Autobiografia lingüística

68 respostes a Autobiografia lingüística

1. ANA 4tC diu:

   7 desembre 2023 a les 18:41

   La meva autobiografia lingüística

   Tinc quinze anys i en aquest temps he estat amb contacte amb bastants idiomes.

   A casa, de petit sempre he parlat castellà, ja que només el meu Pare és nadiu, però la resta prové d’Andalusia i Portugal, de fet, la meva primera paraula va ser “mama”. Fins que, ma mare em va ensenyar el portuguès, a través de pel·lícules i sèries. Entre les pel·lícules i les visites a casa dels meus avis, a Portugal, anava aprenent l’idioma. Només el parlava allà. A casa no el parlava llevat que ma mare em posessi una pel·lícula.

   A l’escola, vaig aprendre el català, però només l’utilitzava a l’aula, al pati parlava castellà. A les tardes, vaig començar a anar a l’acadèmia d’anglès, on encara, avui en dia, continuo anant.

   Un estiu, vaig anar a França, on vaig escoltar per primera vegada el francès a l’orella. El motiu d’aquell viatge va ser anar a Disney Land París. Els altres estius me’ls vaig passar a Portugal on parlava portuguès i entrava amb contacte amb el gallec, un idioma que no em sembla gaire bonic. Arran de saber i conèixer tots aquests idiomes, vaig tindre problemes amb el català.

   Actualment, parlo 4 idiomes fluids, castellà, català, anglès i portuguès, i, en un futur voldria aprendre japonès per complir el meu somni d’anar de vacances a japó. Jo posaria l’anglès i el castellà al cap perquè és de la manera que penso, el català en la mà dreta perquè és un idioma molt formal. El gallec i el francès en els peus i finalment el portuguès al cor.

   En conclusió, aquestes llengües m’han ajudat al llarg del temps. La cosa més important ha sigut la gran oportunitat que em donen per relacionar-me amb la gent.
2. Adrià Svoljsak diu:

   10 desembre 2023 a les 20:22

   AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

   Hola, em dic Adrià Svoljsak, soc de Vilassar de Mar i aquesta és la meva autobiografia lingüística sobre les llengües que he parlat durant la meva vida.

   Jo parlo dues llengües amb molta fluïdesa que són el castellà i el català, són les llengües que els meus pares i avis m’han ensenyat des de petit. Per part del meu pare, que és de Valladolid, m’ha parlat sempre en castellà i per part de la meva mare, que és de Barcelona sempre amb català.

   L’anglès és una llengua que només parlo a l’institut, mai s’ha m’ha donat bé, ja que no li he posat molta atenció, però puc tenir perfectament una petita conversa amb algú.

   A primer d’ESO vaig fer Francès i Alemany, de l’alemany no me’n recordo de res i de francès una mica perquè la meva mare té una amiga francesa i a vegades ens ve a visitar.

   Penso que parlar més d’una llengua és una cosa molt important per una persona en aquesta vida, sobretot per comunicar-se amb gent d’altres llocs i per trobar feina en un futur.
3. Chloé González Cabrera diu:

   11 desembre 2023 a les 12:17

   La meva Autobiografia Lingüística

   Em dic Chloé , tinc 15 anys i visc a Vilassar de Mar. Vaig néixer a barcelona i la meva primera llengua va ser el castellà.

   Des de que vaig néixer em van parlar castellà ja que tota la meva família és castellanoparlant, ja que per part de la família del meu pare, no sap parlar català llavors em parlen en castellà,però per part de la meva mare, tot i que saben parlar català la seva llengua principal i per tant, amb la que s’identifiquen més és el castellà, menys un dels meus cosins que viu en australia i per tant la seva primera llengua és l’anglès.Amb ell em comunico en anglès perquè tot i que sap castellà, m’agrada aprendre nous idiomes així, també puc practicar molt i millorar en el aspecte ortogràfic.

   A casa, normalment escolto les pel·lícules o series en anglès, i estic començant a posar me-les en francès per començar a familiaritzar-me amb aquesta nova llengua que estic començant a dominar.

