Taller poètic

27 respostes a Taller poètic

1. Safaa Ajaray diu:

   9 març 2018 a les 14:29

   EL TEMPS
   Temps de records, et pense, et recorde, t’invente.
   T’estimo sense saber com ,ni quan, ni des d’on.
   Pensaments,
   moments instants,
   vida en moviment,
   temps aturat.
   Tot és així d’absurd. Tot és així a la fi.
2. Eva Muñoz diu:

   13 març 2018 a les 10:52

   LLIURE
   Des de la terrassa del meu balcó,
   veig els ocells lliures, com nosaltres.
   Potser seria exagerat afirmar que,
   tot aquell que és lliure, com els ocells,
   acaba finalment a terra.
   El nostre amor, tan sensible,
   tan lliure, com els ocells.
3. Sara diu:

   13 març 2018 a les 10:56

   HAIKÚ
   Caminant amb tu,
   Damunt la cendra viva,
   Veig el món cremar.
4. Lidia Trowbridge diu:

   14 març 2018 a les 09:32

   LA CANÇÓ DEL “POTSER” O RONDA DELS AMOS DE LA TERRA

   Potser viurem tranquils els anys que ens queden.
   Potser es fondran les ombles queens trasbalsen.
   I aquests rumors que corren fa uns quants dies,
   Potser no són tan alarmants com semblen.
   Potser ens oblidaran de cop i volta
   Com també a ells volíem oblidar-los.
   Potser seurem encara a fer uns bons àpats.
   Potser als nostres llits podrem morir-nos.
   Potser no rebrem més insults sinó lloances,
   Potser la nit aclarirà les coses.
   Potser tindrem ja sempre aquesta lluna plena.
   Potser caurà la pluja de baix enlaire.
   Potser un dia tornarem a somriure.
   Potser algun dia serè professional.
   Potser un dia no surt el sol.
   Potser un dia et perdo.
5. Itziar Úbeda diu:

   14 març 2018 a les 18:41

   Et dic…
   Et dic
   i dic t’estimo i dic noblesa
   i dic moda i tendència i dic valentia
   i coratge i bellesa i dic alegria
   i dic carisme i mar i saviesa
   Itziar Úbeda, versos per a Laia
6. Cesca Moore diu:

   14 març 2018 a les 19:58

   POTSER

   Potser algun dia envellirem junts
   Potser mirarem el cel sense estels
   Potser algun dia ja no estarem aquí
   Potser el sol no tornarà a sortir
7. Edgar Aguilar diu:

   15 març 2018 a les 18:03

   Haiku independent
   Com un somni vas venir
   Com el fum et vas anar
   I jo et vaig expulsar
8. Naiara Avellaneda Gómez diu:

   16 març 2018 a les 17:09

   ET DIC
   Et dic
   i dic t’estimo i dic gràcies
   i dic ànim i dic suport
   i alegría i bellesa interior i dic paciència
   i dic ajuda i força i dic altre cop; gràcies.
9. Toni diu:

   20 març 2018 a les 10:08

   4.
   A la primavera,
   Tot floreix,
   Tot colorit,
   Sembla un altre mon,
   On hi ha pau,
   On la gent es feliç,
   I no amargada,
   Com la vida en l’hivern, m’agradaria esta aixi,
   Per a sempre,
   I no tornar a l’altre mon
10. Kautar El ouaadouni diu:

    20 març 2018 a les 10:18

    Com cada matí al bar, les nostres mirades es creuen, els somriures nerviosos i les ganes de poder-te sentir més aprop de mi de van augmentant.
    Potser que demà ja et podré tenir entre els meus braços i deixar la meva vergonya darrera , però això és el que em dic dia darrer dia.
    A la Fi, potser això duri dies, setmanes i fins i tot mesos,però jo et recordo que et necessito ja mateix al meu costat.
11. David Muñoz diu:

