El text narratiu

65 respostes a El text narratiu

1. Damià Vidal Segura. 3r ESO E diu:

   20 març 2023 a les 08:22

   L’enquesta
   Vet aquí que una vegada hi havia, un noi, que vivia a Barcelona i que era relativament normal. Li encantaven les matemàtiques, així que, quan els hi van demanar un projecte d’estadística a l’institut no va dubtar ni un moment: faria una enquesta, la publicaria a les xarxes socials i apuntaria els resultats.
   Li va costar bastant trobar un tema, però al final es va decidir: Quina és la teva estació de l’any preferida?
   Ho va publicar a TikTok, Instagram i Twitter, a més, també va passar l’enquesta als seus companys de classe.
   Resulta que el vídeo es va fer viral i l’enquesta estava a boca de tothom. Les persones discutien sobre si era millor l’hivern o l’estiu, i s’oblidaven de la tardor i la primavera.

   En analitzar els resultats es va adonar que a la gent li agradava l’estiu perquè no suportaven el fred i als que els hi agradava l’hivern era perquè no els agradava la calor. En aquell moment se’n va adonar, el millor era la primavera. No feia ni calor ni fred, i quan va arribar a aquesta conclusió va pujar-ho a les xarxes socials. Tothom li va dir que estava boig, ja que a la primavera no hi ha vacances.
2. Carolina Tepper Neiman 3r Eso E diu:

   20 març 2023 a les 08:26

   EL MILLOR MOMENT

   Quin millor moment per estar enamorada que a la primavera?

   Tot et sembla romàntic, sigui un passeig tranquil o una pluja refrescant.

   Eren les 15:00 i em trobava tornant cap a casa de l’institut. El vent xocava amb la meva cara i empentava l’olor de les noves flors fins a les meves fosses nasals.
   És veritat que enyorava trepitjar de les fulles seques o l’ambient nadalenc, però veure aquells primers rajos de sol o compensava tot i…
   El meu cor anava a 1000 per hora. Notava la sang pujant per les meves galtes.
   Era l’Aleix. N’estava segura. Allà, parat davant de la paradeta on sempre compro l’esmorzar.

   L’Aleix era un noi que semblava escrit per una dona; Atent, respectuós, dolç i bromista.
   Va ser a l’estiu quan vaig caure en els seus ulls de color mel verdós, però, va ser allò, un amor d’estiu, ja que ell era de Barcelona i jo visc a Mèxic.

   Què fa aquí? M’apropo o faig que no l’he vist?
   I el record va arribar al meu cap. Aquest esclatà dins meu quan faig contacte amb les roses del meu costat. Els nervis s’esfumen i decidida em vaig apropar a ell.
   Després de tot, quin millor moment per estar enamorada que a la primavera?
3. PC 3E diu:

   20 març 2023 a les 08:27

   QUAN M’AIXECO AL MATÍ

   No sé què em passa últimament… m’aixeco al matí i veig el sol sortir, els ocells cantar, i la gent, animada, parlar. M’aixeco al matí i em donen ganes d’estimar.
   Ja no se sent com en aquelles setmanes grises en les quals ningú tenia ganes de fer res, ara són dies taronges, dies roses, dies verds. On les flors floreixen i els arbres deixen de ser vells per tornar a créixer, verds i brillants. On la superfície de la Terra es tenyeix de mil colors per donar vida.
   M’aixeco al matí i no vull que s’acabi, sento que les vint-i-quatre hores del dia no són suficients. Arriba l’època on penses “I si torno a sentir?”, on vols oblidar tot i tornar a començar, com si cada any poguessis néixer de nou i fer les coses des de zero.
   I pensar que això és només l’inici, que només dona peu al que ve després, on de veritat vius de nou.
   M’aixeco al matí, i per fi és primavera.
4. Ricard Lázaro diu:

   20 març 2023 a les 08:27

   UN CONTE

   Vet aquí que una vegada hi havia un nen de catorze anys que havia de fer un conte sobre la primavera a classe. Ell primer va fer una redacció de la seva opinió sobre la primavera, però es va adonar que es va equivocar, ja que havien de fer un conte, no una redacció.

   Una mica enfadat va agafar un altre full per escriure ara sí, un conte. El problema és que no tenia n’idea de quin tema fer el conte, així que li va preguntar al professor que podia fer el conte, però clar, el professor no li podia dir, ja que el conte contava molta nota. Va agafar un altre full per una pluja d’idees, però cap li va convèncer, ell tenia un problema, que només quedaven 20 minuts de classe, no hi havia temps a escriure més esborranys.

   Estava molt estressat fins que va decidir escriure el conte sobre un nen que havia d’escriure un conte sobre la primavera.
5. JAAL | 3 ESO E diu:

   20 març 2023 a les 08:28

   “La Família”

   Vet aquí una vegada, un noi molt graciós, bona persona, d’ulls marrons, cabell castany, estava en un somni, en el somni es trobava en una de les seves estacions de l’any preferida. Somiava que tornava a ser peti, jugant al jardí i agafant un ram de flors per donar-li a la seva mare, encara li queden records de quan la família estava unida, els germans, oncles, els avis “La Família”.
   Ara només quedem nosaltres, tu i jo. Atrapats en aquest absurd somni que és igual que la realitat.
   Un somni amb males intencions, intencions de fer mal a algú com jo, aquest somni no m’ha deixat dormir, i les veus se senten encara que tingui el cap a sota del coixí, aquest somni no em deixa ser feliç, boig em tornaré si això continua així. Jo vull una primavera fora d’aquest somni, que em deixi que em deixi tornar a veure la família junta com fa poc temps, trobo a faltar a la família i a un amic especial, trobo a faltar quan era petit, responsabilitats no hi tenia i era feliç cada dia.
   Aquest any a les dotze campanades, vaig desitjar una primavera com cal.
6. Leo Anglada 3r ESO E diu:

   20 març 2023 a les 08:29

   La millor tarda

   Era una tarda de primavera, em trobava en un parc espectacular, tot verd i ple de flors, en concret, margarides. Els meus pares i la meva germana estaven junt a mi. Tot coincidia amb el dia del meu aniversari.

   Vam arribar allà sobre les 16:00, la meva germana i jo ens vam posar a jugar, a córrer… mentre els nostres pares ens contemplaven contents. Quan va arribar l’hora de berenar, resulta que m’havien preparat una sorpresa, havien portat un pastís de vainilla i xocolata. Ens el vam menjar conjuntament i gaudint.
   A continuació, vam fer una petita excursió cap a un lloc molt especial, vam estar esperant una bona estona fins que va arribar el moment, vam observar com se n’anava el sol abraçats.

   Per acabar, vam sopar una truita de patates que havia preparat la meva mare i una mica de pernil salat.
   Quan vam acabar, vam tornar al cotxe, vam pujar i ens vam dirigir cap a casa. Vam dormir com uns troncs.
7. Enric Porté 3r E.S.O E diu:

   20 març 2023 a les 08:32

   Hi havia una vegada una persona molt bonica.

   Sempre regalava flors, menjar i un somriure. Però tenia un d’efecte no sabia controlar les seves emocions, potser un dia està molt alegre i un altre dia mot trista.Per això va voler anar a un lloc on pogués controlar les seves emocions molts deien que no hi havia cap lloc que pogués fer allò que demanava, però ella no és rendir i va anar a buscar. Va estar buscant i buscant, però mai trobava res fins que un dia va arribar al lloc correcte i era a la seva casa.

   No havia de canviar ella es va adonar conte que les seves emocions eren les que li feien única i que no hauria de canviar.I tothom va estar feliç que a ges acceptat com era i per a l’esforç que va fer, la gent va decidir en fer una gran festa perquè tothom poguessin menjar.
8. Ricard Lázaro diu:

   20 març 2023 a les 08:32

   UN CONTE

   Vet aquí que una vegada hi havia un nen de catorze anys que havia de fer un conte sobre la primavera a classe. Ell primer va fer una redacció de la seva opinió sobre la primavera, però es va adonar que es va equivocar, ja que havien de fer un conte, no una redacció.
   Una mica enfadat va agafar un altre full per escriure ara sí, un conte. El problema és que no tenia n’idea de quin tema fer el conte, així que li va preguntar al professor que podia fer el conte, però clar, el professor no li podia dir, ja que el conte contava molta nota. Va agafar un altre full per una pluja d’idees, però cap li va convèncer, ell tenia un problema, que només quedaven 20 minuts de classe, no hi havia temps a escriure més esborranys.
   Estava molt estressat fins que va decidir escriure el conte sobre un nen que havia d’escriure un conte sobre la primavera.
9. Ricard Lazaro 3r ESO E diu:

   20 març 2023 a les 08:35

   UN CONTE

   Vet aquí que una vegada hi havia un nen de catorze anys que havia de fer un conte sobre la primavera a classe. Ell primer va fer una redacció de la seva opinió sobre la primavera, però es va adonar que es va equivocar, ja que havien de fer un conte, no una redacció.

   Una mica enfadat va agafar un altre full per escriure ara sí, un conte. El problema és que no tenia n’idea de quin tema fer el conte, així que li va preguntar al professor que podia fer el conte, però clar, el professor no li podia dir, ja que el conte contava molta nota. Va agafar un altre full per una pluja d’idees, però cap li va convèncer, ell tenia un problema, que només quedaven 20 minuts de classe, no hi havia temps a escriure més esborranys.