   A l’escola normalment parlo en castellà tot i que amb els professors parlo en català.D’optativa, faig francés desde fa tres anys, en el que he evolucionat molt ja que ara podria defensar-me i també faig llatí, però encara no sé molt ja que és el primer any en què faig aquesta llengua.

   A les vacances de nadal, normalment anem a frança pel nadal i aixi, puc anar practicant amb la gent d’allà i probablement aquest estiu m’aniré a Irlanda per posar en pràctica el meu anglès i poder comunicar-me més fluidament.

   Actualment, sé 5 idiomes dels quals parlo 4 (ja que el llatí és una llengua morta), anglès, castellà, català i francés.En un futur m’agradaria aprendre italià y alemany ja que em semblen molt interessants i difícils sobretot l’alemany però crec que al final els acabaré aprenent i parlant bastant bé.

   En conclusió, crec que les llengües et poden obrir moltes portes de cara al futur, i com més llengües sàpigues, més fàcil i ràpid serà trobar un bon treball per a tú.
4. JBF 4rt B diu:

   11 desembre 2023 a les 12:41

   AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA DE JANA BARREDO
   Vaig néixer a Barcelona, i porto tota la meva vida vivint a Vilassar de Mar. Aquests catorze anys de la meva vida, he après diverses llengües. Algunes d’aquestes les he après a parlar i escriure, i d’altres no les acabo d’entendre, saber escriure ni parlar del tot bé.
   Des de ben petita, a casa em van ensenyar a parlar català, ja que és la llengua que parlen els meus pares i la meva família a casa.
   Un cop a l’escola, vaig aprendre castellà i anglès. Em van ensenyar a escriure i a llegir en català. En canvi, l’anglès i el castellà els vaig aprendre a escriure, llegir-los i entendre’ls. Com amb totes les llengües, vam començar per les coses bàsiques.
   Ja a l’institut, a primer d’ESO, vaig fer un trimestre de francès, on em van ensenyar les coses bàsiques com els números, els colors i a presentar-nos. Abans de fer primer d’ESO, jo ja havia tingut contacte amb el francès, ja que tinc uns amics que amb la seva mare parlen francès.
   Finalment, vaig fer un trimestre d’alemany a primer d’ESO i a segon i tercer d’ESO vaig fer l’optativa d’alemany fent dues hores a la setmana. I a tercer d’ESO amb l’institut vaig fer un intercanvi i van venir uns alemanys aquí a Vilassar una setmana la classe de l’optativa d’alemany ens en vam anar a Alemanya una setmana.
   En conclusió, les llengües que millor parlo són el català, el castellà i l’anglès, més o menys. La llengua que més m’agrada és el català.
5. ABW 4t B diu:

   11 desembre 2023 a les 12:42

   AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

   Sempre he estat envoltada en més d’una llengua quan era jova, neerlandès amb la meva mare, castellà amb el meu pare, anglès amb les sèries de televisor i música, sempre he estat envoltada amb molts idiomes. A vegades era molt i em queixava als pares que no volia estudiar tantes, encara no m’agrada estudiar-les, però he de dir, tenen molta utilitat.

   A casa sempre s’han parlat dues llengües, les que més em familiaritzo, però a l’escola va arribar el català.
   Mai s’he m’ha donat bé aquesta llengua, però era obligatòria a l’aula així que l’he hagut de practicar durant molts anys, encara és una que utilitzo constantment.

   Castella la considero la llengua amb la qual més parlo en general, m’agrada la llengua, és la que parlo amb el meu pare i sempre serà especial per aquella raó.

   El neerlandès és l’idioma que parlo amb la meva mare, aquesta l’he après a través d’ella, i una escola a la qual anava els dissabtes durant la primària, no m’agradava anar a l’escola els dissabtes, i no l’hagués après si no m’haguessin obligat, estic contenta que m’ho van forçar, ara puc parlar amb ella amb l’idioma amb què va créixer i va viure durant divuit anys.

   L’anglès és una llengua que he après sense realment donar-me compte, el televisor en l’idioma i la música i de forma inconscient i a poc a poc per la consistència l’he après. L’uso molt l’idioma, normalment la lectura és l’idioma amb el qual em sento més còmode a llegir.

