Autobiografia lingüística

Publicat el 28 novembre 2023 per jclopes3

Aquest article ha estat publicat en 4t d'ESO, Llengua, Relats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

68 respostes a Autobiografia lingüística

Leo Anglada 4 ESO C diu:

28 novembre 2023 a les 13:58

Autobiografia lingüística de Leo Anglada

Al llarg d’aquests 15 anys de la meva vida, he parlat, he escrit, he escoltat i he après diferents llengües. Cada una d’elles ha estat una part important del meu aprenentatge.
A continuació us parlaré sobre aquestes llengües. Com les he après, perquè les parlo, en general, perquè formen part de la meva vida.

La llengua que ha format part de la meva vida des de que vaig néixer ha sigut el castellà, des de ben petit els meus pares i la meva família s’ha comunicat amb mi amb aquest idioma.
Vaig dir la meva primera paraula amb el castellà i a partir d’aquí l’he continuat parlant, aquesta llengua la parlo sobretot en l’àmbit familiar, ja que amb els amics normalment em comunico en català. És una llengua especial per a mi, pel fet que l’he parlat des de ben petit.

El català és la llengua que m’han ensenyat i he utilitzat en l’àmbit escolar. És una llengua que m’agrada molt perquè ha format part de la meva vida en moltes situacions, l’he après, generalment en l’escola, però també de parlar-la i escoltar-la he anat entenent noves paraules. Com ja he dit abans, també és la llengua amb la qual em comunico amb els amics.

L’anglès és una llengua que m’agrada aprendre. Aquesta llengua l’estic aprenent a l’escola i a una acadèmia. És una llengua molt important pel futur, i per això, bàsicament l’aprenc.

L’italià i el francès són llengües que no les he après, però si les he escoltat i he comprès algunes paraules. Vaig estar dues setmanes en el nord d’Itàlia i quatre dies a França.

Totes aquestes llengües que he comentat durant aquesta autobiografia han format part de la meva vida d’una manera o una altra. No totes les dominaré de la mateixa manera, però el que tinc clar, és que cada una d’elles és una part del meu aprenentatge.
BGB diu:

28 novembre 2023 a les 14:12

Autobiografia Lingüística

Vaig néixer i créixer a Barcelona, una ciutat meravellosa de Catalunya. La meva llengua materna és el català, i les meves primeres paraules i experiències lingüístiques van ser en aquesta llengua.

A l’escola, vaig aprendre el castellà i sobre tot l’anglès, ja que l’escola era una escola anglesa i gran part de primària només parlàvem en anglès a part del català i el castellà que també són una part important de la nostra educació.
He viatjat bastant pels Estats Units i també per Anglaterra i això m’ha ajudat molt a perfeccionar la meva pronunciació i la facilitat amb aquesta llengua. Va ser una experiència increïble, ja que vaig poder conèixer gent de tot el món i parlar amb ells en anglès.

A més a més, vaig decidir intentar aprendre francès i italià, ja que he viatjat també a França i Itàlia i són països i llengües que em semblen molt boniques per practicar amb parlants natius, però no va sortir com esperava, per molt que m’agradin les dos llengües crec que són molt fàcil d’entendre però molt difícils de parlar-les.
I aquesta és la meva relació amb les llengües al llarg de la meva vida.
E G S 4C diu:

28 novembre 2023 a les 14:21

Unes llengües que omplen vida
La meva autobiografia lingüística

En aquest text redactaré el meu viatge a través de les diferents llengües que han estat presents a la meva vida, tant en la vida familiar com en altres àmbits que també envolta, per exemple en el meu futur, o amb els meus amics. Jo, vaig començar sabent una sola llengua que és el castellà, però després vaig acabant adquirint altres diferents llengües.

D’entrada, vaig començar la meva vida sabent castellà, ja que era l’únic idioma que parlo amb la família, un cop que vaig començar l’escola bressol, em van començar a parlar en català, tot i que no l’havia arribat a parlar tampoc en el temps que vaig estar allà.

Més tard vaig començar l’escola, on vaig començar a aprendre català i anglès, anglès també el vaig començar a estudiar en una acadèmia, en canvi, el català ja l’entenia i a poc a poc vaig estar més forçada a utilitzar-lo a l’escola. Més endavant els meus avis van començar a parlar-me en alemany i en gallec perquè el pogués anar entenent, però no tenien molt de temps i al final no vaig aprendre a parlar-ho, el gallec una mica perquè els estius els passava a Galícia i he acabat entenent i parlant una mica. Tot i que sempre l’he volgut acabar d’aprendre, perquè és l’idioma de la meva àvia i m’agrada, així també com l’alemany, que és un idioma que van aconseguir aprendre els meus avis quan van haver de treballar a Alemanya.

Quan vaig començar secundària vaig continuar amb els meus estudis anglesos i del català, i l’any passat (a tercer) vaig viatjar a Alemanya i vaig aprendre algunes coses molt interessants, vocabulari i més coses. Aquestes llengües que ja conec les utilitzo dia a dia a la meva via en diferents àmbits com el castellà amb la família i alguns amics, el català a l’escola i amb alguns amics, el gallec el començo a utilitzar a Galícia, i l’anglès a l’escola, a viatges i a l’acadèmia. Totes aquestes llengües (exceptuant l’alemany i el gallec) les sé escriure, parlar i totes elles les sé entendre. Tot i que la llengua amb la qual estic més còmode és el castellà, perquè sento que al parlar en castellà el tinc més per la mà i noto que tinc un lèxic força bo, també em sento bastant còmode amb l’anglès, perquè m’agrada parlar-ho.

Aquestes llengües són importants per a mi, ja sigui per als llaços que em lliguen amb la família, amb els amics o al meu futur (o passat com el gallec). Les meves aspiracions són aprendre més anglès i començar també amb xinès o japonès, ja que són unes llengües que em semblen molt interessants.

Es pot veure que he tingut algunes llengües presents a la meva vida tot i que el més rellevant és l’esforç que dedicaré ara que ja sé com em sento amb aquestes llengües a poder tindre les més presents. I plantejar-me estudiar noves llengües.
JMS 4C diu:

28 novembre 2023 a les 14:24

Les llengües que em fan volar

Soc en Joan Melchor, i des de ben petit he tingut una facilitat per als idiomes. Quan era petit la meva mare ens obligava a la meva germana i a mi a veure pel·lícules en angles, i poc després ens va apuntar a una acadèmia d’angles en la qual vaig fer angles per vuit anys seguits. Al llarg de la meva vida he mostrat interès en altres llengües.

De petit el meu pare em va introduir al català, que era l’idioma que em parlava, i ma mare amb el castellà. Més tard, em vaig trobar amb l’anglès i tots els anys d’aprenentatge que em va costar. Per quart de primària me’n vaig anar de viatge amb la meva família de viatge a Venècia, Itàlia. Viatge que em va marcar molt per la bellesa del país i l’idioma. Amb la meva arribada a l’ESO vaig topar-me amb el francès, que va ser la llengua que vaig triar com a optativa durant la meva estança a l’ESO, acabant tenint un bon nivell de francès. Sempre havia tingut cert interès en el Brasil, i el que em va portar al seu idioma, el portuguès. És un idioma que m’agradaria aprendre més en profunditat, ja que sé dir un parell de frases, però poc més.

Finalment, després de posar com a exemple les meves experiències amb diferents idiomes m’agradaria inspirar a qualsevol persona a endinsar-se en els o l’idioma que els interessi. I si compteu amb la sort de tenir una facilitat pels idiomes com jo aprendreu més de pressa.
Dylan Chong diu:

29 novembre 2023 a les 09:01

Historia de vida lingüística.

Hola, em dic Dylan i em considero una persona que no parla moltes llengües però que podria parlar moltes més sense cap dificultat. Parlare sobre les llengües que han passat per la meva vida, algunes que vaig fer servir, altres que encara faig servir i algunes que vull fer servir.

Quines llengües parlo? Jo puc parlar castellà, català i anglès, totes amb fluïdesa. Les primeres llengües que vaig aprendre van ser el castellà, l’anglès i el xines, vaig aprendre totes al mateix temps per temes de família i encara faig servir el castellà i l’anglès. El xines és un idioma que vaig aprendre quan era petit pel meu avi i besavi, però el vaig perdre molt de pressa, però m’agradaria aprendre un altra vegada. Quan vaig arribar a l’insti a Espanya vaig haver d’aprendre català i va ser molt ràpid. Jo sóc una persona que aprèn molt ràpidament les llengües i no tinc dificultat per entendre moltes llengües encara que no les parli, un exemple és que vaig estudiar francès a l’insti poc temps i ja no el parlo tan bé, però puc entendre, fins i tot les cançons.

Amb les llengües he descobert aquesta habilitat que tinc per estudia-les i aprendre-les ràpidament, molta gent té aquesta habilitat però no ho sap, per això sempre és bo i important estudiar llengües.
Alejandra Moya diu:

29 novembre 2023 a les 09:18

Autobiografía lingüistica d’Alejandra Moya

Soc l’Alejandra i tinc quinze anys, vaig néixer a València, i des de petita la llengua amb la qual la meva família s’ha intentat comunicar amb mi amb el castellà i valencià.

Com ja he dit des de petita les primeres llengües que he après han sigut el valencià i el castellà, quan amb tres anys vaig venir a viure a Vilassar de Mar, a l’escola vaig començar a aprendre el català, i després d’un temps vaig començar a estudiar l’anglès.

Quan vaig començar l’institut vaig fer un trimestre de francès però el francès mai m’ha cridat l’atenció, després vaig fer segon de l’eso d’alemany però com la profe no m’agradava vaig decidir deixar-ho.

Quan he viatjat he sentit parlar el francès, l’euskera però excepte el francès que vaig fer un trimestre, mai he tingut més relació amb aquestes llengües.

La música que escolto normalment és en castellà, en anglès molts cops també m’agrada escoltar música i alguna en francès, però de normal l’escolto amb castellà.

Les llengües que més importància i més destaco en mi són el castellà i el valencià, ja que com he dit des de que vaig ser petita són les que m’han parlat i he parlat i per mi són les que emocionalment són més importants.

En definitiva, les llengües que més parlo i m’agraden, castellà, català i valencià.
LRM diu:

29 novembre 2023 a les 09:20

UN MÓN PLE DE LLENGÜES

Si et donen un superpoder a escollir, triaries parlar tots els idiomes del món? Realment, mai m’havia replantejat l’importància que tenen les llengües en les que interactuo, i com d’útils són en el meu dia a dia.

Per una banda, situo en el cor les meves llengües maternes, Català i Castellà, que son aquelles que utilitzo en el meu dia a dia, per parlar ja sigui amb amics, família, mestres… A més a més, situo l’anglès aquí també, encara que no sigui una llengua que vaig aprendre des de que vaig néixer, és la que més m’agrada i més n’uso, quan estic de viatge o mentre miro les meves sèries, per exemple.

Per altra banda, he estat en contacte amb un munt de llengües més, entre elles: l’alemany, el francès, l’italià, Crioll… El crioll és el que més m’ha marcat, ja que així parlava un amor d’estiu que vaig tenir, quan vaig anar de viatge a les illes Maurici.

En definitiva, no tinc gaire interès a aprendre noves llengües, tot i que se’m va molt curiós sentir a la gent parlar la seva llengua materna. M’agrada molt viatjar, i per això també tinc moltes oportunitats d’escoltar-ne de noves.
Queralt Gascó 4 eso A diu:

29 novembre 2023 a les 09:27

Autobiografia lingüística de Queralt Gascó Barrio

Fa quinze anys que estic en el poble de Vilassar de Mar i espero estar molt de temps. E escut a Barcelona, i des de petita la meva llengua paterna és el català, de part de mare també és el català, però quan tenia dos anys el meu avi matern emperlava amb castellà, era de Zaragoza, es va morir quan en tenia tres, i ja de part de família materna ningú més em parla castellà. A vegades la meva iaia fa oracions amb castellà.