   Estava molt estressat fins que va decidir escriure el conte sobre un nen que havia d’escriure un conte sobre la primavera.
10. Mickael Bahuaud diu:

    20 març 2023 a les 08:36

    Primavera Cruel

    Els Abubakar eren una família de ossos que vivien a Noruega.Eren 5 a la família el pare, en Bakambu, la mare l’Antònia i els seus tres fills, el gran es deia Bongonda, el mitja en Kalulu, i el petit l’Akinfenwa.

    Acabava l’hivern i començava la primavera, per tant, era temps de deixar d’hivernar i tornar al bosc a caçar.

    Havien hivernat bé, ja que la passada primavera van aconseguir bastant de menjar per l’hivern i ara tocaba tornar a recol·lectar menjar.

    La primavera era la seva estació preferida, ja que deixava de nevar i tota la fauna del bosc junt amb les plantes i les seves fruites preferides tornaven.

    Cada dia anaven a caçar i ensenyaven els seus fills com caçar i recol·lectar plantes.

    Tot anava bé fins que un dia van arribar dos caçadors al seu bosc, pensaven que caçaven algun animal petit i no els hi van donar molta atenció.

    Però un dia que van sortir tota la família de caça van disparar al Jofre i a L’antonia que van morir els fills volien venjar-se dels caçadors però no van poder i van fugir.

    Ara estaven sols pero tenien els coneixements que els seus pares els hi van ensenyar i van aconseguir sobreviure i tornar a hivernar, però ara… sols.
11. Jan Cabrisses Martinez 3E diu:

    20 març 2023 a les 08:39

    Durant tota aquesta primavera al meu pare tornat a venir a viure amb nosaltres perquè el treballa a Suècia a Göteborg. Agafava un avió cada setmana perquè venia a casa el divendres, però marxava tot el dilluns. Però ja no és al cas sa trobat un treball a Barcelona i ja no estarà obligat de viatgera de viatge duran aquesta primavera

    És per això que amb la meva mare i la meva germana hem desdit 5 coses a fe amb el duran aquesta primavera
    marxa de viatge a Mexique o illes Canàries
    anar a fai un partit a camp nou Spotify (Barca/Madrid)
    anar al mon serat a passejar-se i visitar els llocs
    disfruta d’aquesta primavera, sobretot no fai, deures, però que llàstima que quan tu passes bé sempre passa massa ràpid.
    Van tanca l’empresa hi ha on treballava al meu para hi ha tornat a treballar a Suècia.
    I la vida ha tornat a la normalitat
12. Ferran diu:

    20 març 2023 a les 08:39

    La Primavera

    La primavera, una època tan bonica on les plantes floreixen i el sol comença a sortir. Un dia mirant un partit del Tottenham vaig conèixer a un noi molt bonic. Ros, ulls grans i vistosos, un somriure perfecte. Sense pensar-ho vaig anar a parlar-li i li vaig demanar l’Instagram per poder parlar i conèixer-nos.

    Allà vam començar a parlar i parlar, ens deiem tot. Les coses bones, les coses dolentes, érem millors amics. Fins que un dia em vaig declarar, li vaig dir: “Luka, t’agradaria ser el meu migcampista?”, i ell em va contestar que si!!

    D’aquell moment fins ara hem viscut molts moments molt bonics i espero i espero que aquesta història d’amor no acabi mai.
13. LM - 3RE diu:

    20 març 2023 a les 08:40

    LA PRIMAVERA

    La primavera és l’estació més esperada de l’any, encara que molts diuen que és l’estiu. En aquesta estació no fa tant fred com per portar una jaqueta, però tampoc fa tanta calor com, per estar suant tot el dia. A part, és l’època idònia per als enamorats, hi ha moltes flors per regalar-se, molts bons dies per anar a fer un passeig i dies més llargs per aprofitar-los més, clar que si t’acaben de deixar la primavera és una merda.

    A l’Oriol l’havien deixat el 14 de març, una mica abans del començament de la primavera, la seva parella de feia un any i mig li va dir que necessitava temps per pensar en ella mateixa, que en paraules d’adolescents eren que s’havien cansat de tu i que probablement tenien a algú altre esperant-los.

    L’Oriol no sabia què fer amb la seva vida, ja que la persona que més estimava l’havia deixat i ara hauria d’aguantar totes les publicacions d’Instagram de les parelles ell sol. Potser va pensar a trencar el seu telèfon quan va veure la història de la seva exparella amb un noi del seu equip de bàsquet un mes després. Ell anava al psicòleg perquè la seva mare el va veure massa trist, fins que va arribar el 24 d’abril i va decidir que per la seva estabilitat mental esborraria l’Instagram només aquell dia.

    Maig no va tardar a arribar i l’Oriol estava molt millor que al principi que quan veia flors es posava a plorar perquè no tenia a qui regalar-li. Ara quan les veia les comprava per ell mateix i les plantava al seu jardí o li regalava a la seva mare.

    Juny, la calor arribava, però la primavera encara no se n’anava, l’Oriol estava millor que mai, sortia amb els seus amics a fer passeigs i el psicòleg li va dir que estava molt millor.

    Estiu va arribar tres mesos de festa, piscina o platja, posar-te “moreno” i “enrotllar-te” amb gent d’altres països, l’Oriol estava disposat a gaudir l’estiu com ningú i res el pararia ni el missatge de la seva exparella dient-li que el trobava a faltar.
14. David Aguilera diu:

    20 març 2023 a les 08:42

    El poblat d’Irule

    L’altra tarda, estava a la posada ajudant al pare quan vaig sentir a uns homes parlant del poblat d’Irule que des de feia cent anys estava deshabitat. Em van enxampar escoltant-los i van convidar-me a seure amb ells.

    La llegenda deia que feia uns dos-cents anys, cap al 1230, al fill del cap del poblat Irule, li van venir unes febres que no es curaven. Aquest noi, en Jaume, estimat per tothom pel seu caràcter. El noi estava a punt de morir i ningú sabia què es podia fer, ni els metges vinguts de la capital. Desesperats, la gent del poblat va invocar al diable i van fer un pacte. El diable curaria a en Jaume a canvi del que volgués. En desaparèixer, en Jaume estava ja curat.
    El temps passava i el pacte amb el diable semblava no tenir efectes negatius, fins que va arribar la primavera. La gent va començar a patir febres, després a mitjans d’abril els hi va sortir cua i al maig ja van deixar de ser persones per convertir-se en dimonis. Tots excepte en Jaume.
    Els dimonis ja formats devoraven la gent del poblat que encara estava en el procés de ser dimoni. Al final van acabar menjant-se entre dimonis i el fill del cap que va ser l’únic que no va convertir-se en aquella criatura i no patia aquella maledicció va acabar sent menjar per al seu propi pare.
    Quan va acabar la primavera, el dia 21 de maig, tots els dimonis que quedaven van cremar-se fins a ser cendres.

    Avui en dia, es diu que qui trepitgi el poblat d’Irule patirà la maledicció i durant la primavera es convertirà en dimoni i quan acabi aquest període passarà a ser cendres.
15. JCT 3r ESO E diu:

    20 març 2023 a les 08:51

    Hola! Em dic Joel i com qualsevol ésser humà, tinc uns gustos.

    M’agrada menjar de tot: carn, verdures, peix, llegums, fruita, fruits secs… però el meu plat preferit és la sopa. M’encanten els esports en general, sobre-tot, la natació. I quant a estacions de l’any, a la majoria li agrada l’estiu, o l’hivern. Però no valoren el malament que es pasa a trenta-cinc graus o a zero?

    Per això, la meva estació preferida és la primavera. Ja que trobo la temperatura ideal pel meu gust, que no és ni freda, ni calenta. Aquesta, em genera una sensació de tranquil·litat i em reconforta. I no cal que par-li del paisatge, perquè també és un punt fort. Les flors creixen a tot arreu i les fruites estan més bones que qualsevol altra estació i és temporada de moltes.
    Però més enllà de tot això, hi ha una raó una mica més profunda:

    Fa 8 mesos, en la primavera, vaig sortir de pont amb els meus pares a una casa rural prop d’on visc. Allà, m’avorria molt i vaig decidir donar una volta per conèixer a altres famílies per fer amics, i allà és on la vaig veure i em vaig enamorar a primera vista.

    La xicota que tinc a hores d’ara es diu U. Sí, un nom una mica estrany, ja que només té una lletra. Una noia amb els ulls de color cafè, cabell llarg i castany i moreneta de pell, em va captivar. En aquell moment em vaig apropar a parlar-li i ens vam emportar molt bé. Quan vaig marxar de la casa rural, vaig continuar parlant amb ella, fins que vam quedar i va sorgir l’inesperat. Ens vam fer un petó

    I per totes aquestes raons, m’estimo tant la primavera.
16. G B 3E diu:

    20 març 2023 a les 08:58

    La última primavera.

    Tot va començar el tràgic 8 d’octubre de 2028, quan la Xina va declarar la guerra a els Estats Units. Sempre havien estat enemics, però mai es va pensar que començarien la tercera guerra mundial quatre anys després de la guerra d’Ucraïna.

    D’alguna forma, Espanya es trobava envolta en aquesta guerra, així que els joves es veien obligats a fer el servici militar el més ràpid possible per marxar al front, deixant enrere la família, amics i coneguts. Jo era un d’aquests joves.

    El meu nom no és important, ja que si moro ningú hem recordarà. Estic marxant al front amb el meu batalló, sabem el que ens espera allà; i com esperàvem, la rebuda no va ser agradable. Encara fora de la zona de perill, el cap ja estava pràcticament desèrtic, l’herba era marró i els arbres estaven absolutament despullats amb la seva roba a terra.