   Els dos idiomes que he intentat aprendre va ser el polonès i l’alemany, l’alemany el vaig escollir com a optativa, amb el neerlandès ja tenint-lo com a referència, em va semblar bastant fàcil d’aprendre, un avantatge que em va portar la llengua dels Països Baixos.
   Però el polonès, perquè em venia de gust, vaig descarregar una aplicació i ara l’estic intentat d’entendre, no és res fàcil, és un idioma complicat i espero acabar d’entendre-la algun dia.
6. pere almarcha diu:

   11 desembre 2023 a les 12:44

   Autobiografia Lingüística

   Hola, soc en Pere, vaig néixer a Barcelona el 18 de Juny del 2008. A casa tant el meu pare com la meva mare m’han parlat català sempre, per això és la meva llengua natal i amb la que m’expresso més còmodament. Els meus avis també m’han parlat català, però, en canvi, les dues àvies m’han parlat en castellà sempre, per això tampoc tinc problemes per expressar-me en castellà. Des de petit sempre he anat a una acadèmia d’anglès, idioma que també m’agrada molt i espero poder perfeccionar algun dia. A l’institut he estudiat alemany i francès, però d’aquests dos encara em queda molt per aprendre. M’agraden les llengües en general i trobo que serveixen per poder viatjar per tot arreu i conèixer gent de diferents països.
7. pere almarcha diu:

   11 desembre 2023 a les 12:46

   Autobiografia Lingüística

   Hola, soc en Pere i ara us parlaré sobre les meves llengües i les que he utilitzat.
   Vaig néixer a Barcelona el 18 de juny del 2008.

   A casa tant el meu pare com la meva mare m’han parlat català sempre, per això és la meva llengua natal i amb la que m’expresso més còmodament. Els meus avis també m’han parlat català, però, en canvi, les dues àvies m’han parlat en castellà sempre, per això tampoc tinc problemes per expressar-me en castellà.

   Des de petit sempre he anat a una acadèmia d’anglès, idioma que també m’agrada molt i espero poder perfeccionar algun dia. A l’institut he estudiat alemany i francès, però d’aquests dos encara em queda molt per aprendre.

   M’agraden les llengües en general i trobo que serveixen per poder viatjar per tot arreu i conèixer gent de diferents països.
8. Pol Martí diu:

   11 desembre 2023 a les 12:58

   Hola, em dic Pol Martí, tinc 15 anys i vaig néixer a Barcelona, encara que actualment visc a Vilassar de Mar.

   La llengua que m’han inculcat a casa des de petit ha sigut el català, encara que sí que és cert que a vegades parlem castellà. Amb la meva família per part de mare parlen tots castellà, llavors als dinars i sopars familiars ens comuniquem en castellà.

   Al entrar a la primària, vaig començar a aprendre anglès, i avui dia sóc capaç de dir que tinc un nivell bastant avançat. Més tard, a primer d’ESO, vaig fer l’optativa de Francès, on no vaig aprendre més que un parell de frases.

   Avui dia a 4t d’ESO segueixo estudiant català, castellà i anglès. I puc dir que tinc un fort domini en aquestes tres llengües.

   Un desig que m’agradaria fer realitat, seria poder aprendre el portuguès, ja que vaig anar a Portugal l’any passat i va ser una llengua que em va cridar molt l’atenció.

   Finalment. el català i castellà, les llengües amb els que em comunico normalment, són amb les que em sento més comodo, potser una mica més amb el català, però las dues m’agraden molt.
9. Pol Úbeda diu:

   11 desembre 2023 a les 13:04

   AUTOBIOGRAFIA LLINGÜISTICA

   Hola, em dic Pol, vaig néixer a Barcelona i actualment visc a Vilassar de Mar, jo crec que sóc una persona que parla pocs idiomes, però perquè de moment tampoc tinc interès en aprendre’n més, estic còmode amb el que sé.

