos a parlar amb ell. Estava molt nerviosa perquè no sabia el que me n’anava a dir. Vaig anar ràpidament, em va dir que aquest cap de setmana aniria a jugar amb el preferent, que és la màxima categoria a la qual puc expirar. Em va dir que havia d’entrenar molt bé i fer molt bon partit si no no serviria per res. Per poder anar, em va demanar que havia de fer una cosa molt important abans. Es tractava d’un laboratori secret que tenien al club i allà dintre hi havia un científic que els hi injectava una substància desconeguda a les jugadores de la màxima categoria (preferent), i això feia que siguin molt més bones i quan em van dir que m’ho injectarà a mi, vaig dir que no volia anar, ja que no em fiava ni un pèl d’aquell científic, però l’entrenador i el director del club em van obligar a anar, em vaig ficar a plorar, no volia anar, perquè tenia molta por, però em van agafar i em van portar al laboratori. Un cop vam arribar, em van seure a una cadira i em van lligar les mans a la cadira perquè no pogués sortir. Hi havia molta gent dintre del pavelló, llavors vaig pensar i em vaig posar a cridar per a veure si algú m’escoltava. Algú em va escoltar i va avisar a més gent, van entrar per la porta i em van ajudar a sortir d’aquell lloc. El meu pare va vindre i va denunciar al club. Uns dies després al club de vòlei Vilassar ja no existia. Me’n vaig anar a casa bé però amb un gran trauma i molta por.
JCT 3r ESO E diu:

6 desembre 2022 a les 14:00

EL SUPER TIGRE

Aquesta és la història d’en super tigre un tigre el qual van experimentar amb ell per
curarlo d’una enfermetat i va acabar amb una inteligencia similar a la d’un humà promig
i una força que multiplica per deu la d’un tigre normal i corrent.

Tot va començar quan en Robert un estatunidens de trenta-set anys volia aconseguir
una cura per una espècie de rabia felina que sobretot la tenien els tigres.

Llavors va experimentar amb un en concret que l’anaven a sacrificar ja que estava amb
un estat incontrolable,tot i així el Robert va dir que ja que el pobre animal no tenia res a
perdre li donessin a ell. Llavors, va començar amb el tractament, va iniciar curant-li les
múltiples ruptures d’ossos ja que al estar tan descontrolat tendia a donar-se cops contra
el terra amb moltes parts del cos, sobretot amb el cap. Després de dues hores va
aconseguir operarlo però tot i així necessitaria un llarg temps per recuperarse al complet
i era temps que no tenia ja que hi havia una enfermetat de moment incurable. Així que
es va posar a fer li l’intervenció cranial i li va injectar a l’artèria caròtida una substància
creda per ell que era un accelerador de curació mesclat amb el seu intent de cura.

Al cap de cinc minuts el tigre va despertar dels tranquil·litzants i el Robert es va
espantar ja que el podria haver matat però el que va passar era inexplicable, el tigre no
només no presentaba ninguna cicatriu de la seva recent operació, sinó que es va posar
sobre dos potes i li va donar una abraçada al bon científic i cirurgià, però això no és tot,
seguidament li va donar les gràcies, el Robert va alucinar ja que pel seu cap només
passava l’opció d’estar somiant i el tigre li va dir que ell podia parlar degut a l’operació
cranial i la substància que li havia injectat, tot i això el cientìfic no li podia trobar una
explicació amb lògica, a part, el tigre li va comentar de que s’havia adonat de que
sentia una força descomunal ja que al haber millorat el seu cervell massivament va
passar el mateix amb tots els seus músculs. A partir d’aquell dia el tigre, va ser bautitzat
per el Robert com “super tigre” i van mantenir el secret i van intentar curar a més tigres
però no ho van aconseguir i mai es va saber perquè aixì que van formar una parella de
cientìfics.
jr diu:

