POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.
L’ARBRE DE NADAL
*
**
*****
M’agradaria
guarnir, aquests dies,
un arbre de Nadal
molt especial
i penjar-hi, en lloc de regals,
els noms
de tots els meus amics. Els de prop
i els de més lluny. Els de sempre i els que
tinc ara.
Els que veig cada dia, i els que trobo molt de
tant en tant.
Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.
Els constants i els inconstants. Els de les hores
alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig
ferir, i els que sense voler em van ferir. Aquells a qui conec
profundament, i aquells a qui només conec per la seva
aparença.
Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils
i els amics importants. Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han
passat per la meva vida. Els que rebeu aquest missatge i els que no el rebran.
Un arbre d’arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai.
Un arbre que, en florir l’any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal, ens puguem retrobar per a compartir els millors desitjos
d’esperança,
donant una mica
de felicitat a aquells
que ho han perdut tot.
https://www.youtube.com/watch?v=AoNva6raHhE
Joana Raspall
El tió
Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sense voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
NADAL SENSE TU
Respirava la falsa tristesa dels cants i la dansa,
i en la càlida nit invertida
cercava l’estel de ningú,
car aqueix fóra el meu. L’enyorança
només, tota sola, com una mentida
d’amor, era meva!
Quin estiu més cru!
Quina gèlida neu que no neva!
Soletat hostil!
Soletat, dolça amiga d’antigues estones,
ara em puny el teu aire senil
i aquesta mirada secreta que em dónes,
tot dient-me: “Seré ton asil
com llavors que amb la mòbil peresa
i l’angèlic orgull i el misteri viril,
pel jardí calorós de la greu jovenesa,
componies en mi ton estil”.
Adéu soletat!
Sigues l’ombra marcida dels sants i dels savis!
Car al míser Adam, l’endemà del pecat,
ja li calen, contigus, uns llavis
per al cant amorós, per al reny assuaujat,
per al crit que l’empeny a l’esquiva fortuna.
Per al bes, per al bes de foc humitejat,
potser en nits de Nadal, a l’hivern o a l’estiu
-com la meva-, i amb lluna
Pere Quart (Joan Oliver), Oda a Barcelona. Barcelona: Comissariat de Propaganda, 1936.
https://www.youtube.com/watch?v=KTPGNQcc03I
Cançó: https://www.youtube.com/watch?v=AoNva6raHhE
Poema:
PERQUÈ SABEM QUE ÉS NADAL
Perquè se’ns fon la tristesa
i ens vola el cor cel endalt,
perquè la llar és encesa,
sabem avui que és Nadal.
Perquè cerquem companyia
i adelerats caminem,
sabem que aquest és el dia
d’anar tots junts a Betlem.
Perquè un estel il·lumina
és vell pastor i el ramat,
amb llum que avui és divina
sabem que Déu Fill és nat.
Perquè ben lluny de la guerra
encara brilla el cel blau,
sabem avui que a la terra
Jesús hi porta la pau.
Joan Llongueres.
LES FIGURES DEL PESSEBRE
La dona que renta, la vella que fla
¡ el brau cagador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra ¡el pa.
¡aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
¡el que es beu el vi dela carabassa.
El del fex de llenya ¡ aquell pastoret
que va amb la catxutxa perqué té molt fred.
La jove mestressa que du una gallina,
la del cisell d’ous el sac de farina;
aquells que sonant van fent son camí,
el del abiol ¿cl del tambor
Del sac de gemees el que sempre plora
¡el dela simbomba que ronca a tota hora
També els tes pastors que fan el sopar.
¡-couen les sopesi esquen el pa.
Joan Llongueres.
CANÇO NADALENCA
https://www.youtube.com/watch?v=ba76v71GzPs
https://youtu.be/3ADzsJVheHI
Cançó amb català de Nadal: https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
Cançó amb angles de Nadal: https://www.youtube.com/watch?v=aAkMkVFwAoo
Poema amb català de Nadal:
TEMPS DE NADAL
Els dies són curts
i les nits molt llargues
per mirar com al cel
els estels fan garlandes.
Sentim cantar lluny,
sentim les campanes,
i a la vora veiem
com s’il·luminen les cares.
I és què és temps de Nadal,
d’alegria al voltant de la taula,
temps per felicitar als companys
i recordar a la gent estimada.
Us volem desitjar
pau, serenor i bona estada
als dies millors de l’anyada.
I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
o un bri d’il·lusió esperançada.
Isabel Barriel
Cançó: https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
Poema: HEM APRÈS UNA NADALA,
HEM PINTAT UNA POSTAL
PER DIR-VOS AMB ALEGRIA:
QUE TINGUEU UN BON NADAL!
LES FIGURES DEL PESSEBRE
Nadal! Nadal!
Un pas de pardal,
s’allarga el nou dia!