El català l’utilitzo dia a dia, per parlar amb els amics, amb els pares, amb els professors…
El castellà, quan tinc classe de castellar.

Aquest text l’escric perquè a classe estem estudiant la diversitat lingüística i hem de fer un text parlant de quines llengües han tingut relació a la nostra vida.

De petita vaig anar a Londres i encara que no me’n recordo de tot, crec que parlaven en anglès.

Quan tenia set anys, la meva tieta i la meva àvia em van regalar un viatja a Itàlia. D’aquest viatge si me’n recordo, jo parlava català, però la meva tieta que ha estudiat Itàlia, era la que ens traduïa tot el que deien.
El Itàlia l’escolto molt a casa de la meva tieta, ja que té una parella Itàlia.

A l’institut, faig llatí, encara que no el parlem tinc relació.

L’anglès, a l’escola, m’encantaria en un futur viure als Estats Units, i parlar l’anglès a la perfecció.

Miro sèries i pelis en castellar, pro si la pel·li me l’he vist més de tres cops la poso amb anglès i subtítols.

En resum, m’encantaria conèixer més llengües, i aprendran d’elles. I les llengües que més m’agraden són el català i el castellà.
CTN 4t ESO A diu:

29 novembre 2023 a les 09:29

EL MEU PAS PER LES LLENGÜES

Em dic Carolina, tinc quinze anys i visc a Vilassar de Mar, un poble als afores de Barcelona (Espanya). La meva família sempre m’ha ensenyat que saber llengües significa saber moure’ns millor pel món en termes de comunicació. La veritat, després de tots els cops que he interactuat amb aquest àmbit, no m’hi cap cap dubte, per això, sempre que he pogut, he ampliat la meva diversitat lingüística.

La meva llengua materna és l’espanyol, concretament l’argentí, la primera paraula que vaig dir va ser “agua”.
Un cop sortida de casa, a poc a poc vaig anar introduint el català a la meva vida, anant a guarderies i fent el que serien els meus primers amics. Poc després, l’anglès va aparèixer a la televisió de casa. Però no va ser fins quan vaig entrar a l’escola primària que el vaig començar a parlar.

Per molt que no la sàpiga parlar del tot, de les llengües més importants per mi és l’hebreu. És la llengua de la meva cultura i una connexió molt crucial amb la meva religió.

Una de les meves amigues més apreciades i de tota la vida, és la meva cosina, que té família francesa de part materna, així que amb la seva mare parla aquest idioma. N’estic acostumada a escoltar-lo des dels cinc anys, quan elles i la seva família es van mudar a Espanya des d’Argentina.
No només ella, sinó que una de les més amigues meves a la primària parlava xinès, així que encara que no l’hagi après, m’encantava escoltar-la parlar.

Durant la meva època de primària, al centre, no vaig aprendre cap altra llengua, però si vaig aprendre a dominar les que ja sabia. Igualment, parlant fora del centre, vaig viatjar a diversos llocs del món. Anant a Itàlia, Hongria, Brasil, Portugal i Argentina, el meu coneixement per les llengües va quedar molt més ampli que abans de conèixer les diferents localitats i cultures, no només per l’idioma oficial d’aquell país, sinó també pels seus diversos habitants.

Ara que estic a l’institut, he conegut a molta gent nova de tot arreu, començant a tenir un contacte amb l’àrab, el rus, l’alemany, el llatí… i moltes més llengües que ara constant a la meva ment.

Finalment, estic feliç de poder-ne haver experimentat un contacte amb tantes llengües, sento que m’enriqueixen com a persona i em fa entendre una mica millor la història i personalitat de la gent.
MFM diu:

29 novembre 2023 a les 09:30

Biografia Lingüística
Doncs anem a parlar de les meves llengües, jo, ara mateix tinc com a principal llengua, o més ben dit llengües, el Català i el Castellà; encara que tinc més llengües, de les quals una d’elles, que arriba a ser l’Anglès és el que estic aprenent, i tinc ganes d’aprendre molt, no tant com per anar a un país angloparlant per saber més, però sí una mica més del mínim. Després tinc les llengües que tinc contacte però no cada dia, i de fet parlo unes poques paraules, com arriba ser el Portuguès i l’Itàlia, el Portuguès l’entenc molt, però em costa parlar, i l’Italia l’entenc poc i no el parlo.

Bé, a l’acabar la introducció, parlem de les meves llengües de forma més profunda. El català, jo el tinc com a llengua materna, i de fet em comunico amb els professors i familiars amb Català, cosa que el domino bastant bé, encara que no l’estimo molt, de fet no li tinc molt de afecte, amb tot el meu respecte, no m’agrada gent el català, per a mi que l’apartat d’ortografia és increïblement alt i difícil per a mi, però bé, és el que hi ha. Després tinc el castellà, que el parlo literalment un 90% del dia, perquè amb els amics a l’Institut ja ocupa molt, també el domino molt, i és el que és més còmode per a mi, el trobo més fàcil quant al tema gramatical i tinc més facilitat per ser més fluït i tindre més riquesa de paraules quan el parlo i quan l’escric. Després tenim l’Inglés, el parlo molt, sobretot quan jugo a videojocs, que com et connectes amb gent de qualsevol part del món l’Ingles va molt bé. M’agradaria saber més, encara que l’entenc quasi perfecte, i el tinc molt fluït, vull saber molt més, però no tant com per anar a un altre país o anar a una acadèmia, però si el bàsic. Ara si, ara tenim les llengües que directament no parlo però les entenc; com el Portuguès i l’Italia, el Portuguès el tinc bastant mort, no se parlar-lo molt bé però l’entenc a la perfecció, no com l’Italia, que em costa entendre’l i el parlo un part de paraules. I quant a les llengües que parlo ja estaria, òbviament també tinc el Francès, perquè l’he estudiat mig any però no l’entenc, no m’agrada i no el parlo.

Quant a l’ordre, perquè el català, la Castella i l’Anglès els he après des de sempre, però l’Itàlia va ser pel meu millor amic, que de part de pare és Italià, llavors algun moment m’ha parlat i jo l’entenc, bé no, però una miqueta si. I el Portuguès pel altre millor amic, que de part de mare es de Portugal, cosa que jo també tinc algun amic que és Portuguès llavors el parlo bé i l’entenc però no és la meva principal.

Quant als prejudicis o les Dades Objectives de les meves llengües, sí, el català que no el suporto, no per parlar-lo, però d’una forma estranya no el suporto, el trobo molt estrany, difícil, molt poc necessari, i que menys on es parli, no et serveix de molt. Tot això són prejudicis meus, i que per a mi el català és així. En canvi, l’Ingles i el Castellá m’agraden, els trobo còmodes de parlar, també té molt que veure que el Castellá el parlo molt fluït, tinc una riquesa quan parlo que per a mi crec que és bona, i després a la part gramatical no soc el millor, però el trobo el triple de fàcil que el català.
I és clar, l’Inglés el parlo fluït, l’entenc a la perfecció o quasi, i quant a la part gramatical és una mica be però millor que el Català, després també afecta molt que quan jugo a Videojocs sol parlo anglès, llevat que hi hagui algú que també parli Castella, que llavors el parlo sense problema. I clar, sol escolto música Anglesa, però no el partit de POP modern com Taylor Swift o cantants així, soc més clàssic com: Michael Jackson, Elvis Presley, Elton John, estil així.

I bo per acabar, no tinc res que ressaltar que sigui d’interès de les meves llengües, però que el Català i el Castellá són els que parlo tot el dia, l’anglès m’agradaria aprendre més, i el tinc molt però molt bé, després les llengües terciàries com el Portuguès que l’entenc però no el parlo molt, i l’Italia que l’entenc poc i el parlo poc.
Poc més, espero que sigui interessant tot el que he mencionat. Tota aquesta biografia lingüística l’escrit per fer una autoreflexió sobre que parlo més i menys, quines em costen més o menys… I així per dir i comentar el que parlo, el que és més còmode per a mi i tot això.
G. N. diu:

29 novembre 2023 a les 09:36

Em dic G. N., faig 4t d’ESO i visc a Catalunya, Vilassar de Mar. Parlaré sobre quines llengües tinc més preferències i el perquè, i ho faig perquè m’han obligat a fer-ho per apujar nota.

Jo vaig néixer a l’hospital de Mataró, i porto 15 anys vivint a Vilassar de Mar. Sempre he parlat en català i a l’escola quasi sempre m’han ensenyat castellà i anglès, però de ben petit em vaig interessar per l’anglès i no recordo per què.
Sempre o quasi sempre parlo català amb la meva família i amics, encara que també parlo a vegades en castellà. Des de petit vaig agafar interès en les llengües, i per això a l’escola vaig apuntar-me a anglès.
Després a l’institut, d’optativa vaig fer francès, però ho vaig deixar per falta d’interès, i ara faig llatí perquè a les optatives que m’agradaven havia de triar obligatòriament el llatí, i també faig anglès d’extraescolars.

Escolto els vídeos a YouTube i a tiktok majoritàriament en castellà i anglès, igual que la música, però sempre estic pensant en català (excepte quan faig anglès).

Finalment, encara que parlo castellà i anglès, em sento identificat amb el català, però la meva segona llengua preferida és l’anglès (encara que l’he d’aprendre una mica més).
JRR 4tA diu:

29 novembre 2023 a les 09:44

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA (un món de paraules)

Hola, em dic Jana i ara explicaré la meva autobiografia lingüística i les llengües que he anat desenvolupant al llarg del temps.

Vaig néixer en un poble costaner on es parlaven dos idiomes, el català el qual parlava a casa i el castellà de tant en tant.

Vaig començar a parlar abans dels dos anys, dient paraules soltes i algunes que anava escoltant. La primera paraula que vaig dir va ser mama.
Quan era petita, a casa sempre parlava català. La meva mare em parlava en català, però el meu pare, la majoria de vegades en castellà.

A mesura del temps vaig adquirir aquestes dues llengües que les podia parlar fàcilment, primer vaig aprendre a parlar més ràpid el català i després el castellà.

Quan m’anava fent més gran em van apuntar a una acadèmia d’anglès perquè pogués aprendre un nou idioma. Al principi em va ser difícil, però quan més practicava, anava entenent-ho millor i més ràpid aprenia.

El català és l’idioma que més faig servir, l’utilitzo per parlar amb la família materna, amb la meva germana, alguns dels meus amics i amb els professors.

En canvi, el castellà només l’utilitzo per parlar amb la família paterna, amb les companyes del futbol i amb alguns amics.

Em sento més còmode parlant en català, ja que a casa normalment és l’idioma que més faig servir i també perquè va ser el primer idioma que vaig aprendre.

Al llarg del temps, gràcies a l’acadèmia he desenvolupat l’anglès i el sé parlar i escriure, però encara em queden algunes coses per aprendre. M’agradaria que algun dia pugui parlar perfectament aquest idioma per poder viatjar als Estats Units o algun altre país.

En conclusió, es podria dir que la meva llengua primera és el català, la segona el castellà i la tercera l’anglès. M’agradaria aprendre alguna nova llengua a mesura del temps, però sense anar a acadèmies, sinó anant a un altre país i aprendre-la sola.
Jan González 4tA diu:

29 novembre 2023 a les 09:45

ESTIMO LES LLENGÜES DEL MÓN

Hola, em dic Jan González i sóc de Vilassar de Mar, un poble al costat de Barcelona, des de que vaig néixer el meu entorn familiar ha sigut molt obert en conèixer noves llengües i en aprendre cada una d’elles, segons ells em diuen que t’obre noves portes al món i oportunitats de treball al ser gran, tot i ser un perjudici per ells, penso que el que diuen és veritat i per això penso que les llengües són molt importants a la nostra societat.