    20 març 2018 a les 10:21

    Poema lladre
    El meu poble
    Fa una lluna clara i una nit serena,
    jo m’estic, a la plaça de Sant Joan,
    en ella hi ha mil aromes.
    I una plaça de no se quin poble
    ho volta un cercle de muntanyes.
    Tenia el mar darrere.
    Tot baixant per la drecera,
    com fresuejà allà baix a la mar ?
    El mar es com el pati d’un colegi un solar.
    Aquests versos són del següents autors:
    Josep Maria Sagarra (1i2)
    Joan Valls (3)
    Joan Verdaguer (4i5)
    Joan Maragall (6i7)
    Maria Antònia Salà (8)
    Vicent Andrés Estellés (9)

    Espero que estigui bé
12. Arnau Garcia diu:

    20 març 2018 a les 10:41

    Haikú:

    La vida està
    Damunt la cendra viva
    Després de la mort
13. Paula Selves diu:

    21 març 2018 a les 08:25

    Poema entrepà

    Temps de records,et penso, et recordo, t’invento,
    vull pensar que ens represento,
    com a vida pura que som, que sento.
    Record es sinònim de tristesa,
    i la tristesa no es cura,
    t’ho dic amb incertesa,perquè perdura.
    El mar que murmura,
    el cel que dura fins que la lluna s’atura,
    i jo observant la bellesa de la natura,
    mès m’agradaria observar la teva,
    pero s’ha transformat en record que relleva
    pel meu futur, tant de bó la tristesa sigues seva.
    Tot es pur per mi,
    tot es així d’absurd.
    Tot es així a la fi.
14. Edgar Aguilar diu:

    21 març 2018 a les 09:47

    Haiku num. 4
    Jo no et vaig necesitar,
    En el teu paper de princep,
    Trist i encantat
15. Oriol diu:

    23 març 2018 a les 18:48

    5. Allargar un poema
    CONCERT
    On sempre sèiem hi ha una altra gent.
    Mai no t’oblidis d’aquella música
    i ella al costat. Queda algun lloc
    des d’on poder-la tornar a escoltar?
    Només a ella, per un instant.
    Aquella veu preciosa i alegre,
    Que mai s’oblidarà per molt lluny que estigui,
    Aquell amor que et dóna, és impossible de borrar
    La companyia d’ella no se superarà encara que estigui en el mes enllà.
16. Ingrid López Moreno diu:

    24 març 2018 a les 17:54

    HAIKÚ INDEPENDENT

    Miro al cel
    sense importància
    amb una mica d’ignorància
17. Nour El Jabri? diu:

    27 març 2018 a les 13:08

    ET DIC…

    Et dic
    i dic bellesa i dic t’estimo
    i dic problemas i superioritat i dic orgullositat
    i empatia i antipàtia i dic confusió
    i dic perjudici i conclusió i dic t‘odio.
18. Cesca Moore diu:

    29 març 2018 a les 11:17

    POEMA ENTREPÀ
    Temps de records, et pense, et recorde, t’invente.
    La meva ment està plena de records,
    I tu n’ets la protagonista de cada un d’ells.
    No penso en res més, creu-me
    Perdona’m i tot tornarà a ser com avans,
    Treu-me d’aquesta miseria
    O deixa’m patir perquè m’ho mereixo
    Tot es així d’absurd, tot és així a la fi.
19. Irina Ballo diu:

    1 abril 2018 a les 17:58

    LA CANÇÓ DEL POTSER
    Potser serem feliços i enterrarem les preocupacions
    Potser es compliran tots els nostres somnis
    Potser podrem ser nosaltres mateixos
    sense fer cas dels comentaris
    Potser viurem tranquils i disfrutarem de la vida
20. Paula Ortiz diu:

    2 abril 2018 a les 17:09

    POTSER
    Potser algun dia serem completament feliços.
    Potser algun dia diré tot el que hauria d’haver dit fa temps.
    Potser algun fia fare tot el que he volgut fer i no he fet.
    Potser algun dia no m’afectaran els comentaris.
21. Enric Velasco diu:

    2 abril 2018 a les 21:21

    Poema tallat:

    Se me’n va el seny
    darrera les esperances
    Les cames paralitzades
    m’he fet vell
    adust i cansat
    l’ombra m’allunya
    d’un risc de caure en la foscor
    solar i metzinosa
    He tancat, sense recança
    totes les finestres
    Esmolo el ganivet
    i em basta amb tenir-te a prop
    per fendir el meu món
    amb una sola paraula
    Cinc agulles de cosir
    clavades a l’ànima
    i la pluja del meu plor
    com una immensa onada
    Cada mot, cada llàgrima
    amb camèlies et regalo.
22. Laura Franco Carol diu:

    2 abril 2018 a les 22:13

    RECORDS

    Temps de records, et pense, et recorde, t’incente.
    Com aquell cop que te’n vas anar
    i no vas saber com tornar.
    D’això avui ja fa cinc anys,
    llargs anys de solitud.
    Tu vas marxar,
    i jo seguia aquí.
    Vas anar amb el meu germà,
    un germà que el dia d’avui
    és un desconegut per a mi.
    Vas ser tu el que vas volgué marxar,
    però jo no et vaig voler acompanyar.
    Per això ara que et recordo,
    se’m parteix el cor amb mil bossins,
    perquè vaig ser jo el que et vaig deixar escapar.
    Tot és així d’absurd. Tot és així a la fi.
23. Violeta diu:

    3 abril 2018 a les 11:48

    CADA MITJA NIT
    Se me’n van els ulls
    darrera les brillants llums.
    Les cames em porten pel camí,
    m’he fet vell
    adust i cansat
    l’ombra m’allibera
    d’un risc de veure la llum
    solar i metàl·lica
    He tancat,
    totes les finestres del meu cap.
    Esmolo el ganivet
    i em basta amb un sol gest
    per fendir el teu cor
    amb una sola mirada.
    Cinc agulles afilades,
    clavades amb ràbia
    i la pluja colpejant la teulada
    com una simfonia desafinada
    Cada mot, cada paraula, s’esvaeixen
    amb campanades silencioses.
24. Pol Aguilar Rambla diu:

    4 abril 2018 a les 18:59

    4.
    LA PRIMAVERA
    Va arribar la Primavera i alegres
    Saludem a les aus amb un cant
    Alegre, en tant que les fonts, amb els bufs dels zèfirs, discorren
    amb un dolç murmuri.

    Venen cobrint l’aire amb un mantell
    Negre els llamps i els trons a
    Anunciar-la, després, al callar aquest,
    Els ocells tornen de nou al seu sonor
    Cant.

    I després, sobre el florit, la
    Car murmuri de frondes i plantes,
    Dorm el cabrer amb el gos
    Fidel al seu costat.

    Amb el festiu ballen la Nimfa
    I el Pastor sota l’estimat sostre
    De la primavera en la seva
    Brillant aparèixer.
25. Lautaro p´erez diu:

    4 abril 2018 a les 21:06

    La vida sense un angel com tu
    Sense tu les flors es marceixen perquè els falta el teu amor i dolçor.

    Ets la clara primavera entre l’hivern i l’estiu, la que mai passa desaperseguda.

    Ets com el mar en calma, on es senten les orenetes i les patites onades.

    Ets un toc fresc i a la vegada caloros que sempre és adorable.

    Ets la cara de la joventut i de la saviesa com una vella deesa.

    Sense tu al meu costat em sento desamparat, com un pollet sense poder volar.

    La vida sense tu no pot ser el parais, perquè no pot faltar un angel com tu.

    Lautaro Nahuel Pérez
26. Clàudia Morillo diu:

    5 abril 2018 a les 13:42

    POEMA ENTREPÀ

    Temps de records, et penso, et recordo, t’invento.
    no paro d’imaginar,
    aquella vida al teu costat.
    Quan només erem tu i jo
    asseguts en un banc.
    Les nits, plenes de soletat,
    jo cada dia més enamorat.
    No sé perquè recordo tants moments,
    si tu ja no em tens en ment.
    Tot és així d’absurd. Tot és així a la fi.
27. Aladin diu:

    12 abril 2018 a les 09:10

    ESTIMARÉ FINS AL LÍMIT

    estimaré fins al límit
    de la teva paraula.
    tornaré cap a casa després.
    i en la túnica
    dels teus ulls de neguit
    i amors inhòspits
    cercaré l’alegria que em recordi
    l’aspra veu del desert de l’esperança.