    El nostre batalló continuà per aquella escena, fins que per dir-ho d’alguna forma vam canviar d’acte. El nou escenari que ens va rebre era pitjor que l’anterior: Tot encara era desèrtic, excepte que eren comptes de fulles, el que havia a terra eren cossos sense vida de camarades i enemics. Encara que no tot era desairós, ja que un bonic cirerer es trobava al vell mig del prat, amb unes flors precioses. Però no vam tenir temps per pensar en aquell arbre, perquè vam ser atacats. Era la primera vegada que utilitzàvem una arma en combat real, així que veim decidir fugir, però encara així, tots moríem uns rere els altres com les flors del cirerer, tornant-se marrons per cada soldar caigut. No podia seguir amb aquest sofriment, realment no volia, no sabia ni el perquè estava aquí, així que vaig decidir terminat amb tot.

    Haurà caigut una flor per mi?
17. APB 3e diu:

    20 març 2023 a les 09:06

    Primavera del ‘74

    -Hola, avi, avui he portat galetes, perquè m’acabis d’explicar aquella primavera inoblidable que dius que vas viure.

    -Hola, maca, m’agraden molt aquestes galetes, bé, seu.
    Com et vaig dir l’altre dia, érem quatre amics, en Manel, en Javi, Salva i jo.
    Anàvem tots a una casa abandonada al mig del camp. En Salva era el més valent, la idea va ser seva, la cosa és que, va ser una primavera que no oblidaré mai,
    la primavera del ’74.

    Era un dia de sol, amb una temperatura molt bona, anàvem abrigats, però no feia fred. Vam seguir al Salva que ja se sabia el camí. Quan vam arribar, ens vam dividir, jo vaig anar junt amb el Manel, i el Javi amb en Salva per una altra banda.
    Al principi era tot riures, estàvem emocionats, però la cosa es va complicar, en Manel va trepitjar un ferro i es va tallar la cama, era un tall petit però no parava de sangrar, jo li vaig dir d’anar a buscar els altres, però ell va decidir quedar-se apretant la cama assegut, llavors, vaig anar-hi jo.
    Em va costar molt trobar-los, jo cridava, però res, tenia por, em vaig enganxar la samarreta a un ganxo i s’hem va trencar, vaig trobar unes escales plenes de pols i de sobte, va començar a ploure.
    Llavors no era com ara, que teniu llanterna i de tot en el telèfon, jo portava una llanterna a la motxilla, però la vaig deixar amb en Manel, quin despistat, anava tan preocupat i desesperat per trobar als altres que ni vaig pensar.
    Bé, al final, a les fosques i molt cansat, els vaig trobar, estaven a una habitació amb mobles en molt bon estat, em va costar portar-los fins al Manel perquè em vaig perdre, però vam arribar a ell. Estava força bé, tenia la mà amb sang però estava bé. El Javi em va dir que li dones la samarreta trencada, la va trencar més i la va lligar a la cama d’en Manel, fent que deixés de sangrar.
    Vam sortir aprofitant que havia deixat de ploure i vam seure sota d’un tendal. En aquell moment érem 4 nens, bé, adolescents, amb un d’ells ferit, sense saber què fer, amb gana i set.
    Uns minuts després van passar dues noies, una sabia d’infermeria i es va apropar a nosaltres per ajudar-nos. Ens van portar a un bar de per a prop, li van rentar la ferida i la va cosir. Ens vam quedar parlant amb elles.

    Saps per què va ser tan important aquell dia?

    -Perquè avi?

    -Perquè vaig estar després tota aquella primavera quedant amb una de les noies, aquella noia és la teva àvia.

    -Ah sí? Així la vas conèixer?

    -Sí carinyo sí.

    -Per això va ser tan important aquella primavera…

    -I tant.

    -I, has tornat a aquella casa algun cop?

    -En aquell carrer van acabar construint moltes cases, tu vius en una d’elles.
18. PPV diu:

    20 març 2023 a les 09:06

    Aquella primavera.
    Hi havia una vegada una noia que es deia Glòria, era una noia molt alegre, que tenia bastants diners, la seva família i ella sempre a la primavera anaven a una casa que tenien a la muntanya, era una casa enorme, a la Glòria li encantava aquella casa, hi anava des de petita i ara tenia 16 anys, aquell any, tenien uns veïns nous perquè els altres veïns que tenien eren molt vells, i la dona es va morir i l’home va anar a una residència, perquè ell no es podia ocupar de la casa sol, eren els fills d’aquella parella junt amb els nets, que ells també anaven a passar alguns dies allà. Quan la Glòria i la seva família van arribar a la casa, la nova família ja estava allà, llavors la família de la Glòria i ella van anar a la casa dels veïns per coneixe’ls, eren quatre persones, el pare, la mare, el germà petit i en Max, ell tenia quasi quasi divuit anys, la família d’en Max vivia a un poble al costat del de la Glòria, i també eren veïns a la muntanya, la Glòria quan va veure en Max es va enamorar, el va mirar amb uns ulls brillants i se li van fer gegants, sentia unes papallones a l’estómac i tot. Entre les famílies es portaven molt bé, es van fer molt amics, van estar parlant tota la tarda, i la Glòria va estar jugant amb el germà petit d’en Max. L’endemà les famílies van quedar per anar jugant al golf perquè els hi encantava a les dues, la Glòria i en Max van estar parlant una ira i coneixent-se, i més tard del golf van anar als cars, era un circuit amb un car, però era en parelles, i anaven els dos pares junts, les dues mares i en Max li va dir a la Glòria d’anar amb ella, llavors van anar junts, va ser molt divertit van estar rient tota l’estona. Després de 3 dies, la Glòria i en Max avançaven d’una forma molt ràpida, tenien moltes coses en comú, aleshores un matí estaven estirats en la gespa que estava molt verda rodejats de flors i el Max de sobte li va donar un petó a la Glòria va ser un petó molt especial, llavors des d’aquell moment van començar a sortir, però encara no els hi volien dir als pares perquè era molt aviat, es van esperar al cap de dos setmanes, era el moment, perquè estaven en un sopar, els pares estaven molt contents per aquella notícia, els hi agradava molt que estiguessin junts, ja que entre ells es portaven molt bé, van estar un mes en la casa, ja era hora de tornar a la seva casa del poble, però van quedar que es veurien molt perquè com les famílies eren amigues doncs podien quedar per jugar a golf anar a dinar… I també quedarien ells sols i van decidir no deixar-ho.
    Tres anys després, en Max i la Glòria encara eren junts i van començar a viure junts, perquè la Glòria tenia divuit anys i en Max 21, i sempre recordaven aquella primavera en la qual es van conèixer.
19. F.M.O diu:

    20 març 2023 a les 09:07

    La primavera és una de les millors estacions de l’any, perquè no fa ni fre ni calor .
    A mi m’agrada molt també perquè és el meu aniversari
    A la primavera ja es poden fer coses perquè no fa ni fred ni calor, hi ha les hores la gent surt més al carrer i es queden fins tard.
    Quedant amb els amics amigues, i envàs a fer coses no et quedes a casa perquè fa molt de fred o calor vas a duna una volta per al matí amb els amics, i després migdia mengés algun bar o restaurant amb els amics, després de menja vas a casa i et fas la migdiada i quan t’aixeques ja vols sortir perquè fa una temperatura molt bona. Per exemple jo els dissabtes o diumenges si no tinc patit de futbol al matí surto a la plaça a fer uns partits de futbol i si no tinc partit molt tard surto amb ells a donar una volta pel poble o sinó per un altre poble. Se’ns fa tard i si hem sortit del nostre poble tornem perquè se’ns fa tard anem a casa a sopa i després tornem a queda tots els amics a la placa una estona i després a dormir fins demà.
20. Bernat Vilarroig diu:

    20 març 2023 a les 09:08

    GUINEU TOMAQUERA PRIMAVERAL

    Un divendres de maig molt assolellat, hi havia un pagès que cultivava pastanagues, tomàquets o espàrrecs entre d’altres, i com cada divendres anava a comprovar que tot anés sota el previst.

    Quan va arribar on estaven els camps de cultiu, on estaven les pastanagues i els espàrrecs i tot estava perfecte fins que va arribar a la zona de les tomaqueres i es va adonar que en faltaven varies. Va intentar no donar-li molta importància a l’assumpte. El següent divendres va tornar a mirar-ho i la situació era idèntica, no obstant no es va rendir i va buscar una solució, instal·lar videocàmeres pel recinte.

    Una setmana després, es disposava a comprovar les càmeres i va veure un animal semblant a una guineu, però no la va trobar en cap enciclopèdia. A causa del seu problema, l’època de l’any i les similituds amb les guineus va decidir batejar-lo com a “Guineu Tomaquera Primaveral”
21. PPV diu:

    20 març 2023 a les 09:08

    Aquella primavera.
    Hi havia una vegada una noia que es deia Glòria, era una noia molt alegre, que tenia bastants diners, la seva família i ella sempre a la primavera anaven a una casa que tenien a la muntanya, era una casa enorme, a la Glòria li encantava aquella casa, hi anava des de petita i ara tenia 16 anys, aquell any, tenien uns veïns nous perquè els altres veïns que tenien eren molt vells, i la dona es va morir i l’home va anar a una residència, perquè ell no es podia ocupar de la casa sol, eren els fills d’aquella parella junt amb els nets, que ells també anaven a passar alguns dies allà.
    Quan la Glòria i la seva família van arribar a la casa, la nova família ja estava allà, llavors la família de la Glòria i ella van anar a la casa dels veïns per coneixe’ls, eren quatre persones, el pare, la mare, el germà petit i en Max, ell tenia quasi quasi divuit anys, la família d’en Max vivia a un poble al costat del de la Glòria, i també eren veïns a la muntanya, la Glòria quan va veure en Max es va enamorar, el va mirar amb uns ulls brillants i se li van fer gegants, sentia unes papallones a l’estómac i tot. Entre les famílies es portaven molt bé, es van fer molt amics, van estar parlant tota la tarda, i la Glòria va estar jugant amb el germà petit d’en Max. L’endemà les famílies van quedar per anar jugant al golf perquè els hi encantava a les dues, la Glòria i en Max van estar parlant una ira i coneixent-se, i més tard del golf van anar als cars, era un circuit amb un car, però era en parelles, i anaven els dos pares junts, les dues mares i en Max li va dir a la Glòria d’anar amb ella, llavors van anar junts, va ser molt divertit van estar rient tota l’estona.