Jo parlo dues llengües sense complicacions i a les que puc dir que les puc parlar fluidament que són el castellà i el català, que són les que els meus pares i avis m’han ensenyat des de petit. Per part del meu pare, que és Madrileny, m’ha parlat en castellà des de ben petit i per part de la meva mare, que és barcelonina el català.

L’anglès és un idioma que ha estat a la meva vida des de que era molt petit, ja que els meus pares com he dit al començament pensen que té una gran importància, llavors he anat a acadèmies per tal de poder parlar-lo amb fluïdesa, encara que segueix sent tot un repte per mi.
Fora de casa amb els amics barrejo el català i el castellà depenent amb la persona que estic parlant i l’anglès no l’utilitzo mai, només a l’escola i l’acadèmia.

El català per mi és l’idioma amb el qual em sento més còmode parlant i escrivint i el que tinc més amor, ja que és la llengua del poble on he nascut. I sento que és la meva primera llengua.

Per acabar, penso que parlar més d’una llengua és una cosa molt important per una persona en aquesta vida, i ho recomanaria molt, encara que penso que amb parlar una llengua també pots continuar endavant.
Glata Lagartija 2008 diu:

29 novembre 2023 a les 09:46

La meva diversitat lingüística

Hola, soc l’Artur, un nen de quinze anys que ha nascut a Barcelona, Catalunya i viu actualment a Vilassar de Mar, un poble al voltant de Barcelona.

Des de petit vaig aprendre a parlar català i les meves primeres paraules van ser en català, és la meva llengua materna. Una mica més gran ja vaig començar a parlar castellà, la llengua amb la qual em comunico amb el meu pare. Amb els avis parlo en català només amb la meva àvia de part de mare i amb els 3 altres parlo en castellà.

Ja des de petit em van portar a una acadèmia d’anglès, però mai m’ha agradat molt i m’agobiava, al final la vaig acabant odiant i ara només la practico a classe o algun cop veig algun youtuber que parla en anglès, també l’utilitzo per a alguna paraula en concret, quasi sempre per insultar.

A primer d’eso vaig fer Francès i Alemany, de l’alemany no me’n recordo de res i de francès una mica, també vaig aprendre una mica de francès per què just el pont de desembre de l’any passat vaig anar en creuer i em vaig fer amic d’un francès, també d’uns italians i també vaig aprendre una mica perquè és bastant semblant i la meva tieta em va ensenyar una mica de portuguès, perquè ella és de Lisboa.

I això és un petit resum, les úniques dues llengües les quals puc mantenir una conversa llarga és en català i castellà i si és més curta en anglès també puc, les altres llengües només són paraules en concret com l’àrab que només sé 3/4 insuls.
jae 4A diu:

29 novembre 2023 a les 09:56

(DEFINITIU)

EL PEU PAS PER LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

Hola, soc la Jana Arcusa, soc de Vilassar de Mar i aquesta és la meva autobiografia lingüística.

Des de ben petita els meus pares m’han dit que saber llengües t’obre més portes i oportunitats al món, i després de l’après a classe m’atreveixo a dir que això és un prejudici. Però sí que crec en què saber com més llengües millor et beneficia com a persona i t’enriqueix de cara a la cultura, i per això sempre he estat interessada en aprendre de noves.

Tant la meva llengua materna com la paterna és el català, i sempre he estat rodejada d’aquest idioma. La meva família sencera sempre m’ha parlat en català i els meus amics igual, i per això és la meva llengua principal i la que porto al cor.
El castellà, al igual que el català, també el parlo sense dificultats ja que l’he après a l’escola i alguns amics el parlaven.
I l’anglès, el porto estudiant des de que tinc memòria. A part de practicar-lo a l’escola com una assignatura més, vaig a una acadèmia des de fa molts anys per tal de parlar-lo amb més fluïdesa i patir menys complicacions a l’hora de practicar-lo. I he de dir que és un reforç que m’ha ajudat molt en els estudis i que crec que sense l’acadèmia no parlaria tant bé l’anglès.

A part d’aquestes tres llengües, vaig estar estudiant alemanys durant dos anys a l’institut com a optativa, i fins i tot vaig anar d’intercanvi a Hamburg durant una setmana. No se’m donava malament, és més tenia facilitat per aprendre aquesta llengua, però a quart d’ESO em va sorgir l’oportunitat de canviar d’optativa i n’hi havia d’altres que m’interessaven més. Llavors vaig deixar l’alemany per estudiar alguna cosa que em cridava més l’atenció i ja fa quasi mig any que no el parlo.

A més a més, he tingut la sort de viatjar a llocs increïbles del món i gràcies a això he estat en contacte amb altres idiomes, com ara tailandès, xinès, grec i portuguès. I a cada lloc he acabat aprenent algunes paraules i parlant amb gent d’allà. Totes les llengües són diferents i les pots considerar més difícils o més fàcils, però a mi personalment totes em van fascinar. Cadascuna era molt diferent a l’altra, amb la seva història i la seva cultura, i això em cridava l’atenció i em provocava ganes d’aprendre-les totes.

Finalment, com a conclusió, vull desmentir el mite de que hi ha llengües més difícils i més fàcils, i que com més llengües sàpigues millor, ja que t’enriquiràs com a persona. He après bastants llengües al llarg de la meva vida, i espero poder aprendre’n més per continuar el meu pas per la diversitat lingüística.
J. S. P 4ESO A diu:

29 novembre 2023 a les 10:00

LES LLENGÜES A LA MEVA VIDA

Em dic Jana i tinc quinze anys i aquesta és una autobiografia, però sobre les llengües a la meva vida. Una recopilació de tant les llengües que he parlat, com les que he sentit, com les que potser algun dia m’agradaria aprendre.

Només néixer, els meus pares ja em parlaven en català la llengua que parlo més avui dia junt amb el castellà, són les meves dues llengües maternes. Els meus avis paterns sempre m’han parlat en castellà, per tant, he après aquesta llengua per ells, les pel·lícules, l’entorn i anant cada estiu al poble on van néixer els meus avis.

Una altra llengua que és molt present a la meva vida és l’anglès. Avui en dia està a la vida de tota la gent jove, ja que és una llengua que s’aprèn a totes les escoles, a part, és molt important per trobar feina a qualsevol lloc, per tant, és gairebé igual de necessària que el castellà, ni que sigui un nivell una mica baix. Aquesta llengua l’he après a partir de sèries, pelis i vídeos en versió original. Aquest següent trimestre aniré a estudiar-lo a Irlanda, una de les maneres més eficients per aprendre un idioma és anar un temps al país a estudiar-lo, tot i que no és possible la majoria de vegades, intentaré aprofitar al màxim la meva estada a aquest nou país per a mi.

Per últim, la quarta llengua que parlo és l’alemany, és la que menys controlo, ja que no és gaire fàcil trobar algú que també la parli, perquè la base està a practicar-la i parlar-la quant més millor. Els meus pares volien que parlés un altre idioma i de petita em van apuntar a una acadèmia a aprendre l’alemany. A part d’estudiar-la a l’acadèmia, he anat força vegades de viatge a Alemanya i Suïssa, tant amb la meva família com en viatge d’estudiants. Tinc molts bons records d’aquests viatges, cosa que fa que en part em donen més ganes d’aprendre aquest idioma.

A part de totes aquestes llengües, he sentit parlar d’altres gràcies als viatges o simplement anant pel carrer per aquí. Algunes d’aquestes són el portuguès, rus, àrab, xinès, pakistanès… i un munt d’altres. Cosa que demostra la diversitat lingüística d’aquest país.

En definitiva crec que sempre és bo saber llengües, a mi m’agradaria aprendre més, com més millor no només per saber més i poder-te comunicar amb més gent sinó que és molt bona oportunitat per trobar feines bones i ben pagades.
Dina el Ayadi diu:

29 novembre 2023 a les 10:21

UN MÒBIL PERDUT A L’ASCENSOR

Una vegada vam anar jo i la meva amiga Ania a Mataró Parc a veure la pel·lícula “ fast y furios”

En acabar el seu pare ens va vindre a buscar a la porta, vam anar cap allà, va trigar menys del que esperàvem. En pujar ens va dir el seu pare que havíem d’anar a casa recollir la seva bossa i a passejar els seus gossos, jo vaig passejar al Lolo i l’Ania la Lola.

Vam acabar Seguidament ens en vam anar cap a casa meca, estàvem soles, ja que els meus pares estaven de viatge, però el meu germà estava en el cinquè pis així que una miqueta sí que estàvem vigilades, a bancs de cuinar. Volíem sortir a l’ascensor a fer una fotografia perquè el mirall és més gran, en fer la foto vaig deixar el telèfon a la barana de l’ascensor i vam entrar cap a casa i vam seguir cuinant

Quant de sobte em truca el meu germà em diu que el repartidor li havia preguntat que si era seu el telèfon que s’havia trobat a l’ascensor, el meu germà em va ficar batussa, però gràcies, el repartidor el vaig recuperar.
Martina diu:

29 novembre 2023 a les 12:05

LES LLENGÜES QUE PARLO

Hola, em dic Martina Bueno i visc a Vilassar de Mar.

Vaig créixer a casa parlant català amb tota la meva família, és la llengua amb la qual m’he criat i durant cada any de primària i ESO els professors m’han parlat també en català.

Amb tots els meus amis parlo castellà, aquesta llengua em sembla molt més còmoda de parlar i d’escriure. Normalment també m’expresso en castellà.

Pel mòbil només parlo en castellà, només en alguns casos, com la meva família parlo català.
Generalment, la música que escolto, que també és la meva preferida és en castellà, també m’agraden algunes cançons en anglès, crec que gràcies a elles milloro el meu nivell i aprenc a expressar-me millor.

Des de petita, fa com set o vuit anys vaig a classes d’anglès. Em sembla un idioma molt proper i que el parlo bastant bé. Normalment, miro totes les sèries i pelis en anglès i subtítols, ja que em sembla una manera molt senzilla i pràctica d’aprendre, només si la sèrie està en castellà no la miraré en anglès, pel fet que no tindria molt de sentit.
He viatjat 2 cops a Londres i 1 a Amèrica, allà he pogut tenir un millor contacte amb la gent d’allà i la llengua d’allà. M’agradava molt veure com la gent dominava la llengua i la parlava amb tanta facilitat, perquè sempre he volgut tenir un nivell igual.

Durant dos anys vaig estudiar alemany a l’institut. Em sembla un idioma molt complicat en el que de dos anys només me’n recordo d’algunes coses.
Entre aquests dos anys, un també vaig estudiar francès i em va semblar una mica més fàcil, però ja no me’n recordo de res.

Finalment, crec que soc una persona que m’encanta aprendre idiomes nous i m’encantaria saber-los tots, però principalment els que m’agradaria saber són francès i algun bastant difícil com l’àrab o algun semblant.
El Bujías diu:

29 novembre 2023 a les 14:13

Un dia, vaig decidir anar a fer submarinisme a Blanes amb els meus amics. Vaig triar aquesta ciutat perquè era on vivia la meva àvia abans de morir, llavors vaig pensar que seria bona idea.

Doncs, ens trobàvem fent submarinisme quan de sobte, em vaig adonar que vaig perdre el collar de la meva àvia, aquell que em va fer amb tanta estima just dos mesos abans de la seva mort.