Nadal! Nadal!
Oh que dolça s’ha escampat
la llum d’or del jorn que avança!
Porta als ulls nova esperança;
porta al cor nova bondat!
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
la del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
el del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tota hora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh fràgils figures
de Nostre Senyor.
Joan Llongueres
CANÇÓ NADALENCA
https://www.youtube.com/watch?v=ba76v71GzPs
https://www.youtube.com/watch?v=tx-w0tIuANE
EL CAMELL DESPISTAT
Un camell m’ha preguntat
cap on era l’establia.
Portava “mel i mató, panses i
figues, nous i olives”.
Jo l’estrella li he indicat,
ella li farà de guia.
També duia molts regals
i anava ple de joguines.
He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.
El seu somriure i el meu
s’han volgut fer companyia.
Núria Freixa
L’ARBRE DE NADAL
*
**
*****
M’agradaria
guarnir, aquests dies,
un arbre de Nadal
molt especial
i penjar-hi, en lloc de regals,
els noms
de tots els meus amics. Els de prop
i els de més lluny. Els de sempre i els que
tinc ara.
Els que veig cada dia, i els que trobo molt de
tant en tant.
Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido.
Els constants i els inconstants. Els de les hores
alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig
ferir, i els que sense voler em van ferir. Aquells a qui conec
profundament, i aquells a qui només conec per la seva
aparença.
Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils
i els amics importants. Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han
passat per la meva vida. Els que rebeu aquest missatge i els que no el rebran.
Un arbre d’arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai.
Un arbre que, en florir l’any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal, ens puguem retrobar per a compartir els millors desitjos
d’esperança,
donant una mica
de felicitat a aquells
que ho han perdut tot.
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
Joan Maragall
https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
UN RETORN AL CEL BLAU DE LA INFANTESA
Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.
Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.
Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.
Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.
Julià Costa
Cançó nadal
El dimoni escuat
POEMA:
AQUEST NADAL
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
Narcís Comadira, En quarantena. Barcelona: Empúries, 1996.
CANÇÓ:
https://www.youtube.com/watch?v=ba76v71GzPs
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor
-Jo ja no soc bona
per res; no tinc branques
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
-Si, que vals! No ploris!
Seràs el tió!
Joana Raspall
POEMA:
Hui és nat lo Redemptor;
hui és nat i hui s’abona,
per pagar lo que Adam féu,
i Eva, la primera dona.
En bon punt i en bona hora.
En Betlem lo trobareu
Ab sa mare que l’encona.
Maria és son propi nom,
Maria que al món corona
En bon punt i en hora bona.
Los àngels, si haveu sentit,
Han cantat per bona estona:
“Hui la glòria és en los cels
I en terra la pau se dóna.”
En bon punt i en bona hora.
canço: M’AGRADA EL NADAL
https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
LA LLUM DEL FANALET
https://www.youtube.com/watch?v=MCoyO8acm0I
https://youtu.be/3LSA4xXWcUM
file:///C:/Users/alumne/Desktop/poema-de-nadal.jpg
Cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=_XEZMVx-2Co&ab_channel=MACEDONIAOficial
Poema:
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Poema
TEMPS DE NADAL
Els dies són curts
i les nits molt llargues
per mirar com al cel
els estels fan garlandes.
Sentim cantar lluny,
sentim les campanes,
i a la vora veiem
com s’il·luminen les cares.
I és què és temps de Nadal,
d’alegria al voltant de la taula,
temps per felicitar als companys
i recordar a la gent estimada.
Us volem desitjar
pau, serenor i bona estada
als dies millors de l’anyada.
I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
o un bri d’il·lusió esperançada.
Isabel Barriel
CANÇO
https://youtu.be/FcYBx1tLK18
https://www.youtube.com/watch?v=E4G934OolJY
“L’arbre de Nadal”, de Tomàs Garcés:
La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
Cançó: https://www.youtube.com/watch?v=Wufkcm1fZJw
Poema:
QUAN NADAL ÉS POESIA
Quan Nadal és poesia
i la nit s’omple d’estels,
quan se sent al bosc la simfonia
dels arbres adormits sota el vent.
Quan el món s’omple d’esperança
i bastim somnis mirant al cel,
quan ens deixem portar pel temps
per navegar-hi al fred de l’hivern.
Quan els Reis són a prop
i a la cuina hi ha enrenou,
quan et felicita tothom
les Festes i l’any Nou…
Mengem neules, mengem torrons,
cantem poemes, cantem cançons
i per si un cas,
deixem una escletxa a la porta dels balcons!
Isabel Barriel
Canço:
https://www.youtube.com/watch?v=LugbwKYTJRY
Poema:
Temps de nadal
Els dies són curts
i les nits molt llargues
per mirar com al cel
els estels fan garlandes.
