Us desitjo bones festes amb un poema de Miquel Martí i Pol i una cançó de Joan Dausà.
POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.
bon nadal
AQUEST NADAL
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
RONDALLA DEL BOU
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’ Establia.
I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
NADAL SENSE TU
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me: “Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quart (Joan Oliver), Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936.
PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu, El caminant i el mur. Barcelona: Óssa Menor, 1954.
Cançó Nadal: Torna a ser Nadal
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=_XEZMVx-2Co
AQUEST NADAL: Narcís Comadira
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
https://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM—–>Canço de Nadal
Poema:
Quina nit tan esperada
El cel brilla més que mai
Les estrelles en rotllana
Fan la dansa del Nadal
Surt la lluna tafanera,
Rere un núvol treu el cap,
Mira tota divertida
Els carrers tan decorats.
Juga el vent amb les llumetes
Dels balcons acolorits.
Com m’agrada aquest dia
Per poder-nos retrobar.
I dir-vos a cau d’orella,
Que bonic es estimar!
Feliz Navidad 3 – Musicologo y Menes (Ft. Arcangel)
https://www.youtube.com/watch?v=b-ME-IkFqoY
Poema:
SOC PETIT/A
SÓC PETITET/A AIXÍ,
NO CONEC A NINGÚ AL MÓN,
NOMÉS AL PARE,
A LA MARE,
LES NEULES
I ELS TORRONS.
https://www.youtube.com/watch?v=KTPGNQcc03I&pp=ygUbY2Fuw6dvbnMgZGUgbmFkYWwgZW4gY2F0YWxh
PESSEBRE MÀGIC
Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ning-nang.
Un riu fet de plata
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.
A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
hi ha un nen sense roba,
l’estufa és un bou.
La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina,
i Déu un infant.
Ricard Bonmatí
NADAL SENSE TU
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me: “Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna!
Pere Quart (Joan Oliver), Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936.
https://www.youtube.com/watch?v=tx-w0tIuANE
https://www.youtube.com/watch?v=_XEZMVx-2Co
La Carta
L’escola és tancada
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda al carter.
“Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una cartera,
no té una postal?
Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Süissa
li diu: Bon Nadal!
Estigui content,
jesús ha nascut;
per dur-nos la joia
al món ha vingut.