Només donar-me conte del fet, em vaig posar tant trist que em vaig posar a plorar, definitivament, una de les coses més tristes que m’han passat mai.
Iciar Barrantes 4t ESO C diu:

30 novembre 2023 a les 17:20

LES LLENGÜES DE LA MEVA VIDA

En aquesta autobiografia lingüística parlaré sobre les llengües que han estat al meu entorn al llarg de la meva vida. Algunes més que d’altres, com el castellà i el català, perquè són les llengües amb les quals he crescut ja que el castellà és la llengua que sempre m’han parlat a casa i el català és una llengua que parla una petita part de la meva família i que a més parlo a l’escola des de ben petita.

La meva primera llengua, que com ja he dit anteriorment, és la llengua que m’han parlat a casa des que vaig néixer: el castellà. La major part de la meva família va arribar a Catalunya des d’altres parts d’Espanya on només es parla castellà, per tant, és la llengua que practiquen sempre i amb la que es comuniquen amb mi. Encara això, una petita part de la meva família sí que té el català com a primera llengua, com per exemple alguns tiets, amb els que parlo català sempre que puc.

Encara parlant de família, he tingut l’oportunitat d’escoltar en diverses ocasions l’ucraïnès, així que es podria dir que tinc també relació amb aquest idioma del extranger encara que mai n’he anat a Ucraïna. Això és perquè el meu tiet, el germà de la meva mare, es va casar fa aproximadament 10 anys amb una dona d’allà, la qual té un fill més gran que jo amb el que parla ucraïnès i, en conseqüència, a cada reunió familiar on coincidim el sento, però jo no l’entenc i tampoc sé parlar-lo.

A més a més, amb les meves amistats, encara que amb alguns hi parlo català, normalment parlem en castellà inclòs dins de l’escola, però sobretot fora, ja que és la primera llengua de la gran majoria.

D’altra banda, a l’escola sempre m’han ensenyat totes les assignatures en català excepte les assignatures corresponents a altres llengües com el castellà i l’anglès, una llengua amb la qual també tinc relació que porto estudiant des de petita i que la trobo molt al meu entorn. Més endavant, a l’institut, gràcies a les optatives, vaig afegir també relació amb el francès, una llengua que he estudiat durant tres anys de quatre de l’ESO i amb la que em puc mínimament comunicar, encara que menys que amb l’anglès.

El català i el castellà són les dues llengües que parlo amb més fluïdesa i les que millor se’m dona escriure. En segon lloc, està l’anglès, que el sé escriure penso que basant bé encara que no el parlo amb tanta fluïdesa. A més, de tant en tant escolto música i veig pel·lícules en anglès, la qual cosa també influeix. Però en el cas del francès, no el sé parlar ni escriure del tot perquè encara estic en procés d’aprendre’l.

En conclusió, després d’aquesta recollida de dades sobre la meva relació amb les llengües del meu entorn, es podria dir que el castellà, a banda del català, és la llengua que més parlo i amb la que més còmode em sento.
PPV diu:

1 desembre 2023 a les 10:18

UTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Sóc la Paula Portomeñe Vázquez tinc 15 anys, vaig néixer a Barcelona i visc a Vilassar de Mar desde que vaig néixer estudio a l’institut Vilatzara i vaig estudiar primaria a la Presentació de la Mare de Déu. Ara parlaré sobre les llengües que parlo.

Desde petita parlo castellà és la meva llengua familiar, desprès a l’escola vaig aprendre el català i l’anglès, i avui dia segueixo aprenent anglès.
Després hi han llengües que jo he escoltat pero no se parlar-les ni les entenc, l’italià, el grec, francès, alemany… són alguns exemples de algunes llengües que he escoltat per viatges que he fet. L’àrab i el romanès els escolto perquè tinc bastants amics que el parlen però no l’entenc ni tampoc el parlo. Y a primer de la eso i segon vaig estudiar alemany però no m’enrecordo de res. També entenc el gallec pero no el parlo i l’entenc perquè la meva família és gallega. El francès és un idioma que vull aprendre perquè vull anar a viure a França.

Per a mi la llengua més important per mi i la que més parlo és el castellà, però en un futur vull tenir un molt bon nivell d’anglès i saber moltes llengües per tenir més portes en la vida.
BGB diu:

1 desembre 2023 a les 13:00

Autobiografia Lingüística

Vaig néixer i créixer a Barcelona, una ciutat de Catalunya. La meva llengua materna és el català, i les meves primeres paraules i experiències lingüístiques van ser en aquesta llengua.

A l’escola, vaig aprendre el castellà i sobre tot l’anglès, ja que l’escola era una escola anglesa i gran part de primària només parlàvem en anglès a part del català i el castellà que també són una part important de la nostra educació.
He viatjat bastant pels Estats Units i també per Anglaterra i això m’ha ajudat molt a perfeccionar la meva pronunciació i la facilitat amb aquesta llengua. Va ser una experiència increïble, ja que vaig poder conèixer gent de tot el món i parlar amb ells en anglès.

A més a més, vaig decidir intentar aprendre francès i italià, ja que he viatjat també a França i Itàlia i són països i llengües que em semblen molt boniques per practicar amb parlants natius, però no va sortir com esperava, per molt que m’agradin les dos llengües crec que són molt fàcil d’entendre però molt difícils de parlar-les.

I aquesta és la meva relació amb les llengües al llarg de la meva vida.
nmf 4t C diu:

3 desembre 2023 a les 20:09

LA MEVA AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

Hola, soc la Naiara Matallana i primer parlaré de les llengües en què he tingut contacte amb ordre de la primera a l’última escoltada i explicaré com les vaig escoltar o aprendre i si avui dia les utilitzo.

Les primeres llengües de totes que vaig escoltar i aprendre van ser el castellà i tot seguit el català quasi al mateix temps gràcies a la meva família i a l’institut, són llengües que avui dia les conec molt bé i són les llengües que més uso al dia a dia i més domini tinc.

Amb l’edat de 4 anys vaig començar a aprendre l’anglès a una acadèmia i avui dia la continuo estudiant, la utilitzo o bé per parlar a classe i acadèmia o bé quan vaig fora de viatge per comunicar-me.

A primer de l’ESO, amb 12 anys vaig començar a estudiar Alemany a l’institut, com a tercera llengua i només l’uso a l’assignatura d’alemany o quan vam anar d’intercanvi a alemanya, però allà vam parlar més anglès que alemany. Avui dia l’he deixat d’estudiar perquè em sembla una llengua massa difícil per a mi.

Com a quartes llengües o bé llengües que he tingut molt poc contacte són en viatges els són llengües que les porto al cor. Hi són: El italià és quan vaig anar a Roma de vacances 2 setmanes i mai més l’he tornat a fer servir. I el portuguès quan vaig anar a Cabo Verde, una illa a l’Àfrica, dels quals vaig estar 3 setmanes, no em va semblar un idioma tan diferent, ja que algunes paraules es poden deduir del castellà o català.

En conclusió vull remarcar que les llengües que porto al cor són les que on he anat de viatge, les llengües estudiades des de petita les porto al cap. I totes les llengües mencionades han format una petita part de la meva vida i òbviament no totes les domino de la mateixa manera.
CAC 3r ESO A diu:

4 desembre 2023 a les 10:04

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA DE CARLA ARMISEN
LES DIFERENTS LLENGÜES DE LA MEVA VIDA

Soc la Carla Armisen i tinc quinze anys, vaig néixer a Barcelona i ara visc a un poble que es diu Vilassar De Mar. La meva llengua materna és el català encara que també tinc el castellà bastant present en la meva vida.

Des de petita que amb els meus pares parlo català i va ser la primera llengua que vaig aprendre. Després d’un temps es va anar incloent el castellà en la meva vida per alguns familiars i per l’escola. I cada vegada el tinc més present, ja que parlo molt amb el castellà i el català, tant sigui familiar com amics, professors, companys…
Des de fa bastant temps que vaig a una acadèmia d’anglès i això fa que practiqui molt l’anglès i cada vegada el parles més. També a través de l’escola i l’institut feia que el tinguis més amb pràctica. L’anglès és un idioma que m’agradaria millor, ja que penso que és molt important.

Quan vaig començar l’institut vaig fer un trimestre de francès i d’alemany.
Vaig decidir a 2n i 3r ESO fer alemanys d’optativa, perquè volia fer alguna llengua d’optativa i l’alemany el troba més difícil per aprendre, a sobre sabia que aniríem d’intercanvi a Alemanya i allò era una oportunitat molt bonica que volia viure. En la meva opinió és molt difícil entendre l’alemany i parlar-lo i no el tinc present a la meva vida. Quan vam anar a Alemanya ens van ajudar a millorar la llengua els alumnes alemanys i la seva família, però com era bastant difícil la majoria de temps ens comunicàvem amb angles.

Aquest curs he començat el llatí i és una llengua que trobo interessant, ja que com és una llengua d’on apareixen altres com català, castellà, francès, Itàlia… És interessant veure com es relacionen amb les paraules i la seva semblança.

Em considero una persona que ha viatjat bastant i he escoltat diverses llengües com podria ser, indi, àrab, tailandès, anglès, portuguès, francès… Em quedava amb les coses principals i feia que pogués practicar una oïda diferent d’idioma durant un temps.

La llengua amb la qual em sento més còmoda és el català, ja que de petita li tinc molta estima, és el que tinc més present en la meva vida, i el que utilitzo la majoria de temps.

Com a conclusió, penso que és important parlar més d’una llenço per poder comunicar-te més fàcilment i tindre més reconeixement.
M’agradaria aprendre alguna llengua nova o reforçar les altres. M’agradaria fer-ho anant a aquell país no anant a una acadèmia durant molt de temps. M’agrada poder saber diversos idiomes i poder comunicar-me amb ells.
Carla Asensio 4t ESO B diu:

4 desembre 2023 a les 13:46

UNA VIDA PLENA DE LLENGÜES

Soc la Carla Asensio i faig la redacció per la petició del professor, on he de dir les llengües de la meva vida.
Les llengües que parlo considero que són unes quantes. El primer dia de la meva vida, o sigui quan vaig néixer vaig començar a escoltar el català i el castellà a la vegada, va ser tot molt embolicador. El català de part dels meus pares perquè volien que sabés català, i el castellà de part dels meus avis i àvies. Les faig servir diàriament a la meva vida, cada dia parlant les parlo, el que porta a vegades a embolicar-me i a dir barbarismes o catinyols, com jo els dic.
Després quan estava en primària els meus pares em van apuntar a anglès, segons ells perquè m’aniria molt bé quan fos gran. Avui dia el parlo bastant bé, puc entendre a la gent que el parla.
El català el vaig començar a utilitzar molt més quan estava en la primària, però ara el parlo molt sovint, amb els meus amics, família i altres.
El castellà també està molt present, també el parlo amb els meus amics i família, sobretot amb els meus avis i àvies.
Hi ha llengües que encara no les parlo, però m’agradaria parlar francès, ja que aquí hi ha molts turistes a l’estiu, a més en moltes parts del món es parla així que no estaria de més. Per acabar m’agradaria també parlar àrab, perquè algun dia espero poder anar a la costa del Mediterrani de la part que toca Àfrica i poder-me quedar allà a viure uns quants anys.
Carla Asensio 4t ESO B diu:

4 desembre 2023 a les 13:49

UNA VIDA PLENA DE LLENGÜES (definitiu)

Soc la Carla Asensio i faig la redacció per la petició del professor, on he de dir les llengües de la meva vida.

Les llengües que parlo considero que són unes quantes. El primer dia de la meva vida, o sigui quan vaig néixer vaig començar a escoltar el català i el castellà a la vegada, va ser tot molt embolicador. El català de part dels meus pares perquè volien que sabés català, i el castellà de part dels meus avis i àvies. Les faig servir diàriament a la meva vida, cada dia parlant les parlo, el que porta a vegades a embolicar-me i a dir barbarismes o catinyols, com jo els dic.