   Llengües que sé: Jo puc parlar català, castellà i una mica d’anglès, la primera llengua que vaig aprendre va ser el Català, amb la llengua que em vaig criar, després va arribar el castellà encara que al començament no sabia parlar-lo molt bé, però amb el pas dels anys vaig anar aprenent més fins que al punt d’ara domino igual el castellà i el català. Per l’altra banda està l’anglès, que el vaig començar a aprendre a l’escola i la veritat que només he anat aprenent l’escola i a la vida, mai he anat a un acadèmia ni res per l’estil, encara em falta molt per aprendre i considero que en sé bastant poc. També he tingut contacte amb el francès i l’alemany, pero casi no els conto perquè en sé molt poc, ja que només vaig fer un trimestre de cada idioma i no em va donar temps a aprendre’n.

   Per acabar vull dir que no tinc cap llengua preferida, clarament prefereixo el català i el castellà perquè són de les que en sé més, però entre el català i el castellà no puc triar, bàsicament perquè cada dia faig servir les dues depenent en quin ambient estigui, i les dues em son molt útils.
10. EH 4esob diu:

    11 desembre 2023 a les 13:23

    Autobiografia lingüística d’Eloy Hervas

    Hola, soc l’Eloy i ara parlaré de les relacions que tinc amb les llengües i de quines utilitzo en el meu dia a dia.
    El castellà: Jo faig servir el castellà per parlar a casa, amb els amics i familiars. També l’faig ús de la lllengüa per fer servir les xarxes socials. I és l’idioma que vaig parlar primer.
    El català: sempre que parlo català és per l’institut, a casa no ho parlo mai i com a molt ho puc utilitzar quan vaig a comprar, un altra excepció és amb l’equip de futbol, però no sempre, depèn de si l’entrenador parla en català o castellà
    L’anglès: És un idioma que mai sé m’ha donat bé, però jo sempre ho he volgut aprendre, ja que és molt útil, solament ho faig servir per a l’institut a les classes d’anglès i per fer classes particulars, també ho faig servir per parlar amb un familiar meu que és d’Anglaterra i no sap castellà.

    En conclusió el castellà és l’idioma que faig servir al dia a dia i que és essencial a la meva vida, ja que si no tingués aquesta llengua no podria comunicar-me amb els meus familiars.
11. PLG 4B diu:

    11 desembre 2023 a les 13:33

    AUTOBIOGRAFUA LINGÏSTICA

    Hola em dic Pablo i vaig néixer a Mataró, sé parlar tres llengües les quals són el castellà, el català i L’anglès.
    El castellà és la meva llengua materna i la que més domino. Ja que cap dels meus avis o àvies saben parlar català, a casa meva sempre s’ha parlat el castellà.
    És la llengua amb la que estic més còmode i pràcticament sempre la parlo amb tothom.
    El català és la segona llengua que més domino, perquè encara que a casa no es parli, tant els meus pares com els professors a l’escola s’han implicat a què jo l’aprengués.
    Avui en dia puc parlar en català pràcticament de la mateixa manera com parlo castellà encara que no acostumo a parlar-lo amb ningú.
    L’anglès també és una llengua la qual domino bastant amb la que puc mantenir una conversació bastant bé i entendre pràcticament tot el que em diuen de manera fluida.

    Encara que no sigui la llengua que més parlo porto vuit anys a una acadèmia per poder dominar la llengua fins a un nivell decent.En conclusió, el castellà és la llengua que més domino en general, encara que les altres dos les puc parlar amb fluïdesa, però no les utilitzo tant.
12. Alejandro B. diu:

    12 desembre 2023 a les 21:00

    Les Llengües de la meva vida

    Soc Alejandro Boschin i tinc quinze anys, vaig néixer a Barcelona. Vull escriure aquest text per parlar-vos sobre la meva relació i connexió amb les llengües des de ben petit.

    Jo soc una persona que m’agraden les llengües, les que parlo són el castellà, que va ser el primer a aprendre, és la meva llengua materna, l’Itàlia, aquest idioma ve per part de família, el català, l’he anat aprenent des de petit també, l’alemany, el vaig estar aprenent a segon de l’ESO, l’anglès, que encara l’estic aprenent a l’institut he après més a la meva casa i el francès quan vaig fer a primer de l’ESO.

