Comencem el curs amb un poema d’Alexandre Bataller, una cançó dels Doctor Prats i una il·lustració de Joan Turu. Que tinguem un bon curs!
INICI DE CURS
Em refaig i em contruïsc,
m’alce i em reconec:
un nou curs comença
i s’imposa l’àrdua tasca d’alçar
de nou l’edifici.
Desaprendrem els camins,
prepararem les motxilles:
una llibreta buida,
il·lusió encuriosida
i una travessia per horitzó.
La terra ferma ens fa l’adéu,
Despullat de tot, m’embarque sol,
Veuré créixer nou fullam.
En mar per l’etern esdevenir, un curs.
Onades i vents, sigueu-me favorables!
Bus en flames
Avui, un nen al vilatzara, es desperta tard, una mica massa tard. No seria un problema seriós si no fos que avui tenia una excursió, una excursió a la qual tenia moltes ganes anar, ja que anirien a esquiar. Encara que s’havia despertat tard, arriba a temps corrent cap a l’autocar, es puja i els seus companys el saluden.
De tot seguit ell s’asseu i es relaxa perquè el trajecte serà llarg, perquè dura una mica més de tres hores. També, a més de despertar se tard no ha dormit gens, així que intenta dormir, però el soroll dels xisclets baralles i música dels seus companys li fan la feina impossible. Com que no (…) dormir agafa el mòbil, però s’adona que no l’ha carregat, així que en poc temps es queda sense bateria. Tot això li causa tanta molèstia que d’alguna manera aconsegueix adormir-se.
Es desperta alertat per crits, aquest cop no com els d’abans, ara, són molt més forts i de tothom, la música dels altaveus ha parat i la gent està corrent, ell només veu fum així que es llença al passadís sense veure res i estirant els braços com si fos un cec aconsegueix arribar a la sortida. En sortir es troba amb un desastre, el bus s’estava incendiant i estava tota la classe seguda a la vora de la carretera. Després d’hores assegut, arriben els seus pares, que encara que estaven preocupats el porten a casa. A l’arribar a casa es llença al llit perquè sap que demà te insti.