Després quan estava en primària els meus pares em van apuntar a anglès, segons ells perquè m’aniria molt bé quan fos gran. Avui dia el parlo bastant bé, puc entendre a la gent que el parla.

El català el vaig començar a utilitzar molt més quan estava en la primària, però ara el parlo molt sovint, amb els meus amics, família i altres.

El castellà també està molt present, també el parlo amb els meus amics i família, sobretot amb els meus avis i àvies.

Hi ha llengües que encara no les parlo, però m’agradaria parlar francès, ja que aquí hi ha molts turistes a l’estiu, a més en moltes parts del món es parla així que no estaria de més. Per acabar m’agradaria també parlar àrab, perquè algun dia espero poder anar a la costa del Mediterrani de la part que toca Àfrica i poder-me quedar allà a viure uns quants anys.
J.G.M diu:

4 desembre 2023 a les 13:58

LA MEVA VIDA EN LLENGÜES

Fa 15 anys que vaig néixer a Catalunya, em dic Júlia Garcia i em considero Catalana. Tot i que al llarg de la meva vida, he escrit, parlat, llegit i escoltat diverses llengües des de petita a casa meva només s’ha parlat el català.

La primera llengua amb la qual vaig tenir contacte va ser el català, la meva primera paraula també ho va ser i des d’aquell moment mai no l’he deixat de parlar. El porto aprenent des que soc petita i avui en dia ja puc dic que el domino en tots els aspectes. El català és la llengua del meu dia a dia, l’utilitzo a casa per comunicar-me amb els pares i la família, a l’escola, amb les amigues, al vòlei… a tot arreu.

La meva segona llengua més feta servir és l’anglès, sempre li he tingut especial interès. Des que el vaig començar a estudiar quan tenia 4 anys mai no l’he deixat d’aprendre i de moment no ho deixaré de fer. L’anglès és present en la major part del meu temps lliure perquè quasi sempre llegeixo en anglès, i les pel·lícules, les sèries i la música que acostumo a escoltar també ho està. És una llengua que sé que em serà molt útil pel futur.

En la meva opinió el castellà me l’han forçat a aprendre, perquè avui en dia molta gent que viu aquí a Catalunya el parla. Molta de la música actual és en castellà, i és per això que l’utilitzo. A casa meva, mai m’han parlat en castellà perquè els meus avis no l’han fet servir des de la seva adolsecència. Sé que és un prejudici, però no m’agrada gaire aquesta llengua.

Durant tercer i quart d’ESO vaig escollir optativa d’alemany, però el meu coneixement sobre aquesta llengua és mínim. Des del primer moment no em va agradar gaire i quasi no ha format part de la meva vida. Aquesta llengua la recordo amb una mica de rancor perquè no m’agradaven les classes.

En algun moment de la meva vida m’agradaria aprendre l’italià, pel simple fet que Itàlia com a país m’agrada molt. Probablement, no és una raó prou important per començar a aprendre aquesta llengua, potser aquest és el motiu pel qual encara no he començat a aprendre’l.

En conclusió, m’agradaria destacar que el català és la llengua més important i valuosa per mi perquè és la que està més present al llarg de la meva vida i la que em recorda als millors i pitjors moments.
Ricard Lázaro diu:

4 desembre 2023 a les 14:05

Al llarg d’aquests quinze anys de la meva vida, he parlat, he escrit, he escoltat i he après diferents llengües. A continuació us parlaré sobre aquestes llengües i perquè formen part de la meva vida.

El català ha sigut la llengua que m’han parlat des que era molt petit i ara és la que parlo pràcticament sempre, la parla amb pràcticament tots els meus amics, a l’escola amb tots els professors a part del de castellà i anglès, amb la meva família també parlo català amb tots menys amb la meva àvia de part de mare que parlo castellà.
És la llengua que em sento més còmode des de sempre.

El castellà ha sigut la llengua que m’han ensenyat a l’escola i des que era petit la meva àvia m’ha parlat en castellà, per tant, també sé parlar bé el castellà. Jo al dia a dia parlo bastant el castellà, el parlo amb algun amic i amb algun familiar tot i que no em sento tan còmode com al català.

L’anglès ningú de la meva família ma l’ha parlat, però en l’escola me l’han ensenyat des que era petit, no sé l’anglès molt bé com el català i el castellà, però podria parlar una mica amb algú que sàpigues, en el meu dia a dia no parlo mai anglès només quan tinc classe d’anglès, però és una llengua que m’agrada i m’agradaria sabria parlar bé pel meu futur.

Totes aquestes llengües formen part de la meva vida, no totes les parlo igual de bé, però m’agradaria, i aprendre alguna nova llengua.
AH 4t ESO B diu:

4 desembre 2023 a les 14:18

Autobiografia lingüística

En tota la meva vida, he crescut parlant, escoltant i escrivint amb tres idiomes.

La llengua que ha marcat més la meva vida ha sigut el català, perquè, des que vaig néixer, els meus pares i germans em parlaven en català. A l’escola, m’han ensenyat aquest idioma. Amb alguns dels meus amics també parlo amb aquest idioma, i en general, és l’idioma que més utilitzo en la meva vida diària.

El castellà, també ha sigut molt important en la meva vida. Primer, el vaig començar a aprendre amb els meus avis de part de la meva mare, ja que, amb ells parlo el castellà. Més endavant, a l’escola i l’institut. Amb alguns dels meus amics, també parlo aquest idioma, i, quan veig pel·lícules o escolto música, normalment ho faig amb castellà.

L’anglès és una llengua que a l’escola i l’institut m’han obligat a aprendre. Aquesta llengua em costa, però em vull esforçar per aprendre-la, perquè, en el món laboral, podria ser molt important.

L’Itàlia és una llengua que m’agradaria aprendre. He estat a Itàlia diversos cops, i hi entenc algunes coses que anava escoltant per al carrer.

Aquestes quatre llengües són les que han format part de la meva vida, amb més o menys pes, però les que més m’agraden són el català i castellà.
Inés P.G 4 ESO C diu:

4 desembre 2023 a les 14:21

LES LLENGÜES QUE M’ENVOLTEN

Hola, soc la Inés Paredes, tinc 15 anys i visc a Vilassar de Mar. Són diverses les llengües que m’envolten i és per això que en aquest text concretaré quines són i explicaré la relació que tinc amb cadascuna d’elles. Unes les tinc inculcades des de petita pel fet que visc a Catalunya, ja que es parla el català, o per la llengua principal dels meus pares, que seria el castellà i l’italià, i amb d’altres en tinc una petita relació pel fet que les he estudiat o escoltat alguna vegada.

Per començar, parlo 5 llengües diferents: el castellà, el català, l’italià, l’anglès i el francès. Com de normal, amb algunes tinc més domini que amb d’altres. El castellà és la llengua que més parlo, ja que és la meva llengua paterna i des de petita m’han parlat en castellà i, el català, encara que no el parli amb la família i amics (quasi gens), l’he parlat sempre en l’àmbit estudiantil.

Després, estaria l’italià, el qual és meva la llengua materna, però no en tinc relació cada dia, ja que la família està a Itàlia i ens veiem pocs cops. I l’anglès, el qual m’agrada molt i m’agradaria aprendre’l més per arribar a parlar-lo fluidament. És l’única llengua amb la qual utilitzo l’estratègia de veure les pel·lícules i les sèries en anglès per aprendre’l.

En últim lloc, estaria el francès, que és una llengua que vaig estudiar particularment i a l’institut durant uns anys, però actualment no l’estudio. I, també, podria afegir l’àrab, ja que de vegades que he anat pel carrer he sentit algunes persones parlar-lo.

Principalment, el castellà el parlo amb la família, amics i pel carrer, i, el català, en l’àmbit estudiantil, com l’anglès, i en algunes botigues. L’italià el parlo quan vaig a Itàlia o quan la família italiana ve aquí. I el francès i l’àrab no els parlo, encara que aquest primer el parlava abans a l’hora d’estudiar-lo a l’institut o a les classes particulars.

Com pot ser normal, no totes les sé escriure com també les parlo; el castellà, el català, l’anglès i el francès els sé parlar de la mateixa manera que els sé escriure, a diferència de l’italià, ja que el sé parlar, però no el sé gairebé escriure.

Personalment, amb la llengua que em sento més còmoda parlant és amb el castellà, ja que és amb la que tinc més pràctica, però totes m’agraden i penso que són importants i amb totes tinc una relació diferent.

Tenint en compte el que he après sobre els prejudicis lingüístics i la identitat, les meves preferències es basen en la utilitat que té aquella llengua mundialment, en la facilitat per parlar-la i en la manera en què sona, és a dir, si se sent bonica en escoltar-la/parlar-la.

En conclusió, són diverses les llengües que m’envolten i n’estic agraïda de saber parlar-les, ja que normalment les llengües t’obren noves portes tan cultural com laboralment. I, amb totes m’agradaria millorar el meu nivell, per exemple: amb l’anglès m’agradaria anar-me’n d’intercanvi per acostumar-me a la llengua i a les expressions del dia a dia.
Aina Azor Cutillas diu:

4 desembre 2023 a les 14:22

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

En aquesta autobiografia parlaré de la meva relació amb les llengües, us explicaré el meu primer contacte amb cada llengua i l’últim, quines van ser les meves primeres impressions, etc.

La primera llengua que em va ser exposada va ser el català, ja que la meva mare em parla català des del dia que vaig néixer. Per això el català és la meva llengua materna i el porto al cor, perquè em recorda a la meva infantesa. El castellà també em va ser introduït a una primerenca edat, la meva àvia de part de pare em parla en castellà i era ella la que em cuidava quan em posava malalta, la meva mare també em parla a vegades en castellà, sobretot quan s’enfada.

L’anglès el primer contacte que vaig tenir va ser a l’escola, quan tenia tres anys. Al principi no m’agradava molt, no i trobava el sentit a aprendre una llengua nova. Però, a mesura que em vaig fer gran, em vaig mig enamorar de la llengua gràcies a les pel·lis i a les xarxes socials. Actualment, m’agrada molt aquesta llengua i és una de les meves preferides, junt amb el català.

L’alemany i el francès són llengües que també les vaig aprendre a l’escola, però era més gran i ja no m’entrava tan fàcilment. Per aquesta raó no em van interessar tant i quan vaig tenir l’oportunitat de deixar d’estudiar-les, no vaig continuar aprenent-les i les vaig deixar de costat.
JBF 4rt B diu:

4 desembre 2023 a les 14:23

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA DE JANA BARREDO
Vaig néixer a Barcelona, i porto tota la meva vida vivint a Vilassar de Mar. Aquests catorze anys de la meva vida, he après diverses llengües. Algunes d’aquestes les he après a parlar i escriure, i d’altres no les acabo d’entendre, saber escriure ni parlar del tot bé.
Des de ben petita, a casa em van ensenyar a parlar català, ja que és la llengua que parlen els meus pares i la meva família a casa.
Un cop a l’escola, vaig aprendre castellà i anglès. Em van ensenyar a escriure i a llegir en català. En canvi, l’anglès i el castellà els vaig aprendre a escriure, llegir-los i entendre’ls. Com amb totes les llengües, vam començar per les coses bàsiques.
Ja a l’institut, a primer d’ESO, vaig fer un trimestre de francès, on em van ensenyar les coses bàsiques com els números, els colors i a presentar-nos. Abans de fer primer d’ESO, jo ja havia tingut contacte amb el francès, ja que tinc uns amics que amb la seva mare parlen francès, ja que ella és francesa.
Finalment, vaig fer un trimestre d’alemany a primer d’ESO i a segon i tercer d’ESO vaig fer els tres trimestres d’optativa d’alemany fent dues hores a la setmana. I a tercer d’ESO amb l’institut vaig fer un intercanvi i van venir uns alemanys aquí a Vilassar una setmana la classe de l’optativa d’alemany ens en vam anar a Alemanya una setmana.
En conclusió, les llengües que millor parlo són el català, el castellà i l’anglès. I la llengua que més m’agrada és el català.
Guille Reina diu:

4 desembre 2023 a les 14:24

La meva vida amb els idiomes

Jo quan vaig néixer els meus pares sempre em parlaven en castellà. Però no només he parlat castellà sinó que també he parlat català.

