El text narratiu

65 respostes a El text narratiu

1. JBF 3r C diu:

   20 març 2023 a les 13:06

   L’AMISTAT

   Un dia, quan l’Olívia va arribar a classe, va veure que hi havia un noi nou, que es deia Marc. Ell era mut i es va canviar d’institut, ja que a l’altre institut que anava es burlaven d’ell.

   Amb el temps l’Olívia i el Marc van començar a parlar i es van fer amics, però l’Olívia era l’única amiga que tenia en Marc, perquè la resta de la classe es burlaven d’ell. La veritat és que ells no es podien comunicar gaire bé, però quan ho feien es comunicaven amb el silenci, a través de les emocions que transmeten a través d’ell.
   Un dissabte a la tarda van quedar per anar a passar l’estona a la platja, gaudir de la tranquil·litat, del silenci, del soroll de les ones del mar…
   Es va fer fosc, llavors cadascú va anar cap a casa seva.
   L’endemà l’Olívia es va començar a preocupar, ja que el Marc no havia anat a l’institut i no li responia els missatges des d’ahir a la nit.
   Va passar una setmana, i res, cap novetat d’en Marc. Per sort sabia on vivia, i va decidir anar a veure’l. Quan va picar, el timbre va obrir el seu pare, que es veia cansat, com si no hagués dormit, com si hagués estat plorant.

   L’Olívia es va començar a preocupar quan va veure el pare d’en Marc així. Ell li va dir que entrés, que s’assegués al sofà. Quan va començar a sentir les paraules d’aquell home li van començar a regalimar les llàgrimes per la cara. En Marc havia mort.

   Es veu que tornant cap a casa, el dia que havien quedat, uns nois es van apropar a ell, i sense cap motiu el van apunyalar i el van deixar allà al mig, mort.
   Una setmana després va ser el seu funeral i l’Olívia va dir unes paraules.
   Finalment, l’Olívia sempre recordarà a en Marc i el portarà al seu cor.

   FI
2. DCB diu:

   20 març 2023 a les 13:08

   Silenci

   Una vegada hi havia una bona família de 4 (Mireia, Joel, Pablo i Sandra).

   Misteriosament en Joel va desaparèixer ningú sabia el perquè fins que en el llit del Joel es van trobar una carta que deia ‘’Si demà algú parla sou enviats automàticament a l’infern per lluitar amb un dimoni, esperaré a algú perquè lluiti amb mi”.

   No sabíem més res més del Joel, però el dia de demà no podríem parlar-hi més, no sabríem fins a quant, però si parlaven anirien a l’infern immediatament.

   La Mireia va anar-hi al supermercat, li va dir amb text a la família que no parlessin i que tornaria lo més aviat possible.
   Tots estaven preocupats, però van callar Quan la Mireia anava a pagar, li va dir al dependent que si tenia una moneda de 10 cents, tot el supermercat va veure a la Mireia desaparèixer i es van espantar, però seguien en silenci.

   No obstant això quan va desaparèixer li van donar l’oportunitat d’escriure una carta per a la seva família, tot seguit va ficar ” No parleu, mantingueu el silenci, lluitaré amb Joel i el dimoni.

   Quan anaven a començar la batalla van veure que era un petit dimoni i li van vèncer fàcilment.
   Quan van anar-se’n de l’infern van estar amb la família parlant sense cap mena de problema i van tornar a ser una bella i bonica família.
3. JCSU diu:

   20 març 2023 a les 13:09

   Els sorolls del silenci

   Desperta, l’Arnau a un lloc tenebrós on només es veu una immensa obscuritat que envolta tot.

   Silenci, no s’escolta res, l’Arnau aspira… expira… Escoltant el seu cor bategant, no sap on està ni que està passant, però l’Arnau sent una immensa calma al seu interior.

   El silenci ocupa tot l’espai i els sentits de l’Arnau s’aguditzen, comença a escoltar la seva sang fluint per les seves venes, els seus ulls parpellejant, l’Arnau i relaxant-se cada vegada més.