15 desembre 2022 a les 08:42

La historia de la china estranya

Una vegada hi havia una nena que era xinesa va vindre a viure a Barcelona, era dia 15 de març del 2000 quan una nena petita és quedar sense pares per culpa d’una guerra contra xina-Corea van matar als seus pares i ella es va quedar amb els seus avis, ella era molt petita per saber que els seus pares eren morts per culpa d’una guerra, arriba un dia que els seus avis ja no podien cuidar d’ella. Es va quedar sense pares i dos anys després sense avis només tenia 10 anys quan els seus avis ja no estan així que la va portar a un orfenat, li va costar adaptar-se perquè no tenia dependència per poder estar sola sense l’estima de la seva família.No tenia molts amics ,es sentia sola,trista. No entenia perque havia de viure tantes desgràcies.Al cap de dis mesos va aparèixer una família interessada amb ella era estrany perquè no s’olien acollir nenes de 14 anys ja que la gent preferia recent nascuts.La veritat es que els seus pares la tractaven com una reina una cosa una mica estranya.No la deixaven baixar al sòtan.Totes les nits després de posar- la al llit baixaven al sòtan,ella tenia molta intriga per saber el,que hi havia.Un dia de canvia el nou institut es va perdre,només sabia orientar-se per la xina, desorientada va tornar a casa seva com va poder, va obrir la porta i va tornar a la seva habitació,pero la intriga li va sorgir i va baixar al sòtan, no sabia com obrir-lo i va obrir la porta amb una cullera,una vegada la va obrir va descobrir que la seva casa dels suposats pares mataban als nens que tenen d’acollida
LMA 3rA diu:

15 desembre 2022 a les 08:54

HEROI SENSE CAPA

Hi havia una vegada una nena que anava a l’institut a les 8:00 i a primera hora li tocava català, la seva pitjor assignatura. Tenia un profe que es deia Jordi Clopès i que era una mica passat, no li agradaven gens les classes que li tocava amb ell. S’enfada molt de pressa i posa moltes faltes.
Al mig de la classe, va rebre una trucada inesperada d’uns segrestadors. El van amenaçar dient-li que si no anava cap a casa seva i pagués 17.000 matarien a la seva filla. Ell no s’ho va pensar 2 cops i va marxar corrents cap a casa. Quan va arribar no va veure a ningú. El van tornar a trucar, i deien que deixes els 17.000 a la porta, els va deixar on l’havien dit, i després veu que surt un home molt gras i es tira sobre d’ell. El Jordi va morir esclafat a terra com una truita. Darrere l’home gras apareix el Pol Eufemia, que agafa els diners i els comparteix amb els seus companys. Quan ja havia repartit els diners el Pol Eufemia li va fotre un tir al cap per acabar de rematar, i tota la classe el va aplaudir. Era un heroi sense capa! Però, no se sap com, el Senyor Clopès va aparèixer a la classe amb el front foradat! Era un zombi? No podia ser, ho havien d’estar somiant.
Doncs sí, tot això era un somni, va ser un malson fantàstic.
Marta Fontanals diu:

15 desembre 2022 a les 09:34

LA HISTÒRIA INESPERADA

Un nen que es diu Arnau s’avorria i va decidir començar a tirar Sanytol (el líquid per desinfectar objectes) per tota la classe, la gent es va queixar al mestre i els pares de l’Arnau el van castigar i el nen no parava de plorar.
Els alumnes de la classe van dir de fer un amic invisible.

A l’Arnau li va tocar la Marta la nena més pesada de la classe, tothom estava molt emocionat.
El dia va arribar, tothom estava obrint els seus regals, quan li va tocar a la Marta, no hi havia res, tota la classe va començar a plorar i a insultar a l’Arnau.
El que no sabia la Marta és que l’Arnau tenia una sorpresa per la Marta, l’Arnau havia preparat un escenari per fi, donar-li el seu regal a la Marta. D’un moment per l’altre l’Arnau va agafar a la Marta pel coll i li va fer un petó amb totes les seves ganes, tothom es va quedar bocabadat i no s’ho podien creure, perquè tenien una relació tòxica.

La classe pensava que durarien molt poquet. Tot i que a la meva opinió l’Arnau es va guanyar a la Marta al moment de donar-li la seva estona a l’escenari, ja que amb ella li encanta tot això. Ja fa 5 anys que estan junts i més que els hi queda.

Tot anava bé fins que la Marta es va adonar que l’Arnau li posava les banyes amb la seva amiga Alejandra.
Des d’aquell dia la Marta segueix deprimida i sobretot ha perdut al nòvio i l’amistat de l’Alejandra.
edu diu:

15 desembre 2022 a les 09:47

La família milionària.