Fins a Petrés o pessic només he parlat català i castellà, a primer de primària en van ensenyar el que era l’anglès, un idioma que encara que tingui 15 no ho entenc molt, quasi mai m’ha agradat, però cada vegada sé més.
A primer d’ESO em van ensenyar el Francès i l’Alemany.

Però el més important per la meva vida és el castellà perquè és amb el que parlo amb la meva família, amb el que penso i somio.

El català és una llengua que m’agrada però no és molt rellevant per la meva vida, només la utilitzo per al institut, però suposo que al llarg de la meva vida l’utilitzaré més.

L’anglès és una llengua que vull aprendre però no sóc molt bo amb anglès, vaig millorant però costa.

I el francès i l’alemany són llengües que coneix per la meva família, som països on han estat i estan presents la meva família.

Aquesta és la meva vida amb les llengües cinc llengües per la meva vida és suficient.
Aina Azor Cutillas diu:

4 desembre 2023 a les 14:25

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA (DEFINITIVA)

En aquesta autobiografia parlaré de la meva relació amb les llengües, us explicaré el meu primer contacte amb cada llengua i l’últim, quines van ser les meves primeres impressions, etc.

La primera llengua que em va ser exposada va ser el català, ja que la meva mare em parla català des del dia que vaig néixer. Per això el català és la meva llengua materna i el porto al cor, perquè em recorda a la meva infantesa. El castellà també em va ser introduït a una primerenca edat, la meva àvia de part de pare em parla en castellà i era ella la que em cuidava quan em posava malalta, la meva mare també em parla a vegades en castellà, sobretot quan s’enfada.

L’anglès el primer contacte que vaig tenir va ser a l’escola, quan tenia tres anys. Al principi no m’agradava molt, no i trobava el sentit a aprendre una llengua nova. Però, a mesura que em vaig fer gran, em vaig mig enamorar de la llengua gràcies a les pel·lis i a les xarxes socials. Actualment, m’agrada molt aquesta llengua i és una de les meves preferides, junt amb el català.

L’alemany i el francès són llengües que també les vaig aprendre a l’escola, però era més gran i ja no m’entrava tan fàcilment. Per aquesta raó no em van interessar tant i quan vaig tenir l’oportunitat de deixar d’estudiar-les, no vaig continuar aprenent-les i les vaig deixar de costat.

En definitiva, les meves llengües preferides i que més parlo són el català i l’anglès. No tinc interès a aprendre més llengües, estic a gust així.
C.F.L diu:

4 desembre 2023 a les 14:26

Autobiografia lingüística Clàudia Falgueras

Des que vaig néixer he parlat diverses llengües, he après a escriure-les, parlar-les, i a expressar-me utilitzant aquestes.

Quan vaig néixer, des de ben petita a la meva casa m’han parlat català i m’han imposat aquesta meravellosa llengua com a llengua materna. I això significa que a casa meva sempre hem parlat català, i per mi és la llengua amb la qual més m’identifico. De petita mirava el super tres, i jo amb tothom parlo català, siguin familiars, amics, professors, companys,….
També des de petita a l’escola m’han ensenyat castellà, no és un idioma amb el qual m’identifico gaire, ni em desagrada ni m’encanta, és un idioma que no l’utilitzo molt, jo sempre intento parlar el català. Això sí, en les classes de castellà m’esforço igual que en una de català. També és veritat que sempre he mirat la majoria de les pel·lícules, i sèries en castellà.
L’anglès és una llengua que m’agrada molt, des que sóc petita he anat a acadèmies d’anglès a part que a l’escola ja t’ensenyaven. Per mi l’anglès és una llengua bastant important, i ara sempre que puc intento mirar sèries i pel·lícules en anglès per poder millorar aquesta llengua. Ja que crec que en un futur em serà molt útil.
A l’ESO, vaig començar a fer alemany, és una llengua que m’interessava, i a més a més jo el que volia era fer l’intercanvi. A tercer d’ESO, vaig fer l’intercanvi, i va ser una de les meves millors experiències de la meva vida, sí que és cert que vam parlar molt més anglès que alemany o castellà, però al final de l’intercanvi jo entenia moltes més coses de l’alemany i em va semblar una llengua molt interessant.
Finalment, fa dos anys, a segon d’ESO, una amiga i jo ens vam fer un repte de fer italià amb el Duolingo durant tot el segon trimestre. La meva amiga no ho va aconseguir, però jo si que vaig aconseguir completar el repte, i com em va agradar molt l’italià, vaig continuar fent-lo, i fins a dia d’ara continuo fent cada dia una mica d’italià, i porto 677 dies seguits fent italià amb el Duolingo.

En conclusió, m’agraden molt les llengües, i el català i l’anglès són les meves preferides, però aprofito sempre que puc per donar-li una mica de temps a millorar totes les llengües que puc, per així poder tenir més diversitat lingüística.
E.B.F 4rt B diu:

4 desembre 2023 a les 17:22

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA D’ELSA BERNABEU

Em dic Elsa Bernabeu i tinc 15 anys. Durant aquest anys sempre he viscut a Vilassar de Mar. Els meus pares son de França, pero els meus avis son de diferents parts d’Espanya. Parlo 4 llengües diferents, uns millors que altres. Les llengües que parlo són…
El català, que és la llengua que utilitzo per parlar a l’institut, amb els companys i amb els professors. I també l’utilitzo a l’entrenament

El castellà, és la meva llengua materna, la que mes utilizó i amb la que em sento més còmoda. El parlo amb la meva família, i amb els amics. A més les cançons que escolto son en castellà.

L’anglès és una llengua que estic aprenent a l’institut i en una acadèmia. Encara que ja sàpiga bastant m’agradaria aprendre més, per així poder viatjar per tot el món i poder treballar a l’estranger.

El francès és una llengua que l’he estat escoltant i convivint des de petita, però que el vaig començar a estudiar només fa dos anys.

Ara mateix no estic interessada en aprendre cap altra llengua, però potser en el futur n’aprenc de més.
Joel Sañudo diu:

4 desembre 2023 a les 18:56

UNA VIDA DE LLENGÜES MONOCROMÀTIQUES

Hola, em dic Joel Camí Sañudo Uhlig, la primera llengua que vaig aprendre va ser l’alemany, ja que la meva mare és alamana, però ràpidament també vaig aprendre castellà perquè el meu pare és argentí. Vaig anar a la guarderia a Alemanya així reforçant el meu alemany, després, al cap de 5 anys ens vam mudar a Vilassar de mar Catalunya.

A Vilassar vaig fer educació domèstica fins als 6 anys on vaig entrar en una escola lliure, fins als 9 anys, on vaig entrar a 4t de primària. 4t va ser el meu primer contacte amb l’idioma català i em vaig veure forçat a aprendre-ho per poder entendre les classes.

Durant la primària i continuant durant l’institut fins avui en dia estic aprenent anglès, considero que ja parlo un anglès acceptable, de fet el contingut multimèdia que miro normalment està en anglès, igual que la música que escolto normalment està en anglès, això reforça el meu anglès.

Normalment, a Nadal, anem a visitar els meus avis de part de la meva mare, com són d’Alemanya parlem en alemany i no parlen ni entenen cap altre idioma, és la part de l’any on més parlo alemany.

Tinc amics com el Gabriel, la Maria, el Carlo… Que parlen idiomes estrangers com el mandarí i el portuguès, però aquests són els únics contactes amb llengües que no parlo.

En conclusió, fins ara a la meva vida he tingut contacte amb el castellà, català, alemany, anglès, portuguès i una mica de mandarí. Suposo que en els pròxims anys continuaré tenint contacte amb noves llengües i seguint aprenent altres idiomes.
B.T 4rtC diu:

4 desembre 2023 a les 18:59

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA DE BRUNA TOSCA

Des de petita els meus pares sempre m’han dit que les llengües m’obririen portes en un futur, així que sempre he tingut interès a aprendre noves llengües.

Tant la meva llengua materna com paterna és el català, ja que porto visquen a Catalunya tota la vida, i la meva família paterna és catalana, però la meva família materna no ho són, la meva àvia és de Marchena, Sevilla i el meu avi era de La Manxa així que amb ells sempre he parlat el castellà des de petita. Per això el català i el castellà són dues llengües que parlo sense cap problema.

Com els meus pares volien que aprengués més llengües em van apuntar a una acadèmia d’anglès, portava anant a una des dels quatre anys, però fa uns anys em vaig desapuntar, ja que ja estava cansada, però encara aprenc a l’institut, tot i que el meu nivell ja no és com abans el continuo parlant bastant bé.

A part d’aquestes tres llengües, a l’institut també he estudiat alemany i francès. L’alemany el vaig estudiar com a optativa durant els tres primers anys de l’ESO, fins i tot vaig fer un intercanvi amb estudiants d’Hamburg. Realment no se’m donava molt bé, però encara me’n recordo d’algunes coses bàsiques com ara saludar o una presentació d’un mateix. Una altra llengua el francès que la vaig estudiar a primer d’ESO, només un trimestre per això no recordo res.L’última llengua es l’italià, no la parlo, però el meu tiet és italià llavors quan quedem amb la família l’escolto parlar amb la seva filla i la seva dona. És un idioma que vaig intentar aprendre, però no vaig acabar d’aprendre’l.

A part d’aquestes llengües he viatjat a les illes Balears i allà parlen el català balear, i a Portugal on parlen el portuguès i el vaig escoltar mentre esteva allà.

En conclusió, jo crec que sempre és bo saber més d’una llengua, ja que et pot facilitar el teu futur.
O.S 4tB diu:

5 desembre 2023 a les 08:40

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
Vaig néixer a Barcelona i durant tota la meva vida he viscut a Vilassar de Mar i he parlat català. En aquest text, parlaré del meu contacte amb les llengües, les que he anat aprenent, les que domino molt bé i les que vull conèixer.

La primera llengua que vaig parlar, va ser el català. Des de petit, els meus pares em parlen català i ha sigut una llengua molt important a la meva vida. A l’escola bressol em parlaven català, i a inicis de l’escola també.

Més tard, mentre avançava l’escola, alguns dels meus companys i companyes em van començar a parlar en castellà. Així vaig començar a aprendre noves paraules. I una mica més tard, ja hi havia l’assignatura de castellà a classe, i allà va ser quan ja vaig aprendre més.

Després vaig començar a aprendre Anglès. Aquesta llengua, al principi no m’agradava gaire i em costava molt aprendre. Encara que segueixo sense saber-ne gaire, i em continua costant aprendre-la, ara estic més interessat. Les pel·lícules ara les miro en anglès i escolto més música també en aquesta llengua.

A l’institut, vaig tindre un petit roçament amb l’alemany. Aquesta llengua, la tinc avorrida i l’odio. Vaig fer alemany a 2n d’ESO, i a la preavaluació, després d’unes setmanes de no entendre res, la vaig suspendre. Des d’allà, que li vaig agafar odi a la llengua.