   Quan de cop sent un crit que d’estrofa l’harmonia, calma i estabilitat, accelerat l’Arnau s’aixeca a la biblioteca on s’adona que estan tancant i que ha de sortir.
4. Lamin i Edu diu:

   20 març 2023 a les 13:11

   LA CASA ENCANTADA

   Vet aquí una vegada una família de Vilassar de Mar, van marxar de vacances un mes, era estiu i feia una calor horrible feien 35?°C i a l’arribar a Brasil (Sud-amèrica), es van allotjar ràpidament a la casa que van comprar, ja que tenien molts diners. Només entrant a la casa la família va notar una energia molt estranya, però no li van donar importància i van seguir organitzar-se les maletes i tot l’equipatge.
   Eren les 10 de la nit, ja que van arribar a la casa sobre les 8 i van anar a sopar a un dels restaurants més famosos de la zona. A les 12 aproximadament van arribar a casa i quan surten del cotxe per entrar a casa es troben amb la porta principal oberta, es van començar a preocupar molt i ningú volia entrar, ja que se sentien crits i sorolls estranys i estaven aterrits, al cap de 30 minuts van decidir entrada sentir els sorolls i crits, just quan van entrar la porta es va tancar de sobte, les llums també s’apaguen i els mòbils també, el pare decideix baixar al soterrani per encendre l’interruptor de la llum, mentre els altres estan a dalt, de sobte senten un crit descabellat, baixen i es troben al pare destrossat i mort, ningú sabia el que passava i el fill demana silenci, senten una respiració profunda i una criatura els ataca, la mare morta i els fills escapen de la casa ràpidament la criatura els persegueix, però tots dos fan silenci i veuen que la criatura marxa, ja que no té ulls i s’orientava pel soroll.
5. DCB diu:

   20 març 2023 a les 13:11

   Una vegada hi havia una bona família de 4 (Mireia, Joel, Pablo i Sandra).

   Misteriosament en Joel va desaparèixer ningú sabia el perquè fins que en el llit del Joel es van trobar una carta que deia ‘’Si demà algú parla sou enviats automàticament a l’infern per lluitar amb un dimoni, esperaré a algú perquè lluiti amb mi”.

   No sabíem més res més del Joel, però el dia de demà no podríem parlar-hi més, no sabríem fins a quant, però si parlaven anirien a l’infern immediatament.

   La Mireia va anar-hi al supermercat, li va dir amb text a la família que no parlessin i que tornaria lo més aviat possible.
   Tots estaven preocupats, però van callar Quan la Mireia anava a pagar, li va dir al dependent que si tenia una moneda de 10 cents, tot el supermercat va veure a la Mireia desaparèixer i es van espantar, però seguien en silenci.

   No obstant això quan va desaparèixer li van donar l’oportunitat d’escriure una carta per a la seva família, tot seguit va ficar ” No parleu, mantingueu el silenci, lluitaré amb Joel i el dimoni.

   Quan anaven a començar la batalla van veure que era un petit dimoni i li van vèncer fàcilment.
   Quan van anar-se’n de l’infern van estar amb la família parlant sense cap mena de problema i van tornar a ser una bella i bonica família.
6. Lamin diu:

   20 març 2023 a les 13:12

   LA CASA ENCANTADA

   Vet aquí una vegada una família de Vilassar de Mar, van marxar de vacances un mes, era estiu i feia una calor horrible feien 35?°C i a l’arribar a Brasil (Sud-amèrica), es van allotjar ràpidament a la casa que van comprar, ja que tenien molts diners. Només entrant a la casa la família va notar una energia molt estranya, però no li van donar importància i van seguir organitzar-se les maletes i tot l’equipatge.
   Eren les 10 de la nit, ja que van arribar a la casa sobre les 8 i van anar a sopar a un dels restaurants més famosos de la zona. A les 12 aproximadament van arribar a casa i quan surten del cotxe per entrar a casa es troben amb la porta principal oberta, es van començar a preocupar molt i ningú volia entrar, ja que se sentien crits i sorolls estranys i estaven aterrits, al cap de 30 minuts van decidir entrada sentir els sorolls i crits, just quan van entrar la porta es va tancar de sobte, les llums també s’apaguen i els mòbils també, el pare decideix baixar al soterrani per encendre l’interruptor de la llum, mentre els altres estan a dalt, de sobte senten un crit descabellat, baixen i es troben al pare destrossat i mort, ningú sabia el que passava i el fill demana silenci, senten una respiració profunda i una criatura els ataca, la mare morta i els fills escapen de la casa ràpidament la criatura els persegueix, però tots dos fan silenci i veuen que la criatura marxa, ja que no té ulls i s’orientava pel soroll.
7. PNM diu:

   20 març 2023 a les 13:18

   EL SILENCI A CLASSE

   Un dimarts normal i corrent, estàvem fent català a segona hora. El nostre professor, el Jordi Clopés, estava molt fart de nosaltres. Portava dies i dies enfadat, ja que no ens callàvem a classe.