    He anat aprenent les llengües amb el pas del temps he anat aprenent per a mi les més importants. Si tinc alguna estratègia per aprendre llengües, és aprendre molt el vocabulari i després la gramàtica, ja que en termes de comunicació amb persones que parlen aquell idioma és més útil, la gramàtica és rellevant també.

    A l’institut només parlo en català i castellà amb tots els professors de l’institut parlo només català, amb els companys normalment parlo en català, a les botigues parlo més en castellà, com a casa. Com a principal llengua dins dels estudis parlo més català, però a la meva vida fora de l’institut parlo molt més el castellà.

    Tinc un grau de coneixement molt alt al català, el castellà i l’anglès, podent parar-les, escriure-les, entedreles i llegir-les, en canvi, amb l’Itàlia i francès el puc entendre i llegir-lo i una mica parlar-lo, i l’alemany, el més difícil només el sé entendre.

    No em sento més còmode amb cap llengua, només que depenen l’entorn on es parla la llengua em puc adaptar per tenir més comoditat.

    Bé, el català i castellà m’han permès créixer i socialitzar amb companys i amics, i les llengües estrangeres m’han ajudat a comunicar-me amb gent fora del meu país, com Anglesos, Russos i molts més.

    En conclusió, per mi les llengües són una part de l’estructura com a ser humà, ja que necessitem un mètode de comunicació amb altres persones d’altres parts del món, o per només entendre’ns, les llengües sempre són un aprenentatge continu que mai acaba.
13. AAT diu:

    13 desembre 2023 a les 08:12

    LA MEVA AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
    Em dic Alexia Alcayde i porto 4 anys a Vilassar, abans de viure aquí a Barcelona estava a València, i per això la meva llengua sempre ha sigut Castellà.

    Les llengües que sé parlar són castellà i català, però també sé parlar una mica d’anglès i de francès.
    La primera llengua que vaig parlar va ser el castellà, perquè de la meva família tothom parlava només castellà, a excepció de la meva mare i la meva àvia materna, ja que elles dues van néixer a Bèlgica i també parlen francès.
    A la primera escola que vaig anar feia totes les classes en castellà, excepte les classes de valencià i anglès. Quan em van canviar d’escola vaig tindre l’opció de fer la classe en castellà o fer-la en valencià, i jo vaig escollir valencià, ja que sempre m’havia agradat; vaig començar a fer totes les classes en valencià, a excepció de castellà, plàstica, que la feia en castellà i anglès. Quan anava a quart de primària em va dir una professora que, ja que treia molt bones notes, tenia l’opció d’anar a una escola que es deia “Escola Alemany”, es deia així perquè feien gairebé totes les classes en alemany, però no vaig aconseguir entrar. Vaig tornar a canviar-me d’escola i vaig començar a fer totes les classes en català. Quan vaig entrar a l’institut vaig fer un any i mig de francès, ja que sabia una mica perquè sempre escoltava a la meva mare i a la meva àvia parlar entre elles francès, ara només escolto a la meva mare de vegades quan parla amb els seus germans, però com no m’agradava l’assignatura, vaig deixar-ho. Ara, de llengües a l’escola només faig llatí
    Ara utilitzo el castellà per tot, el català només quan faig les activitats de classe i l’anglès només l’utilitzo en classe d’anglès. El francès ja no l’utilitzo mai, però sempre que la meva mare parla amb la família, sempre la esolto.
    Quan miro una sèrie les miro gairebé totes en castellà, però de vegades les miro en català. Quan llegeixo llibres em passa el mateix que amb les sèries, gairebé tots en castellà, però alguns me’ls llegeixo en català. La música que més escolto és en anglès, però també escolto música en català, castellà i francès.
    La relació que tinc amb el neerlandès és que, com tota la meva família materna va néixer a Bèlgica tots parlen neerlandès i francès.