    Després de 3 dies, la Glòria i en Max avançaven d’una forma molt ràpida, tenien moltes coses en comú, aleshores un matí estaven estirats en la gespa que estava molt verda rodejats de flors i el Max de sobte li va donar un petó a la Glòria va ser un petó molt especial, llavors des d’aquell moment van començar a sortir, però encara no els hi volien dir als pares perquè era molt aviat, es van esperar al cap de dos setmanes, era el moment, perquè estaven en un sopar, els pares estaven molt contents per aquella notícia, els hi agradava molt que estiguessin junts, ja que entre ells es portaven molt bé, van estar un mes en la casa, ja era hora de tornar a la seva casa del poble, però van quedar que es veurien molt perquè com les famílies eren amigues doncs podien quedar per jugar a golf anar a dinar… I també quedarien ells sols i van decidir no deixar-ho.

    Tres anys després, en Max i la Glòria encara eren junts i van començar a viure junts, perquè la Glòria tenia divuit anys i en Max 21, i sempre recordaven aquella primavera en la qual es van conèixer.
22. BGB diu:

    20 març 2023 a les 09:12

    Festa d’aniversari

    Un càlid dia de primavera, l’Anna i les seves amigues, la Georgina i la Júlia van anar a veure com el sol es ponia, el dia abans, era l’aniversari de l’Anna va fer una festa de pijames per què tenia casa sola, va invitar a les seves millors amigues i s’ho van passar d’allò més bé.

    van estar tot el dia a casa la Júlia volia sortir per què feia un dia espectacular amb un sol que es notava que l’estiu estava arribant, però igualment van fer un munt de coses.

    Primer al matí quan es van aixecar, van anar a la cuina a fer l’esmorzar van fer sucs i tortites van desordenar i embrutar la cuina com mai, però va ser molt divertit i va sortir tot molt bo després del desastre van haver de netejar-ho tot, quan van acabar de netejar es van asseure a la taula i van estar jugant tot el matí a jocs de taula i a cartes, tot això mentre parlaven de coses seves o de coses de les quals se’n havien assabentat, van estar molt entretingudes.

    després de dinar van sortir un moment perquè volien anar a comprar crispetes i llaminadures per què a casa no hi havien i volien fer una tarda de pel·lícules, i una tarda de pel·lícules no és una tarda de pel·lícules sense crispetes o llaminadures, així que van sortir però de seguida ja estaven a casa.

    Un cop a casa amb tota la munició van estar mirant les pel·lis de Harry Potter perquè la Georgina no se les havia vist mai i els hi agradava molt.Quan les van acabar ja era de nit, van demanar pizzes per sopar i després es van muntar una festa amb música molt alta amb l’altaveu, elles tres cantant i ballant, a les tres del matí ja estaven rebentades i molt cansades, així que van anar a dormir, perquè aquella mateixa matinada volien anar a veure la sortida del sol i si no feia molt de fred potser alguna a l’aigua de cap anava, així que van dormir dues hores perquè a les cinc del matí ja estaven despertes per canviar-se vestir-se i anar a la platja a veure la sortida del sol, quan van arribar a la platja es van asseure a les tovalloles i van apreciar el bonic que estava el sol van fer-se fotos i van estar escoltant música, com alguna tenia previst al final la Georgina la que era més valenta de les tres va decidir anar-se’n a l’aigua i així va ser com va acabar el dia i va començar l’altre.
23. BGB diu:

    20 març 2023 a les 09:17

    Festa d’aniversariç

    Un càlid dia de primavera, l’Anna i les seves amigues, la Georgina i la Júlia van anar a veure com el sol es ponia, el dia abans, era l’aniversari de l’Anna va fer una festa de pijames per què tenia casa sola, va invitar a les seves millors amigues i s’ho van passar dallo més bé van estar tot el dia a casa la Júlia volia sortir per què feia un dia espectacular amb un sol que es notava que l’estiu estava arribant, però igualment van fer un munt de coses.

    Primer al matí quan es van aixecar, van anar a la cuina a fer l’esmorzar van fer sucs i tortites van desordenar i embrutar la cuina com mai, però va ser molt divertit i va sortir tot molt bo després del desastre van haver de netejar-ho tot, quan van acabar de netejar es van asseure a la taula i van estar jugant tot el matí a jocs de taula i a cartes, tot això mentre parlaven de coses seves o de coses de les quals se’n havien assabentat, van estar molt entretingudes.

    després de dinar van sortir un moment perquè volien anar a comprar crispetes i llaminadures per què a casa no hi havien i volien fer una tarda de pel·lícules, i una tarda de pel·lícules no és una tarda de pel·lícules sense crispetes o llaminadures, així que van sortir però de seguida ja estaven a casa.Un cop a casa amb tota la munició van estar mirant les pel·lis de Harry Potter perquè la Georgina no se les havia vist mai i els hi agradava molt.

    Quan les van acabar ja era de nit, van demanar pizzes per sopar i després es van muntar una festa amb música molt alta amb l’altaveu, elles tres cantant i ballant, a les tres del matí ja estaven rebentades i molt cansades, així que van anar a dormir, perquè aquella mateixa matinada volien anar a veure la sortida del sol i si no feia molt de fred potser alguna a l’aigua de cap anava,
    així que van dormir dues hores perquè a les cinc del matí ja estaven despertes per canviar-se vestir-se i anar a la platja a veure la sortida del sol, quan van arribar a la platja es van asseure a les tovalloles i van apreciar el bonic que estava el sol van fer-se fotos i van estar escoltant música, com alguna tenia previst al final la Georgina la que era més valenta de les tres va decidir anar-se’n a l’aigua i així va ser com va acabar el dia i va començar l’altre.
24. BGB diu:

    20 març 2023 a les 09:22

    primavera

    Un càlid dia de primavera, l’Anna i les seves amigues, la Georgina i la Júlia van anar a veure com el sol es ponia, el dia abans, era l’aniversari de l’Anna va fer una festa de pijames per què tenia casa sola, va invitar a les seves millors amigues i s’ho van passar dallo més bé van estar tot el dia a casa la Júlia volia sortir per què feia un dia espectacular amb un sol que es notava que l’estiu estava arribant, però igualment van fer un munt de coses.

    Primer al matí quan es van aixecar, van anar a la cuina a fer l’esmorzar van fer sucs i tortites van desordenar i embrutar la cuina com mai, però va ser molt divertit i va sortir tot molt bo després del desastre van haver de netejar-ho tot, quan van acabar de netejar es van asseure a la taula i van estar jugant tot el matí a jocs de taula i a cartes, tot això mentre parlaven de coses seves o de coses de les quals se’n havien assabentat, van estar molt entretingudes.

    després de dinar van sortir un moment perquè volien anar a comprar crispetes i llaminadures per què a casa no hi havien i volien fer una tarda de pel·lícules, i una tarda de pel·lícules no és una tarda de pel·lícules sense crispetes o llaminadures, així que van sortir però de seguida ja estaven a casa.Un cop a casa amb tota la munició van estar mirant les pel·lis de Harry Potter perquè la Georgina no se les havia vist mai i els hi agradava molt.

    Quan les van acabar ja era de nit, van demanar pizzes per sopar i després es van muntar una festa amb música molt alta amb l’altaveu, elles tres cantant i ballant, a les tres del matí ja estaven rebentades i molt cansades, així que van anar a dormir, perquè aquella mateixa matinada volien anar a veure la sortida del sol i si no feia molt de fred potser alguna a l’aigua de cap anava,
    així que van dormir dues hores perquè a les cinc del matí ja estaven despertes per canviar-se vestir-se i anar a la platja a veure la sortida del sol, quan van arribar a la platja es van asseure a les tovalloles i van apreciar el bonic que estava el sol van fer-se fotos i van estar escoltant música, com alguna tenia previst al final la Georgina la que era més valenta de les tres va decidir anar-se’n a l’aigua i així va ser com va acabar el dia i va començar l’altre.
25. Júlia Parés diu:

    20 març 2023 a les 09:24

    AMOR DE PRIMAVERA

    La primavera ha sigut sempre una de les meves estacions preferida de l’any, pots passar de fred a calor en dies, el que mai m’hagués imaginat és passar d’estar sola a trobar l’amor, hola soc la Clàudia, Clau pels amics, i us explicaré la meva història d’amor.

    Tot comença quan en un dia qualsevol vaig quedar amb les meves amigues, estàvem per la platja caminant trenqui-les, quan de sopta passa un noi alt, moreno i amb els ulls verds, corrents perquè arribava tard algun lloc, com anava tant concentrat n’arriba a temps no es va adonar que va passar molt a prop meu, fins al punt de xocar-nos, per sort no vaig caure, però em va faltar poc perquè ell em va agafar, les nostres mirades es van quedar una estona mirant-nos i em va dir supernerviós “perdó, perdó” i se’n va anar corrents, jo em vaig quedar pensant amb ell i en el que havia passat, les meves amigues em van dir que això que acabava de passar era amor a primera vista, jo el vaig dir que callessin, que no podria ser perquè no el tornaria a veure mai.