   Ja no sabia que podia fer, així que va decidir jugar a un joc anomenat
   el ” joc del silenci. Tots ens vam començar a riure, el Jordi ens va dir que no era una proposta, sinó, que era una indicació. Tothom va dir que no, que no volíem jugar aquest joc, ens vam negar.

   Finalment, es va posar a cridar i ens va dir que la nostra opinió no l’importava, que faríem el que ell digués. I així va ser.

   Vam començar a jugar, primer va explicar les normes i les conseqüències. No podíem parlar durant 1 hora, qui parlés, tindria un càstig.

   A l’acabar la classe, finalment tots ens vam portar molt bé, ningú va incomplir les normes, el Jordi estava bastant content i orgullós de nosaltres, així que ens ho va dir.
   A la classe següent, els alumnes li vam dir que ho sentíem molt per comportar-nos tan malament a les seves classes. Ens va acceptar les disculpes i vam següint fent classes tots junts molt bé.
8. FSP diu:

   20 març 2023 a les 13:22

   SILENCI

   Aquesta història tracta d’una nena que es deia Sofia, i la seva mare, la Georgina. Aquestes estaven molt unides, compartien gusts, s’entenien molt bé, tenien tanta confiança que s’ho explicaven tot, era una relació força envejable.
   Ara, s’acabaven de mudar a una ciutat nova, ja que el seu exmarit, és a dir el pare del seu nou fill, acabava de morir per un accident de cotxe, suposadament. Era un alcohòlic que es desentenia totalment del seu nou fill i tenia intencions d’abusar de la Sofia, la qual cosa, a la mare de la Sofia i el Mateo, el seu germà, no li importava gaire, la Georgina havia tingut una infància complicada i no estava per enfonsar-se per més problemes relacionats amb això.
   Ara, a la nova ciutat, ja havia conegut a un home interessant i agradable per ella, l’alcalde. Però tot es va complicar quan va arribar a la ciutat un detectiu privat qui s’havia posat en contacte amb la Sofia. Aquell senyor va treure unes imatges de la seva pròpia mare en les que: estava enverinant al seu exmarit! La Sofia es va quedar blanca i amb un pes a sobre que fins ara no s’hagués pogut imaginar.
   Finalment, la Sofia li ho va explicar tot a la seva mare, enfadada i decebuda amb ella, no s’esperava això de la seva pròpia mare! Després d’una dura xerrada per explicar-li la raó del perquè ho va fer i la solució perquè el detectiu deixés d’investigar, van decidir portar aquests secrets dins seu i que quedés sempre entre elles dues. I així va ser.
9. JMS 3èC diu:

   20 març 2023 a les 13:23

   Silenci

   Silenci, tranquil·litat, pau. És tot el que existeix després d’haver-ho fet. Tot es remunta a uns mesos enrere, després de l’atropellament del mau gos, en Ringo, seguidament que rellisqués la corretja de les meves mans. Va sortir corrents en la mateixa direcció que un Fiat 500 que anava passat de velocitat. El Ringo es va quedar paraplègic i perquè no hi sofrís més el vam haver de sacrificar. Perdre’l em va destrossar.

   I per si no era suficient, al cap de dues setmanes, just quan ho estava superant, el meu avi es va morir. Seguit per la meva àvia que a la nit següent el va acompanyar. De petit, el nostre pare ens va abandonar per la millor amiga de la meva mare. Amb la mort dels seus pares, la meva mare ens va voler buscar un futur millor a Suècia, a casa de la seva germana. Una setmana després que la Maria (la meva germana petita) i jo arribéssim a casa de la tieta. Ens va arribar la notícia que la meva mare s’havia tirat pel balcó.