    En conclusió, tinc relació amb moltes llengües, que són el castellà, el català, l’anglès, el francès, l’alemany, el llatí i el neerlandès, però jo només en sé parlar dues, que són el castellà i el català, perquè són les que he fet des que vaig néixer, ja que no em van bé les llengües.
14. AAT diu:

    13 desembre 2023 a les 08:17

    LA MEVA AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA
    Em dic Alexia Alcayde i porto 4 anys a Vilassar, abans de viure aquí a Barcelona estava a València, i per això la meva llengua sempre ha sigut Castellà.
    Les llengües que sé parlar són castellà i català, però també sé parlar una mica d’anglès i de francès.
    La primera llengua que vaig parlar va ser el castellà, perquè de la meva família tothom parlava només castellà, a excepció de la meva mare i la meva àvia materna, ja que elles dues van néixer a Bèlgica i també parlen francès.
    A la primera escola que vaig anar feia totes les classes en castellà, excepte les classes de valencià i anglès. Quan em van canviar d’escola vaig tindre l’opció de fer la classe en castellà o fer-la en valencià, i jo vaig escollir valencià, ja que sempre m’havia agradat; vaig començar a fer totes les classes en valencià, a excepció de castellà, plàstica, que la feia en castellà i anglès. Quan anava a quart de primària em va dir una professora que, ja que treia molt bones notes, tenia l’opció d’anar a una escola que es deia “Escola Alemany”, es deia així perquè feien gairebé totes les classes en alemany, però no vaig aconseguir entrar. Vaig tornar a canviar-me d’escola i vaig començar a fer totes les classes en català. Quan vaig entrar a l’institut vaig fer un any i mig de francès, ja que sabia una mica perquè sempre escoltava a la meva mare i a la meva àvia parlar entre elles francès, ara només escolto a la meva mare de vegades quan parla amb els seus germans, però com no m’agradava l’assignatura, vaig deixar-ho. Ara, de llengües a l’escola faig llatí, castellà, català i anglès.
    Ara utilitzo el castellà per tot, el català només quan faig les activitats de classe i l’anglès només l’utilitzo en classe d’anglès. El francès ja no l’utilitzo mai, però sempre que la meva mare parla amb la família, sempre la esolto.
    Quan miro una sèrie les miro gairebé totes en castellà, però de vegades les miro en català. Quan llegeixo llibres em passa el mateix que amb les sèries, gairebé tots en castellà, però alguns me’ls llegeixo en català. La música que més escolto és en anglès, però també escolto música en català, castellà i francès.
    La relació que tinc amb el neerlandès és que, com tota la meva família materna va néixer a Bèlgica tots parlen neerlandès i francès.

    En conclusió, tinc relació amb moltes llengües, que són el castellà, el català, l’anglès, el francès, l’alemany, el llatí i el neerlandès, però jo només en sé parlar dues, que són el castellà i el català, perquè són les que he fet des que vaig néixer, ja que no em van bé les llengües.
15. JCT 4rt ESO A diu:

    13 desembre 2023 a les 08:28

    AUTOGRAFÍA LINGÜÍSTICA DE MI MATEIX

    Hola, soc en Joel, vaig néixer a Barcelona i des de ven petit he parlat amb facilitat el català i el castellà. En aquest text redactaré el meu procés amb les diferents llengües amb les quals he tingut contacte durant aquests quinze anys de la meva vida.

    Com ja he dit, des de petit he parlat amb facilitat el català i el castellà perquè els meus pares van decidir que cadascú em parlaria una llengua, és a dir, que la mare em parlaria en castellà i el pare en català. Aquesta tàctica va funcionar i es van fixar que tenia facilitat per aprendre idiomes i a causa d’això van decidir que no m’apuntarien a classes d’anglès, ja que tindria bastant amb el de l’escola. L’anglès, sempre em va costar i als nou anys van apuntar-me a classes extraescolars durant dos anys. Jo estava en una escola de Premià de Mar i allà vaig fer amics marroquins i un amic va volguer ensenyar-me àrab encara que no va funcionar. A cinquè i sisè de primària em van ensenyar francès a l’escola, encara que vaig aprendre ben poc. A segon d’ESO vaig entrar a l’institut vilatzara i en el primer trimestre vaig suspendre per primer cop anglès i llavors la meva mare va decidir buscar-me una professora particular la qual segueixo actualment.
    Últimament escolto molta música en castellà, anglès i francès.
    Per acabar, he de destacar que durant aquests quinze anys he aconseguit parlar el castellà el català, una mica l’anglès i ben poc el francès.
16. LBG diu:

    13 desembre 2023 a les 08:29

    AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

    Jo em dic Laia, tinc 15 anys i vaig néixer a Barcelona. En general no parlo moltes llengües i tampoc he tingut gaire relació amb moltes d’elles.