    Quan vaig tornar a casa, l’únic amb què podia pensar era amb ell i les nostres mirades, però el meu cap em deia que m’oblides d’ell, que no el tornaria a veure, però estava equivocada. Després de passar una setmana d’aquell moment, continuava pensant amb ell, les meves amigues i jo vam decidir sortir a la discoteca més famosa de la nostra ciutat. Ens vam preparar totes juntes a casa meva i cap a les dotze ens vam anar allà, vam tardar trenta minuts per poder entrar. Tot anava bé, ens estàvem divertint, quan de sopta algú em tira cap enrere i em xoco amb un noi, em giro i em dono compte que és ell, el noi de la platja, així que decidida a no tornar a perdre’l, sense por li demano el seu Instagram per continuar parlant, ell mel va donar, ens separem i cada un va el seu grup.

    L’endemà el decideixo obrir-lo, li dic si li agradaria anar a prendre alguna cosa, ell accepta i em diu que aquesta mateixa tarda, li dic que d’acord, però si em podria dir el seu nom, ell em respon que es diu Lucas, jo li dic que em dic Clàudia.

    Ja és a la tarda, supernerviosa l’espero en la cafeteria que havíem quedat per prendre alguna cosa, després d’uns minuts molt llargs ell arriba, jo em quedo ximple veient el guapo que és. La tarda va passar i nosaltres entre riures ens anem coneixent cada vegada més, i cada vegada m’agrada més, així que decidia li dic que m’agrada, ell es queda sorprès i em diu el mateix.

    Després d’estar unes setmanes coneixen os, em demana sortir, li dic que si molt emocionada, així que com vaig conèixer l’amor de la meva vida.
26. jae 3r ESO diu:

    20 març 2023 a les 10:40

    LA PLATJA ON TOT VA COMENÇAR

    Era un dia d’agost i estava estirada al meu llit quan el meu mòbil em va vibrar. La Sara, la meva millor amiga, em deia que hi havia una festa a la platja aquella nit. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig obrir l’armari i vaig començar a emprovar-me roba. Finalment, vaig optar per un vestit blau i vaig anar a la platja.
    A l’arribar, vaig veure a la Sara i la vaig abraçar. Hi havia molta més gent de la que m’esperava. Vam passar una estona ballant, i quan ja estàvem cansades ens vam ajuntar amb un grup de gent. Només quedàvem nosaltres a la festa i ja anàvem tots borratxos. I va ser llavors quan, una noia de la qual no me’n recordo del nom, va proposar jugar a veritat o repte. Tots vam acceptar i el joc va començar.
    – Tu – em va dir la mateixa noia – veritat o repte?
    – Repte.
    – Et repto a enrotllar-te amb l’Èric – va dir assenyalant un noi.
    Era guapíssim i vaig acceptar de seguida.
    Vam passar tota la nit junts, i vam començar a quedar més sovint. Vam començar a sortir junts oficialment i ara ens trobàvem a la mateixa platja on tot va començar.
    Era curiós el fet que, per un joc estúpid, vaig trobar l’amor de la meva vida.
27. JRR diu:

    20 març 2023 a les 10:46

    LA PLATJA

    D’aquí res ja torna a ser estiu, una època de l’any molt calorosa.

    Una de les moltes coses que pots fer a l’estiu, és anar a la platja amb la teva família o amics. Algunes persones tenen sort de viure en un poble costaner, com Vilassar de Mar, que no necessites fer un gran trajecte per arribar a la platja.

    La majoria de gent, per no passar calor, van a la piscina o a la platja. Però jo crec que la platja és més divertida, pots jugar a la sorra, bossejar dins l’aigua i observar peixos, crancs, algues… També hi ha gent que se’n va a la platja a pescar, o agafen una barca i van al fons per fer una volta.

    Una altra cosa que pots fer, és quedar amb els teus amics, portar menjar de casa, tovalloles, aigua… i quedar-vos a sopar, mirar les estrelles, i també passar la nit a la platja.

    Així que aquest estiu, ja saps què fer.
28. AAT 3r A diu:

    20 març 2023 a les 10:47

    Un dia a la Platja

    Una vegada hi havia un noi que es deia Mark. Un dia el Mark va anar a la platja amb la seva germana Claudia i el seu pare David. Quan van arribar a la platja, el Mark es va treure la roba i el primer que va fer, va ser entrar a l’aigua; una estona després va entrar la Claudia, al principi li va costar una mica perquè l’aigua estava molt freda, però quan va entrar, va anar amb el seu germà. Van començar a jugar i 20 minuts després el Mark va començar a molestar a la Claudia tirant-li aigua a la cara. Una estona més tard, el seu pare els va cridar per dinar i van sortir molt ràpidament de l’aigua.

    Quan van acabar de dinar, van tornar a entrar a l’aigua, però la Claudia va sortir de seguida perquè ja començava a fer fred. La Claudia i el David es van ficar a jugar amb la sorra, a “l’Uno” i a més jocs mentre el Mark continuava dins de l’aigua.

    Una estona després, quan ja era gairebé l’hora de tornar a casa, van sentir com un noi començava a cridar molt fort, i quan van mirar cap al mar no van veure al Mark i van començar a buscar-lo. Com que no veien res van entrar a l’aigua, i de cop i volta van veure una aleta de tauró. Van sortir de l’aigua i quan ja estaven fora de l’aigua van veure a algú que flotava a l’aigua, era el Mark. Quan van veure això van trucar a la policia i se’n van anar a casa.

    Quan van arribar a casa seva li van dir el que havia passat a la mare del Mark i la Claudia i se’n van anar a dormir molt tristos.
29. J. S. P 3ESO A diu:

    20 març 2023 a les 10:47

    AQUELLA NIT D’ESTIU

    Avui, oficialment, comença l’estiu. M’imaginava anant a la piscina amb les meves amigues, bona música i iniciant el que hauria de ser un dels millors estius de la meva vida.

    En canvi, estic aquí, a comissaria a punt de declarar per l’assassinat del meu millor amic, en Marc.
    Segueixo sense creure-m’ho, encara no ho puc pair.
    Em criden finalment per declarar. No sé si tindré força per explicar-ho tot sense caure a terra destrossada.
    Ahir va ser l’últim dia de classe. Vam decidir fer una festa per celebrar-ho. En total érem 20 persones i totes portàvem begudes, diguem no legals per la nostra edat. Vam beure més del compte i en Marc i jo vam anar a donar una volta per airejar-nos.
    Llavors és quan va passar. Ens vam allunyar i un home ens va agafar per darrere amb un ganivet al meu coll. En Marc estava una mica malament i se li va llançar a sobre. L’home li va clavar el ganivet al pit i va sortir corrents.
    Les seves últimes paraules van ser “et trobaré a faltar” mentre jo plorava amb les mans plenes de sang i el so de l’ambulància de fons.
30. A.C.M diu:

    20 març 2023 a les 10:49

    Amor a primera vista:
    Per fi, per fi ja és estiu, ja és hora de no trepitjar la meva casa, sortir amb els amics i estar tot el dia de festa.

    Aquest estiu aniré al meu poble a Valladolid, amb els meus pares i el meu germà Marc. Allà tinc la meva penya que sónen Pau, la Mariona, la Jana, l’Àlex i en Carles.

    Ja he arribat, he deixat les coses a casa dels meus avis que es diuen Lola i Lolo. Ara anirem a menjar tots i quan a cavi aniré amb el meu grup, que avui farem la primera festa de l’estiu.
    Ja són les 11 de la nit i ara vindran la Mariona i la Jana, ens preparem i anirem a la festa.
    La festa estava anant molt bé, i de cop i volta veig el nen més guapo que havia vist mai, cabell negre, ulls blaus com el cel, fort, el meu cor no parava de bategar-me, s’em va apropar i vam estar tota la nit parlant, va ser la millor nit de la història. Al dia següent vam quedar per anar a “la platja” i ens vam enrotllar, va ser el millor petó que m’havien donat mai. Vam estar tot l’estiu parlant i no harem nòvios però alguna cosa harem.
    Va arribar el moment del fi del estiu, o vaig passar molt malament, però serà un record que mai oblidaré.
31. CAC 3r ESO A diu:

    20 març 2023 a les 10:50

    LA PLATJA

    Per fi acaba l’institut i comença el millor moment de l’any, l’estiu. Això significa anar molts dies a la platja i sortir sempre. Cada any és una aventura nova i amb moltes anècdotes.

    Com cada any aniré al meu poble de la platja. Sempre anem a la Costa Brava amb tota la família, ja que-hi tenim un apartament bastant gran.
    En la Costa Brava tinc a molts amics i alguns familiars. M’agrada molt la Costa Brava, sobretot Platja d’Aro, ja que és el meu poble d’estiu.
    Quan estem a la Costa Brava, sempre anem amb motos d’aigua o amb barco per passar el matí, ens ho passem molt bé.
    Després anem a casa d’algú i dinem tots junts en algun lloc. Més tard a la tarda, anem a donar una volta i a la nit sortim de festa o anem a casa d’alguns amics amb música.