   I això va ser el que va fer donar-me compta. Així que després d’assegurar-me que la Maria tindria un bon futur, ho vaig fer, i. Silenci.
10. Gael Ferreira diu:

    20 març 2023 a les 13:27

    EL SILENCI MATA

    Diuen que expressar-se és bo, no ho sé però, jo, durant la meva vida, sempre he preferit estar en silenci, de les coses que menys m’agraden és devatir o ser ignorant, aleshores jo no dic res, perquè sé que digui el que digui res canviarà. M’han dit molts cops que digui les coses però mai he fet cas, perquè no em ve de gust.

    Jo vivia a Barcelona, i anava a una escola pública on ningú es preocupava per ningú i per a mi era perfecte, tot anava molt bé, però un dia va vindra una noia que havia vist molts cops però que mai havia parlat. Quan la noia se m’apropà vaig sentir que em feia molt feliç només veure-la, i no sabia perquè.

    Al cap del temps vaig anar coneixent-la ja que es veia que tenia un cert interès, un dia, vaig arribar a casa i la meva mare em preguntà:
    “Que tal fill?”, “tot bé avui?”, “que has fet?”.
    Però jo mai contestava amb un argument llarg, sempre era curt i sec. Vaig estar pensant i vaig descobrir que aquella noia, (que per cert es diu Alba) m’agradava, però no pensava dir-li res perquè jo sóc més d’estar en silenci fins que va arribar el dia en el que em van detectar un càncer terminal, i vaig pensar en aquell moment tot el que no havia dit a les persones que coneixia, la meva mare va plorar molt, i vaig decidir fer el que no havia fet mai, parlar.

    Li vaig dir a l’Alba el que sentia per ella i a tota la gent propera el que m’havia vingut passant durant tot aquest temps. Va arribar un dia en el que el càncer va donar negatiu. Un miracle, i des d’aquell dia vaig pensar que parlar salva vides.
11. AG-3C diu:

    20 març 2023 a les 13:28

    pessigolles

    Aquesta és la història del marçal un home que ho va guanyar tot sense dir res. 20 de març i en marçal es desperta en una habitació que no és la seva. Obre els ulls i es troba amb una altra persona al seu costat. En marçal li pregunta que com es diu: “Me llamo Joao. Diu aquella persona”

    En marçal està molt espantat i no sap que fer, Passen els minuts i entren a l’habitació dos guàrdies. Els guàrdies els agafen i les porten a una sala on hi ha més gent. Els guàrdies els hi diuen que jugaran a un joc, el joc és molt fàcil es tracta que qui parli eliminat. En Marçal somriu perquè sap que pot guanyar. Més tard en Joao pregunta que quin és el premi, el premi són 500.000.000 d’euros i per cada persona eliminada 1 milió d’euros més. Comença el joc i tots es pensen que és fàcil però els guàrdies ho faran més difícil. Entren guàrdies a la sala i pregunten coses als jugadors fins que un guàrdia els hi fa pessigolles a un jugador. Això fa que parli. Així tot el estona. En Marçal estava amagat així que va guanyar.

    FI
12. Marta Fontanals diu:

    20 març 2023 a les 13:32

    Hola, soc la Marina i una adolescent com a bona adolescent m’agrada el silenci, passo dels crits de la meva mare, no m’importa res.

    Escriuré una mica sobre la meva actualitat i així poder llegir aquesta carta d’aquí a vint anys.

    El divendres passat estava parlant amb la Rodri i em va proposar de fugar-nos de l’institut, ja que tocava examen de biologia i no sabia res. Jo li vaig dir que no era bona idea que l’examen contava molta nota per al trimestre, però la Rodri em va dir; i que passa Marina?, vols seguir sent una pringada tota la vida? Jo li vaig dir que no amb el cap. Ella va anar cap al mur de l’institut i va saltar, jo anava darrere d’ella.
    Fora de l’institut ens estaven esperant sis nois i quatre noies. Els nois portaven motos. Tots estaven fumant, la Rodri també, em va apropar el seu cigarro a la boca i jo immediatament li vaig dir que no, tots em van mirar malament, vaig sentir una pressió social important.
    Em vaig sentir obligada a fer-ho.