I per última llengua, hi tinc el francès. Amb aquesta llengua, hi tinc un amor-odi. No m’agrada la gramàtica ni com s’escriu, però m’encanta la pronunciació. Per això la guardo en un somni, ja que mai acabaré tenint una bona pronunciació.

Aquestes són les llengües que han visitat la meva vida. Ara animo a tothom a aprendre’n de noves.
David Aguilera diu:

5 desembre 2023 a les 12:00

La meva autobiografia lingüística

Em dic David Aguilera i a la meva ment hi ha diversos idiomes i n’he sentit parlar bastants. En aquest text parlaré sobre el meu contacte amb les diverses llengües i de quina manera l’he mantingut.

Des de petit a casa m’han parlat en castellà, fins que no vaig arribar a l’escola mai havia tingut contacte amb el català. A la meva família, quasi ningú parla mai en català, els meus avis i el meu pare, no en saben de fet.
Abans, fer ús del català em costava, però ara, ja de més gran l’utilitzo amb facilitat, només que hi ha sons que encara no sé pronunciar bé.

Al llarg de la meva vida he escoltat el castellà, el català, l’anglès, l’italià, el francès, l’alemany i inclús l’àrab.
Els meus pares sempre han procurat que sabés anglès i des de petit m’han apuntat a acadèmies o professors particulars, i ara ja domino la llengua i la parlo amb facilitat.
L’italià l’escolto molt sovint a casa perquè el meu germà l’utilitza al treball i n’entenc bastants coses.
Durant els dos primers dos anys de l’ESO vaig fer francès a l’institut, però després em vaig cansar i ho vaig deixar, encara recordo moltes coses d’aquesta llengua, però només escrita l’entenc.
Els companys del meu antic institut, parlaven sovint en àrab i em van ensenyar alguna cosa durant les classes, però pràcticament no el sé fer servir.

Per al meu oci, utilitzo l’anglès per veure pel·lícules o la versió original de l’idioma que sigui la sèrie o pel·lícula. La música sempre l’escolto en anglès i castellà i de vegades en francès o italià.

Totes les llengües són importants, i és bo saber-ne bastants per poder entendre’t millor amb la gent en general. L’anglès l’utilitza molta gent i personalment crec que és molt útil actualment, però també són rellevants la resta de llengües.
He d’admetre que la meva llengua preferida és el castellà, perquè l’he parlat des de petit i se’m fa molt fàcil comunicar-me amb ella amb tothom.
ACO 4tC diu:

5 desembre 2023 a les 12:30

El meu viatge lingüístic als 15

Les llengües són una part important en la vida de tota persona. Avui parlaré de la importància que han tingut les llengües en la meva vida, com les he conegut, perquè les parlo, quina importància tenen dintre de la meva vida.

La primera llengua que vaig escoltar i la més rellevant de la meva vida, ja que la meva família sempre m’ha parlat en català i amb la majoria dels meus amics acostum-ho a parlar en català i només parlo en altres llengües amb els que fa poc que viuen a Catalunya o amb persones que he conegut en algun viatge. La primera paraula que vaig pronuncia va ser en català i com que visc a Catalunya la major part del temps en parlo en català.

A part del català també parlo el castellà. L’estudio a l’escola tot i que a vegades em costa una mica la gramàtica d’aquesta llengua. Dintre de la meva família només m’hi comunico amb els meus avis de part del meu pare.

Jo soc una persona a la qual de gran li agradaria viatjar molt, per tant, tant a l’escola com a una acadèmia estudio l’anglès, ja que és la llengua més universal que hi ha i em serà molt útil per poder comunicar-me amb les persones. També m’agradaria anar a estudiar a l’estranger.

Durant la meva estança a la secundària vaig estudiar francès com a optativa durant el 2n i el 3r curs. No és una llengua a la qual li tingui molt afecte, ja que la professora que feia francès no em queia bé, a part la llengua és molt rara i mai vaig acabar de parlar-la fluidament.

Finalment, hi ha una llengua la qual he volgut aprendre des que fa dos anys vaig estar dues setmanes jugant a futbol amb uns alemanys en un càmping a la costa brava, em va agradar molt la seva llengua i em van donar ganes d’aprendre alemany.

Aquestes llengües comentades durant el text han format una gran part de la meva vida i segurament continuaran sent molt important. Hi haurà algunes que faré servir més que altres i també hi haurà algunes que sabré millor que altres, però no per això seran menys importants.
ACG diu:

5 desembre 2023 a les 12:35

Un munt de llengües

En aquest text parlaré de les meves llengües que parlo o directament que he anat veient per la meva vida, jo soc un noi que principalment parla català amb la meva família i castellà amb els amics.

Començaré dels que més em sé fins al que menys.
Primer està el català, aquesta és la llengua que més parlo i la que tinc des que he nascut, aquesta l’he anat practicant gràcies a parlar-lo i a aprendre’l a classe, és un idioma que no és que m’encanti, però tampoc em desagrada.

Castellà, el castellà l’he anat aprenent per l’escola, allà he après a millorar quant a l’escriptura, lectura i a parlar-lo. Com he dit abans aquest l’he anat parlant amb els meus amics arribant a ser un dels meus principals idiomes.

Anglès, l’anglès és un idioma que he après des dels tres anys que vaig començar, aquest l’he utilitzat molt, ja que a cada país amb idioma que no entenc l’anglès és l’idioma que utilitzo així que per a mi, és un dels més útils.

Italià, aquest idioma és un dels meus preferits, perquè escrivint-lo i parlant-lo, la primera vegada que el vaig aprendre va ser en un intercanvi a Irlanda, allà hi havia una petita escola on hi havia gent de diferents països, en aquest moment un d’ells era gent italiana, en aquest cas una amiga que vam fer la meva germana i jo, ella quan no sabia algunes paraules en anglès les deia en italià i així va ser la primera vegada que ho vaig sentir. Poc temps després vam anar a Itàlia i allà sí que tothom parlava italià.

Francès, aquest és un dels que no m’agraden gens, aquest l’he anat coneixent gràcies a anar a França 2 vegades. Pel que dic que no m’agrada és més per la gent d’allà, molts d’allà són bastant creguts i creuen que França i el Francès són del millor del món.

En conclusió, els idiomes, tots són importants i poden ser divertits d’aprendre i també tot el contrari, i per poder entendre’ls, vol dir que la gent d’altres països els hi farà gust parlar amb tu.
A.S.P diu:

5 desembre 2023 a les 12:47

Autobiografía lingüística de l’Adrian Sobrado

Sóc l’Adrián, un jove de quinze anys nascut a Barcelona. Tant la meva llengua materna com paterna és l’espanyol, i es podria considerar que va ser el primer idioma que vaig escoltar i amb què he crescut. Ademés, és la llengua en què sempre m’he sentit més lliure i en què està fundada la major part de la meva personalitat. Tot i que el català també m’ha acompanyat tota la vida gràcies a l’escola i als amics, la meva exposició a l’idioma ha estat molt més limitada que no pas a l’espanyol: sempre ho he parlat amb companys de classe.

També a l’escola, des del moment que entres t’ensenyen l’anglès. Gràcies a la meva professora d’anglès extraescolar, Marga, i al meu esforç, de seguida he notat un bon rendiment i vaig seguint endavant sense problemes i aprenent. Espero seguir així a la resta dels cursos i tenir un bon nivell d’anglès, ja que és un idioma molt important i necessari per al món actual.

A partir dels meus inicis l’institut Vilatzara, en diferents optatives de primer d’ESO vaig començar a aprendre una mica de francès i alemany. Encara que és molt proper al català, el francès sempre m’ha semblat una llengua molt complexa, començant per la seva ortografia, que és un mal de queixal per a la majoria dels seus parlants, inclosos els nadius. Si sóc honest, sempre m’ha agradat molt més el francés que l’alemany ja que sona menys agressiu i a la llarga és més fàcil d’entendre’l i d’aprendrel.
.
En diferents viatges familiars he anat escoltant nous idiomes, com per exemple l’italià o el portuguès. En el meu darrer viatge a Sardenya vaig escoltar per primer cop l’Italia, i al ser una llengua d’origen llatina el vaig trobar similar a l’espanyol. La veritat és que em va agradar la forma en la que s’expressen i el tracte proper que tenen amb les persones. A Portugal, vaig conèixer el que és parlar en portugués encara que l’únic que se m’ha quedat en la memòria és a dir gràcies i adéu.

En conclusió, crec que els idiomes són essencials per a la comunicació. Si bé és cert, parlar diverses llengües és sinònim de benefici, pel fet que sigui la llengua que sigui, aquesta de totes maneres contribuirà en la millora del desenvolupament cognitiu de la persona, serà un imant d’oportunitats, i fins i tot un factor a la recerca d’un futur exitós.
Aleix Cros diu:

5 desembre 2023 a les 13:09

Soc l’Aleix Cros, tinc 15 anys i visc a Vilassar de Mar. Soc un estudiant de l’Institut VIlatzara a 4t d’ESO i aquesta és una redacció sobre les llengües que més utilitzo o he utilitzat/sentit a la meva vida.

La meva llengua materna i principal és el català, ja que és la llengua que faig servir amb la majoria de la meva família i la majoria dels meus amics també. És una llengua que m’agrada bastant i li tinc molta estima.
La meva “segona” llengua és el castellà. La utilitzo amb alguns dels meus amics, amb la meva àvia de Barcelona, i també el feia servir amb el meu avi. És una llengua que també m’agrada i l’utilitzo també molt per a insultar.

Altres llengües que també he fet servir són l’anglès, ja que el practico tant a l’Institut com a una acadèmia, el xines, que també vaig a una acadèmia per aprendre’l i el francès l’aprenia d’optativa a 2n d’ESO.

També hi ha llengües que no domino, però que són presents a la meva vida. Aquestes són l’argentí, l’italià i l’alemany. Em surten a tiktoks o tinc amics que la parlen.
Jeroni Ferres diu:

5 desembre 2023 a les 13:18

LES LLENGÜES DE LA MEVA VIDA

Jo, em dic Noni, un nen nascut en Catalunya, per això les llengües que sé parlar millor, són aquelles que són més útils en el lloc on soc, el català i el castellà. Però aquestes no són les úniques llengües de la meva vida.

Tot comença quan soc petit, ja que els meus pares m’ensenyaven l’idioma del català, ja que entre ells parlaven en català i aquella va ser la llengua que em va marcar, ja que va ser la primera llengua que vaig aprendre i la més parlada, ja que a casa meva es parlava català, però, per una altra part, vaig aprendre castellà, quasi a la vegada, ja que els meus avis materns parlaven en castellà, a causa del fet que eren d’Extremadura.

Quan vaig anar l’escola, vaig aprendre una nova llengua, l’anglès, una llengua molt útil i que ràpidament em vaig apuntar a classe particulars, a causa del fet que era molt important tenir un bon nivell d’aquesta llengua. Des de petit que he tingut una certa habilitat per aprendre angles, anant més avançat que els altres. Vaig aprendre l’anglès mirant pel·lícules, en anglès, en comptes de mirar-les en castellà, d’aquella manera em va semblar molt fàcil aprendre anglès, ja que al final m’acostumava i entenia amb facilitat el que deia. Però anglès no deixava de ser una llengua secundària, en la meva vida quotidiana, ja que només la servia per a l’escola, mentre que el català i el castellà, les servia per parlar amb amics i amb la família. El meu grau de coneixement de castellà i català, és molt bo mentre que en anglès soc bo, però em faltava parlar més, ja que entenc el que diuen, però a l’hora de parlar no m’atreveixo.

A mesura que passaven els anys vaig fer molts viatges. Un dels viatges va ser Itàlia, en aquell viatge vaig estar bastant temps i vaig poder entendre moltes paraules, ja que em semblaven molt similar del castellà. Aquella llengua se’m va quedar gravada, ja que em semblava una llengua molt maca i m’agradaven com sonava l’accent de les paraules italianes.