    Aquest estiu hem sortit molt de festa i ens ho hem passat molt bé tots junts.
    Un dia, per saber exactes el 12 d’agost vam sortir a la nit i vam conèixer a un grup de 10 nois i unes 3 noies. Ens van caure tots molt bé, així que vam decidir unir els dos grups.
    Tots ells eren de la Costa Brava, en canvi, el meu grup d’amics no, uns eres de Barcelona, altres de Madrid, Zaragoza…
    Això implicava que no ens podíem veure molt quan no era estiu. Jo anava molt a la Costa Brava no només quan era estiu, això va implicar que ens anés molt amb els que vam conèixer de festa.
    Sobretot amb un que es deia Izan. Amb ell vaig inclús sortir durant un temps, però com jo era de Barcelona no va anar molt bé tenir una relació a distància, o sigui que ara som molt bons amics.
32. LMA diu:

    20 març 2023 a les 10:50

    LA PLATJA DELS MOMENTS MÉS BONS

    La meva millor amiga i jo sempre quedem per anar a la platja, és el lloc més tranquil que hi ha. Sempre estem molt a prop de les onades, ja que ens dona molta més tranquil·litat.
    Portem el nostre llibre preferit, la nostra tovallola, una pilota i menjar per picar. No hi ha ningú dia en el qual no vinguem a la platja, és el millor lloc que tenim i sempre hi serà.
    Cada vegada que hi passo per la platja, me’n recordo de la Laia, la meva millor amiga, per tots els bons moments que hi hem passat allà.
    Avui li he enviat un missatge a la Laia per si volia quedar per anar a la platja i em va dir que sí. Vam quedar allà, però van passar 15 min i encara no hi era, se’m va fer molt estrany que arribés tard perquè ella sempre és molt puntual. Li vaig trucar i enviar un missatge i no contestava, llavors em vaig posar nerviosa i em vaig dirigir a casa de la Laia.
    En arribar vaig parlar amb la seva mare i em va dir que ja havia sortit de casa, direcció a la platja. Com que sempre feia sempre el mateix camí, vaig decidir passar pel camí que hi fa ella, però no hi havia rastre de la Laia. Vam avisar que hi havia una desaparició i la policia va anar a buscar-la, van estar passant els dies i la Laia no apareixia i vam donar-li al cas de què ja havia mort.
33. jr diu:

    20 març 2023 a les 10:55

    El meu estic no desitjat

    Oh, ja ha arribat l’estiu, es nota per la caloreta que fa. Un dia esteva’m a casa veient la tele i de sobte ens va vindre una suau calor per l’esquena,

    ens vam quedar sorpresos així i tot el meu germà petit, en Pere, va dir mare ja ha arribat l’estiu ens vam quedar bocabadats i resulta que tenia raó va arribar l’estiu.

    Jo soc l’aurora, una nena de 15,a mi m’agrada molt l’estiu soc una persona que li agradà passar-ho bé i gaudir de les coses ,però ja fa uns anys que no gaudeixo de l’estiu tinc molts complexos amb el meu cos no m’agrada ensenyar-lo em sento molt insegura, tinc por de que s’enrriguin de mi per la meva aparença.

    Anaven passants els anys i allò no canviava era indiferent, fins al punt de començar a plantejar-me que no era bo per la meva salut mental, i et preguntaràs que té a veure això amb la platja? doncs ja et responc. La platja per mi era un lloc on més feliç era on gaudia cada segon de la meva vida i ara cada estiu estic desitjant que torni l’hivern vaig haver de començar a canviar la manera de veure la vida.

    així que em vaig armar de valor em vaig posar el banyador i vaig anar cap a la platja per mi allò va ser un pas, i em vaig dir a mi mateixa que no podia viure de l’opinió de la gent i és quan vaig entendre-ho tot.
34. EHG 3r ESO A diu:

    20 març 2023 a les 10:56

    La nit de platja.

    Eren les 07:30 del matí, em vaig aixecar bastant cansat, però havia de madrugar perquè havia quedat amb els meus amics per anar a la platja, a mi la platja no m’agrada per la sorra o per l’aigua sinó perquè hi ha festes, moltes festes durant tot l’estiu, a les que puc anar perquè no hi demanen el DNI, pot anar tothom.

    Ja eren les 09:00, ja havia arribat tothom,i ja era hora de muntar al cotxe del Toni, un dels meus millors amics. A les 10:00 vam parar per menjar alguna cosa a un bar de carretera i a les 10:30 vam continuar amb el camí cap a la platja, una vegada ja estem al poble vam parar per menjar en un restaurant que tenia molt bones opinions al sortir vam anar corrents a la platja i ens vam quedar tombats una estona.

    L’aigua estava a la temperatura perfecta, ni molt calenta ni molt freda, ens ho estem passant superbé però aviam de fer molt temps fins a la nit.

    Ja són les 20:30 cada vegada queda menys per la festa, jo tenia moltes ganes d’una festa a la platja, però tot estava posant estrany, cada vegada hi havia més i més núvols, fins que va començar a ploure.
35. QGB 3 eso diu:

    20 març 2023 a les 10:56

    Un matí amb tristor, una tarda divertida.

    Soc la Paula i avui m’he despertat amb el peu esquerre, amb mal d’humor, resumit, soc una persona que l’afecte tot, i ahir a la nit, amb el grup d’amigues que tinc em vaig sentir estranya, era una sensació que no m’agradava gaire, un pensament que l’odiava el “Paula sobre a tots llocs” aquell pensament em va deixar pensant tota la nit. Quan m’he despertat, he obert la finestra de l’habitació, hi he respirat aire càlid, a estiu, la meva finestra dona de vistes al mar i avui hi estava cristal·lí i trenqui’l, m’ha tranquil·litzat la veritat, he anat cap a la dutxa i m’he passat música per animar-me, quan he sortit m’he posat un xandall curt, amb una samarreta; m’he tombat al meu lli hi ha començat un llibre “nosaltres a la lluna”.
    La veritat és que m’està agradant molt, quan anava per la meitat més he parat, he obert el mòbil i he vist que l’equip de vòlei on jugo ha quedat a la platja a jugar, venien totes i jo m’he animat i no m’ho he pensat dos cops hi he dit que sí.

    Quan he sortit de casa a les 11:00 i he arribat allà ja hi eren totes. La veritat és que, hem millorat moltíssim, deu ser que aquest tipus de quedada ajuda, anàvem últimes a la lliga i ara anem primeres amb tots els partits guanyats. Quan hem arribat totes hem començat a fer partides, ens ho hem pesat del mes bé. Quan ens hem cansat hem anat a dinar a l’Atlàntida, sort que portava diners…
    Jo m’he demanat macarrons a la carbonara m’encanten. Mentre menjàvem anàvem parlant, l’entrenador ens ha felicitat i ens hem sentit supercontentes.

    El pròxim partit juguem contra el Barça. Estem nervioses és un equip gran, però el nostre entrenador ens ha donat ànim i segur que guanyem. Quan per fi hem acabat cada una a tornada a casa, quan he arribat eren les tres del migdia. M’he estirat una estoneta al llit, estava rebentada avui m’he despertat girada i ara mateix estic superfeliç, m’agrada pensar que soc una afortunada. Avui ha sigut un dia espectacular, he rigut com mai i he gaudit moltíssim.
36. AH 3r ESO A diu:

    20 març 2023 a les 10:59

    L’ÚLTIM SANT JOAN

    Un dia el Cesc i els seus amics van quedar per anar a la platja a passar la tarda i a la nit veure els focs artificials de sant joan. Pel camí el Cesc va veure com un policia arrestava a un criminal al carrer, però no li va donar gaire importància. Ja a la platja va veure el Pol i l’Andres, els nens amb qui havia quedat. Van jugar a futbol, voley i es van banyar al mar durant tota la platja.

    Ja a la nit van començar els focs artificials. Eren molt bonics, fins que van veure un helicòpter baixar a molta velocitat. Tothom va començar a córrer i l’helicòpter va caure i va explotar. En Cesc estava ferit, però podia caminar, el Pol estava desaparegut i l’Andres estava tirat a terra, però estava viu.

    El Cesc va mirar i va veure tot ple de foc, gent morta o ferida, molta gent plorant i va sortir d’allà ràpidament junt amb l’Andres. Volien anar a casa d’algun dels dos, però no només hi va caure un helicòpter a la platja, sinó que, pel poble també van caure helicòpters i estava tot destruït. Els dos estaven corrent als afores del poble i de sobte van veure una cosa al cel, com una cosa rodona que baixava i quan va tocar el terra va explotar. Tot el poble destruït, tothom mort. Ningú sap el que va passar o que va planejar això, però tot va morir.
37. B H M diu:

    20 març 2023 a les 11:00

    LA PLATJA

    Ja és estiu, portava esperant aquest moment des del Setembre passat, però no em refereixo al fet que ja comença la calor, perquè calor ja fa des d’uns mesos enrere. Em refereixo que en Juliol i toca anar de vacances. Jo que soc de Valladolid espero tot l’any per poder anar a la platja, és una cosa que m’encanta.
    El lloc on vaig és Somo a Santander, allà anem la meva mare, la millor amiga de la meva mare, la seva filla que és com la meva germana i jo. La filla es aiu Paula i és dos anys més gran que jo, el que està molt bé perquè així les mares ens deixen fins a l’hora que vulguem a la nit. Les nit salla són de lo millor que hi ha, anem amb la nostra colla que són tots nens i nenes de la nostra edat i fem festes a la platja.
    Fa molt de gust veure com la teva única preocupació és passar-te més morena que la teva amiga i gaudir de la platja. La casa que tenim era de, la àvia de la Paula, però com ningú la utilitzava vam decidir agafalls i fer-la una casa d’estiu. Ara cada any també ve la cosina de la Paula, però que és molt petita, té cinc anys i la seva mare que em cau molt, molt bé.
    Cada any ens ho passem millor i nosaltres li diem “vacances de nenes” perquè som 6 noies en una casa tot un mes sense preocupar-nos de res.
38. O.S 3rA diu:

    20 març 2023 a les 11:02

    L’ANIMA I LA VIDA
    Era fosc i suava. Les mans totes molles i arrugades. La respiració ràpida però segura. Feia molta calor. Vaig obrir la finestra situada a banda dreta de la vella cabanya de fusta. La platja buida. Les onades del mar tranquil·les. Reflectida a l’aigua cristal·lina, una lluna grossa i blanca envoltada d’estels. Una petita brisa em va refrescar el nas. Continuava tenint calor. Vaig decidir sortir. La porta va fer un espetec al obrir-la. Vaig travessar-la. Els meus peus es van endinsar en la sorra calenta. Vaig caminar fins a la vora del mar. L’aigua, a càmera lenta, em va cobrir els peus. Dins el meu cap va sonar un “click”. El nas se’m va tapar. Per la boca tampoc podia respirar. El paisatge el començava a veure borrós. Perdia l’equilibri. Els meus ulls van detectar gris, negre i res.