Sentim cantar lluny,
sentim les campanes,
i a la vora veiem
com s’il·luminen les cares.
I és què és temps de Nadal,
d’alegria al voltant de la taula,
temps per felicitar als companys
i recordar a la gent estimada.
Us volem desitjar
pau, serenor i bona estada
als dies millors de l’anyada.
I que a la Terra tothom
trobi ara un raig de llum
o un bri d’il·lusió esperançada.
Isabel Barriel
Cançó nadal Txarango; És un Desig
https://www.youtube.com/watch?v=Cw0FQhMsKMA
Poema nadal Joan Margall; Els núvols de nadal
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan em vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
Un camell m’ha preguntat
cap on era l’establia.
Portava “mel i mató, panses i
figues, nous i olives”.
Jo l’estrella li he indicat,
ella li farà de guia.
També duia molts regals
i anava ple de joguines.
He pogut llegir el meu nom
en una que sobreeixia.
El seu somriure i el meu
s’han volgut fer companyia.
CANÇÓ
https://www.youtube.com/watch?v=_XEZMVx-2Co&list=RDa6w7J9-eh8A&index=3
Desembre:
Quan ve nadal fem el pessebre
Amb rius, muntanyes de colors,
El caganer, l’estrella, l’àngel,
El nen, la mare i els pastors.
Cantem cançons i mengem neules,
També torrons i altres llamins,
I per arrodonir les festes
Que omplen de joia grans i nins,
Ens aboquem a les finestres,
A esperar els reis que van venint.
Míquel Martí i Pol.
Cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=LXQz5xmM30c
L’ÀNGEL I ELS PASTORS
Marina Rossell
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel,
amb gran recel;
desperteu, veniu de pressa,
que ja és nat el Rei del cel.
Cap el migdia,
canta i refila
toca Pasqual,
repica el timbal:
ram pataplam,
ram pataplam;
que són festes d’alegria
Pasqües santes de Nadal.
Què és aquest soroll que sento
a aquesta hora en el corral?
espereu, que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual!
Ai, Pasqual, no t’enfadis,
que sóc l’àngel-colom,
que aquí vinc per anunciar-vos
que d’un pi n’he fet un tronc.
CANÇÓ:
Quan somrius
Link: https://www.youtube.com/watch?v=KTPGNQcc03I
POEMA:
AQUEST NADAL
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
Narcís Comadira, En quarantena. Barcelona: Empúries, 1996.
AQUEST NADAL
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
Narcís Comadira, En quarantena. Barcelona: Empúries, 1996.
M’agrada el nadal: https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
https://www.youtube.com/watch?v=ITsM8j04CoM&ab_channel=VariousArtists-Topic
Joan Llongueres i Badia
PERQUÈ SABEM QUE ÉS NADAL
Perquè se’ns fon la tristesa
i ens vola el cor cel endalt,
perquè la llar és encesa,
sabem avui que és Nadal.
Perquè cerquem companyia
i adelerats caminem,
sabem que aquest és el dia
d’anar tots junts a Betlem.
Perquè un estel il·lumina
és vell pastor i el ramat,
amb llum que avui és divina
sabem que Déu Fill és nat.
Perquè ben lluny de la guerra
encara brilla el cel blau,
sabem avui que a la terra
Jesús hi porta la pau.
cançó tió de Nadal
https://www.youtube.com/watch?v=3jzxDVCv8lA
poema tió:
Joana Raspall
El tió
Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sense voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.
I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.
cançó Viu el Nadal: https://www.youtube.com/watch?v=-rUlJ1pmZLc
https://www.youtube.com/watch?v=E8gmARGvPlI
Cançó: https://www.youtube.com/watch?v=3LSA4xXWcUM
Poema:
Aquest nadal no vull que em compreu joguines,
no vull roba ni torrons,
ni pastissos no bombons.
El que vull no ho venen a les botigues:
vull rialles i petons!
Bon nadal
https://www.youtube.com/watch?v=E8gmARGvPlI
Jesús, el dolç, ve…
Les nits fan olor de romaní…
Oh, quina puresa té
la lluna al sender!
Palaus, catedrals,
tendeixen la llum dels seus vidres
insomnes a l’ombra dura i freda…
Però la celeste melodia
sona fora…
Celeste primavera
que la neu, en passar, tova, desfà,
i deixa enrere eterna calma…
Senyor del cel, neix
aquesta vegada en mi ànima!
Aquí és nadal I estic content
Perquè se m’han trencat les ales
I la cadència del meu temps
Diria que no m’atabala
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè se m’ha acabat l’eufòria (hou, hou, hou, hou!)
I tot el que volia fer (hey, hey!)
No ho tindré si no m’ho tornes
Aquí és nadal I estic content (perquè?)
Perquè he perdut totes les ganes
I els sopars amb els amics
M’aporten més que deu nadales
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè m’atrauen les maneres (hou, hou, hou, hou!)