Quan vaig anar a l’institut, vaig fer optativa de francès, aquesta optativa la vaig fer durant 3 anys i se’m va fer molt pesada, al dia d’avui no la faig i puc dir que tinc un grau de coneixements molt baix d’aquesta llengua, ja que se’m m’ha oblidat quasi tot.

Durant tota la meva vida he sentit paraules en àrab, ja que tinc molts amics magrebins, però malauradament només ser dir hola, adeu i paraules dolentes.

Actualment, estic aprenent una nova llengua, aquesta llengua és el Wòlof, és el dialecte més parlat en el Senegal i l’estic aprenent graciés als meus amics que són nascuts al Senegal. Ells m’ajuden a saber paraules i a poc a poc vaig tenint més coneixements d’aquesta llengua. Vull aprendre aquesta llengua, ja que, vull entendre el que parlen als meus amics, ja que ells no tenen un bon grau de coneixement del castellà ni del català.

D’aquestes llengües la que em sento més còmode, és la del català, ja que és la llengua de la meva terra i és la que més en parlo. Si hagués de posar aquestes llengües en una part del cos, el català el posaria al cor, ja que és la llengua més apreciada, el castellà, el posaria a la boca, ja que l’utilitzo molt, el francès, als collons, ja que estava molt cansat d’aquesta llengua, l’anglès, el posaria al cap, ja que he de pensar molt, l’itàlia, a l’orella, perquè m’agrada com sona, l’àrab a l’altre orella, ja que l’escolto molt i per últim el Wòlof, a la mà, ja que és un hobby.
Dina el Ayadi diu:

5 desembre 2023 a les 13:32

Autobiografia lingüística de Dina el Ayadi

Al llarg d’aquests 15 anys he parlat en català, Castella i Àrab, i m’agradaria parlar el francès, i l’anglès.

El català el vaig aprendre a l’escola, perquè a casa no es parlava gaire, aquest idioma el faig servir més quan parlo amb algunes amigues o amb els professors, ja que quasi tots els professors en parlen català, sobretot en Jordi, que li té un gran amor al català.

El Castella és l’idioma que faig servir més en el dia a dia, i amb el que em sento més còmoda, ja que és l’idioma de la meva terra, també el parlo amb els meus pares, perquè els meus pares només en parlen Castalla i Àrab, a la meva mare li agrada parlar més en àrab perquè és l’idioma on se sent més còmoda, el meu pare parla més en Castella que en àrab, ja que amb la seva família es va criar aquí, i en parlen molt el castellà, en la meva família també hi parlo l’àrab, encara que parlem també en Castalla i Català.

L’àrab el parlo amb els meus pares, i amb la meva família, és un idioma molt divertit encara que escriure’l és més difícil, vaig aprendre a parlar-ho per la meva família, ja que em parlaven des de petita, és un dels meus idiomes preferits.

El francès porto estudiant-lo dos anys a l’institut, encara que no aprenem a parlar-ho, he après una miqueta, però m’agradaria aprendre a parlar-ho, ja que m’agradaria anar un any a França, i perquè en tinc família allà.

I per acabar L’anglès hi vaig estar a una acadèmia durant uns anys, i vaig aprendre molt, però m’agradaria aprendre encara més perquè és molt útil en aquesta vida, i per viatjar a molts llocs, perquè als llocs on he viatjat, i vull viatjar l’idioma més comú és l’anglès.
Gael Ferreira diu:

5 desembre 2023 a les 13:37

AUTOBIOGRAFIA LINGUISTICA

em dic gael ferreira, amb la meva familia materna parlo castellà i amb la meva família paterna parlo portugués, el català el parlo gràcies a l’educació de catalunya, no tinc cap familiar que la seva llengua materna sigui el català.

Les meves llengües maternas son el castellà i portuguès perquè són les llengües que he parlat desde les primeres paraules que vaig dir

sempre m’ha agradat parlar portugues m’he sentit molt bé i sempre m’he sentit en un ambit acollidor, el portugués de brasil aquest idioma parlant-lo on el parli sempre m’ha fet sentir-me com si estigués allà, sincerament no el cambiaria per cap altre idioma, per a mi ha sigut un regal saber aquesta llengua. gaudeix-ho de moltes coses gràcies a aquest idioma

el castellà, la familia de me mare i ella han sigut les persones que desde petit, m’han donat la oportunitat d’aprendre aquest idioma, és la llengua amb la que més còmode em sento parlant i probablement la que més parlo, no puc dir gaire més ja que es una llengua que ja la tinc molt

A sisè de primaria vaig fer francès, i a 1r de l’eso em van donar la possibilitat de ferla, pero no vaig anar més enllà amb aquest idioma o sigui que no vaig tindre gaires experiències amb aquest idioma,, després a 2n i 3r de la eso em van donar la possibilitat de fer alemany amb el que vaig compartir molts moments bonics i feliços amb amics, també això em va donar la oportunitat de viatjar a alemanya fent un intercanvi, aquesta llengua encara que no la parli bé, ha marcat la meva vida

el angles desde que vaig començar l’educació i avui dia el segueixo practicant, se’m fa difícil pensar que una llengua que porto tants anys estudiant-la encara no la domino al cent per cent, es una llengua molt cotitzada en aquest món i que obre moltes portes, i sobretot és molt important per poder comunicar-te amb diverses persones que no comparteixen la teva llengua materna

amb el català sempre tenia dificultats no se perquè, quan era petit si me’n nava uns mesos fora de catalunya ja se’m oblidava com parlar-lo ja que només el parlava a l’escola, poc a poc em vaig anar associant més amb aquest idioma fins a dia d’avui que no em sento incòmode parlant-lo encara que no sigui la meva preferència a l’hora de parlar amb algú, el català també m’ha semblat molt fàcil aprendre’l ja que els sons i algunes paraules s’assemblen al portugués

En resum crec que totes les llengües son importants i espero aprendre i tindre connexió amb més d’elles perquè totes em fan sentir coses diferents i em porten experiències totalment diferents.
Eric Guasch diu:

5 desembre 2023 a les 14:05

Ara parlaré dels idiomes que he anat aprenent durant aquests anys i d’on els he aprengut.
Com que he nascut a Catalunya i el meu idioma principal és el català els idiomes que parlo són el castellà el català i l’anglès tot i que el que més domino és el català, ja que és la primera que vaig escoltar i la parlo des de que era petit la parlo amb la meva família i la que em comunico amb la majoria dels meus amics. És una llengua que m’agrada molt i la meva escritura no és dolenta. El castellà és una llengua que la vaig aprendre més tard que el català, ja que no la parlava a casa. Tot i que al llarg d’aquests anys l’he anat practicant fins que ja la puc parlar perfectament i l’entenc perfectament també. Tinc coneixement de l’anglès i ja la sé parlar casi perfecte a causa dels anys que la practico. Fa uns 8 anys que estic en una acadèmia d’angles i durant aquests anys l’he anat perfeccionant. m’ha servit bastant per comunicar-me en els països estrangers, ja que no solen parlar ni catala ni castella. Un altre idioma que se es el françes el vaig practicar una mica a 1r de la eso pero ja no m’en recordo molt nomes del abecedari i els números del 1 al 10. Un altre idioma que tinc coneixament es el suec ja que tinc una tieta llunyana que se’n va anar a viure alla i quan ens veiem en dinars familiars em diu alguna paraula.

Per acabar el catala es la meva llengua nativa i la que mes m’agrada, el castella el domino bastant ja que a part de haver practicat aquests anys tinc familia andalusa i parlem bastant en castella, el anglès es un idioma bastant important i que desde que era petit l’he anat perfeccionant. les altres llengues no tinc tant de coneixament
G B S 4c diu:

5 desembre 2023 a les 14:06

La meva identitat lingüística

Bé, en aquesta biografia compartiré el meu viatge i relació amb les llengües, quines llengües parlo, amb quines i quins tipus de llengües m’he trobat durant la meva vida, etc.

Començaré parlant sobre la primera llengua que he après, la meva llengua materna, el castellà. Considero el Castellà com la meva llengua principal, ja que a part de ser la meva llengua materna, també és la que més parlo i la que utilitzo a casa, amb amics… després continuaré amb el català. El català l’he après a l’escola, perquè el català només l’uso amb els professors, a classe de català o algunes vegades al carrer. També parlo portuguès, tinc una mica de “conflicte”, ja que per molt que també l’hagi après pels meus pares (el meu pare en concret), no el considero la meva llengua materna perquè no el parlem molt a casa ni el parlàvem quan era petit, a més a més només l’faig servir quan vaig a Portugal. Finalment, jo crec que la llengua més útil que sé: l’anglès, no és ni la meva ni la llengua materna dels meus pares, però crec que gràcies a haver-lo estudiat (especialment a casa i parlant-ho amb gent) tinc un nivell suficient per “poder dir que ho parlo”.

Sobre les llengües amb les quals he interactuat o trobat durant la meva vida, diria que no m’he relacionat amb moltes llengües al meu entorn, però sí molta varietat, per exemple, per part dels meus pares he trobat l’euskera i el gallec (a més a més del castellà i Portuguès). També he trobat bastant varietat amb amistats o coneguts, com l’alemany, l’hebreu, l’àrab, el francès o l’italià, a més òbviament del castellà, català…

jo crec que les llengües que he après o estic aprenent van bastant lligades al perquè o que representen per a mi, ja que jo en les llengües veig poc més que utilitat, per exemple, l’anglès, el qual encara estic estudiant, m’agrada o l’estudio perquè em serà molt útil per viatjar o interactuar amb moltes i molt variades persones.
Isabella Suarez Bacca diu:

6 desembre 2023 a les 01:20

DIFERENTS LLENGÜES DE LA MEVA VIDA

Em dic Isabella Suárez i visc a Vilassar de Mar, i parlaré sobre les diferents llengües amb les quals tinc relació des de que vaig néixer fins a l’actualitat.
Tot comença en Bogotà, Colòmbia on des de que soc petita la primera llengua que vaig parlar i entendre va ser el castellà, després amb els anys a l’escola em van ensenyar l’anglès (però el bàsic), jo vaig estudiar a la meva manera.

Uns anys més endavant me’n vaig a Espanya, més exactament a Catalunya, on aprenc el català el qual va formar altra part de les llengües que parlo i entenc.
Llavors entenc i parlo el català i el castellà, però vull aprendre altres llengües. L’estiu passat vaig començar a aprendre el coreà, per què?, simplement perquè estava avorrida i volia aprendre qualsevol llengua que no tothom entengui a Espanya, però que jo pugui parlar en algun país del món, llavors amb aquesta idea havia escollit el coreà (també influeix que m’agrada la llengua).

Però tinc un problema, i és que des de que he començat l’insti no tinc tant de temps com en l’estiu. Però una cosa que tinc és responsabilitat llavors de vegades tracto de practicar per no oblidar-me de tot. També vull aprendre altres llengües com la Itàlia, l’alemany, el mandarí, el tailandès i més.
També tinc un avantatge a l’hora d’estudiar idiomes i és que m’agrada aprendre.

Tenint en compte tot el que he explicat puc dir que m’agraden molts les llengües, i que parlo i entenc el català i el castellà, i l’anglès també però no tan avançat.

Autobiografia lingüística

68 respostes a Autobiografia lingüística

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Categories

Articles recents

Comentaris recents

Arxius

Autoaprenentatge

Diaris

Diccionaris

Dictats

Educació

Filologia

Jocs

Literatura

Llista de blogs

Orientació

Unitats didàctiques

Hora

Meta

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« oct.				des. »
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30