    Ara ja han passat sis mesos i he perdut el contacte amb la Rodri, miro enrere i me’n penedeixo molt.
13. PLG diu:

    20 març 2023 a les 13:58

    El Silenci

    En un institut de Barcelona, es van establir unes normes molt estrictes, les quals van fer que l’experiencia dels estudiants es tornés un malson.En aquest institut n’hi estudiava en Jordi, que era un noi que feia molt xivarri i era molt nerviós.Un dia estava a la cantina a l’hora del patí i va escoltar la sirena que avisava als estudiants perquè anessin al camp de futbol, en Jordi es va dirigir cap al camp i es va trobar al director amb cara d’enfadat.Quan ja estava tothom al camp, el director va començar a parlar, va dir que hi hauria unes noves regles que serien molt estrictes.Les regles eren sobre el silenci i prohibien completament el soroll. 1r Cridar=expulsió 2r esternudar= comunicat 3r barallar-se= expulsió permanent.En Jordi ho va passar molt malament i cada vegada tenia menys companys. Va pujar de curs a 4r d’ESO i tot anava molt bé fins que uns nois van començar a molestar al seu millor amics i van seguir fins que no va aguantar més i es va barallar, va guanyar però va perdre, ja que el van expulsar.
14. Paula Martínez diu:

    20 març 2023 a les 14:12

    EL SILENCI A LA NATURA:
    Estic a la platja, simplement estirada a la tovallola. Estic sola, no hi ha ningú més. Tot està molt tranquil. No s’escolta res més que les onades xocant-se amb les roques. Això em fa sentir-me feliç. Totes les preocupacions que tenia al cap desapareixen a poc a poc. Em podria passar hores i dies aquí, amb aquest silenci que em fa tanta pau.
    Una forma rodona hi ha al cel, que en mirar-la et deixa sec. Té un color grogós i brilla molt. Pica la pell i et deixa colora’t. Està a sota d’ell és un privilegi.

    Tinc molt caló, així que decideixo anar a banyar-me, poso els peus i sento com un calfred em puja per tot el cos. Me’n vaig anar posant al mar a poc a poc. Primer les cames, després la cintura, ja poso els braços, els pits i per últim el cap. Em sento relaxada.
    Gaudeixo de la soledat, del silenci, llavors, em pregunto, que és el silenci? Tothom dirà que és quan tot està callat, però jo crec que no és només això. Al que passa que ja quasi ningú es para a escoltar el silenci. I per culpa d’això ens perdem tantes coses, ens perdem quan la natura ens parla. No ens parem a escoltar quan els ocells canten o les fulles es mouen. Quan el vent ens parla o quan els núvols s’enfaden. I per mi això és el silenc, perquè per molt que tots callem, hi ha una cosa que no ho farà mai, la natura.
15. samira diu:

    20 març 2023 a les 14:18

    Silenci

    Hi havia una vegada un nen que vivia amb els seus avis a una granja ,el seu nom era Peter,Peter solia ajudar al seu avi en l’hort , mentre ell estava cuidant l’hort va notar que la terra es movía com si algú estigués fent-lo desde sota i va apropar-se per comprovar si escoltava algo i li va entrar molta po perquè va escoltar com si moltes persones estiguin susurrant a l’hora dient la paraula silenci,s’escoltava molt baix però s’entenia clarament,Peter va córrer a on estava el seu avi a dir-li el que li havia passat però el seu avi no va escoltar res,a la nit el nen va tenir unes horribles malsons en els que es trobava en un lloc fosc ,sense res de llum, per això es va despertar al mig de la nit cridant tan fort que va despertar als seus avis,quan va obrir els ulls va veure una silueta amb forma humana en el armari però va desaparèixer al encendre la llum, a la nit següent va ver al seu gos lladrant metre mirava per la finestra i intentava sortir,Peter li va obrir la porta i va sortir disparat llavors li va seguir fins a un camp de blat que hi havia, i alla el gos va continuar lladrant,era com si estiguesi veient algo a dins ,llavors el nen va escoltar la veu de la seva mare demanant ajuda a dins del camp ,el no entenia res perque els seus pares havien mort quan el era petit però s’escoltava tan real que va entrar,en aquest moment tot es va posar en silenci, allà no hi havia ningun,de sobte va notar que la terra es queia i va caure a un taüt,del que es va tancar la tapa estava molt desesperat,va veure una corda de la qual va tirar,era una campana,el seu avi va sortir al ser despertat pel gos i al veure la porta oberta,va escoltar la campana,rapidament va anar a per una pala i va desenterrar al nen.