    Les llengües que parlo son castellà, català anglès i alemany. El castellà i el català són llengües primeres, ja que la parlo amb la meva família, amb la meva mare parlo català i amb el meu pare castellà. Les altres dues les estic aprenent, anglès aprenc a l’institut i l’alemany aquest any ja no l’estudio. També he tingut relació amb altres llengües com el francès, perque el meu avi patern el parla igual que l’àrab, per tant, el meu pare també sap parlar francès i per últim el llatí, que t’ensenyen molt poc a classes de llatí de l’institut.

    Normalment, al meu dia a dia acostumo a fer servir el català per parlar amb la meva mare o amb els meus amics i el castellà per parlar amb el meu pare, germà o amics, per tant, tinc facilitat per parlar-los. Personalment, em sento més còmode parlant aquests dos idiomes.

    En conclusió, les llengües més importants per mi són el castellà i el català, ja que són les que sempre he parlat. Però també m’agradaria aprendre moltes més llengües.
17. El Bujías diu:

    13 desembre 2023 a les 08:52

    Caminant entre Paraules: La meva Autobiografia Lingüística

    Hola, sóc en Gerard. De petit, els meus pares sempre m’han parlat en català, però no sé per què, no m’agrada massa parlar-ho. Només el faig servir amb els meus pares i amb els professors ja que em sembla molt més fàcil per a mi el castellà. És com si fos una cosa que no m’acaba de fer el pes.

    De petit em costava parlar el Angles ja que per a mi va ser una llengua nova que no coneixia de res però amb el passar dels anys, m’ha anat agradant més poc a poc. Avui en dia, crec que el sé parlar correctament i, fins i tot, gaudeixo de la seva utilització quotidiana.

    Per algun motiu, m’agrada molt el Italia pero no el se parlar, només el se entendre més o menys a un 80% i la veritat que m’agradaria molt aprendre’l ja que és una de les llengües més importants del mon
    Vaig estar estudiant frances durant un parell de mesos pero no em va acabar d’agradar, el trobava massa dificil.

    En resum, crec que és important aprendre idiomes ja que també és important saber se comunicar amb gent d’altres països.
18. GSW diu:

    13 desembre 2023 a les 09:09

    Les meves llengües
    A casa meva parlàvem bastantes llengües, principalment els meus germans i jo parlàvem Suec i Català, ja que la meva mare és de Suècia i el meu pare d’aquí, de Catalunya. Però hi havia vegades que quan no enteníem alguna cosa o la meva mare volia dir-nos alguna cosa important parlàvem castellà. També alguns cops els meus pares quan no volien que escoltéssim el que deien, parlaven entre ells anglès, així que es podria dir que l’anglès l’escolto des de petita.

    A l’escola la llengua que més faig servir és el català, però també faig classes de castellà i d’anglès. També podria dir que he estudiat una mica el francès, ja que als primers cursos de l’ESO vaig fer aquesta optativa, però després vaig fer un canvi de classes i no vaig poder fer-la més.

    Fora de l’Escola normalment socialitzo en castellà o català.L’anglès, també el faig servir. El vaig començar a practicar a l’escola, però gràcies a pel·lícules, sèries, l’internet o fins i tot per cançons, he après a parlar-lo i pronunciar-lo.

    L’any que ve estic pensant d’anar-me’n a estudiar el batxillerat a Suècia.Per això aquest any encara que ja entengui el suec he començat a estudiar-lo per aprendre a escriure’l i entendre’l millor.

    Per acabar, haig de dir que tinc un desig de viatjar a diferents països per conèixer altres cultures i llengües. Però ara per ara estic molt contenta amb les llengües que tinc en la meva vida.