    Ja podia respirar de nou. Estava moll. Vaig obrir els ulls. Estava a dins de l’aigua. Podia veure pedres de tots colors amb molta claredat. Vaig nadar cap endavant. Cada cop el mar tenia més profunditat. Nadava i nadava. No podia parar. El paisatge marí era més emocionant del que mai m’hauria pogut imaginar. Vaig girar cap a l’esquerra fent una volta a una roca gegantina. Un peix es va plantar davant meu. Portava una antena que acabava en llum. Era grassonet i tenia aletes petites. Amb els ulls grossos i de color groc em va dir que el seguís. Vaig seguir-lo durant una bona estona. Ens endinsàvem pel fons del mar. Vam arribar al fons i el paisatge va canviar. Corals de tots colors il·luminaven l’espai i li donaven un to més alegre. Peixos grans, petits, amb taques o simplement d’un sol color em donaven la benvinguda.

    Vaig aterrar amb els dos peus a terra. Vaig alçar el cap. No es veia la superfície. Qui diria que un vellet de 86 anys com jo hagués pogut nadar tant. Vaig caminar pel fons marí. Era preciós. D’un moment a un altre es va enfosquir l’ambient. Vaig mirar amunt. Una balena va creuar l’aigua passant per sobre meu. Estava enamorat d’aquell lloc.

    No tot havia de sortir bé. El cor em va començar a bategar. Era com si en volgués estripar el pit i rebentar-me les venes. Vaig pensar que ja era l’hora. Amb dolor a la panxa i estrès al cervell vaig començar a impulsar-me cap amunt. Nadava i nadava. Ja quedava poc. Veia la vora del mar per on havia entrat. Cinc metres… Tres metres… Vaig arribar

    Encara cabussat em vaig arrossegar per la sorra tapada per l’aigua refrescant. Davant meu, però on havia entrat, vaig diferenciar entre la sorra un peu. El cor, que encara em bategava fort, ho va fer amb més intensitat. Vaig acostar-me. Seguidament del peu, hi havia una cama. I lligat a la cama tot un cos d’un home vell de més o menys uns vuitanta-sis anys. A vegades les sorpreses són felices. Molts altres cops no te’n vols adonar. Encara que crec que ja tocava, no ho volia presenciar amb tanta claredat. Vaig apropar-me al cos més fred que l’aigua. El vaig abraçar. Ara érem dos. El cos estirat al terra que donava tristesa i soledat i l’anima pel voltant, tranquil·la i alegre, agraint-lo per haver-la acompanyat tants anys.

    Fi.
39. GRS i ACG diu:

    20 març 2023 a les 11:03

    Aventura a la platja

    Hola, quin bon dia que fa no? Anem a la platja? Si, sí, sí…

    Hola, sóc en Joan i avui vaig a la platja amb els meus amics.
    Els meus amics triguen en baixar a la platja, però jo no perquè visc al costat, (a dos carrers) per això jo sempre arribo a l’hora quan quedem, però ells no. Ells arriben una mica més tard, però no gairebé més tard.

    Quan arriben, anem la platja, quan arribem a la platja, ens sallem i deixem totes les coses i ens banyem, però merda hi ha una medusa gegant, com una roda d’un cotxe, hi vam sortir corrents, així i tot vam veure que marxava i ens vam tornar a ficar a l’aigua.

    Però uns 15 minuts després ens van dir que sortíssim, vaig sortir o primer a baix veure una cosa negra amb cua i vaig pensar que era una manta, però els meus amics encara no havien sortit, estaven a punt de tocar-la, però van sortir a temps.

    Ens vam quedar tota la tarda a la platja, però sense banyar-nos perquè teníem por. Estàvem a la sorra. A la nit quasi, ens vam anar a la meva casa a sopar i es van quedar a dormir a casa meva, ens vam posar la pel·lícula de Tiburón i ens vam adormir.
40. GRS diu:

    20 març 2023 a les 11:03

    Aventura a la platja

    Hola, quin bon dia que fa no? Anem a la platja? Si, sí, sí…

    Hola, sóc en Joan i avui vaig a la platja amb els meus amics.
    Els meus amics triguen en baixar a la platja, però jo no perquè visc al costat, (a dos carrers) per això jo sempre arribo a l’hora quan quedem, però ells no. Ells arriben una mica més tard, però no gairebé més tard.

    Quan arriben, anem la platja, quan arribem a la platja, ens sallem i deixem totes les coses i ens banyem, però merda hi ha una medusa gegant, com una roda d’un cotxe, hi vam sortir corrents, així i tot vam veure que marxava i ens vam tornar a ficar a l’aigua.

    Però uns 15 minuts després ens van dir que sortíssim, vaig sortir o primer a baix veure una cosa negra amb cua i vaig pensar que era una manta, però els meus amics encara no havien sortit, estaven a punt de tocar-la, però van sortir a temps.

    Ens vam quedar tota la tarda a la platja, però sense banyar-nos perquè teníem por. Estàvem a la sorra. A la nit quasi, ens vam anar a la meva casa a sopar i es van quedar a dormir a casa meva, ens vam posar la pel·lícula de Tiburón i ens vam adormir.
41. pol eufemia diu:

    20 març 2023 a les 11:07

    LA PLATJA

    Per fi és la època d’anar a la platja amb els amics i família. Nosaltres som d’un poble a prop del mar, es diu Vilassar de Mar.

    El nostre grup d’amics som uns 15, 10 nois 5 nenes. A nosaltres la platja de Vilassar ens avorreix ja que no hi ha gran cosa per fer, res més hi han bars per menjar alguna cosa o de nit alguna festa , per exemple el Deja vu, un bar a prop de Cabrera de Mar que pots anar caminant per el passeig de la platja.

    A part de tot això que està molt bé, nosaltres agafem al tren i anem a un poble que està a uns 50 quilòmetres mes o menys d’aqui , es diu Tossa de Mar. Per mi és un dels millors pobles ja que fan activitats d’aigua com per exemple, anar amb moto d’aigua amb caiac o si tens carnet de vaixell pots alquilar un. Nosaltres alquiler sempre las motos d’aigua que son de 2-3 persones i las pots portar tu però hi ha un monitor que et diu per on pots anar i si no has pujat a ninguna encara té ensenya. El preu per moto d’aigua son 100 euros i també pots anar per cales i cobes amb la moto. Apart d’això el poble està molt bé hi ha paradetes, restaurants bons , hotels on pots colar a la piscina i moltes tendes on venen roba i flotados etc… .

    En general que es un poble de què està molt bé i serà el nostre poble d’estiu.
42. ACG diu:

    20 març 2023 a les 11:13

    Una cova inesperada

    Un dia a la platja jo estava pescant, soc en Joan visc a Menorca a prop del passeig de Gràcia. Bé tornem, estava en una platja pescant fins que em vaig trobar fum, aquell fum podia ser qualsevol cosa, una cuina, un barco cremant-se, però a l’apropar-me per veure que era, amb el nau vaig anar a veure què era llogat i vaig anar a veure, el fum venia d’una cova, al costat del mar, allà hi havia un d’aquells avions militars a l’apropar-me vaig veure una silueta d’una persona, no ho veia bé, però portava un ganivet i s’anava apropant cada vegada més ràpid, vaig decidir fugir corrents.

    Intentava anar-me’n amb el barco, però no podia pel corrent, anava en contra i era molt forta, vaig decidir anar fugint per la cova per intentar amagar-me. Ell no parava de seguir-me,
    vaig arribar a un forat que anava cap avall sense pensar-ho, ja que el pitjor que podia passar era morir-me, i és això o ser assassinat per una persona. Al final vaig arribar a una petita part de pedra on tot relliscava, l’home estava callen fins que vaig veure que havia mort per una hemorràgia per haver-se clavat el ganivet, al final la cova es va enfonsar, i vaig veure que no tenia escapatòria…
43. MMA 3rC diu:

    20 març 2023 a les 12:54

    Necessito Silenci!

    Era un dia de classe normal i corrent, teníem català a primera hora, arribava tard, vaig anar corrent per arribar el més ràpid possible. Estava estressat no m’havia sonat el despertador i la mare em faria la bronca a l’arribar a casa. Un cop vaig arribar a l’escola, ofegat, vaig anar a la meva classe vaig seure al meu lloc.

    Anaven passant les hores fins que de sobte la classe es va esverar i tots van començar a cridar, m’estava estressant molt, tant que em va agafar un atac d’ansietat.
    No paraven de cridar i cridar fins que vaig haver de marxar de la classe Necessitaba Silenci! Vaig estar dues hores al pati intentant calmar-me, però no podia necessitava anar algun lloc sol, sense ningú que hem pogués molestar.