Una vegada hi havia un nen que caminava pel bosc amb la seva família, el seu germà, els seus pares i els seus dos gossos. Portaven dues hores caminant pel bosc en cerca d’un riu molt parlat. Al poble de la família es rumoreja que en les profunditats d’aquell riu hi ha molt d’or. Van arribar al riu i van estar hores buscant i buscant però no aconseguien res. Un dels gossos es va ficar a bordar molt fort i va córrer travessant el riu fins que va parar a una cabana molt antiga i amb molt males condicions, van tocar la porta però ningú contestava, el pare es va donar conta que estava obert, dins la casa la família va buscar per dins, el gos va olorar molt una zona en la qual van trobar un cofre, dins d’ell hi havia un mapa que marcava el principi del riu i deia que allà es troba l’or. El principi del riu es troba a dalt de la muntanya i van decidir anar-hi cap allà. Van arribar a on els hi marcava el mapa i hi havia un cartell que deia “si vols l’or confia i salta” després d’una estona de pensament la família va decidir que saltarien tots junts. Van saltar i van caure a una aigua molt espumosa i ningú es va fer mal. Allà hi havia un vaixell pirata ple d’or. Així acaba la història d’una família que es va fer la més rica en un dia.
samira diu:

15 desembre 2022 a les 09:48

El nen que creuo les barreres

Era ser una vegada un nen que vivia amb la seva mare i era el més intel·ligent de la seva classe pero tots els nens del seu institut es reian de el i li feien bullying pero el nen no volia parar de lluitar per a que pare-sin.Ell no li deia res a la seva mare perquè li feia vergonya.Els nens no paraven era com un joc per a ells llavors una profesora se li acosta i li pregunta

-Edu perquè plores?
No ves que he tingut una batalla amb la meva mare,va dir l’Edu
-Això no era veritat,però l’Edu preferia mentir als professors i ocultar la veritat
Això va seguir passant durant molts messos i aquests nens cada cop li feien mes mal a l’Edu,peró l’Edu es va cansar,va arribar el dia de expicar-lis als seus pares.Els seus pares al instant ho van anar a denunciar.

El dilluns seguent la policia va anar a l’escola de l’Edu i van anar a parlar amb l’Edu a preguntar-li quins nois aren,qui els hi molestava .Va senyalar qui eren hi van anar, el policia els hi va dir que per què el molestava ells no responian,aixi que van decidir trucar als seus pares els van vindre enseguida,tots van anar al despatx de la directora a parlar amb ella ,els pares dels nens els defensaven dient que pot ser era culpa del seu fill perque aixo sol eren bromes ,la directora els va creure aixi que no van fer res al respecte ara li molestaven molt mes fins al punt que el van acorrala en un carrero i li van ègar i tirar a un charco ,quan va arriban a casa la seva mare es va adonar del que hi havia pasad i li va dir al pare de l’Edu ,poc despres el seu para va subir a la seva habitacio i li va dir que la proxima vagada que el molestesin se enfrontes a ells i aixi va ser al proxim dia li estaven intimidand despres de l’istitut al principi tenia po pero va recordar el que va dir el seu pare ,alla on estaven hi havie un pal de fusta va derrivar els tres nens i ja no li han tornat a molestar mai
Paula Portomeñe Vázquez diu:

15 desembre 2022 a les 12:12

La cova inesperada.

Jordi, Berta, Clara i Pau eren quatre amics que sempre havien desitjat compartir una aventura junts. Un dia, van decidir sortir de la ciutat per visitar una cova propera, on es rumorejava que hi havia un tresor amagat.

Els quatre amics es van internar a la cova amb la llanterna. La cova era freda i fosca, i hi havia molts racons i passadissos per explorar. Van descobrir una porta tancada amb clau. Van utilitzar totes les seves habilitats per intentar obrir-la, però no van poder.

De sobte, per art de magia, lla porta es va obrir i van veure una càmera plena de tresors, els tresors estaven envoltats de molta llum i d’unes estàtues que semblaven que portaven allà uns 100 anys, perquè era molt antiga.
Estaven tan emocionats que van decidir endur-se alguns tresors com a record.