Deixant de banda els no-sé-què
I confessions a cau d’orella
Aquí és nadal I estic content
Perquè anar fent ja no és l’idea
I coneixent-me tan intens
No buidaré les hores tendres
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè el caliu no se’ns atura (hou, hou, hou hou!)
La bogeria que hem après (hey, hey!)
Ens fa tossir com una mula
Estic content
Content content!
Canço:
Aquí és nadal I estic content
Perquè se m’han trencat les ales
I la cadència del meu temps
Diria que no m’atabala
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè se m’ha acabat l’eufòria (hou, hou, hou, hou!)
I tot el que volia fer (hey, hey!)
No ho tindré si no m’ho tornes
Aquí és nadal I estic content (perquè?)
Perquè he perdut totes les ganes
I els sopars amb els amics
M’aporten més que deu nadales
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè m’atrauen les maneres (hou, hou, hou, hou!)
Deixant de banda els no-sé-què
I confessions a cau d’orella
Aquí és nadal I estic content
Perquè anar fent ja no és l’idea
I coneixent-me tan intens
No buidaré les hores tendres
Aquí és nadal I estic content (estic content)
Perquè el caliu no se’ns atura (hou, hou, hou hou!)
La bogeria que hem après (hey, hey!)
Ens fa tossir com una mula
Estic content
Content content!
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Cançó: M’agrada el Nadal
https://www.youtube.com/watch?v=Q3P_lI59qMA
Poema:“Nit de Nadal”, de Carles Salvador
Nit de Nadal. Dolça nit, meravella.
nit en què el cor com la flor es desclosa
i l’esperit dins la calma reposa
perquè l’orgull ha tancat la parpella.
Nit de Nadal. Nit de lluna i estrella.
De paradís s’ha tornat tota cosa.
Ja no té punxa ni l’arç ni la rosa,
ni amarga amor l’oblidada donzella.
Dintre dels cors no hi ha plany no dolor
i en els cervells pensaments no hi ha mal.
Nit de Nadal. Clara nit, nit d’Amor…
Ai, dolça nit! Ai, Jesús! Ai, bon Déu!
Feu, Vós, senyor, ja que tot ho podeu,
que siga sempre la nit de Nadal.
La “Rondalla del bou”, de Marià Manent: un protagonista inesperat
Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), sense fugir de la simplicitat, va escriure un bell poema parlant del punt de vista d’una de les figures essencials del pessebre, la “Rondalla del bou”:
El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.
I quan minvà una mica el fred
–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.
QUAN NADAL ÉS POESIA
Quan Nadal és poesia
i la nit s’omple d’estels,
quan se sent al bosc la simfonia
dels arbres adormits sota el vent.
Quan el món s’omple d’esperança
i bastim somnis mirant al cel,
quan ens deixem portar pel temps
per navegar-hi al fred de l’hivern.
Quan els Reis són a prop
i a la cuina hi ha enrenou,
quan et felicita tothom
les Festes i l’any Nou…
Mengem neules, mengem torrons,
cantem poemes, cantem cançons
i per si un cas,
deixem una escletxa a la porta dels balcons!
Isabel Barriel
Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred duu tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit es fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
És una canço molt bonica i es ideal pel nadal.
Preciosa, cada cop que la escolto és com si l’escoltés per primer cop.
CANÇÓ: El 25 de desembre fum fum fum. : https://www.youtube.com/watch?v=AoNva6raHhE
POEMA: POTSER NADAL
Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
AQUEST NADAL
¿On trobaré, aquest Nadal, el pessebre,
si tot el món s’ha emboirat i els meus ulls
ja no llegeixen la lletra dels mapes?
¿Què et portaré, aquest Nadal, si se’m menja
la sequedat les obagues del cor
i no m’hi creix ja més molsa ni grèvol?
¿Com cantaré, aquest Nadal, si se’m trenca
la poca veu que tenia, i les mans,
sobre el teclat, impotents, se’n garroten?
¿Quan et veuré, aquest Nadal, per plorar-te
tots els projectes d’amor indecisos
que tinc pendents, entre enganys, a la taula?
Respon-me tu l’on i el què, el com i el quan,
Nen que ets camí, primavera i música.
Mira’t aquest desolat cocodril
que vol posar sentiment a les llàgrimes.
https://www.youtube.com/watch?v=s5__1E5AiMw
El Sol brilla
el cel és blau
tot és alegria
el dia de Nadal.
Doneu-me pollastre
doneu-me torrons
fem xerinola
i cantem cançons.
Un poema amb molt bona rima i molt nadalenca.
https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
Ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
Joan Maragall, Les disperses. Obres completes d’en Joan Maragall. Serie Catalana. Poesies I. Barcelona: Gustau Gili: Barcelona, 1912.