    Em vaig escapar de l’escola i vaig anar a un prat verd que hi havia al costat de l’escola, i el silenci va ser la cura del meu atac d’ansietat. I a partir d’això cada cap de setmana anava al mateix prat a llegir un conte i tranquil·litzar-me.
44. Pere Mitjavila Rodriguez diu:

    20 març 2023 a les 12:56

    UN TEMA D’ORGULL

    Vet aquí una vegada, en un regne molt petit, hi vivia un rei. Un rei molt orgullós, era tal el seu nivell d’orgull que no deixava que ningú parlés, tan sols ell.

    Els vilatans, n’estaven farts, però no s’hi havien que fer. Va ser aquell dia, quan el rei va sortir a fer el seu discurs, ningú deia res, només escoltaven, menys una persona, que li donava l’esquena. No va parlar gaire fins que es van adonar, fins al punt que tota la plaça li donava l’esquena al rei. El fet es repetia cada cop que el rei feia un discurs, fins que ho va deixar d’afer. Per orgull, va pujar els impostos. El problema es feia cada cop més gran fins que va arribar a un punt crític. El poble va deixar de pagar.

    Quan el rei es va adonar, es va enfadar molt, se sentia humiliat, però no li quedava més remei que parlar amb els habitants. Tos van guardar silenci, ningú el va respondre. I a poc a poc, la gent va anar marxant. Fent-li veure al rei que el silenci és l’arma més poderosa.
45. ARP diu:

    20 març 2023 a les 12:58

    AMB EL SILENCI NO ARRIBES ENLLOC

    Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi, ell vivia amb la seva família, en una casa al mig del poble, un bon día en Jordi va anar a comprar pasta per dinar, al supermercat va veure com un home encaputxat va disparar al dependent, tothom es va quedar en silenci i ningú va dir res, l’home encaputxat va marxar com si res, al cap d’una hora va aparèixer la policia i van començar a fer un interrogatori a la gent que ho havia vist com en Jordi.

    Quan van acabar de fer l’interrogatori no van arribar a cap conclusió, perquè ningú va parlar tothom es va quedar en silenci, llavors quan havien d’anar al jutge alla ningú va parlar hi havia el mateix silenci que l’interrogatori, fins que en Jordi va explicar tot el que havia passat, gràcies a això van poder detindre al encaputxat, gràcies a en Jordi van poder solucionar-ho tot.
46. Daniela Argonès diu:

    20 març 2023 a les 13:00

    El retorn

    Tot comença un 29 de juny. Tornava a casa. Per fi respirava l’aire pur d’un poble. El meu poble. Tornava de sorpresa. Un any abans me n’havia anat d’intercanvi als Estats Units. Una grata i recomanable experiència. Només ho sabia la meva mare, va ser ella la que em va recollir de l’aeroport. Em va guardar el secret. Li vaig explicar a ella, ja que tornava d’un viatge de la Xina. Se n’havia anat allà per un tema de treball el qual mai em va arribar a explicar. Deu minuts per arribar, per tornar al meu poble i a la meva casa de sempre. A la meva olor i al menjar de l’àvia. Les tardes al bar amb la Laia, la meva millor amiga i posant-nos al dia i explicant-nos-ho tot. Els nervis em remouen la panxa, estic amb la meva mare al cotxe, amb les finestres abaixades i el sostre del cotxe obert, amb la música alta sonant la nostra cançó preferida, amb els cabells volant per l’aire fort que ens xoca a la pell. Arribem a casa, obrim, ningú m’espera. Tothom se sorprèn. Es queden bocabadats. Tots salten i m’abracen, tot està igual, però a la vegada trobo que ha canviat tot. El que m’estranya, és que ningú em pregunti res. Ni sobre mi ni sobre el meu viatge. Anem a dinar. Tots set asseguts a la taula. Hi ha un silenci, no sé si és agradable o incomodo. Obro la boca per intentar trencar el silenci que envolta la taula, però la meva germana, em tapa la boca per impedir-m’ho. No entenc res. Se’n va. Torna amb un bolígraf i una llibreta, comença a escriure un missatge. Procuro veure el que m’està escrivint, però no hi veig. Me l’entrega. Llegeixo, I ho entenc tot. Es veu que estan en mig d’una democràcia. L’alcalde que presidenta el poble, no li agrada el soroll. Ha arribat a un punt extrem. Ningú pot parlar. Ni a la seva pròpia casa. Tenen uns xips incrustats a les parets. Si el senten dir alguna cosa vas directe a la presó de per vida. Potser me’n penedeixo d’haver tornat. No puc fer res, m’haig de quedar aquí fins que s’acabi tot. Si és que passa.
47. ARP diu:

    20 març 2023 a les 13:01

    AMB EL SILENCI NO ARRIBES ENLLOC

    Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi, ell vivia amb la seva família, en una casa al mig del poble, un bon día en Jordi va anar a comprar pasta per dinar, al supermercat va veure com un home encaputxat va disparar al dependent, tothom es va quedar en silenci i ningú va dir res, l’home encaputxat va marxar com si res, al cap d’una hora va aparèixer la policia i van començar a fer un interrogatori a la gent que ho havia vist com en Jordi.

    Quan van acabar de fer l’interrogatori no van arribar a cap conclusió, perquè ningú va parlar tothom es va quedar en silenci, llavors quan havien d’anar al jutge allà ningú va parlar hi havia el mateix silenci que l’interrogatori, fins que en Jordi va explicar tot el que havia passat, gràcies a això van poder detenir a l’encaputxat, gràcies a en Jordi van poder solucionar-ho tot.
48. ABW 3rC diu:

    20 març 2023 a les 13:03

    ELS VEÏNS

    Són les tres de la matinada i ja n’estic farta. Els veïns del pis de dalt han decidit remodelar la seva casa, perquè fan un xivarri a aquestes hores i és insuportable. Així no soc capaç de dormir, i si no obtinc les meves hores de son, no soc persona.
    No soc l’única de l’edifici que ja n’està fart d’ells. La majoria dels veïns els vol fer fora, però un dels nois que hi viu a dalt és ric, i el president no el vol fer fora. A part hi ha altres veïns que tampoc els volen fer fora, però aquests no els afecta tot el soroll que produeixen.
    Sempere troben noves formes per fer xivarri, la setmana passada van tenir un desacord a les cinc del matí i feia dos dissabtes van decidir fer una festa, i aquesta va començar a les deu de la ni i es va finalitzar a les sis.
    Així no soc capaç de concentrar-me en les meves tasques i la pèrdua de son m’està començant a afectar la nota.
    Per aquesta raó m’he trobat que passo més estona en el pis de la Cris, la meva amiga. Tot és diferent allà, ja que el disseny del pis s’assembla molt, però la manca de soroll és increïble, puc estudiar, fer deures i els dies que em quedo a dormir són genials, dormo 12 hores si no més.
    La Cris em dona enveja, i ella ho sap.
    Ara espero que els veïns de dalt callin i deixin de fer xivarri. Espero que em deixin dormir i comencin a fer una mica de silenci.
49. Edu Briones diu:

    20 març 2023 a les 13:05

    El Silenci a Sant Martí

    -Vet aquí que una vegada hi havia un poble als afores de Catalunya, famós per les seves festes i tradicions. Aquest poble tenia un rei molt alt, guapo i poderós, es deia Dídac Briones. Era una persona molt estimada al poble perquè era un rei molt humil i generós amb tots els habitants del poble. El poble de Sant Martí era molt famós per un tradició que es feia quan el fill o filla del rei neixia, aquesta tradició es deia “El naixement del futur”. La reina de Sant Martí i dona del rei Dídac van decidir tenir un fill i criar-lo perquè sigues el futur rei. Era un 23 d’abril i la reina va trencar aigües, tot el poble va sortir al carrer a celebrar-ho i a preparar tot el necessari per fer la famosa tradició. La reina i el rei estaven a l’hospital de Sant Martí esperant el naixement del seu nadó, però va haver-hi una gran tragèdia, la reina va perdre el seu fill a menys d’una hora del seu naixement, el poble de Sant Martí va estar setmanes i mesos amb un tràgic silenci.
50. AMM diu:

    20 març 2023 a les 13:05

    Hola, soc la Clàudia i avui després d’un llarg estiu, comença l’institut, tinc quinze anys i començo l’últim curs de l’Eso, la veritat, és que, estic molt nerviosa, no sé si em tocaran bons professors, o si seran dolents.Estic esperant a la Berta perquè vingui per mi, la Berta és la meva millor amiga des que som petites, i aquest any ens ha tornat a tocar juntes a la classe. Ara mateix acabem d’arribar a l’aula i ens  hem  assegut les dues juntes, el nostre tutor, s’ha presentat, es diu Jordi, és agradable però una mica estrany, perquè el primer que ens ha dit a l’entrar ha sigut “silenci”. A l’hora de després del pati ens ha tocat classe amb el Jordi un altre cop, ens ha fet una xerrada sobre l’important que és per ell i per les seves classes el silenci, els meus companys i jo estem una mica bocabadats i sorpresos amb el tutor, perquè només ens parla sobre el silenci, de fet ens ha dit que per la setmana que ve ha organitzat una sortida a Barcelona que lògicament està relacionada amb el silenci, jo penso que està bé que en alguns moments estiguem en silenci, però les seves classes són en total silenci.No tinc ni idea de com acabarà aquest curs, però el que he après avui, el primer dia de classe, és que el silenci és el més important per un bon ambient.