Mentre sortien de la cova, els quatre amics es van prometre desar el secret de la cova i el tresor que havien trobat. Es van convertir en millors amics que mai i sempre recordarien aquella aventura que els va unir encara més.
BGB 3r d'ESO E diu:

15 desembre 2022 a les 12:12

Hi havia una vegada en un poble molt llunyà un grup d’amics estava format per cinc persones la Clara, la Júlia, el Pol, el Marc i la Maria. Tots eren molt bons amics i solien passar molt de temps junts. Solien reunir-se al parc de la ciutat per jugar a pilota o simplement per conversar.Un dia van decidir sortir d’aventura. Es van preparar amb una motxilla cadascun, portant per si de cas algunes provisions, una llanterna i un mapa, aigua i menjar.Van caminar per la selva durant hores, explorant tot el que trobaven pel camí. Es van trobar amb alguns animals: uns conills, un esquirol i fins i tot una serp. Estaven fascinats per tot allò que veien.De sobte, van topar amb una cova. Estaven una mica espantats però a la vegada ansiosos per entrar, quan van entrar, es van trobar com una mena d’habitació plena d’antics tresors. Hi havia joies, monedes d’or i fins i tot un munt d’escultures i estàtues d’or.Els amics no podien creure el que havien trobat. Van decidir emportar-se els tresors amb ells per compartir i repartir-s’ho entre tots.Quan van tornar a casa, es van adonar de què havien fet una gran descoberta. Van decidir donar el tresor a un museu local perquè la gent pogués gaudir de les escultures i les joies antigues.Des de llavors, els amics han esdevingut herois locals. Es reuneixen sovint per explicar històries i recordar la seva aventura increïble. Cada cop que es reuneixen per parlar, l’emoció d’aquell dia torna a la vida. Sempre recordaran aquell dia com un dels millors de les seves vides.
G B 3E diu:

15 desembre 2022 a les 12:12

Un dia, estava tranquil a l’escola amb els meus amics, quan vam sentir un so terrible, com una bomba.

Tot seguit vam sortir corrents de l’edifici, espantats i confosos. No sabíem què estava passant, però estava clar que alguna cosa no anava bé.

Quan vam sortir, vam veure que pujava fum de la ciutat propera. Vam sentir sirenes i gent cridant i cridant. No ens podíem creure el que estàvem veient.

Aviat ens vam adonar que era un atac terrorista. Tots ens vam quedar allà en estat de xoc i incredulitat, sense saber què fer.

Finalment, vam saber que estàvem segurs i que l’atac havia estat contingut. Ens vam sentir alleujats, però encara commocionats. Tots ens vam abraçar i vam donar gràcies a Déu per protegir-nos.

Aquell dia va ser un dels dies més terrorífics de la meva vida, i és una cosa que no oblidaré mai.
G B 3E diu:

20 març 2023 a les 08:38

La última primavera.

Tot va començar el tràgic 8 d’octubre de 2028, quan la Xina va declarar la guerra a els Estats Units. Sempre havien estat enemics, però mai es va pensar que començarien la tercera guerra mundial quatre anys després de la guerra d’Ucraïna.

D’alguna forma, Espanya es trobava envolta en aquesta guerra, així que els joves es veien obligats a fer el servici militar el més ràpid possible per marxar al front, deixant enrere la família, amics i coneguts. Jo era un d’aquests joves.

El meu nom no és important, ja que si moro ningú hem recordarà. Estic marxant al front amb el meu batalló, sabem el que ens espera allà; i com esperàvem, la rebuda no va ser agradable. Encara fora de la zona de perill, el cap ja estava pràcticament desèrtic, l’herba era marró i els arbres estaven absolutament despullats amb la seva roba a terra.

El nostre batalló continuà per aquella escena, fins que per dir-ho d’alguna forma vam canviar d’acte. El nou escenari que ens va rebre era pitjor que l’anterior: Tot encara era desèrtic, excepte que eren comptes de fulles, el que havia a terra eren cossos sense vida de camarades i enemics. Encara que no tot era desairós, ja que un bonic cirerer es trobava al vell mig del prat, amb unes flors precioses. Però no vam tenir temps per pensar en aquell arbre, perquè vam ser atacats. Era la primera vegada que utilitzàvem una arma en combat real, així que veim decidir fugir, però encara així, tots moríem uns rere els altres com les flors del cirerer, tornant-se marrons per cada soldar caigut. No podia seguir amb aquest sofriment, realment no volia, no sabia ni el perquè estava aquí, així que vaig decidir terminat amb tot.

Haurà caigut una flor per mi?

Història col·lectiva

47 respostes a Història col·lectiva

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Categories

Articles recents

Comentaris recents

Arxius

Autoaprenentatge

Diaris

Diccionaris

Dictats

Educació

Filologia

Jocs

Literatura

Llista de blogs

Orientació

Unitats didàctiques

Hora

Meta

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« nov.				gen. »
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31